L'atur a Espanya des d'una altra perspectiva

Taxes d'atur per nacionalitat. Espanya

Font: Elaboració pròpia amb dades de Enquesta de Població Activa. INE
Nota: els aturats de més d'un any i els aturats de primera ocupació no computen en la taxa d'atur per sectors

Crònica gràfica d'una bombolla

Sobren les paraules...

Evolució dels habitatges acabats a Catalunya

Sant Pere de Vilamajor no ha perdut llocs de treball des de la crisi mentre a Sant Antoni retrocedeixen a nivells de 2006

La ditxosa crisi que tant ha colpejat l'ocupació no ha fet, però perdre llocs de treball nets a Sant Pere de Vilamajor.

Si observeu la gràfica següent, podreu apreciar cóm a Sant Pere de Vilamajor els llocs de treball localitzats al municipi, en termes de mitjana anual, creixen acceleradament fins el tercer trimestre de 2008, quan s'inicia la crisi. Llavors es va arribar, en mitjana anual, a 1.332 llocs de treball, el màxim històric del municipi i tornant a superar a Sant Antoni en llocs de treball (fet que no succeïa des del primer trimestre de 2005).

A partir de l'inici de la crisi, però, els llocs de treballa a Sant Pere de Vilamajor, en termes de mitjana anual, en comptes de reduïr-se, com ha passat arreu, es mantenen per sobre dels 1.300, amb un mínim de 1.317 llocs de treball mitjos al 1er. trimestre de 2009.

A finals de 2010, els llocs de treball promig a Sant Pere de Vilamajor eren 1.336, dada similar a la existent a l'inici de la crisi.

Evolució dels llocs de treballs dels municipis de Vilamajor. Mitjana anual mòbil

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

A Sant Antoni de Vilamajor, l'etapa de creixement econòmic també va reportar un increment de l'ocupació, però desaccelerada, fins esgotar-se al primer trimestre de 2008, quan va arribar al seu propi rècord històric, amb 1.325 llocs de treball mitjos, encara per sobre de Sant Pere de Vilamajor.

La crisi, però, perjudica els llocs de treball de Sant Antoni a nivells similars als del conjunt de Catalunya, i des de fa 3 anys, va perdent llocs de treball, fins situar-se a finals de 2010 en 1.171, els mateixos que tenia a mitjans de 2006, i molt per sota de Sant Pere de Vilamajor.

En l'actual legislatura política municipal, Sant Pere de Vilamajor, estant l'Alcalde Llesuy al front del Consistori, ha guanyat 188 llocs de treball mitjos, un 16% més. En canvi, a Sant Antoni de Vilamajor, estant el govern del Consistori encapçalat per l'Alcalde Tella, ha perdut 101 llocs de treball, un 8% dels que hi havia a l'inici de la legislatura.

Malauradament, els d'Urbanisme de la Generalitat només dominen el Google Maps i no deixen ampliar les zones industrials del municipi de Sant Pere de Vilamajor, fet que impossibilita aprofitar les expectatives d'aportació de riquesa i llocs de treball que Sant Pere de Vilamajor, com molts pocs municipis de Catalunya, ha vingut proporcionant per al benestar dels ciutadans i del país. 

I el pitjor és que alguns dels grups que es presenten a les actuals eleccions municipals celebren que a Sant Pere de Vilamajor no es puguin instal.lar noves empreses.

Xina: la tercera recessió per a l'economia occidental

A la Xina, l'economia està reescalfada. El creixement del 10% anual s'ha fet en molt bona part gràcies a la inversió. 

Els detalls del nou pla quinquennal revelen una dependència continuada en inversió, incloent l'habitatge públic, per donar suport al creixement, en comptes d'una revisió impositiva, transferències fiscals substancials, liberalització del sistema de registre de la propietat o una menor repressió financera.  

Cap país és tan productiu com per a prendre el 50% del PIB i reinvertir-lo de  nou en capital social sense encarar una massiva sobrecapacitat i un problema de mora en els crèdits.

Una vegada que l'augment d'inversió es torni impossible -els analistes creuen que el més probable és que sigui després de 2013 -, Xina estarà preparada per a una recessió.
 

Xina ha acumulat en els darrers anys unt visible excés de capacitat industrial, immobiliària i d'infraestructura. 

A la Xina abunda la inversió en capital tangible, en infraestructures i propietats. Resulta evident en els flamants aeroports buits i trens bala (que reduiran la necessitat dels 45 aeroports planificats), les autopistes cap enlloc, els nous i gegantins edificis governamentals, les ciutats fantasma, i els nous acabats forns de fosa d'alumini, que es mantenen tancats per prevenir l'enfonsament dels preus globals.
Portarà dues dècades de reformes canviar l'estímul a la sobreinversió. Les explicacions tradicionals de l'alta taxa d'estalvi (la manca d'una xarxa de seguretat social, la limitació dels serveis públics, l'envelliment de la població, el subdesenvolupament del finançament al consumidor, etc.) Només són una part del trencaclosques, la resta és la quota inferior al 50% del PIB del sector de les llars.
Diverses polítiques han conduït a una ingent transferència d'ingressos des de les llars, políticament dèbils, a les empreses, políticament fortes: una divisa feble encareix les importacions, les baixes taxes d'interès per als dipòsits i els baixos tipus per al crèdit a empreses i promotors que equivalen a un impost sobre l'estalvi, i la repressió laboral ha ocasionat que els sous hagin crescut molt menys que la productivitat.
Per suavitzar aquesta repressió dels ingressos domèstics, Xina necessitaria una revaloració més ràpida del tipus de canvi, una liberalització dels tipus d'interès i un increment més fort en el creixement salarial. Ha de privatitzar les seves empreses estatals, de manera que els beneficis es tradueixin en ingressos per als particulars i/o obtenir massius beneficis a través dels impostos sobre les empreses de propietat estatal i després transferir aquests recursos fiscals al sector domèstic.

Mentestant, el Banc Central de la Xina ha pujat els tipus d'interès un 0,5% des de l'octubre, i ara es situen al 6,31% a un any, tot per frenar la pressió inflacionària, que en el primer semestre d'enguany es situarà al 5%, i baixar el creixement per arribar al voltant de 7%, per sota del 10,3% de creixement del seu PIB al 2010.

Refredar l'economia xinesa, tot i sent tant necessari com ho és refredar els reactors de Fukushima, tindrà reprecussions negatives sobre les economies occidentals, d'una dimensió econòmica i financera, ara per ara inimaginable.

Com s'aconsegueixen regidors en les eleccions municipals: 130 vots

Víctor d'Hont, jurista i matemàtic belga, va idear el 1878 un mètode per repartir escons en les eleccions: el conegut Sistema d'Hont, que s'aplica a les eleccions espanyoles.

Veiem cóm funciona el sistema, amb un exemple comentat: el de les eleccions municipals a Sant Pere de Vilamajor del 2007. A la taula següent es fan els càlculs, atenent als vots aconseguits per cada formació:

Les dues primeres fileres corresponen als resultats aconseguits per les formacions que es varen presentar. A la columna de l'esquerra es posa el nombre de regidors a repartir.
Es van fent iteraccions, és a dir fases per a l'assignació d'escons, tantes com escons s'han de cobrir. A cada pas s'escull el regidor de la formació que tingui un quocient més alt en el nombre de vots: 1er. escó dividint per 1, 2on. escó dividint per 2. 3er. escó dividint per 3, i així successivament, el quocient es va reduïnt a mida que s'assignen escons. Veiem com va anar a Sant Pere de Vilamajor al 2007:

1ª iteracció (1ª filera): es divideixen els vots de cada formació per 1. S'escull el quocient més alt, en aquest cas de CiU, amb 363. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2.

2ª iteracció (2ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (CiU ha dividit per 2 doncs ja ha obtingut un escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a Esquerra. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2.

3ª iteracció (3ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (ERC ha dividit per 2 doncs ha obtingut un escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a GISP. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2.

4ª iteracció (4ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (GISP ha dividit per 2 doncs ha obtingut un escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a PSC. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2.

5ª iteracció (5ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (PSC ha dividit per 2 doncs ja porta un escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a CiU. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 3, doncs ja porta 2 regidors.

6ª iteracció (6ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (CiU ha dividit per 3 doncs ja ha obtingut un segon escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a ISP. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2.

7ª iteracció (7ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (ISP ha dividit per 2 doncs ha obtingut un primer escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a Esquerra. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 3, doncs ja porta dos regidors.

8ª iteracció (8ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (ERC ha dividit per 3 doncs ja ha obtingut dos escons). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a GISP. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 3, doncs ja porta dos regidors.

9ª iteracció (9ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (GISP ha dividit per 3 doncs ha obtingut ja dos escons). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a CiU. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 4, doncs ja porta tres regidors.

10ª iteracció (10ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (CiU ha dividit per 4 doncs ha obtingut ja tres escons). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent al PP. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2, doncs és el primer regidor que obté.

11ª iteracció (11ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (PP ha dividit per 2 doncs ha obtingut el primer escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a C's. 

Com que són 11 els regidors a repartir, ja no es fan més iteraccions.

Fixeu-vos que amb uns quants vots més (dels que no van anar a votar), la resta de partits s'haguessin pogut quedar el regidor de C's, que va ser el darrer adjudicat, amb 109 vots:

- CiU amb 440 (77 més que els obtinguts).

- ERC amb 330 (33 més).

- GISP amb 330 (51 més).

- PSC amb 220 (28 més).

- ISP amb 220 (51 més).

- ICV amb 110 (27 vots més).

Un regidor costava al 2007 110 vots. Probablement en les presents eleccions cada regidor "costi" 130 vots (amb un 40% d'abstenció). Compte, que la concentració a 6 formacions en comptes de les 8 que hi havia al 2007 i l'increment probable de votants, farà pujar en nombre de vots per obtenir un regidor. Així, qui no aconsegueixi uns 130 vots més que el seu rival més proper segurament no s'endurà cap regidor més que aquella altra formació.

Interessant per als candidats tenir en compte els vots aproximats per barris i veïnats de Sant Pere de Vilamajor a les eleccions municipals de 2011:

L'atur a Vilamajor: una febre que no baixa

Les dades de l'atur al mes de març a Vilamajor segueixen la tònica d'estancament a l'alça que està tenint el conjunt del mercat de treball: els nivells d'atur galopant que van doblar les xifes que existien fa tres anys, no acaban de reduïr-se, és com una febre que ens acompanyarà per molt de temps.

A Sant Antoni, l'atur ha assolit un nou rècord històric, en situar-se al març en 416 persones aturades. De fet al llarg de tot el present any, les xifres han superat les de tots els anys precedents. Val a dir, però, que l'increment de l'atur fins la setmana santa és estacional, i haurem de veure què passa en els propers mesos.

Pel que fa a Sant Pere, l'atur continua estancat per sota de les 300 persones, i ja porta 8 mesos sense variar, ni a l'alça ni a la baixa. L'atur pujarà però el proper mes, coincidint amb l'época estacional.

En total són 712 vilamajorencs i vilamajorenques sense feina a finals de març. Veiem-ho gràficament:

Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

Nota: la sèrie taronja representa la mitjana anual mòbil

Evolució mensual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

Evolució mensual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Mitjanes anuals mòbils d'evolució dels aturats als municipis de Vilamajor