Últims articles:

28/11/13

Creixement vegetatiu i migratori de la població a Vilamajor


Creixement poblacional vegetatiu i creixement migratori dels municipis de Vilamajor. 2001-2012



Notes:
Creixement vegetatiu: naixements menys defuncions en cada any.
Creixement migratori: migracions netes de cada any.
Dades en nombre de persones de creixement de la població en cada any.

21/11/13

Primeres vendes d'habitatges nous a Sant Pere de Vilamajor des de finals de 2010


A Sant Pere de Vilamajor s'han venut al tercer trimestre d'enguany dos pisos nous.

Aquesta notícia no tindria cap significació si no fes quasi tres anys que no es venia un habitatge nou al municipi. De fet en els darrers 3 anys només se n'han venut 3.


Evolució trimestral de transaccions d'habitatges a Sant Pere de Vilamajor

A Sant Antoni de Vilamajor no s'ha venut en el tercer trimestre d'enguany cap habitatge nou, però al llarg de l'any ja se n'han venut 7.

 Evolució trimestral de transaccions d'habitatges a Sant Antoni de Vilamajor


Evolució anual de les transaccions d'habitatges a Sant Antoni de Vilamajor. 2004-setembre 2013

 Evolució anual de les transaccions d'habitatges a Sant Pere de Vilamajor. 2004-setembre 2013


Nota: Les transaccions d'habitatges es refereixen a tot tipus de transaccions, i no només la compra-venda (per exemple, també per herència, donació o permuta).
Les transaccions d'habitatges usats inclouen també les dacions en pagament a entitats bancàries.

Font: Ministerio de Fomento amb dades dels registres notarials.

14/11/13

L'ocupació resisteix de valent a Vilamajor


El mes d'octubre s'ha saldat amb un important canvi de tendència en l'ocupació registrada a Sant Pere de Vilamajor. Després d'una dolenta campanya d'estiu, quan l'ocupació d'assalariats va crèixer menys que anys anteriors, la rescisió de contractes a partir del juliol ha estat molt inferior a anys anteriors, amb el millor resultat des del 2007 (p. exemple, l'any passat de juliol a octubre es va prescindir de 202 llocs de treball assalariats, i enguany només 77).

Aquesta important retenció de llocs de treball ha propiciat que en termes interanuals s'hagi mantingut l'ocupació total absoluta a Sant Pere de Vilamajor, fins i tot una mica per sobre de l'any passat, amb 1.168 treballadors totals.

A Sant Antoni l'ocupació ja frega decididament els nivells de 2010, superant a l'octubre lleugerament els treballadors en alta laboral dels tres anys anteriors.

Així doncs, en els dos municipis es manté l'ocupació respecte l'octubre de l'any passat.

Evolució comparativa dels treballadors en alta laboral al mes d'octubre: 2006-2013

En termes desestacionalitzats (mitja mòbil anual), on s'observa millor la tendència, a Sant Antoni ja portem 15 mesos amb un total manteniment de l'ocupació assalariada mitja, repuntant a l'octubre en termes mitjos anuals.

A Sant Pere, aquest octubre s'ha aturat la sangonera estacional, propiciant amb aquest bon comportament del treball assalariat que, en un sol mes (aquest mes d'octubre) es trenqui la pèrdua d'ocupació asalariada que queia en barrena des de principis de 2011. És ben cert també que la regularització de l'ocupació a les empreses més grans del municipi ja s'ha dut a efecte en els passats mesos.

Evolució de l'ocupació assalariada desestacionalitzada
 
També en termes desestacionalitzats, pel que fa a l'ocupació dels autònoms, a Sant Antoni continua lentament la davallada, situant-se l'ocupació autònoma mitja a nivells de fa tres anys, consumint així la millora experimentada al llarg de 2011 i tornant a situar-se a nivells de 2010.
A Sant Pere, per be que també es va començar a desinflar el rècord assolit a finals de 2011, sembla consolidar-se la recuperació de l'ocupació autònoma que va tocar fons al març d'enguany quan es va situar, en termes mitjos anuals, a nivells de 2009.

Evolució de l'ocupació per compte propi desestacionalitzada
 
Evolució de l'ocupació total, desestacionalitzada

Així doncs, dins d'una tónica de contenció de destrucció de l'ocupació als dos municipis, destacar a l'octubre la paralització de la destrucció d'ocupació assalariada a Sant Pere, que cal esperar no sigui momentània, i la solidesa de l'ocupació mitja de treballadors per compte propi (que representen només el 41% dels llocs de treball totals), donant en conjunt indicatiu de manteniment de l'ocupació en relació al setembre d'enguany. 

A Sant Antoni, la destrucció de llocs de treball assalariats sembla haver-se acabat, però encara continua la destrucció de llocs de treball per compte propi, molt lleugera, que en conjunt dona un balanç, també, d'estabilització, aquesta més ferma sota la base de la fortalesa de l'ocupació assalariada.

Aquesta evolució, i el canvi de tendència relativa d'aquest mes d'octubre s'observa millor si fem un "zoom" en les dades agregades durant el darrer any:

Séries desestacionalitzades d'evolució de l'ocupació a Vilamajor
A la gràfica següent es presenten les séries normals de les dades i la seva comparació amb les séries desestacionalitzades, on es pot observar que l'alta estacionalitat de l'ocupació assalariada a Sant Pere de Vilamajor no permet concusions vàlides de tendències si es fan sobre la série normal:

Séries normals i desestacionalitzades d'evolució de l'ocupació a Vilamajor 
Les línies discontínues representen les respectives séries desestacionalitzades.

En definitiva, tot fa pensar que la destrucció d'ocupació està començant a tocar fons, sobretot, i decididament, pel que fa als treballadors assalariats, a Sant Antoni de Vilamajor (on representen el 53% de l'ocupació total). En aquest municipi l'evolució interanual de la mitja anual d'ocupació, tot i sent encara negativa, està pujant des de març d'enguany, sent d'esperar que passat l'hivern ja assoleixi creixements interanuals positius.

A Sant Pere, en canvi, tot i el trencament de tendències -sota mínims històrics- d'aquest octubre, el creixement interanual positiu de l'ocupació mitjana no s'espera, anant molt be, fins la primavera de 2015.

Evolució interanual de l'ocupació mitjana. 2005-octubre 2013

La relativa resistència de l'ocupació assalariada vaticina que les empreses dels municipis també han tocat fons en la seva negativa evolució, prel.ludi de la molt tímida recuperació que s'espera a curt termini.

En tot cas, l'ocupació a Sant Pere es sitúa als mateixos nivells que a finals de 2006, i a nivells de mitjans de 2006 pel que fa a Sant Antoni (al conjunt de Catalunya l'ocupació es situa a nivells de 2001 -sí, de 2001-).

Nota: Totes les dades es refereixen als treballadors donats d'alta als diferents règims de la Seguretat Social, amb dades del darrer dia de cada mes. Font: Seguretat Social.

29/10/13

Aquí els fot: El Prat arrassa Barajas



AENA no sap com enganyar amb les seves notes de premsa fent mal.labarismes amb les dades per dir que Barajas continua sent el primer aeroport d'Espanya. És cert, com també ho és que és l'aeroport europeu que va perdre més passatgers a l'agost.

La dimensió de la tragèdia madrilenya no és per prendre un "relaxing cup of café con leche in Plaza Mayor". A les gràfiques següents es reflecteix l'evolució del pes de l'Aeroport de Madriz respecte del de Barcelona-El Prat:

Passatgers transportats aeroports de Barajas i El Prat. 2000-octubre 2013

Barajas es situa a nivells de 2004 i El Prat està a màxims històrics.


Percentatge de passatgers transportats sobre el total dels aeroports espanyols. 2000-octubre 2013


Madrid disminuex fins al 21%: 4 punts en 3 anys. El Prat augmenta fins el 19%: 4 punts en 3 anys.

Fins al 2009 Barajas tenia un trànsit de passatgers superior en més d'un 75% a El Prat. A l'octubre, la diferència era de només un 14%. Els fot, els fot que sigui veritat, una veritat que no saben cóm dissimular.

Nota: les dades d'octubre de 2013 són des d'octubre de 2012, per mantenir l'anualitat.

3/10/13

La crisi ha restat 1.400 habitants al creixement de la població de Vilamajor


Des de l'any 2000 al 2007 la població de Vilamajor va crèixer a un ritme linial de 395 habitants més cada any, corresponent-n'hi 229 a Sant Antoni i 166 a Sant Pere.

Aquestes dades s'obtenen de l'anàlisi estadística de les séries de població d'aquests anys (2000 a 2007) que ens dónen un ajust a la funció de tendència estadística (coeficient R2), del 99,57% en el cas de Sant Pere de Vilamajor, del 99,96% per a Sant Antoni i del 99,91% d'ajust per a la població total de Vilamajor. És a dir l'ajust de la funció estadística a la realitat és pràcticament total, del 100%:

Evolució de la població empadronada als municipis de Vilamajor. 2000-2007
Nota: les línies de colors representen l'evolució de la població real dels municipis. La línia negra sobreposada correspon a la funció estadística de tendència estimada a partir de les dades reals (s'observa una quasi total superposició). Sobre el gràfic s'exposa el Coeficient de Correlació estadística entre la série real i la funció de regressió estadística (R2); un valor de R2 = 1 indica una total correlació entre la série real i la estadística. El valor de R2 va entre 0 i 1. També s'exposa la funció matemàtica corresponent a la regressió estadística estimada.

El comportament absolutament linial de les séries de la població de Vilamajor entre els anys 2000 a 2007 ens permet fer una hipòtesi: Quina seria avui la població de Vilamajor si la tendència de creixement de la població dels anys previs a la crisi s'hagués mantingut des del 2007 fins l'actualitat?


Evolució de la població empadronada als municipis de Vilamajor. 1992-2012

Nota: les línies de colors representen l'evolució de la població real dels municipis. La línia blanca discontínua sobreposada correspon a la línia recta que millor s'ajusta als valors reals entre els anys 2000 i 2007, que es prosegueix fins al 2012 per observar les diferències amb les dades reals de població.

Seguint aquesta hipótesi, les diferències entre les poblacions actuals dels municipis de Vilamajor i les que resultarien d'haver-se mantingut la tendència dels anys anteriors a la crisi (que com hem vist, per als anys 2000 a 2007 s'ajusten quasi al 100% a la funció de tendència estadísticament calculada) serien una aproximació a les diferències de creixement imputables al canvi de moviments demogràfics provocats per la crisi.

Partint de les dades reals de població a finals de 2007 i aplicant la funció de tendència anterior (2000-2007) fins al setembre de 2013, resulten les poblacions teòriques següents:

- Sant Antoni de Vilamajor: 6.646 habitants.
- Sant Pere de Vilamajor: 4.846 habitants.

La població real* dels municipis de Vilamajor a 30 de setembre de 2013 són les següents:

- Sant Antoni de Vilamajor: 5.803 habitants.
- Sant Pere de Vilamajor: 4.285 habitants.

En conclusió: si s'hagessin mantingut en cada municipi les tendències de creixement de població dels anys previs a la crisi (2000 a 2007, on hi ha un ajust estadístic de la funció de tendència de gairebé el 100%) la població dels municipis de Vilamajor, seríen, a setembre de 2013:

- Sant Antoni de Vilamajor: 843 habitants més dels que hi ha actualment.
- Sant Pere de Vilamajor: 561 habitants més dels que hi ha actualment.

La pèrdua teòrica de població degut als canvis demogràfics derivats de la crisi ha restat doncs uns 1.400 habitants a la població conjunta dels municipis de Vilamajor entre 2007 i setembre de 2013.

De fet, la tendència actual de creixement de la població dels municipis de Vilamajor presenta un creixement molt petit per a Sant Antoni de Vilamajor a curt termini, i un estancament a la baixa de la població de Sant Pere de Vilamajor: 

Evolució de la població empadronada als municipis de Vilamajor. 2002-setembre 2014
Nota: les línies de colors representen l'evolució de la població real dels municipis. La línia negra sobreposada correspon a la funció estadística de tendència estimada a partir de les dades reals. Sobre el gràfic s'exposa el Coeficient de Correlació estadística entre la série real i la funció de regressió estadística (R2); un valor de R2 = 1 indica una total correlació entre la série real i la estadística. El valor de R2 va entre 0 i 1.
Les dades mensuals han estat estimades de fonts indirectes. Les dades a desembre de cada any són les reals, a l'igual que les dels mesos de març, juny i setembre de 2013.
S'han projectat les dades de regressió estadística fins al mes de setembre de 2014, per tal de poder observar l'evolució a curt termini de les séries estimades de població.

*Dades dels Padrons Provisionals d'Habitants a 30 de setembre de 2013, proporcionats pels respectius Ajuntaments, als que reiterem l'agraïment per proporcionar-nos puntualment les dades.

(Dedicat al meu amic Ferran Sarrià).

17/9/13

La bombolla de les autopistes de peatge espanyoles: una visió des de Vilamajor


Intensitat mitjana diària a les autopistes de peatge estatals espanyoles. Comparació amb les carreteres de Vilamajor



Notes: 
Les dades de les autopistes de peatge es refereixen a abril de 2013. Font: Ministerio de Fomento. La longitut s'expressa en Km.
Les dades de les carreteres de Vilamajor es refereixen a 2012. Font: Diputació de Barcelona.

Les autopistes:

Madrid-Ocaña,
Madrid-Toledo,
Madrid-Arganda,
Madrid-Guadalajara,
Madrid-Navalcarnero,
Ocaña-La Roda,
Cartagena-Vera

es troben en fallida amb un deute d'uns 4.500 milions €. 

Apart, les autopistes:

- Eix Aeroport Barajas,
- Circumvalació Alacant,

tenen deutes de 520 milions d'Euros als què no poden fer front.

L'Estat ja s'ha compromés a "nacionalitzar-les".


12/9/13

L'ocupació cau en barrena a Sant Pere de Vilamajor


A finals d'agost hi havia a Sant Pere de Vilamajor 1.214 llocs de treballs registrats localitzats al municipi, i 1.159 a Sant Antoni de Vilamajor.

A primera vista semblaria que Sant Pere supera a Sant Antoni en llocs de treball registrats, però en realitat no és aixi, doncs l'evolució de l'ocupació a Sant Pere presenta una forta alça estacional els mesos d'estiu, estacionalitat que no és significativa a Sant Antoni. Tradicionalment, el mes de juliol és el de más alta ocupació a Sant Pere.

Sèries mensuals comparatives dels llocs de treball de Sant Pere de Vilamajor. 2008-agost 2013
Sèries mensuals comparatives dels llocs de treball de Sant Antoni de Vilamajor. 2008-agost 2013
 
Desestacionalitzant les dades es pot observar millor l'evolució dels llocs de treball mitjos en cada municipi, i les dades resultants es signifiquen en les gràfiques següents:

Variació interanual dels llocs de treball mitjos als municipis de Vilamajor. 2009-agost 2013
 
El panorama canvia sensiblement, i es pot observar com des de principis del 2011 l'ocupació interanual a Sant Pere de Vilamajor està caient mes a mes, sense solució de continuïtat, mentre que a Sant Antoni, tot i mantenint encara una evolució negativa després de la recuperació que va tenir fins la primavera de l'any passat, ha estabilitzat la destrucció de llocs de treball, destrucció que si be encara continua, s'està reduïnt des de finals d'quest hivern.

En termes comparatius, Sant pere de Vilamajor ha perdut 113 llocs de treball mitjos des de l'agost de 2012, i Sant Antoni només 13.

És molt probable que a finals d'any Sant Antoni de Vilamajor arribi novament a una destrucció interanual nul.la de llocs de treball, mentre que a Sant Pere de Vilamajor la destrucció d'ocupació malauradament continuarà.

A mig termini, donat que la destrucció d'ocupació està molt vinculada a les grans empreses del municipi, és molt probable que Sant Pere de Vilamajor estabilitzi els seus llocs de treball en uns 200 treballadors menys que abans de crisi, mentre que a Sant Antoni l'estabilització es situi uns 100 llocs de treball per sota. En el mig termini doncs, Vilamajor tindrà 300 llocs de treball menys que abans de la crisi.

Amb això, Sant Antoni ja porta uns mesos superant Sant Pere en llocs de treball totals radicats als respectius municipis:

Evolució comparativa dels llocs de treball mitjos als municips de Vilamajor. 2009-agost 2013

Nota: les dades es refereixen als treballadors afiliats als diferents règims de la Seguretat Social radicats a cada municipi, dades darrer dia de cada mes.


19/7/13

El trànsit a les carreteres de Vilamajor


Intensitat Mitjana Diària de trànsit de vehicles per les carreteres de Vilamajor (dies laborables)


Intensitat Mitjana Diària de trànsit de vehicles per la BP-5107 i la BP-5109 (dies laborables)  



Evolució de la població de Vilamajor i trànsit per Cal Perpunter



14/6/13

Després de cinc anys i mig, Sant Antoni torna a atrapar Sant Pere de Vilamajor en treballadors ocupats


Feia cinc anys i mig que no passava: Sant Antoni de Vilamajor ja supera al maig de 2013 en treballadors ocupats al municipi comparat amb Sant Pere de Vilamajor.

En efecte, a finals de maig, en cómput mig anual, a Sant Pere de Vilamajor hi havia 3 treballadors ocupats menys que a Sant Antoni: 1.180 contra 1.183.

Evolució dels llocs de treball dels municipis de Vilamajor. desembre 2008-maig 2013. Mitja anual mòbil.
 
La diferència no és -ara per ara- notable, però si que és significativa d'un final de cicle:

Des de l'any 2001 fins a mitjans de 2005, Sant Pere va aconseguir mantenir una lleugera hegemonia respecte Sant Antoni pel que fa a treballadors ocupats al municipi.

Des de mitjans de 2005 fins acabar 2007, durant dos anys i mig, els llocs de treball de Sant Antoni van experimentar una bona revifada, i en aquell interval superà a Sant Pere.

En començar la crisi, Sant Pere no va notar tant la pèrdua de llocs de treball com Sant Antoni, i Sant Pere va aconseguir mantenir-se per sobre de Sant Antoni.

Però des del primer trimestre de 2011, quan la destrucció d'ocupació a Sant Antoni s'estava estabilitzant, va començar la davallada de l'ocupació a Sant Pere, observant-se una progressió de la destrucció de llocs de treball, bàsicament en les grans empreses del municipi. Fins el punt de què al maig de 2013 Sant Antoni ja supera Sant Pere, posnt fi a cinc anys i mig d'hegemonia.

Diferència dels llocs de treball de Sant Pere respecte Sant Antoni de Vilamajor. Mitjes anuals.

Si observem les dades corrents (no les mitjanes anuals), malgrat que Sant Pere de Vilamajor ha començat ja al maig l'estacionalització alta, també Sant Antoni supera, i encara més, a Sant Pere de Vilamajor en llocs de treball radicats al municipi.

 Comparativa de llocs de treball dels municipis de Vilamajor. Dades no desestacionalitzades

L'estabilització dels llocs de treball per compte propi ha estat decissiva per a què Sant Pere de Vilamajor no perdés encara més llocs de treball:

 Evolució de les mitjanes de treballadors autònoms dels municipis de Vilamajor

És en els llocs de treball assalariats que la davallada de Sant Pere de Vilamajor ha estat més acusada i ha propiciat que Sant Antoni recuperés la primacia en llocs de treball totals.
  Evolució de les mitjanes de treballadors assalariats dels municipis de Vilamajor

La tendència en els propers mesos dependrà molt de l'estacionalitat que hi ha a Sant Pere en els mesos d'estiu, però aquest any no ha començat gaire bé, fet que fa pensar que com menys en els propers mesos, Sant Antoni continuarà superant en llocs de treball a Sant Pere de Vilamajor.

Destacar finalment les bones dades de Sant Antoni de Vilamajor, que ha perdut només 175 llocs de treball al llarg d'aquesta punyetera crisi, que encara perdurarà a Sant Pere, que ja acumula un saldo esfereïdor de 240 llocs de treball perduts, sense cap política municipal per compensar aquesta sangria. En els dos casos hi ha els mateixos treballadors ocupats que a mitjans de 2006.

Nota: les dades es refereixen a treballadors afiliats als distints règims de la Seguretat Social amb compte de cotització als respectius municipis.

6/5/13

L'atur a l'abril a Vilamajor: signes d'estabilització


L'estacionalitat de Setmana Santa ha donat un respir a les dades de l'atur també als municipis de Vilamajor, més marcadament a Sant Antoni:

Evolució mensual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor. 2007-abril 2013

 Evolució mensual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor. 2007-abril 2013

Tot i què les dades no donen treva, l'evolució desestacionalitzada (mitjana móbil anual) posa de manifest una posició més estabilitzada de l'increment de l'atur, doncs pràcticament la mitjana anual s'ha mantingut constant:

Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor. 2007-abril 2013

Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor. 2007-abril 2013
Nota: la línia taronja puntejada presenta les dades desestacionalitzades (mitjana anual móbil).

Així, a Sant Pere de Vilamajor en els darrers 6 mesos (octubre 2012 a abril 2013) l'atur mig anual ha crescut de només 9 persones, i a Sant Antoni de Vilamajor de 9 persones. En ambdós casos són registres semestrals mitjos comparables amb els existents abans de la crisi, molt destacablement a Sant Antoni de Vilamajor:

Evolució intersemestral de la mitjana anual de l'atur als municipis de Vilamajor. Dades absolutes. Juny 2006-abril 2013
 

En termes relatius sobre la població potencialment activa, Sant Pere de Vilamajor té una taxa més alta, del 13,8% d'aturats/població de 18 a 64 anys, que Sant Antoni de Vilamajor, on és del 12,4% (a març de 2013). A Sant Pere de Vilamajor la taxa d'atur (sobre població activa) deu rondar el 23%, per sobre de la mitjana catalana, mentre que a Sant Antoni tot just no arriba al 21%.

4/5/13

L'ocupació nacional retrocedeix a Catalunya fins a nivells de 15 anys enrera

Políticament incorrecte, cal dir-ho: l'ocupació dels nacionals ha retrocedit a nivells de 1998. L'ocupació estrangera a nivells de 2004.

Ocupats de nacionalitat espanyola. Catalunya EPA. Milers de persones

Ocupats de nacionalitat estrangera. Catalunya EPA. Milers de persones


A març de 2013, la taxa d'atur entre els nacionals a Catalunya era del 21,0%. Entre els estrangers, just el doble, del 41,9%.

No anem be... No anem be quan treballa el 38% de la població catalana de nacionalitat espanyola i només el 31% dels estrangers que viuen a Catalunya.
No anem be quan el 29% dels aturats a Catalunya són estrangers.

Quines conseqüències se'n deriven de què els estrangers hagin perdut el 43% dels llocs de treball que van arribar a ocupar el 2007?

Políticament incorrecte, però clar. Algú ho havia de dir...

30/4/13

La Generalitat ha retallat en els darrers tres anys els sous tant com l'Administració de l'Estat


A l'any 2009, les despeses per sous de la Generalitat de Catalunya van arribar a 7.709 milions d'Euros, el màxim històric, havent crescut de 2.018 MEuros respecte el 2006, ni més ni menys que d'un 35,5% en tres anys.

L'Administració General de l'Estat, l'any 2009 gastà en salaris al personal 20.176 milions d'Euros, mentre que al 2006 la despesa va ser de 16.839 MEuros, 3.337 milions més, que equival a un gens despreciable 19,8% en tres anys.

Però a partir del 2009, la tendència a l'alça exagerada dels sous dels servidors públics comença a invertir-se en el cas de Catalunya, reduïnt-se de 1.153 milions del 2009 al 2012, un 15%. L'Administració de l'Estat, encara incrementa una mica la despesa de personal al 2010 i quasi gens es redueix al 2011, no sent fins el 2012 en què es consolida la retallada de la despesa de personal, que es sitúa un 6% per sota de la nómina de 2009.

Evolució comparativa de les despeses de personal: Estat-Generalitat. 2006-2012. dades en milers d'Euros


 Diferència anual de les despeses de personal: Estat-Generalitat. variació anual en milers d'Euros

Si prenem com referència l'any 2009, la generalitat de Catalunya ha retallat la despesa de personal en 1.153 milions d'Euros. 

Pel que fa a l'Administració de l'Estat, la reducció ha estat de 1.163 milions entre 2009 i 2012, és a dir, en els darrers tres anys la retallada de sous a l'Administració de la Generalitat ha estat tant alta com la què ha fet l'Estat pel què respecta als seus treballadors, de manera què, en termes relatius, essent la nómina de la Generalitat un 35% de la de l'Estat, la retallada ha estat gairebé del triple a Catalunya (14,9% a la Generalitat contra només un 5,8% de l'Estat).


Variació acumulada de les despeses de personal Estat-Generalitat. Base 2009. Milers d'Euros
 
Per a què ens fem una idea, la retallada de sous de la Generalitat és pràcticament equivalent a la que han fet totes les Corporacions Locals d'Espanya entre 2009 i 2012 (que ha estat en aquests tres anys de 1.201 milions d'euros).
Actualment, les despeses de personal de la Generalitat de Catalunya només representen el 9,4% del total de les despeses de personal de les CCAA espanyoles, tot i tenint en compte el major pes de competències assumides (Mossos d'Esquadra, Presons, ...).
L'ajustament realitzat a la Generalitat des del 2009 representa el 16,8% del total de la retallada de sous públics de les CCAA espanyoles. En termes relatius, la retallada ha estat per al conjunt de les CCAA del 8,9% en tres anys (pel 14,9% dut a terme a Catalunya).

Nota: les despeses de personal de la Generalitat corresponen a la totalitat del sector públic de la Generalitat (Administració de la Generalitat, ICASS, SCS, ICS i les entitats autónomes administratives depenents de la Generalitat de Catalunya). 
Font de les dades: Execucions pressupostàries de la Generalitat i de l'Administració Central en Comptabilitat Nacional. Dades homogènies.

17/4/13

L'evolució de la població de Vilamajor torna als nivells de fa 25 anys


Amb un creixement de la població de Vilamajor de només 116 persones, el 2012 es va tancar amb el pitjor registre des de 1988.

Evolució de la població de Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni). 1981-2012. Dades a 31 de desembre de cada any
En el cas de Sant Pere de Vilamajor es va, però, aconseguir remuntar el pitjor registre en 30 anys, doncs al 2011 només va crèixer de 20 habitants, menys que el creixement vegetatiu.

Evolució de la població de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor. 1981-2012. Dades a 31 de desembre de cada any

Un "zoom" de l'evolució actualitzada més detallada ens dóna una imatge depauperada sobre tot a Sant Pere de Vilamajor, on des de juny de 2012 la població està creixent per sota de les 25 persones en còmput interanual mig, és a dir, per sota del creixement vegetatiu (naixements meys defuncions). 

A Sant Antoni de Vilamajor, recuperada la péssima evolució patida del setembre de 2010 al setembre de 2011, la població tendeix a reduïr el seu creixement, ratllant però al març de 2013 encara un increment notable, de 100 persones en cómput interanual de la mitja anual:

Variació mensual interanual de la població mitja anual. Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor desembre 2003-març 2013
En termes corrents, la població de Sant Pere de Vilamajor pràcticament no ha crescut des de principis de 2011, per bé que en termes de mitjana anual encara arrossegui creixements lleugerament positius. A Sant Antoni també s'ha estancat la població, però de forma més tardana, a partir de l'octubre de l'any passat.

Evolució mensual de la població de Sant Pere de Vilamajor. Gener 2009-març 2013 

Evolució mensual de la població de Sant Antoni de Vilamajor. Gener 2009-març 2013 
Al setembre de 2004 es va assolir el màxim creixement interanual, amb 450 habitants més als municipis de Vilamajor, ensorrant-se aquest increment en començar la punyetera crisi.

Variació mensual interanual de la població mitja anual de Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni). Desembre 2003-març 2013
La tendència a curt termini, de no variar les actuals circumstàncies, és de manteniment de la població en el conjunt dels dos municipis, sense descartar una baixada absoluta de la població a Sant Pere de Vilamajor. De confirmar-se aquesta hipótesi ens trobariem davant d'un fenòmen que no vivíem a Vilamajor des de fa décades.

Nota: Les dades es refereixen a població empadronada.

Fonts: Instituto Nacional de Estadística, i Padrons provisionals de població (Ajuntaments). Les dades mensuals corresponen a estimacions indirectes fetes a partir del cens electoral conjuntades amb dades dels padrons provisionals.

Agraeixo als Ajuntaments de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor la seva col.laboració en la puntual informació de les dades dels padrons provisionals, sense la qual aquestes anàlisis quedarien mancades d'actualitat.

18/3/13

Saldo tributari de les CCAA, 2012





Font: Execució pressupostària de les CCAA y Estadísticas mensuales de recaudación de la AEAT, Ministerio de Hacienda y AAPP.


13/3/13

Sant Pere de Vilamajor ha perdut prop de 100 llocs de treball en els darrers 12 mesos


La destrucció d'ocupació en algunes de les grans empreses de Sant Pere de Vilamajor ha propiciat que, en els darrers 12 mesos (febrer 2012 a febrer 213), el municipi hagi perdut 92 llocs de treball mitjos dels 1.300 que tenia un any abans. Es la davallada més important de la sèrie històrica disponible:


Evolució interanual dels llocs de treball mitjos (*) radicats als municipis de Vilamajor: 2009-febrer 2013

A Sant Antoni de Vilamajor, en canvi, tot i destruïnt-se ocupació, en els 12 darrers mesos només s'han perdut 25 llocs de treball mitjos dels 1.213 que tenia un any abans, pràcticament els mateixos que fa dos anys:

Evolució dels llocs de treball mitjos (*) radicats als municipis de Vilamajor: 2008-2013 (febrer)

Tot i què a l'inici de la crisi, l'ocupació a Sant Pere de Vilamajor no es va ressentir genys, en començar 2011 es va començar a destruir ocupació neta de forma accelerada. En canvi, a Sant Antoni la destrucció d'ocupació és immediata amb la crisi, tocant fons al febrer de 2011, i a partir d'aquell moment, amb lleugeres recuperacions, s'estabilitza.

De mantenir-se aquest ritme, Sant Antoni de Vilamajor tornarà a superar en llocs de treball a Sant Pere de Vilamajor, circumstància que no es donava des de mitjans de 2008.

La diferència més important en aquesta evolució es dóna sobretot entre els assalariats.

Evolució dels llocs de treball per compte propi (autònoms) mitjos (*) radicats als municipis de Vilamajor: 2008-2013 (febrer)

Evolució dels llocs de treball per compte alié (assalariats) mitjos (*) radicats als municipis de Vilamajor: 2008-2013 (febrer)

D'aquesta manera, la diferència entre els llocs de treball mitjos totals de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor arriba a mínims, superant Sant Pere de només 20 llocs de treball totals a Sant Antoni: Sant Antoni conserva al febrer de 2013 95 llocs de treball per compte propi més que Sant Pere de Vilamajor, mentre que aquest darrer municipi supera a Sant Antoni de Vilamajor de 116 llocs de treball assalariat.

Fa només dos anys, Sant Pere de Vilamajor superava de 145 els llocs de treball totals existents a Sant Antoni de Vilamajor.

Diferència de llocs de treball mitjos (*) totals entre els municipis de Vilamajor (Sant Pere-Sant Antoni): 2008-2013 (febrer)

Resulta interessant assenyalar que el nombre de llocs de treball mitjos existents a Sant Antoni de Vilamajor va arribar al seu màxim a finals de 2007, amb prop de 1.350. En aquell moment, Sant Antoni portava tres anys superant els llocs de treball de Sant Pere de Vilamajor.

La pèrdua de llocs de treball que s'iniciava a Sant Antoni de Vilamajor va fer que Sant Pere de Vilamajor adelantés Sant Antoni en llocs de treball ja en el segon trimestre de 2008, per estabilitzar-se tanmateix al voltant dels 1.340 llocs de treball. Però a inicis de 2011 Sant Pere comença a destruir acceleradament llocs de treball.

(*) Els llocs de treball mitjos es corresponen amb el promig anual dels llocs de treball existents en cada mes (suma dels 12 mesos anteriors dividit per 12). Els llocs de treball es refereixen a afiliats a la Seguretat Social el darrer dia de cada mes. Font de les dades: Tressoreria General de la Seguretat Social.