Les Faldes del Montseny supera els 1.000 habitants

A finals de 2008, la població de Les Faldes del Montseny era de 995 persones, fet que permet afirmar que a hores d'ara hi estan empadronades unes 1.025 persones.

És la primera vegada a la història del nostre poble que un nucli arriba als 1.000 habitants (el nucli principal en té uns 600).

Can Vila, amb 911 habitants empadronats a 1-1-2009 i actualment uns 935, arribarà als 1.000 habitants probablement al 2012.

En conjunt, aquests dos veïnats signifiquen el 47,5% de tota la població del municipi de Sant Pere de Vilamajor (cinc anys abans el 48,8%).

Estructura de la població per nuclis. 1-1-2009

Sumant a Can Vila, Can Ram i Vallserena, els veïntas de Llevant sumen un 43% de la població total (cinc anys abans el 42%), per un 28% els veïnats de Ponent (30% al 2003). Els veïnats del centre arriben ja al 20% del total de la població del municipi.

Estructura de la població per veïnats. 1-1-2009

És el nucli central, afegint-hi Can Derrocada, la zona que està experimentant un dinamisme més important, passant de 582 habitants al 2003 a 799 a finals de 2008, fet que representa passar del 18% al 20% de la població total en cinc anys.

Respecte al 2007 (padrò de 2008), la població s'ha reduït en els veïnats més petits: Refugis, Can Miret, Les Pungoles, i de forma molt acusada en els disseminats:

Aportació absoluta dels veïnats al creixement de la població total. Any 2008

Si observem la evolució en els darrers cinc anys, s'observa com, en termes relatius, el veïnat que més està creixent és Can Derrocada:

Creixement relatiu de cada veïnat 2005-2008. Base 2004=1

Creixement relatiu acumulat per veinats: 2004-2008. Base 2004

Per específic de la població per veïnats sobre la població total: 2003-2008

Al gràfic següent es pot apreciar l'aportació de cadascun dels veïnats al creixement total de la població entre 2004 i 2008, on s'aprecia que Can Derrocada ha aportat gairebé el mateix que el nucli principal (més del 14% cadascun) a l'increment de la població total del municipi:

Aportació de cada veïnat al creixement total de la població del municipi. 2004-2008

En els darrers cinc anys, Vallserena ha superat la població disseminada, que com hem dit, està estancada a la baixa.

Població comparativa dels veïnats. 2003-2008

Els barris dividits de Vilamajor a 1-1-2009

Distribució de la població dels barris dividits de Vilamajor, per municipis. 1-1-2009

Població dels barris dividits de Vilamajor, per municipis. 1-1-2009

Variació absoluta de la població dels barris dividits de Vilamajor en cada municipi. 2004-2009

Els comptes del sistema de prestacions públiques a desembre de 2009

El sistema de rendes socials ha arribat al desembre de 2009 a prop de 12,5 milions de persones.

El sistema de prestacions per desocupació ha costat en el mes de desembre 2.272 milions d'Euros, i s'han beneficiat 3.250.000 persones.

Pel que fa al sistem ade pensions, assistencials incloses, la nómina ha pujat en el mes a 7.800 milions d'Euros, beneficiant 9.100.000 persones.

Prestacions del sistema de rendes socials. Espanya desembre 2009

Nota: els beneficiars s'expressen en nombre de persones. El cost total en milions d'Euros i la renda mitja en Euros per perceptor.

Les pensions no contributives per desocupació han arribat al 40% del total, i se'n beneficien ja el 50% dels perceptors.

A finals de desembre hi havia 17.640.018 persones cotitzant a la Seguretat Social, que han aportat en total el mateix mes de desembre 8.715 milions d'Euros: 12,4 milions que, per una o altre raó cobren del sistema de rendes públiques per 17,6 que treballen i paguen per a mantenir-les. Alguna peça grinyola en aquest peculiar sistema.

Sant Pere de Vilamajor no ha destruït ocupació, mentre Sant Antoni retrocedeix a nivells de mitjans de 2006

Les dades del Departament de Treball de la Generalitat de l'afiliació a la Seguretat Social corresponents al darrer trimestre, posen de manifest que a Sant Pere de Vilamajor, l'ocupació legal s'ha mantingut constant, als nivells dels seus màxims històrics. Així, al quart trimestre de 2009, locupació anual mitjana va ser de 1.333 llocs de treball en alta laboral, mentre que un any abans eren 1.327 els llocs de treball en alta al municipi.

En canvi, a Sant Antoni de Vilamajor l'ocupació ha disminuït de 68 llocs de treball, doncs hi havia a finals de 2009 1.213 llocs de treball en alta laboral, sent un any abans 1.281.

Evolució dels llocs de treball dels municipis de Vilamajor. Mitjanes anuals (*)

(*) En fer mitjanes anuals s'eliminen les oscil.lacions estacionals.

La dada de Sant Pere s'equipara amb l'existent al tercer trimestre de 2008, quan hi havia 1.332 llocs de treball en promig anual, i d'aquesta manera podem dir que, ara per ara, l'ocupació a Sant Pere de Vilamajor s'ha estabilitzat, sense acusar la forta crisi existent.
En aixó, però hi ha tingut molt a veure algunes inspeccions dutes a terme pel Departament de Treball per tal de regularitzar determinades situacions d'afiliació irregular.

A Sant Antoni, en canvi, hauríem de retrocedir fins el tercer trimestre de 2006, molt abans de la crisi, per trobar una dada d'ocupació total tant baixa, i ha perdut 112 llocs de treball (un 8,5%) des del rècord històric del març de 2008, poc abans de l'esclat de la crisi.
Precisament, en el punt més alt del creixement de l'ocupació, Sant Antoni superava Sant Pere en llocs de treball, però aquest darrer municipi va mostrar un dinamisme molt important, aconseguint superar Sant Antoni en el segon trimestre de 2008, i situant-se en el seu màxim al tercer trimestre d'aquell mateix any.

La dinamització del polígon de La Plana, la diversificació productiva, i també el major dinamisme poblacional expliquen aquesta millor evolució de Sant Pere de Vilamajor, qui ha tingut un increment de 21 autònoms en el darrer any, mentre Sant Antoni en perdia 30. El sector serveis ha estat el motor a Sant Pere, doncs la indústria ha perdut 43 llocs de treball i la construcció 29 en el darrer any.

A l'hora, Sant Pere de Vilamajor està reduïnt la dependència del sector industrial (actualment només un 31% dels llocs de treball, que eren un 44% del total cinc anys abans), i de les empreses de més de 50 treballadors, que actualment representen el 21% del total dels llocs de treball, per una tercera part cinc anys abans).

Sant Pere de Vilamajor tenia, a finals de 2009, 40 llocs de treball per cada 100 habitants majors d'edat, mentre que Sant Antoni només en tenia 30 per cada 100.

L'economia de Sant Antoni de Vilamajor apareix doncs madura, evolucionant a un ritme vegetatiu, general, mentre que Sant Pere de Vilamajor està mantenint un bon dinamisme dels seus sectors econòmics residents.

La posició competitiva de Sant Pere de Vilamajor, pel que fa a ocupació resident, s'hauria de continuar estimulant com una prioritat de màxim nivell en la politica municipal.

Els costos de la construcció es situen a nivells d'abril de 2007

Mensualment, des del 1995, la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya, elabora l'Index de Preus de Construïr, un indicador, com el seu nom indica, dels costos de la construcció a Catalunya.

A desembre de 2009, quest indicador ha arribat a 182,2 en base 100 de desembre de 1994 (això significa que en els darrers 15 anys, els costos de la construcció han pujat un 82,2%, que fent un promig anual seria poc més del 5% anual, per sobre de la inflació).

Ara bé, si comparem la dada, resulta que a desembre de 2009 el cost de construïr un habitatge era equivalent al què existia a l'abril de 2007, i un 9% per sota del màxim històric a què es va arribar, en el zénit de la bombolla immobiliària, al juliol de 2008.

De fet, els costos de construïr a desembre de 2009, tot i què estan remuntant en els darrers mesos, han baixat en els darrers 12 mesos prop d'un 2%.

Evolució dels costos de construïr. Base gener de 2007

Dit d'una altra manera, de mantenir-se constant el benefici del constructor en termes relatius, un habitatge hauria de costar el mateix de construïr que a l'abril de 2007.

En termes de creixement anual promig, els costos de construïr es situen a nivells de maig de 2008, i un 6% per sota del màxim històric de l'octubre de 2008.

Evolució anual promig dels costos de construïr. Base gener 2007

A ningú se li escapa que hi manca un altre factor: el cost del sòl, quina evolució, per especultaiva (no lligada a costos d'explotació), sofreix grans divergències i oscil.lacions, pròpies del joc de l'oferta i la demanda i dels interessos del venedor, a l'igual que pel que fa als habitatges de segona mà.

Així que si voleu construïr un habitatge, no us donin gat per llebre, que aquest sector sempre ha estat ple d'especuladors aprofitats (els mateixos que han portat a molts a la misèria).

En aquest sentit, les dades de la Sociedad de Tasación (TINSA), que són la referència en el preu de compra d'habitatges, posen de manifes que pels municipis que no estan en àrees concretes (grans ciutats, zones turístiques, ...), els preus han baixat al gener un 3,6% respecte el gener de l'any passat, acumulant un descens de quasi el 14% des dels màxims del "boom" immobiliari.

Actualment, segons aquesta font, el preu dels habitatges de la resta de municipis, es situaria a nivells de la primera meitat de l'any 2006.

Evolució dels preus de l'habitatge. Base 2001. Resta de municipis. Font TINSA

Nota: les dades es refereixen al mes de GENER de cada any.

És indeterminable la diferència de cost d'un habitatge entre fer-ne de promotor un mateix, o comprar-lo fet, però en els millors temps de la bombolla la diferència estava com mínim en més d'una tercera part, arribant a més del doble.

Per tant si compreu un habitatge construït en els temps àlgids de la bombolla, demaneu un bon descompte respecte el preu fixat en aquell moment, com mínim d'un 25%.

Sant Pere de Vilamajor: parelles joves, infants i jubilats

Les darreres dades del padró municipal d'habitants, a 1-1-2009, permeten constatar que el creixement de Sant Pere de Vilamajor s'està fent en tres capes de població concretes:

- Parelles de mitjana edat que hi venen a viure.
- Els fills d'aquestes parelles, que augmenten la natalitat del municipi.
- Recent jubilats, principalment de segones residències, que s'hi queden a viure permanentment.

Aquesta evidència es fa més gràfica si comparem amb les dades de Sant Antoni de Vilamajor:

Piràmides d'edat dels municipis de Vilamajor. 1-1-2009

Es veuen clarament tres grups d'edat en què la proporció de Sant Pere supera àmpliament la de Sant Antoni:

- Infants de 0 a 9 anys.
- Adults de 30 a 44 anys.
- Adults de 60 a 74 anys.

Que superen en uns 10 punts la diferència amb Sant Antoni de Vilamajor.

Diferències per trams d'edat de la població de Sant Pere respecte Sant Antoni, sobre la diferència en la població total

Nota: les gràfiques mostren la desviació percentual absoluta respecte la proporció entre la població total de Sant Pere/Sant Antoni.

De fet, sent la població total de Sant Pere de quasi el 75% de la de Sant Antoni, la proporció augmenta fins un 90% en els infants de 5 a 9 anys, en els adults de 35 a 44 anys, i en els jubilats de 65 a 69 anys. En canvi, Sant Pere només té la meitat dels joves de 20 a 24 anys i de persones mayors de 85 anys que Sant Antoni de Vilamajor.

La major proporció immigratòria vindria a explicar la diferència de 6 punts en els habitants que han nascut als propis municipis (19,4% a Sant Antoni i 13,5% a Sant Pere de Vilamajor).

La diferència en els trams d'edat de 30 a 44 anys expliquen a l'hora una diferència entre els dos municipis pel que fa a l'atur, doncs la meitat dels aturats estan precisament en aquest tram d'edat.

També, la intensa proporció, d'un 31%, de les persones en aquest tram d'edat (quasi 1 de cada tres habitants) en la població total de Sant Pere de Vilamajor, explica els moviments socials i les pressions per als canvis socio-culturals que està patint Sant Pere de Vilamajor, provinents d'aquesta capa de nous residents, procedents de la conurbació de Barcelona.

Farà falta una dècada perquè s'equilibrin aquestes diferències en el creixement de Sant Pere de Vilamajor.

Atur a Vilamajor, arribant a 700

Al gener l'atur a Vilamajor ha arribat a 688 persones, 13 més tant a Sant Pere com a Sant Antoni de Vilamajor.

A gener de 2009 eren 535, 244 a Sant Pere i 291 a Sant Antoni. En un any, 153 persones més pateixen aquesta xacra.

L'increment interanual, tot i que es reduexi, encara és del 29%, un 22% més a Sant Pere i un 34% a Sant Antoni.

Properament tota l'anàlisi gràfica complerta en aquestes pàgines.