Últims articles:

25/5/09

En 10 anys només un 8%

Des de 1999, els pressupostos d'ingressos corrents (*) de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor han passat de 1,305 milions d'euros fins els 3,289 euros del 2009.
L'increment ha estat molt important, doncs en 10 anys s'han multiplicat per 2,5.

Variació dels ingressos corrents (*). Base 1999. Preus corrents
Ara bé, aquestes dades amaguen la realitat, i cal analitzar-les:

a) En termes per càpita aquests ingressos han passat de 561 a 817 euros per habitant, és a dir el creixement per càpita ha estat només del 46% en 10 anys, molt menor que en termes absoluts, però raonablement bé.

Evolució dels ingressos corrents (*) per càpita, 1999-2009. Preus corrents
b) Però si a la dada anterior li afegim la devaluació monetària (IPC), és a dir en termes monetaris constants, de conservació del poder adquisitiu, el resultat és força sorprenent, doncs de 561 euros per habitant al 1999 es passa a 606 euros per habitant al 2009, en euros constants del 1999.
L'increment real per càpita ha estat només del 8% en 10 anys.


Variació dels ingressos corrents (*) per càpita. Base 1999. Preus corrents i preus constants
En resum, en termes de manteniment de poder adquisitiu, els ingressos corrents de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor només han crescut, entre 1999 i 2009 d'un 8% en termes reals per càpita.

Per capítols, els creixements entre 1999 i 2009 dels ingressos corrents (*) han estat marcats positivament per les transferències corrents, (que han incrementat respecte 1999 d'un 54% en termes constants) i negativament per la menor recaptació d'impostos (un 2% menys que fa 10 anys en impostos directes i un 17% menys en impostos indirectes). Els impostos directes s'enduen enguany el 45% dels ingressos corrents, els indirectes un 6% i les transferències corrents el 26%.

Ara bé, en el mateix interval, les despeses corrents (tots els capítols d'aquestes despeses) han passat de 0,918 a 3,663 milions d'euros, que signifiquen 395 i 910 euros per càpita, respectivament, un 230% d'increment.

Però en termes constants de 1999, les despeses corrents de 2009 pujen a 675 euros per càpita, contra uns ingressos corrents de 606 euros per càpita.


Existeix doncs dèficit pressupostari corrent
. Analitzem l'evolució del saldo:

Evolució dels ingressos (*) i despeses corrents per càpita, 1999-2009. Preus constants
En els darrers dos exercicis, els pressupostos s'han formulat amb dèficit.

Variació dels ingressos (*) i despeses corrents per càpita. Base 1999. Preus constants

La degradació ha estat continuada:

1999:
Ingressos corrents per càpita: 561 euros.
Despeses corrents per càpita: 395 euros.
Saldo: 166 euros per habitant.

2009 (en termes de paritat constant amb 1999):
Ingressos corrents per càpita: 606 euros
.
Ingressos corrents per càpita: 675 euros.
Saldo: -69 euros per habitant.

En termes de paritat de poder adquisitiu:
- Les despeses corrents per càpita han incrementat en aquests 10 anys d'un 71%.
- Els ingressos corrents per càpita han incrementat només el 8%.

La Hisenda de Sant Pere de Vilamajor no només està actualment al límit d'endeutament sinò que té un dèficit corrent crònic absolutament insostenible.


El saldo entre ingressos i despeses corrents no ha parat de disminuïr en termes per càpita des de 1999. La crisi, juntament amb la demanda de serveis, fa minvar el saldo per càpita, que al 2008 i 2009 esdevé ja negatiu.

Evolució del saldo ingressos (*) menys despeses corrents per càpita, 1999-2009. Preus constants base 1999

Queda clar després de l'anàlisi, que la delicada situació actual és conseqüència de la degradació que ja fa un decenni que arrosega la Hisenda municipal.

La interpretació és clara: que augmenti la població no vol dir que augmentin els ingressos, i en canvi s'han de fer front a més despeses per a mantenir el nivell de serveis que demanda aquesta població.

Un dels dubtes que queda per resoldre és si aquesta situació tant delicada és fruit d'un augment exagerat de la despesa, mesurada com no tenim altres indicadors, per imports quantitatius.

L'anàlisi dels resultats es poden resumir en els gràfics següents:


Variació de les despeses corrents per biennis respecte el bienni anterior. Preus constants base 1999
En el bienni 2004-2005, l'increment de ls despeses corrents respecte l'anterior periode arriba al seu màxim, amb prop d'un 29% d'augment. En els biennnis següents, la despesa corrent inicia una important disminució en termes percentuals, passant a ser només del 19% en el darrer bienni.

Despeses corrents per habitant gastades per biennis, i increment respecte el bienni anterior. Preus constants base 1999
La gràfica anterior mostra la despesa corrent gastada per habitant en els cinc darrers biennis, en termes constants.

En tots els intervals s'aprecía un increment positiu, (per sobre de l'increment de preus, doncs és a preus constants), de les despeses corrents per habitant:

- Del 3,6% en el bienni 2002-2003,
- Del 14,1% en 2004-2005,
- Del 16,1% en 2006-2007, i
- Del 9,8% en el darrer bienni.

La demanda de serveis, i per tant la despesa corrent per habitant s'incrementa molt ja l'any 2004, i en promig augmenta d'un 23% en relació amb el promig lde a legislatura precedent.


Mantenint el ritme actual de creixement de la despesa, a no ser que s'opti per reduïr els serveis, fet que no semblaria acceptable, en un termini de 2 anys els ingressos corrents (bàsicament impostos i taxes) han de pujar com mínim un 35% respecte els imports actuals, per tal d'equilibrar el pressupost corrent, doncs de seguir la tendència actual, el dèficit corrent anual sobrepassarà els 600.000 euros anuals (un 13% de dèficit sobre el total d'ingressos corrents).

Esperem amb ansia el "Pla de Sanejament" que està fent la Diputació, però a la vista de la situació, el POUM és l'unic mecanisme a l'abast, i ha de ser urgent, per posar a zero el comptador del dèficit acumulat dels pressupostos municipals, que tot i així, sinò es soluciona la part corrent dels ingressos i despeses, en poc temps es tornarà a degradar.

Veure també: Sant Pere de Vilamajor, un municipi de rics o un municipi pobre.

(*) Als efectes d'aquesta anàlisi no s'ha considerat la partida d'Alienacions patrimonials (vendes de béns públics) doncs és molt fluctuant en el temps i correspon a una partida de caràcter eventual que desvirtúa les dades corrents. Tanmateix, es dóna un fluctuació, a l'alça, en la partida d'Altres ingressos dels anys 2004 i 2006, de caràcter extraordinari, que, per 323 mil i 515 mil euros, respectivament, també ha estat eliminada la partida d'ingressos corrents, i per tant amb major utilitat per a observar l'evolució d'aquests ingressos. Amb aquestes eliminacions es reflecteix amb major fidelitat l'evolució corrent dels ingressos fiscals.

Pel que fa a les despeses corrents, es contemplen totes, és a dir, Despeses de personal, Adquisició de bens i serveis, Despeses financeres i Transferències corrents. Les dues primeres partides representen més del 90% del total de les despeses corrents. No s'han apreciat variacions fora d'alló que es consideri normal.

Font de les dades:
Pressupostos municipals, Diputació de Barcelona (no hi ha dades de l'any 2000). Les dades corresponen als pressupostos aprovats en cada any.
Padró municipal d'habitants, Instituto Nacional de Estadística.
Índex de Preus al Consum, Instituto Nacional de Estadística.

El creixement de la població es concentra en la perifèria

En el que portem de Segle XXI, la població de Sant Pere de Vilamajor ha crescut prop del 60%, de 1.477 persones empadronades.

Però, quin ha estat el creixement per barris?

La meitat del creixement que hi ha hagut en la població s'ha dut a terme a Can Vila i a Les Faldes. El nucli principal i Vallserena han aportat cadascú el 14% del creixement acumulat, i el 22% del creixement s'ha repartit entre la resta de barris.

Aportació dels barris de Sant Pere de Vilamajor al creixement total 2000-2008

En termes relatius, la població ha crescut més que la mitja a Can Derrocada i Vallserena, on s'ha més que duplicat, i Can Vila, on ha crescut d'un 64%. La resta de nuclis ha crescut per sota de la mitja.

Creixement relatiu acumulat de la població en els barris de Sant Pere de Vilamajor, 2000-2008
Amb aquesta evolució, es consolida el model de creixement del municipi que, al contrari que en altres pobles comparables, continúa fent-se en les 5/6 parts en la perifèria.

L'evolució del pes del nucli principal en la població total del municipi, està experimentant no obstant una recuperació en els darrers anys, estabilitzanat-se en el 14% de la població total.

Evolució del pes de la població del nucli principal respecte la població total

Aquesta situació incrementa el déficit relatiu d'equipaments i serveis en els barris de la perifèria, on viu el 85% de la població de Sant Pere de Vilamajor.

Veieu també:

20/5/09

L'ocupació a Vilamajor

Segons les darreres dades d'ocupació regular (afiliació a la Seguretat Social) del mes de març, Vilamajor comptava amb 2.506 llocs de treball, 4 més que a finals de 2008.

No obstant, l'ocupació ha augmentat en aquest primer trimestre de 19 persones a Sant Pere i ha disminuït de 15 persones a Sant Antoni de Vilamajor.

El màxim històric d'ocupació va ser el segon trimestre de 2008 amb 2.689 llocs de treball.

Evolucio de l'ocupació als municipis de Vilamajor

Cal notar que des del segon trimestre de 2007. l'ocupació absoluta no creix a Sant Antoni.

En termes interanuals,
s'han perdut a Vilamajor 124 llocs de treball (un 5,1%) corresponent a Sant Pere una davallada de 39 llocs (un 3%) i a Sant Antoni de 95 llocs de treball (un 7,2%). La davallada interanual a Catalunya va ser del 6,7%.

També en termes interanuals, l'ocupació total a Vilamajor ha reculat a les magnituds del 1er. trimestre de 2007: s'ha malograt doncs tota l'expansió de l'ocupació dels darrers dos anys.

Evolució interanual de l'ocupació als municipis de Vilamajor

El creixement màxim el va experimentar en termes interanuals Sant Antoni de Vilamajor el tercer trimestre del 2006. En canvi Sant Pere comença just en aquell moment el creixement de la seva ocupació, que s'enfonsa a l'inici de la crisi, el segon trimestre de 2008. Sant Antoni continúa el seu descens més acusat que Sant Pere, indicatiu d'una desinflada més intensa i continuada, preocupant.

Sant Pere de Vilamajor continua superant Sant Antoni en llocs de treball: 1.280 contra 1.226.

Després d'una llarga etapa en què Sant Antoni superava Sant Pere en llocs de treball, des de fa un any, Sant Pere supera Sant Antoni. És notable l'atonia a Sant Antoni i la major davallada de la crisi justament en el millor moment d'increment de l'ocupació a Sant Pere de Vilamajor.

Evolució històrica de l'ocupació als municipis de Vilamajor

L'evolució de l'ocupació per sectors és ben diferent entre els dos municipis de Vilamajor. A sant Antoni la consolidació és més acusada, així com l'atonia en el creixement del principal sector: els serveis. A Sant Pere, en canvi, malgrat els alts i baixos, amb una component estacional afegida, el sector serveis va superar fa gairebé tres anys al preeminent sector industrial, i continúa resistint-se a davallar.

Cal observar que a Sant Antoni l'ocupació fa gairebé un any que no para de disminuïr. Tot fa pensar doncs en un reforçament de la situació relativa de Sant Pere en acabar l'actual episodi de crisi.

Evolució de l'ocupació per sectors a Sant Antoni de Vilamajor
Evolució de l'ocupació per sectors a Sant Pere de Vilamajor

Comparació de l'estructura per sectors de l'ocupació als municipis de Vilamajor. 1er. Trim. 2009

És de notar, com ja hem fet en altres recensions, que Sant Antoni de Vilamajor té una desproporció de treballadors autònoms, que gairebé són la meitat dels llocs de treball del municipi. Aixó posa en evidència la feblesa del teixit econòmic d'aquest municipi.

A Sant Pere la situació en aquest aspecte està més normalitzada, i és més dinàmica.

Evolució de l'ocupació per col.lectius a Sant Antoni de Vilamajor

Evolució de l'ocupació per col.lectius a Sant Pere de Vilamajor
Interessant per últim observar l'evolució de la ocupació a Sant Pere de Vilamajor per tamany de les empreses:

Evolució de l'ocupació per dimensions de les empreses. Sant Pere de Vilamajor
Com darrer comentari, cal afegir que Sant Antoni de Vilamajor té prop d'un 30% dels seus llocs de treball destinats a Comerç i Hostaleria; 361 llocs de treball regulars actualment. La ocupació en aquests sectors bàsics per al teixit urbà multipliquen per 10 els existents a Sant Pere de Vilamajor.

18/5/09

Les disparitats Alemanya-Espanya

Tenim un camí a seguir per no caure -més- en el barranc.

(Cliqueu en la imatge per agrandir-la)

Font: El Periódico de Catalunya

9/5/09

Construcció a Vilamajor: 17 habitatges iniciats en un any

En els darrers dotze mesos (març 2008-març 2009) a Vilamajor s'han iniciat només 17 habitatges; 10 a Sant Pere i 7 a Sant Antoni de Vilamajor.
En el periode anterior (març 2007-març 2008) s'havien iniciat 43 habitatges (19 a Sant Pere i 24 a Sant Antoni), amb la qual cosa la reducció ha estat del 60% en conjunt.

En el primer trimestre de 2009 s'han iniciat només 3 habitatges a Sant Pere i cap ni un a Sant Antoni de Vilamajor.

Evolució dels habitatges iniciats als municipis de Vilamajor

No obstant, s'han acabat en el primer trimestre de 2009 18 habitatges, 4 a Sant Pere i 14 a Sant Antoni de Vilamajor, que situen els habitatges acabats en els darrers 12 mesos en 24 i 105 habitatges respectivament.

En el periode anterior (març 2007-març 2008) s'havien acabat 167 habitatges (57 a Sant Pere i 110 a Sant Antoni). La reducció interanual ha estat doncs del 23%.

Evolució dels habitatges acabats als municipis de Vilamajor

Més dades en aquest article.

7/5/09

Atur a l'abril a Vilamajor: creixement contingut

L'atur a Vilamajor ha superat el mes d'abril les 600 persones, creixent en un mes de 20 nous aturats (un 3,4%).

Evolució de l'atur als municipis de Vilamajor
A Sant Antoni l'increment ha estat de 7 persones, arribant a 334. El creixement respecte el mes de març ha estat del 2,1%, l'interanual del 90,9% i en el que portem d'any del 25,6%.

Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

A Sant Pere de Vilamajor l'augment de l'atur respecte el mes de març ha estat molt més important, tant en termes absoluts (13 persones) com relatius (5,1%). L'increment interanual, 68,6%, ha estat nogensmenys molt inferior al de Sant Antoni. En el que portem d'any l'increment de l'atur ha estat del 18,6%, inferior en 7 punts al de Sant Antoni de Vilamajor.


Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor
Tant a Sant Pere com a Sant Antoni de Vilamajor s'aprecia, però, un esmorteïment del creixement de l'atur, que a Sant Pere es va iniciar el passat mes de març i a Sant Antoni ha començat tot just a l'abril.
La gràfica següent posa en evidència aquesta circumstància:


Evolució interanual de l'atur als municipis de Vilamajor

De tota manera cal ser cauts, doncs en aquest mes hi ha la influència de la Setmana Santa, propensa a un lleuger increment de les contractacions.