L'estat financer de les CCAA en un cop d'ull. Una visió panoràmica de l'estat de les finances catalanes

Per a començar aquesta breu panoràmica, una recomanació: no us enganyeu amb les dades de deute o déficit referides al PIB. Són enganyoses perquè el deute o el déficit el controlen directament les Administracions, i el PIB no el controlen. Cal doncs, com en qualsevol activitat econòmica, comparar les dades sobre sí mateixes.

També retingueu la dada: els pressupostos de la Generalitat per al 2011 són d'uns 30.000 Milions d'Euros. 10.331 MEuros (una tercera part) d'aquests ingressos provindran en realitat de més endeutament, que s'aplicaran de la seva banda a reduïr l'endeutament en 5.414 MEuros. Per això els ingressos no financers de la Generalitat pressupostats per al 2011 són de només 19.900 milions i les despeses no financeres de 24.800 MEuros.
Comencem doncs malament quan ja gastarem un 25% més del què ingressarem.

1.000 milions que aquí no semblen gaire són per exemple més que tot el pressupost de La Rioja. Els pressupostos catalans són els més alts de l'Estat, més del doble dels de la Comunitat Valenciana (certament també tenim assumides més competències), i el triple que els del País Basc (quan tenim 3,5 vegades la seva població). El dèficit previst dels pressupostos de la Generalitat de catalunya superen, per exemple, tots els ingressos anuals de la Comunitat de Múrcia.

L'exagerat increment del deute de les CCAA

Variació del deute de les CCAA. Comparatiu 2008-3er. Trimestre 2011

Dades en milions d'Euro.

L'herència del Tripartit: un deute públic de campeonat, inadequat per a una CCAA. Tenim deute com si fossim un Estat propi però no gestionem la nostra Hisenda, per la qual cosa no hauríem d'assumir tant de déficit (qui el pagarà?).

La hipoteca en termes relatius

Deute per càpita al 3er. trimestre de 2011. Comparatiu CCAA

Dades en Euros per habitant a 1-1-2011.

Catalunya és la CCAA més endeutada d'Espanya en termes absoluts i relatius, més fins i tot que els feus de Camps i Matas.

 El pressupost anual no financer per habitant de la Generalitat és d'uns 2.640 Euros. La Generalitat deu tots els seus ingressos de 2 anys.

Una herència que costarà de païr

Evolució del deute de la Generalitat en els darrers anys

Dades en milions d'Euro.

Amb la irresponsabilitat dels darrers anys, Catalunya simplement s'ha posat a la cua dels pidolaires...

La llosa sobre els pressupostos de les CCAA

Proporció del deute de les CCAA a 30 de setembre respecte els ingressos no financers pressupostats per l'any 2011 de cada CCAA

Catalunya encapçala la proporció que representa el deute respecte els seus ingressos anuals: el doble (dos anys d'ingressos). L'acompanyen en aquest peculiar Gólgota els feus valencià i balear. La resta de CCAA es troben molt per sota, i en cap cas arribant al 100%. 

Extremadura, mantinguda pel sistema, gaudeix d'un endeutament relatiu envejable, el millor d'Espanya, i no ha de fer cap retallada.

Pagar el deute s'endurà qualsevol recuperació dels ingressos de la Generalitat en els propers anys, i en qualsevol cas, ens porta l'empobriment del sector públic. Un mérit més de la irresponsabilitat del tripartit.

I encara es continua gastant més del què s'ingressa

Saldo no financer dels pressupostos de les CCAA. Situació al 3er. trimestre de 2011

Dades en milions d'Euro.

El saldo no financer és la diferència entre els ingressos no financers i les despeses no financeres. Aquests, de la seva banda, són tots els ingressos i despeses llevat dels destinats a l'adquisició o amortització de passius financers (dit en breu). En els pressupostos públics, els diners que es demanen prestats consten com ingressos, i els diners emprats per amortitzar finançament es consideren despeses; uns i altres són les operacions financeres. Els interessos del finançament s'inclouen, però dins de les despeses corrents.

En els nou primers mesos de l'any el dèficit no financer de la Generalitat ha estat de 2.727 milions d'Euros, equivalent al 18,8% dels ingressos no financers.

L'any 2010 es va tancar amb un déficit no financer de 5.154 MEuros (un 24,2% respecte els ingressos no financers totals). El forat minva però es encara massa profund.

Fixeu-vos en la situació de Castella-La Manxa i entendreu perquè la Cospedal s'ha tingut que posar les piles com a Catalunya. A Andalusia confien en què el seu menor endeutament els permeti encara acumular més dèficit i es fotaran la castanya més endavant. La Comunitat Valenciana està en tot molt pitjor que Catalunya i està esperant en Rajoy per anunciar les seves retallades.Té molt crédit entrampat amb la banca, qui no té més remei que refinançar-la i augmentar-lo (tot i havent posat en fallida tota la banca que controlaven). Balears, en canvi, amb una dimensió més manejable, està sostenint el seu déficit, cosa bona perquè també està al límit de l'endeutament. Estan demorant irresponsablement allò que a Catalunya ja és inevitable.

Precisament el dia 22 de desembre venç la primera emissió de "Bons Patriòtics" del Govern valencià. Amb aquest motiu avui mateix s'ha tancat la segona emissió de bons valencians amb els què esperava recaptar 1.800 MEuro (ampliables a 2.600), que havíen de servir per tornar els 1.581 MEuro (principal i interessos) de l'emissió de l'any passat i pagar deutes. Doncs bé, tot i oferint un 5% (més un 3% de comissió als bancs), només ha aconseguit colocar 1.058 MEuro: pretenia que li sobressin 220 per pagar nòmines i ara li manquen 740. La situació és tant desesperada com la de Catalunya, i encara no retallen.

Els ajustos pressupostaris han aconseguit que el défict acumulat baixi enguany respecte l'any 2010, de 614 milions, però comparativament els ingressos executats han baixat de 589 milions i les despeses s'han ajustat de 1.204 milions.

Per no empitjorar encara més les finances de la Generalitat s'hauríen de reduir les despeses uns altres 5.000 MEuros, amb els mateixos ingressos actuals. Aixó significaria uns ajustos encara d'un 20%.

I apart cal pagar els interessos

Despeses financeres acumulades en els 9 primers mesos de l'any 2011. Comparatiu CCAA

Dades en milions d'Euro.

931 milions de despeses financeres ha pagat la Generalitat en els 9 primers mesos de l'any, 3,5 milions d'Euro cada dia. 

L'any passat a les mateixes dates (setembre) les despeses financeres pagades van ser de 621 MEuros tancant-se el 2010 amb un total de 919 MEuros pagats d'interessos.

 

La partida d'interessos fa minvar encara més la despesa en altres finalitats

Percentatge de les despeses financeres respecte els ingressos no financers. situació al 3er. trimestre de 2011. Comparatiu CCAA

Dades en percentatge sobre els ingressos no financers. Acumulat 3er. trimestre de 2011.

La Generalitat ha destinat en els 9 primers mesos de l'any un 6,4% dels seus ingressos a pagar interessos. 

L'any passat a les mateixes dates (setembre) les despeses financeres pagades van significar un 4,1% dels ingressos no financers.

 

Fa tres anys el deute estava a uns tipus inferiors al 3%. Actualment ja ningú presta diners a les CCAA a menys del 7% (si els presten).Com que s'ha de continuar endeutant per amortitzar el deute que va vencent, a uns preus més cars, els interessos comprometen cada cop més els pressupostos de la Generalitat, de manera que d'aqui a quatre anys ja superaran el 8% dels ingressos (es consideren sostenibles uns interessos que no sobrepassin el 3% dels ingressos). Més de 2.000 milions d'aqui a uns anys que s'hauran de treure d'altres despeses). 

El deute s'ha de tornar ben aviat

Venciment del deute de la Generalitat per anys (*). Situació a setembre de 2011 (deute total 39.268 MEuro)

(*) No inclou la darrera emissió de Bons de novembre 2011 de la què es van obtenir del mercat minorista 4.223 MEuro. El gràfic inclou per al 2011 el venciment de la darrera emissió d'octubre de 2010, d'un import total de 3.142 MEuro que en la pràctica s'han tornat amb la nova emissió d'enguany. Els venciments de 2011 del gràfic s'han de reduïr doncs en 3.142 MEuros i augmentar els de 2012 en uns 2.500 MEuro i els de 2013 en uns altres 1.723 MEuro.

Com que el deute i el dèficit es paguen amb més endeutament, la bola es fa cada cop més grossa. En els propers quatre anys la Generalitat haurà de tornar un import total de diners equivalent a un 50% dels ingressos d'un any.

La única manera de reduïr el deute és generant excedents pressupostaris, fet ben poc probable a mig termini. 

L'únic recurs doncs per no caure en la fallida total és confiar en què els mercats financers ens prestin diners per poder anar tornant el deute que vagi vencent. Tal i com estan els mercats financers els greus problemes de la Generalitat no han fet més que començar.

El tema dels 759 milions de la Disposició Addicional de l'Estatut ja se sabia que no ens els donaríen (apart que estaven destinats a pagar noves infrastructures, no pas sous o despeses corrents). La Generalitat comptava tenir aquests diners dels immobles que va posar a la venda. Són  28 immobles dels què esperava treure'n uns 550 MEuro, però en tancar la subhasta el 16 de desembre només uns inversos estrangers li oferien 450 MEuros, per la qual cosa la Generalitat ha hagut d'abortar l'operació i ajornar el tancament de la subhasta. (Els locals venuts els ocuparà després de la venda en règim de lloguer). Aquests diners haurien servit per pagar les despeses de finals d'any de les que ara no es poden pagar.

La Generalitat rep uns 1.400 milions cada mes de l'Estat (part dels impostos estatals pagats pels catalans). En díes en rebrà uns 800.

Apart, en els primers 9 mesos de l'any Catalunya ha rebut de l'Estat compensacions territorials per import de 888 MEuro. Andalusia n'ha rebut per 4.525 MEuro.

Apart del deute públic cal afegir les factures pendents de pagar d'import no publicat i de les què el Tripartit va deixar com herència uns 2.700 MEuro. 
De les despeses dels primers 9 mesos de l'any 2011 ja s'han ajornat pagaments per import de 1.570 milions. Probablement les factures sense pagar pugin ara més de 3.000 milions, que no compten pròpiament com Deute Públic. Aquest és la veritable raó de la manca de liquidesa: tot i tenir déficit, estem fent servir els diners aconseguits enguany per pagar deutes d'anys anteriors. I per un import molt abultat.


Del dèficit fiscal en parlarem un altre dia. Us deixo un bocí de dades actualitzades:

Per postres, hem de ser "solidaris" amb altres CCAA que no han fet cap retallada

Comparació dels impostos recaptats per l'Estat espanyol a cada CCAA i els ingressos no financers executats de les CCAA. Dades a setembre de 2011

Notes:

Dades en Milions d'Euro (MEuro)

Els impostos recaptats corresponen als de la AEAT (Hisenda espanyola). Font: AEAT.

Els ingressos no financers de cada CCAA corresponen als ingressos realitzats. Font: Ministerio de Economía.

Totes les dades són de l'any 2011 acumulades a setembre.
No s'han inclós, per la seva distorsió, les dades de le Comunitats forals del País Basc i Navarra, així com tampoc les de la Comunidad de Madrid (que en aquesta ha estat de 56.286 MEuros, degut a què la recpatació en aquesta comunitat es veu distorsionada per la capitalitat de moltes empreses espanyoles i estrangeres. Madrid ha recaptat fins al setembre 2011 uns 44.000 MEuros més que l'import de les seves despeses no financeres).

Catalunya és la única CCAA, juntament amb Cantàbria de les analitzades que ingressa de l'Estat menys de la recaptació d'impostos que hi fa l'Estat. Extremadura té uns ingressos 3,8 vegades superiors als impostos que s'hi han recaptat, i Andalusia 2,1 vegades.
Catalunya ha aportat a l'Estat en els 9 primers mesos d'enguany quasi 10.000 MEuros dels impostos que s'hi han recaptat, un 40% del què hem pagat ciutadans i empreses de Catalunya. 
Tot això a banda de les diferències en les inversions i despeses que realitza l'Estat en cada CCAA (aquí les despeses de la Generalitat inclouen la Policia -Mossos- i les pressons, per exemple, cosa que no passa a altres Comunitats, on ho paga directament l'Estat), i les majors recepcions dels "fons de compensació".


(Si algú vol tenir les dades originals que han servit per redactar aquesta anàlisi, només cal que me les demani).

Curiositat: La població de Sant Pere i la de Sant Antoni ha crescut exactament el mateix en els darrers 5 anys

A finals del 2005 (padró a 1-1-2006) la població de Sant Antoni era de 4.877 habitants empadronats, i la de Sant Pere de Vilamajor de 3.578 habitants.

Cinc anys després (1-1-2011) la població empadronada a Sant Antoni de Vilamajor s'ha situat en els 5.555 habitants, i la de Sant Pere en 4.256 habitants empadronats.

El creixement de la població del 2005 fins el 2010 a Sant Antoni ha estat doncs de 678 habitants, i la de Sant Pere exactament igual, de 678 habitants: una curiositat numérica, com ho és la xifra rodona del padró d'habitants de Sant Antoni del 1-1-2011, 5.555 habitants (i diuen que la grossa de Nadal acabarà en 5).

Evolució acumulada absoluta de la població dels municipis de Vilamajor. Base any 2005

Si bé la població de Sant Antoni ha estat creixent anualment més que la de Sant Pere fins al 2007, des del 2008 fins al 2010 ha crescut menys. Gairebé no recordem que això hagi passat abans en la nostra generació.

Increment anual de la població als municipis de Vilamajor

Les estimacions per a finals d'aquest any 2011 sitúen Sant Antoni encara amb creixements lleugerament inferiors als de Sant Pere de Vilamajor, i en els dos municipis inferiors als de 2010.  

Nota: La població dels anys de les gràfiques corresponen al padró d'habitants a 1 de gener de l'any següent a l'indicat, de manera que, per exemple, 2010 es refereix en realitat al padró a 1-1-2011.

Diferències demogràfiques dels municipis de Vilamajor (1ª part)

En els darrers 10 anys, la població dels municipis de Vilamajor ha experimentat grans canvis, degut al creixement migratori que han tingut els dos municipis. Actualment (1-1-2011) la població de Sant Antoni és de 5.555 habitants i la de Sant Pere de Vilamajor de 4.256 persones empadronades.

Cóm ha variat la població dels municipis de Vilamajor en els darrers 10 anys?

A Sant Pere de Vilamajor, l'increment de població ha estat des de l'any 2000 fins l'any 2010 de 1.536 habitants empadronats més, un 56,5% d'increment, mentre que a Sant Antoni, superior, de 1.829 habitants més en 10 anys, amb un creixement relatiu sensiblement menor tot i alt, del 49,1%.

Increment de la població des de l'any 2000 als municipis de Vilamajor

La diferència de la població empadronada entre els dos municipis s'ha escurçat significativament en els darrers anys, precisament des del 2007-2008 quan comença la crisi, trencant-se la tendència de creixement a Sant Antoni de Vilamajor. Amb 1.300 habitants de diferència a finals de 2010 es retrocedeix just fins l'any 2005, partint del màxim històric de diferència entre els dos municipis, dels 1.441 habitants més de Sant Antoni, que es va donar a l'any 2007. (Nogensmenys, les estimacions actuals proposen un lleuger increment d'aquesta diferència per al 2011, degut sobre tot a la desinflada en el creixement de la població de Sant Pere de Vilamajor).

Evolució de la diferència d'habitants entre Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. 2000-2010

A Sant Pere de Vilamajor l'increment de població en el darrer decenni s'ha polaritzat de manera molt significativa en dos trams d'edat concrets: adults de 35 a 44 anys i nois i noies de 0 a 9 anys, aquests darrers augmentats pel creixement vegetatiu. En suma, bàsicament parelles joves amb fills petits.

Increment de la població 2000-2010 a Sant Pere de Vilamajor per trams d'edat

En canvi, a Sant Antoni de Vilamajor el creixement poblacional ha estat més distribuït, donada la major fortalesa de base de la seva piràmide poblacional a l'any 2000, tot i què el creixement migratori ha incidit igualment en l'increment dels infants de 0 a 9 anys i en les parelles de mitjana edat.

Increment de la població 2000-2010 a Sant Antoni de Vilamajor per trams d'edat

A Sant Pere de Vilamajor en aquests 10 anys d'anàlisi s'ha produït un fet singular, que ja fa anys que s'arrossega, com és la disminució dels joves en els trams d'edat de 20 a 29 anys, i singularment en els de 25 a 29 anys. Aquest fenomen, que analitzarem en un altra capítol, es dóna principalment per la preexistència d'una molt feble capa d'adolescents 10 anys enrera, que no ha pogut ser compensada encara per les immigracions en aquest tram d'edat, creant una depressió molt intensa, exageradament intensa, en la piràmide poblacional entre els joves de 20 a 29 anys. De la mateixa manera, una capa de població que al 2000 estava, en aquest cas sobredimensionada, era la de entre 60 i 64 anys, que igualment ocasiona deu anys després que a sant Pere hi hagi una punta d'habitants entre 70 i 74 anys.

A Sant Antoni de Vilamajor es partia, com ja hem indicat, d'una base demogràfica més forta, però tenia una minva relativa en la seva població d'infants de entre 5 i 9 anys, que tampoc s'ha absorbit completament en el darrer decenni, i què significa a dia d'avui una vall poblacional destacada.

La comparació de les piràmides de població dels dos municipis (i d'aquests amb la del Vallès Oriental) posa en evidència algunes de les diferències demogràfiques entre els dos municipis de Vilamajor, ressaltant l'anomalia en la piràmide de Sant Pere de Vilamajor.

Evolució comparativa de la piràmide de població de Sant Pere de Vilamajor 2000-2010

Evolució comparativa de la piràmide de població de Sant Antoni de Vilamajor 2000-2010

Nota: Les gràfiques anteriors presenten les piràmides de població dels anys 2000 a 2010, remarcant els anys inicial i final de la sèrie. Les línies ombrejades representen les poblacions en els anys intermedis (2001 a 2009).

Piràmides de població comparades. 2010 (*)

(*) Lles piràmides dels municipis de Vilamajor són amb dades a 31-12-2010 (1-1-2011), mentre que les del Vallès Oriental són a 31-12-2009 (1-1-2010). La gràfica comparativa s'expressa en el % de població en cada tram d'edat.

D'aquí a uns dies continuarem analitzant les interessants dades demogràfiques dels nostres municipis.

Agraeixo als Ajuntaments de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor que m'hagin facilitat les xifres dels padrons d'habitants a 1 de gener de 2011, les quals van ser aprovades en el seu dia pels respectius Plens municipals.

Nota final: Els anys reflectits a les gràfiques corresponen als padrons a 1 de gener de l'any següent, és a dir, les dades de 2010 són a 1-1-2011.

Nou récord de l'atur a Vilamajor

Tot i què l'atur enregistrat s'ha matingut estable a Catalunya al mes de novembre respecte el mes d'octubre (amb un augment total de només 111 aturats), als municipis de Vilamajor l'atur ha assolit un nou trist récord històric, amb 756 aturats, pujant de 25 en un sol mes. En termes de mitjana anual, l'atur s'ha situat en el nou récord de 704 persones aturades de promig.

Evolució interanual de l'atur als municipis de Vilamajor. Comparatiu amb Catalunya

Evolució de l'atur a Vilamajor (*)

(*) La línia negre representa la mitjana anual móbil.

A Sant Antoni de Vilamajor, municipi del qual ja havíem manifestat un comportament molt acceptable de l'atur el mes passat, l'increment mensual ha estat de 17 aturats, arribant fins els 425 d'aquest novembre, superant l'anterior màxim històric de 416 aturats del març d'aquest mateix any.

Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor (*)

 (*) La línia taronja puntejada representa la mitjana anual móbil.

Evolució estacional anual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

A Sant Pere de Vilamajor, que presenta enguany una molt mala evolució de l'atur, l'increment mensual ha estat de 8 persones aturades més, proporcionalment menor que a Sant Antoni però situant-se en un nou màxim històric, amb 331 aturats. L'increment interanual ha estat en aquest municipi extarordinàriament alt, d'un 17,8%, mentre que a Sant Antoni ha estat molt més moderat, del 7,3%, similar al del conjunt d'Espanya. A Catalunya l'increment interanual ha estat superior al del conjunt de l'Estat, amb un 9,1%.

Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor (*)

(*) La línia taronja puntejada representa la mitjana anual móbil.
 

Evolució estacional anual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

A Sant Antoni de Vilamajor tot i la tendència a l'alça, enguany els increments interanuals s'han mantingut estabilitzats al voltat del 5%, mentre que a Sant Pere, on s'havíen fins i tota solit taxes interanuals negatives des de l'octubre de 2010 fins l'abrril de 2011, a partir del mes d'agost repunta amb una virulència insòlita, fins el 18% de creixement interanual d'aquest mes de novembre, arruïnant-se definitivament l'excel.lent tendència que s'havia mantingut fins l'estiu.

Cal fer notar que des de finals de l'any passat l'atur ha crescut de 64 persones a Sant Pere de Vilamajor, quan l'any passat en el mateix mes s'havia reduit de 4 persones, mentre que a Sant Antoni en el què portem d'any l'atur ha crescut de forma més moderada, de 29 persones, quan l'any passat en les mateixes dates ho havia fet de 19 persones.

Evolució de l'atur des de finals de l'any precedent a Sant Antoni de Vilamajor

 Evolució de l'atur des de finals de l'any precedent a Sant Pere de Vilamajor

Tant a Sant Pere com a Sant Antoni es superen els increments anuals acumulats al mateix mes de l'any 2010, i en el cas de Sant Pere s'acosta perillosament als extraordinaris creixements anuals de l'atur que hi va haver els novembres dels anys 2008 i 2009.

Les tendències a futur són molt imprevisibles, donat que s'han trencat els cicles estacionals típics, sobretot a Sant Pere. Posats a aventurar hipótesis, però, l'atur continuarà en nivells de màxims històrics tant a Sant Pere com a Sant Antoni de Vilamajor, per be que en aquest darrer municipi de forma més continguda. 

Evolució de la mitja anual de l'atur als municipis de Vilamajor

 

Caldrà esperar -llargament- fins la primavera vinent per veure què tal pinta tot plegat, però és de témer més males notícies fins llavors.

En 15 mesos no s'ha començat cap nou habitatge a Sant Pere de Vilamajor

Al segon trimestre de 2010 es van presentar els darrers projectes per a la concstrucció de dos habitatges a Sant Pere de Vilamajor. Des de llavors fins el tercer trimestre d'enguany no s'ha iniciat cap obra nova al municipi. Són ja doncs 15 mesos seguits amb la construcció paralitzada a Sant Pere de Vilamajor.

A Sant Antoni les coses no van gaire millor, doncs en els darrers 12 mesos només s'ha iniciat la construcció de 2 habitatges.

Evolució trimestral dels habitatges iniciats als municipis de Vilamajor

 Habitatges iniciats als municipis de Vilamajor. Acumulat móbil 12 darrers mesos

Pel que fa als habitatges acabats el tema va un xic millor, doncs com menys s'estan concloent les obres en curs, que cada cop són menys. A Sant Antoni en els darrers 12 mesos s'han acabat 20 habitatges, i a Sant Pere 9.

Evolució trimestral dels habitatges acabats als municipis de Vilamajor

Habitatges acabats als municipis de Vilamajor. Acumulat móbil 12 darrers mesos

Pel que fa al mercat immobiliari, a Sant Antoni de Vilamajor es trenca la ratxa de sis mesos seguits sense vendre's cap habitatge nou, si bé continua aquesta mala perspectiva a Sant Pere on es porten ja 9 mesos seguits en què no s'ha venut ni un habitatge nou.

En els nou primers meos d'aquest any, però, s'han venut 11 habitatges usats a Sant Antoni i 4 a Sant Pere de Vilamajor.

Evolució trimestral de les transaccions d'habitatges a Sant Pere de Vilamajor

 Evolució trimestral de les transaccions d'habitatges a Sant Antoni de Vilamajor

Síntesi del mercat immobiliari als municipis de Vilamajor: gener-setembre 2011

En tots dos municipis enguany s'asoleixen els mínims històrics anuals des de què existeixen séries històriques publicades (des de 1992 en el cas dels habitatges iniciats, des del 1981 en el cas dels habitatges acabats i des del 2004 en el cas de les transaccions d'habitatges). És a dir, la pitjor dada en 30 anys.

Evolució anual dels habitatges iniciats als municipis de Vilamajor

Evolució anual dels habitatges acabats als municipis de Vilamajor

Nota: les séries representen el nombre d'habitatges anuals. Per al 2011 s'ha usat el nombre d'habitatges dels darrers 12 mesos.

Gastar més del què s'ingressa: qui ho paga?

Evolució de l'execució del pressupost no financer de la Generalitat de Catalunya. Acumulats al mes d'octubre (milers d'Euros)

La generalitat té tancat els mercats majoristes de deute, i ha d'acudir als "bons patriótics". La última emissió ha servit només per poder tornar els venciments de la emissió que va fer el tripartit, doncs només li va quedar un excedent d'uns 600 milions. I pagant un 7,75% pels bons a 2 anys (5,25 més una comissió als bancs del 2,5%). Abans de finals d'any necessitarà encara uns 1.000 milions que s'hauran de treure de la banca.

De la seva banda, l'Estat espanyol continua pagant més interessos pels diners que necesita per no fer fallida. El gràfic següent compara els tipus d'interès de les darreres emissions de deute de l'Estat:

Tipus d'interès comparatius pagats per les subhastes de Deute Públic espanyol

Abans de finals d'any l'Estat ha d'acudir als mercats encara en quatre ocasions:

- 1 de desembre: Bons a 5 anys

- 13 de desembre: Lletres a 12 i 18 mesos

- 15 de desembre: Obligacions a 10 anys

- 20 de desembre: Lletres a 3 i 6 mesos

Interessant descobrir l'herència d'en Zapatero:

Pagaments compromessos a setembre de cada any. Administració General de l'Estat espanyol (milions d'Euros)

Venciments dels pagaments futurs de l'Estat per anys. Situació a 30 de setembre de 2011 (milions d'Euros).Total pendent: 703.000 milions d'Euros

Per a què us feu una idea, a setembre de 2011, dels 132.096 milions de despeses acumulades de l'Estat, 54.932 milions (un 42% de les despeses) han estat aplicades a pagar interessos (17.666 milions) i retornar deute (37.266 milions), mentre que un 47% dels ingressos dels pressupostos s'han obtingut de l'endeutament (72.613 milions de deute). Aixó ha servit per finançar com s'ha pogut els 37.000 milions de déficit no financer (ingressos corrents menys despeses corrents) acumulat enguany fins el setembre.

Fins l'any 2014, gairebé la meitat de les despeses de l'Estat se n'aniran a pagar compromisos de deutes ja existents avui.
Com sia que no hi haurà superàvit pressupostari corrent (ans al contrari, es preveu déficit) l'Estat s'haurà d'endeutar per pagar els venciments del què ja es deu, més un suplement per financar el nou déficit.
Una espiral que compromet el 50% de les despeses de l'Estat, xifra que està fora de tota mida.

Els excesos d'en Zapatero han significat pobresa per a molts anys.

Quan llegiu les xifres de deute i déficit en percentatge del PIB, penseu que els pressupostos de l'Estat signifiquen poc menys del 20% del PIB, de manera que un 5% del PIB de déficit representa un 25% dels pressupostos de l'Estat, i un 60% del PIB de deute, 3 vegades els pressupostos de l'Estat (interessos apart).
El PIB de catalunya (poc més de 200.000 milions d'Euros), representa unes 6 vegades els pressupostos de la Generalitat.

La població de Vilamajor arribarà a 10.000 habitants abans de finals d'any

Les estimacions de població empadronada a finals de setembre de 2011 donen una població empadronada als municipis de Vilamajor de 9.938 persones a setembre de 2011.

Enguany la població està creixent a un ritme promig de 14 persones mensuals, amb la qual cosa, molt probablement, la població de Vilamajor arribarà pels péls a la data històrica de 10.000 habitants a finals d'aquest 2011 (de fet el més probable és que s'arribi a aquesta rodona xifra cap el mes de febrer de 2012, doncs en la darrera meitat d'enguany es creixement de la població està minvant molt acusadament a Sant Pere de Vilamajor).

Evolució de la població de Vilamajor (Sant Pere + Sant Antoni)

Nota: les dades són a final de cada any. Les de desembre de 2010 són aproximades pel que fa a Sant Antoni de Vilamajor, i les de setembre de 2011 són estimades en ambdós municipis.

Els 5.000 habitants totals es van assolir a finals de 1996.


Sant Antoni de Vilamajor representa actualment el 56,6% d'aquesta població total, proporció que ha disminuït més d'1 punt en la darrera década, quan significava el 57,8% del total a l'any 2000.


Fa 20 anys Sant Antoni representava el 70% de la població total dels dos municipis de Vilamajor.

Evolució de la proporció de la població de Sant Antoni respecte el total dels municipis de Vilamajor

Notes: les dades són a final de cada any. Les dades de setembre de 2011 són estimades en ambdós municipis. 
Les dades dels anys 1995 i 1996 estan fetes per interpol.lació a fi d'aproximar les dades a 31 de desembre, doncs no hi ha dades padronals corresponents a 1-1-1996 (equivalent a 31-12-1995) i el padró de 1996 va ser a data 1 de maig de 1996.
Les dades dels anys 1985 a 1995 són la població de dret, i les anteriors a 1985 corresponen a la població de fet (metodologies anteriors a la del padró municipal actual).

L'atur es dispara a Sant Pere amb un récord històric

Les dades de l'atur al mes d'octubre no han estat gens bones, ni a Espanya ni al conjunt de Catalunya.

Pel que fa als municipis de Vilamajor, la dada d'atur ha estat especialment dolenta a Sant Pere, on ha crescut en un sol mes de 18 persones, situant la xifra d'aturats inscrits a les llistes del SOC en 323 persones, assolint així un récord històric, en superar el lamentable récord anterior de 310 establert a l'abril de 2010.

Evolució mensual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Es trenca així a Sant Pere de Vilamajor, de manera definitiva per al 2011, l'excel.lent comportament de la xifra d'aturats que hi va haver al llarg de 2010.

A Sant Antoni de Vilamajor, en canvi, l'evolució, sense deixar de ser negativa, es troba en uns nivells molt més estables, i fins i tot, lluny de la mala tónica general ha disminuït l'atur d'una persona en el mes d'octubre, situant-se en 408 aturats.

Evolució mensual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

La contenció de l'atur a Sant Antoni té un marcat component de génere, doncs només està creixent l'atur femení, i a un ritme molt alt. L'atur masculí, en canvi, fa justament 1 any que està decreixent en termes mitjos:

Evolució de l'atur per sexes als municipis de Vilamajor. Homes

 Nota: la línia negre representa la mitjana anual móbil.

Evolució de l'atur per sexes als municipis de Vilamajor. Dones

Nota: la línia negre representa la mitjana anual móbil.

A Sant Pere, l'evolució de l'atur va en paral.lel en ambdós géneres, i s'ha disparat en tots dos casos en els darrers tres mesos.

La tendència a Sant Antoni de Vilamajor és d'una contenció en el creixement de la xifra d'atur, oscil.lant al voltant dels 400 aturats/des, mentre que a Sant Pere, desprès del respir del 2010, l'atur torna a repuntar amb intensitat.

Evolució comparada de l'atur als municipis de Vilamajor

 

La mala evolució de la xifra d'atur a Sant Pere de Vilamajor es pot apreciar amb l'assoliment d'un altre récord històric, per negatiu: mai l'atur havia crescut tant al llarg de l'any fins el mes d'octubre: 56 persones més aturades en el què portem d'any, fins i tot per sobre dels creixements haguts en els fatídics anys 2008 i 2009.

Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor. Acumulats des de l'inici de cada any

 

A Sant Antoni de Vilamajor, en canvi, en el què portem d'any l'atur ha crescut molt moderadament, de només 12 persones, en una evolució similar a la de l'any passat.

Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor. Acumulats des de l'inici de cada any

En analitzar aquestes dades cal tenir en compte el creixement de la població dels dos municipis per la via de les immigracions, que han suposat que, fins el mes d'agost d'enguany, el nombre de persones majors d'edat que han fixat la seva residència a Sant Antoni hagi augmentat de 50, i 45 a Sant Pere de Vilamajor, per la qual cosa es pot estimar que la dada d'atur relatiu a Sant Antoni de Vilamajor es manté pràcticament estancada al llarg del 2011. 

Veure també: L'ocupació es comença a refer a Sant Antoni i s'estanca a la baixa a Sant Pere

La bomba de rellotgeria d'Itàlia

Itàlia està en l'ull de l'huracà, i és, ara, el païs que més compromet l'estabilitat financera d'Europa.

El seu deute públic, de 1,8 milions d'Euros (120% del PIB) és extraordinari. I el problema es presenta ja a molt curt termini. Només fins acabar l'any 2011, ha d'atendre a 61.500 milions d'Euros en venciments del deute (passeu-ho a pessetes i són 10,2 BILIONS).

Però al 2012 ha de tornar ni més ni menys que 297.000 milions d'Euros (49,5 BILIONS de pessetes).

Com arreu, la solució passa per esperar a què els mercats financers continúin renegociant el deute i no incrementar-lo més, és a dir, eliminar el dèficit públic, és a dir, no gastar més del què s'ingressa. A aquesta senzilla equació se li diu "retallades".

Venciments del deute Italià en els propers anys

Font: Cinco Días

Veure també: Com portar-nos a la ruïna en només quatre anys