Últims articles:

27/9/12

Balances de la Seguretat Social: Catalunya i mitja Espanya en negatiu


Ja fa gairebé dos anys que la balança de la Seguretat Social (ingressos per cotitzacions a la Seguretat Social menys despesa de pensions) es negativa a Catalunya.
Segons les darreres dades publicades, corresponents a 2011, l'any passat a Catalunya el saldo va ser negatiu (es van cobrar més pensions que no pas pagar quotes a la Seguretat Social) de 1.096 milions d'Euros. L'any 2010 el saldo ja va esdevenir negatiu, tancant l'any amb -160,8 milions, mentre que el 2009 va ser el darrer any en positiu, de 971,9 milions d'Euros:


Ingressos per cotitzacions socials, despeses per pensions i saldo (balança) de la Seguretat Social. Catalunya 2005-2011. Dades en milers d'euros

El creixement imparable de les despeses per pensions, de l'ordre del 4% anual es veu desbordada per la pérdua de cotitzacions socials per l'atur, l'economia submergida i la baixada de salaris.

Al 2010 Catalunya va abandonar el grup de CCAA aportadores netes al sistema, juntament amb Castella-La Manxa, València, Múrcia, La Rioja i Navarra, quedant el grup de "donants" nets restringit a Madrid, les Illes Canàries i Balears, i Ceuta i Melilla.

El gràfic següent presenta el saldo de la Seguretat Social per CCAA, comparant l'existent al 2008 (que va marcar un récord històric) amb el de 2011, en termes de PIB de cada CCAA:

 Saldo de la balança de la Seguretat Social per CCAA, en termes de PIB. Comparatiu 2008-2011

Astúries ja rep més del 8% del PIB corresponent a la seva molt deficitària balança de la Seguretat Social (el insgressos per cotitzacions només representen el 53% de les pensions que reben), mentre que Madrid, canàries i Balears aporten al sistema més d'un 1% del seu PIB. Catalunya ha rebut al 2011 el 0,5% del seu PIB de la resta de l'Estat per la seva negativa balança de Seguretat Social.

La diferència entre el saldo existent a finals de 2008 i el de 2011 posa de manifest una pèrdua absoluta de 3.154,4 milions d'euros en el cas de Catalunya, que és la CCAA que més ha incrementat el dèficit en termes absoluts:

Diferència en el saldo de les balances de la Seguretat Social entre 2008 i 2011. Dades absolutes (milers d'euros)

L'aportació neta de Catalunya al sistema de pensions ha estat de l'ordre de l'1% del seu PIB fins al 2008, però al 2011 ha necessitat de les aportacions de l'Estat:

Aportacions netes de Catalunya al sistema de pensions, en % del PIB català. 2005-2011

En promig, entre els anys 2005 i 2011, el saldo de la balança de la Seguretat Social de Catalunya encara és però positiu, havent aportat en aquests set anys un 0,6% del seu PIB (7.771,6 milions d'Euros corrents acumulats en aquests set anys). 

Interessant observar l'evolució de la resta de CCAA, destacant Astúries que ha rebut en promig més del 7% del seu PIB en promig en els darrers anys.


Recepció/aportació neta de recursos al sistema de pensions per CCAA. Promig 2005-2011 en % del PIB regional

A Catalunya hi havia a data d'agost de 2012 els mateixos cotitzants a la Seguretat Social que hi havia a l'agost del... 2003!!. Des de l'inici de la crisi fins l'agost de 2012 Catalunya ha perdut 492.000 cotitzants a la Seguretat Social, i en el mateix interval s'han incrementat de 120.000 els pensionistes.

Catalunya és la CCAA que més aporta als ingressos de la Seguretat Social, poc més del 19% (18.445,1 milions d'euros al 2011), i també és la que rep un import absolut superior de pensions, un 18% del total (19.541,1 milions al 2011).

A la gràfica següent es comparen les ratios ingressos/despeses de la Seguretat Social per CCAA de l'any 2008 i 2011, en el què s'observa el deteriorament del sistema, que és molt més acusat en les tres CCAA que millor saldo tenen, juntament amb la Comunitat Valenciana i Múrcia, i a continuació Catalunya. Precisament les CCAA que millors saldos teníen a l'inici de la crisi són les que han perdut més taxa de cobertura en termes absoluts:


Coeficient Ingressos per cotitzacions/Despesa en pensions, per CCAA. Comparatiu 2008-2011

El sistema va entrar en déficit en el conjunt de l'Estat l'any passat, per bé que durant 2011 es va poder compensar amb les aportacions de l'Estat (per compte dels aturats i prestacions no contributives). Al 2012 s'ha pogut compensar, en part, gràcies a l'aplicació de l'excedent de les mútues de treball (per 3.400 milions) i avenços a compte de prestacions no contributives.
Per a 2013 s'haurà de ficar mà al Fons de Reserva, que té acumulats uns 68.000 milions i de quins interessos també s'ha pogut compensar la fallida del sistema. Es preveu la utilització de 3.100 milions d'quest fons.

Cal tenir molt present que la major part del Fons de Reserva (uns 45.000 milions) està invertit en Deute Públic espanyol, de quina solvència no cal parlar-ne, però que al mercat secundari cotitza per sota del seu valor nominal: si la Seguretat Social se'n desfés, tindria una pèrdua.

A més l'Estat aportarà al sistema de la Seguretat Social uns 8.400 milions d'Euros al 2012, i 15.600 al 2013, per tal d'evitar la fallida total del sistema de pensions. En concret, es farà càrrec de totes les pensions no contributives (apart de les cotitzacions a la Seguretat Social dels perceptors de l'atur).

Es preveu que en el conjunt de l'Estat la despesa en pensions pugi un 3,2% (uns 3.500 milions més) per al 2013.

Al marge de les pensions, al mes de juliol hi havia 422.000 persones que rebíen prestacions per desocupació a Catalunya, a costa dels pressupostos de l'Estat (no pas de la Seguretat Social, que només financia pensions i altres prestacions). Els ingressos per desocupació rebuts pels aturats residents a Catalunya representen un 16,6% del total estatal. Les cotitzacions a la Seguretat Social dels aturats que reben prestacions les paga directament l'Estat, dels pressupostos generals.

En época de crisi, parlar de balances fiscals positives, quan el sector públic no para d'endeutar-se per cobrir les despeses, si que és una quimera...

5/9/12

L'atur a l'agost: es consoliden les males dades


El mes d'agost s'ha saldat a Vilamajor amb 807 persones apuntades als registres de l'atur. Es consolida així la greu situació iniciada ja fa un any doncs el llistó passa de les 800 persones.

Evolució de l'atur a Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni)
En negre, evolució desestacionalitzada (mitja mòbil anual).

Per municipis, els cicles estacionals són asimétrics, de manera que tradicionalment l'atur tendeix a disminuïr a Sant Pere i a augmentar lleugerament a Sant Antoni.

Evolució comparada de l'atur als municipis de Vilamajor
 
A Sant Pere, la bona evolució que es va mantenir d'octubre de 2010 fins a l'agost de 2011 sembla definitivament trencada, i l'atur al municipi reprèn amb intensitat al llarg del present any. A Sant Antoni, la negativa evolució és més sostinguda però el dil.latat desgast fa que a l'agost, amb 469 persones en atur, es marqui un nou récord històric.

Evolució anual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor
 
 Evolució anual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor
 
El creixement interanual de l'atur en els dos municipis (16-17%) ve superant des de fa tot just un any al creixement que es dóna en el conjunt de Catalunya (6-7%) fet que fa pensar que la tendència más negativa es mantindrà alguns mesos més.

Evolució interanual relativa de l'atur als municipis de Vilamajor; comparació amb Catalunya
En termes desestacionalitzats, l'evolució a Sant Pere de Vilamajor és més negativa, amb una mitja anual de 54 persones més aturades a l'agost respecte un any abans, mentre que a Sant Antoni es modera en un creixement de "només" 42 persones més aturades en promig respecte un any abans. La comparació respecte el bon comportament de l'atur que s'havia mantingut a Sant Pere fins a finals de l'estiu de l'any passat fa que augmenti més en aquest municipi en termes interanuals desestacionalitzats, situació que es moderarà a la baixa en els propers mesos, probablement en sentit invers a l'evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor.

Evolució absoluta del promig anual d'aturats als municipis de Vilamajor
 
L'evolució a curt termini no és gaire optimista, doncs a partir d'ara i fins a final d'any l'atur tendeix normalment a crèixer en els dos municipis. En tot cas es tancarà l'any mantenint un promig de més de 800 persones en situació d'atur.