Més de la meitat de la població mayor de 16 anys no treballa

Tothom més o menys deu conèixer ja les dades de l'Enquesta de Població Activa del darrer trimestre de 2009. Eren de preveure, com ho és el fet de què a mitjans d'aquest any els aturats superaran els 4.600.000.

No analitzaré ara aquestes dades, sinò una altre que m'ha interessat, utilitzant les dades de l'enquesta.

Doncs resulta que des de començaments de l'any passat, a Espanya només la meitat de les persones de més de 16 anys (és a dir, en edat de treballar), efectivament treballa.

Dit d'altre manera, llevat de les tasques de la llar i altres similars, ja hi ha menys gent que treballa que persones que no treballen.

Propoció de la població ocupada respecte del total de la població major de 16 anys. 2005-2009

Font: Explotació de les dades de la EPA.

O sia, que d'una manera o altre, cada persona que treballa ha de mantenir, fet i fotut, una altra que no treballa, infants i adolescents apart.

Hem retrocedit als nivells de mitjans de 2004.

Propoció de la població ocupada respecte del total de la població major de 16 anys. 1996-2009

Font: Explotació de les dades de la EPA.

Si mirem les dades per Comunitats Autònomes, són encara més pertorbadores: només en set, entre les quals Catalunya, es supera la proporció 1 que treballa per 1 que no treballa.

Propoció de la població ocupada respecte del total de la població major de 16 anys per Comunitats Autònomes. Desembre de 2009

Font: Explotació de les dades de la EPA.

El rànquing l'encapçala Madrid, que en aixó també gaudeix dels privilegis de ser una Comunitat de funcionaris pagats per tots:

• Aragó: 51,0%
• Illes Balears: 51,9%
• Catalunya: 51,7%
• Madrid: 55,2%
• Navarra: 53,4%
• País Basc: 50,7%
• La Rioja: 51,7%
  

Poseu les Comunitats del rànquing en un mapa; Madrid apart, què hi veieu?

Però molt probablement, en el primer semestre de 2010 un parell d'aquestes Comunitats cauràn de l'equilibri.

A Andalucia o Extremadura, només treballen 4 de cada 10 persones majors de 16 anys, i quasi una quarta part dels que treballen són empleats del sistema públic.

Cal tenir en compte que un 4,5% dels que treballen (843.000 persones a Espanya), no cotitzen a la Seguretat Social.
Les possibilitats reals d'aconseguir un estat del benestar, varen consolidar-se a mitjans de 2004, i s'han truncat a principis de 2009.

El miratge ha durat 4 anys i si no en som més per treballar, com menys haurem de treballar més anys per mantenir els que no treballen. De l'Estat no es podem fiar, doncs ja deu quasi 4 vegades el què ingressa en un any, i l'any passat va tenir que demanar prestat el 45% del que va gastar, doncs les arques estan buides.

Els nivells històrics de mitjans de 2007 trigarem com menys fins 2017 en recuperar-los: una dècada perduda que ens ha fet adelantar més de 10 anys el crack del sistema de pensions, que i res no canviés, arribarà al 2022. I no us fieu del Fons de Reserva de la Seguretat Social, doncs només cobreix a data d'avui 8 mesos de pagament de pensions.

Qui ha governat de 2004 a 2009? Cal donar-li les gràcies!

Paradoxes de la recuperació econòmica mundial

El Fons Monetari Internacional acaba de fer públiques les seves previsions de creixement mundial a curt termini:

Font de la gràfica: El Periódico de Catalunya

Queda clara la senda de recuperació econòmica mundial per enguany i l'any que ve: la crisi econòmica sembla haver quedat enrera.

Feu atenció, però a tres casos:

• Espanya: que serà el darrer país de la UE en sortir de la crisi, amb creixements encara negatius al 2010.
• Japó: del què sovint ens oblidem, i és una gran potència, que ha patit molt en el 2009.
• Xina: imperturbable, amb impressionants taxes de creixement i molt poc resssentida de la crisi mundial.

Les dades en general són optimistes, doncs al PIB mundial creixerà un 3,9% enguany i el de la zona Euro un 1%.

Ara bé, mirem-nos les dades d'una altre manera: uns creixements positius partint de creixements negatius, com queda?
Aplicant les dades del gràfic i posant el creixement del PIB acumulat al 2011, en relació amb el de l'any 2007, les coses canvien:

• Mundial: +10,73%
• Zona Euro: -0,8%
• Espanya: -2,4%
• EUA: +2,9%
• Alemanya: -0,4%
• França: +1,1%
• Japó: -2,8%
• Brasil: +13,7%
• Xina: +43,8%

Dit d'altra manera, Espanya no recuperarà encara al 2011 el PIB que tenia al 2007, sent previsible que ho faci entre 2012 i 2013. Tampoc la Zona Euro ni Alemanya ho faran fins principis de 2012.

La crisi, en termes de creixement econòmic, haurà durat més de 5 anys a Espanya, deixant-nos, en termes de PIB, al 2013 en els nivells de 2007.

En termes d'ocupació, la extraordinària destrucció d'ocupació que pateix i encara patirà Espanya, farà que els nivells d'ocupació de 2007 no es recuperin fins 2.016.

I pel camí encara moltes incerteses.

Per a Espanya, aquesta dècada perduda li farà perdre posicions en tots els ordres socio-econòmics, i a cadascun de nosaltres, també.

Cal agraïr-ho sobretot als Bancs i Caixes, que tenen 325.000 milions d'Euros en pedra i terra que no produeix res de res, dels quals més d'una tercera part són tècnicament incobrables. Apart, els prop de 600.000 milions d'Euros que les famílies han anticipat dels sous de mitja vida per comprar un habitatge, diners que d'haver-se invertit en consum productiu hagués minimitzat l'impacte de la crisi mundial. Diners que mancaran per al consum futur i que per tant, també "hipotecaran" el rellançament de l'economia.
I ara, els bancs, empesos per l'estoc de pisos que s'han hagut de quedar, i per poder recuperar els propis crèdits que han donat als promotors, tenen propensió a augmentar la seva inversió, novament, en el mercat immobiliari. Diners que tampoc arribaran a la economia productiva (un pis no produeix res; una furgoneta o una màquina en una empresa, si).

I mentrestant qui te diners, tampoc els gasta, els posa en estalvi als bancs, que no els posen en circulació, doncs han de fer front als seus propis crèdits, i als impagats, o pitjor -11.000 milions el darrer mes-, a noves hipoteques.

Mentrestant, l'Estat gasta un 74% més del què ingressa, fent un forat que hauran de pagar els nostres fills. La pujada d'impostos serà inevitable, i es juntarà amb la pujada de tipus d'interès i l'increment del preu del petroli. Amb un 48% d'atur juvenil i 5,6 milions d'estrangers disfruten d'un estat del benestar que paguem uns quants, 975.000 en situació irregular a Espanya (240.000 a Catalunya). Xauxa!

Quants llocs de treball s'haguessin pogut salvar si tota aquesta ingent quantitat de diners s'haguessin aplicat, i s'apliquessin, a adquirir productes i serveis que ens ofereixen les empreses?
No és d'extranyar doncs que l'ocupació no creixi. Que en farem d'aquestes famílies precaritzades per l'atur? Quin desgovern, el què hem tingut en els darrers anys!

Els diners són la bencina de l'economia, i si s'inverteixen desproporcionadament en bens no productius (el sòl immobiliari és el principal bé no productiu i representa quasi la meitat del preu dels habitatges), l'economia es desinfla inevitablement. Per això, principalment, a l'economia espanyola li costarà més remuntar el PIB, és a dir, remuntar la producció (consum) de bens i serveis. Haurem de confiar en l'exportació, i en el turisme, anem apanyats.

En Sapastrero ha matat la classe mitja. Gràcies.

(Em perdonareu la disgressió).

Atur a Vilamajor: treva de Nadal

El mes de desembre ha tancat l'any a Catalunya amb un 33% més d'aturats respecte 12 mesos abans, arribant a la malauradament històrica xifra de 562.000 aturats.

L'any que ha passat ha significat doncs prop de 139.000 nous aturats més que s'afegeixen als 157.000 d'increment de l'any 2008.

Aquesta dada, ja de per sí greu, és si cap més preocupant quant l'any 2009 s'han destruït 163.0000 llocs de treball (afiliats a la Seguretat Social), que cal sumar als 145.000 llocs destruïts l'any 2008 (pels 61.000 llocs creats l'any 2007 o els 83.000 de l'any 2006). En total 309.000 llocs de treball destruïts a Catalunya en només 2 anys. (De fet, a desembre teníem només 8.000 afiliats més a la seguretat Social dels que hi havia a desembre de ... 2004!).


A Vilamajor, no obstant, les dades de l'atur al mes de desembre presenten un cert sosteniment, tancant-se l'any amb increment interanual del 35%, una mica per sobre de la dada catalana.

L'any 2009 es tanca doncs amb un total de 662 persones aturades a Vilamajor, el segon rècord històric (l'absolut va ser al novembre, amb 672 aturats).

Evolució de l'atur a Vilamajor

És de destacar que a Sant Pere de Vilamajor, els aturats han baixat al desembre respecte el mes de novembre de 2009 (de 299 a 285) mentre que a Sant Antoni, l'increment ha estat molt moderat, de 373 a 377 aturats.

Evolució mensual anual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Evolució històrica de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Nota: la gràfica verda representa la mitjana anual mòbil.

Evolució mensual anual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

Evolució històrica de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

Nota: la gràfica verda representa la mitjana anual mòbil.

Malgrat que l'increment de l'atur es va mitigant paulatinament, continuarà tocant sostre al llarg del present any 2010.

L'atur de naturalesa estructural es pot estimar actualment a Vilamajor en unes 320 persones.