La profunditat de la crisi des d'una altra perspectiva

Intensitat mitjana diària de trànsit de vehicles pesants a la AP-7
Desembre 1996-Octubre 2011

Font: Ministerio de Fomento. Sèries desestacionalitzades (mitjana anual mòbil).

Intensitat mitjana diària de trànsit de vehicles pesants a la A-7 Montmeló-Papiol. Desembre 1996-Octubre 2011

Font: Ministerio de Fomento. Sèrie desestacionalitzada (mitjana anual mòbil).

Vilamajor, zona ramadera

Explotacions i caps de ramaderia als municipis de Vilamajor. 2009

Font: Cens agrari 2009. IDESCAT

Balances fiscals = expol.li

Balança fiscal de Catalunya amb Espanya 1986-2009. Mètode del flux monetari

Font: Departament d'Economia i Coneixement. Dades en milions d'Euro

Una altra visió de la redistribució de rendes entre les CCAA

Apart de la participació en els impostos estatals, que en l'actual sistema arriba a quotes molt altes, una bona part dels ingressos de les CCAA espanyoles provenen de les transferències de l'Estat, i en menor mesura de les aportacions dels Fons Europeus.

En conjunt, l'Estat, a través dels diferents fons de redistribució (garantia, suficiència, compensació interterritorial, etc.) i sumant-li els poc més de 3.000 milions dels Fons Europeus destinats a les CCAA (dels quals Andalucia i Extremadura s'enduen el 60%), han aportat a les CCAA durant el 2011 un total de 25.793,9 milions d'Euros, que signifiquen poc més del 20% dels ingressos no financers totals del conjunt de les CCAA.

Però el repartiment d'aquestes transferències és molt desigual, doncs intenten corrgir "desequilibris". Així, Andalusia s'endú el 29,2% d'aquestes transferències, quan només representa el 17,9% de la població total, i Extremadura el 7% de les transferències, quan tot just arriba al 2,4% de la població espanyola.

Però és Canàries, seguida molt d'aprop per Extremadura, la Comunitat que més transferències rep de l'Estat i dels Fons Europeus en termes per càpita.

L'espanya més "rica" veu molt minvades les aportacions de l'Estat, en un grup format per Catalunya, Païs Valencià, Illes Balears i la Comunidad de Madrid, i òbviament el País Basc i Navarra que ja tenen els seus ingressos del Concert. La gràfica següent és molt reveladora:

Transferències de l'Estat i de la UE. Euros per càpita. CCAA 2011

Nota: les dades de Illes Balears i Madrid resulten negatives en tractar-se de CCAA amb renda més elevada i que reben per impostos estatals una proporció més elevada del què correspon a la seva riquesa interior (a Catalunya i altres comunitats els passa el mateix en alguns dels fons de redistribució).

Font: Elaboració pròpia amb le sdades de l'execució pressupostària de les CCAA de l'any 2011 (Ministerio de Hacienda y AAPP) i els padrons municipals a 1-1-2011 (INE).

En termes relatius respecte els seus ingressos, les transferències signifiquen el 58% dels ingressos no financers totals de Canàries, i el 50% en el cas d'Extremadura. catalunya només ingressa un 9,2% del seu pressupost amb transferències de l'Estat i de la UE.

Aragó, en tots els casos, és la CCAA més equilibrada.

Proporció dels ingressos no financers de les CCAA que provenen de transferències de l'Estat i de la UE. 2011

Nota: les dades de Illes Balears i Madrid resulten negatives en tractar-se de CCAA amb renda més elevada i que reben per impostos estatals una proporció més elevada del què correspon a la seva riquesa interior..

Font: Elaboració pròpia amb le sdades de l'execució pressupostària de les CCAA de l'any 2011 (Ministerio de Hacienda y AAPP).

Aquesta gràfica equival al nivell de "subsidi" de cada CCAA,en el què Catalunya ha deixat d'ingressar més de 2.200 milions respecte el promig, a favor d'altres CCAA més "pobres".

En aquesta anàlisi, per les dades utilitzades, no s'inclouen les inversions i serveis que, amb els Pressupostos Generals de l'Estat, es fan a cada CCAA (per exemple, fins a juny de 2011 Andalusia i Galícia, per meitats, van acaparar el 18,5% de les inversions de l'Estat, i Catalunya el 6,6%).

Cal tenir en compte també que entre les trasnferències que rep Catalunya estan incloses les aportacions a serveis transferits que no tenen altres CCAA, com ara Institucions Penitenciàries o la Policia Autonòmica.

Qui es menja el crèdit?

Variació anual del crèdit total als sectors residents. Espanya

Dades en mil.lers d'Euro. Evolució des de desembre de l'any anterior. Font: Banc d'Espanya

Evolució dels saldos totals del crèdit als sectors residents. Espanya

 Dades en mil.lers d'Euro. Font: Banc d'Espanya

Atur al febrer: 815 persones

 

El deteriorament de l'ocupació i l'increment de l'atur estan arribant a casa nostra a fites insospitades. 

Evolució de l'atur a Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni)

Aquest mes de febrer hem superat àmpliament la xifra de 800 aturats, exactament 815 persones estan apuntades a les llistes del SOC. Impensable arribar a aquesta tant alta quota, més d'un centenar d'aturats en relació amb el febrer de l'any passat.

Des del mes de juliol  de l'any passat l'atur ha repuntat amb maleïda força, i ja portem doncs set mesos enfilats cap amunt.

Evolució comparativa de l'atur als municipis de Vilamajor

 Sant Pere de Vilamajor: evolució de l'atur

 Sant Antoni de Vilamajor: evolució de l'atur

 Sant Pere de Vilamajor: evolució mensual comparada de l'atur

  Sant Antoni de Vilamajor: evolució mensual comparada de l'atur

Fer previsions en aquestes circumstàncies és una quimera, i segons sembla pel panorama general estarem encara un any ben bó veient com s'enfila l'atur. En tot cas les dades reflecteixen una major contenció de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor que a Sant Pere en els darrers mesos.

Taxes interanuals de creixement de l'atur. Comparació amb el conjunt de Catalunya

 

En termes d'impacte de la població, tot i què l'atur a Sant Pere és d'unes 100 persones menys que a Sant Antoni, també la població és menor. La gràfica següent presenta les "pseudotaxes" d'atur corresponents al mes de desembre de cada any als respectius municipis:

"Pseudotaxa" (*) d'atur als municipis de Vilamajor. Dada a desembre de cada any

(*)  Proporció de l'atur registrat respecte la població d'entre 18 i 64 anys. És diferent a la taxa d'atur per quant no té en compte la població que no està en disposició d'activitat laboral (la població activa en el conjunt de Catalunya supera el 75% en aquest tram d'edat).

A excepció de la treva del 2010, tradicionalment la "pseudotaxa" d'atur de Sant Pere ha estat lleugerament superior a la de Sant Antoni. Al mes de febrer es supera el 13%, que ve a equivaldre, aproximadament, a una taxa d'atur convencional del 17%.