L'atur als municipis de Vilamajor ha tancat juny amb una important davallada respecte al maig -encara que estacional- a Sant Pere de Vilamajor, i un manteniment de la dada a Sant Antoni de Vilamajor.
Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor
Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor
(En taronja discontínua: mitjana móbil anual).
Amb aixó, Sant Pere estabilitza la preocupant tendència a l'alça que es va apuntar al maig, on es va arribar a la segona dada històrica més alta, amb 307 aturats.
Sant Antoni, que de desembre de 2010 fins abril de 2011 ha estat en màxims històrics, sembla ralentir l'augment imparable de la xifra d'aturats. Ambdues tendències: tímid repunt a Sant Pere i inici de la davallada a Sant Antoni, hauran d'esperar a després de l'estiu per fer-se més evidents.
Interessant l'evolució per sexes, sobre tot a Sant Antoni:
Evolució de l'atur per sexes: Sant Antoni de Vilamajor
Fa 9 mesos que l'atur entre els homes presenta a Sant Antoni una clara tendència a la reducció sostinguda, iniciant una tímida reducció de l'atur masculí en termes de mitjana anual, ja en el mes de novembre de 2010.
En canvi, entre les dones, en el què portem d'any l'atur a Sant Antoni ha vingut marcant rècords històrics, desbancant els homes en atur.
La tendència és clarament a la baixa entre els homes i també clarament, però a l'alça, entre les dones. En esser superior l'atur femení, la tendència conjunta continuarà sent encara a l'alça com menys fins a finals d'any.
Evolució de l'atur per sexes: Sant Pere de Vilamajor
A Sant Pere, en canvi, on tradicionalment l'atur femení sempre ha superat al masculí, es mantenen les distàncies entre ambdós sexes, per be que entre els homes la mitjana anual tendeix a pujar i entre les dones, a una estabilització a la baixa. La tendència conjunta és a un tímid repunt de l'alça, que potser es torni a estabilitzar en el darrer trimestre d'enguany.
Comparatiu de l'atur masculí Sant Pere-Sant Antoni
Comparatiu de l'atur femení Sant Pere-Sant Antoni
La recaiguda en el creixement de l'economia en el segon trimestre d'enguany, tant a Espanya com a Catalunya, auguren una no reducció de l'atur per enguany, retardant-se encara més la recuperació. De fet ens haurem d'acostumar -malauradament- a veure alts nivells d'atur, també a Vilamajor, sense que en els propers cinc anys baixem dels 500 aturats que teníem al 2008 (ara en tenim uns 700), i sóc optimista.
Portem ja, encara que no ho sembli, quatre anys de crisis, i tot just hem aconseguit estabilitzar-la. Ens portarà el doble d'anys recuparar els nivells relatius que teníem al 2007.
Espanya: 4 anys de davallada, 1 any de sosteniment al pou, i 7 ó 8 anys per tornar a agafar els nivells que teníem al 2007. Total: 12 anys de crisi. Una generació perduda en nom de la disbauxa inconscient i dels valuosos dos anys perduts dient-nos que no havia crisi. Els meus fills t'ho agrairan tota la vida, Zapatero.
Europa desenvolupada: 2 anys de davallada, 1 any al pou -menys profund- 2 anys per recuperar els nivells previs a la crisi. Total: 5 anys de crisi.
