El deute immobiliari duplica el de les Administracions Públiques

El deute de les Entitats Públiques va arribar a finals de 2009 al rècord històric de 560.000 Euros, un 53,2% del PIB (*).

(*) El volum del PIB és actualment de 1.052.000 milions d'Euros.

Com que el deute es genera pel dèfict pressupostari i el volum de deute no és sotenible, s'ha de reduïr tant abans com es pugui el dèficit públic. D'aquí les mesures que s'estan adoptant.

Ara bé, convé fer un vol pel deute que tenim a Espanya, tots plegats. La distrubució és la següent (desembre de 2009):

Crèdits totals als sectors residents. Espanya desembre 2009 (milions d'Euros).

Observem que el deute total dels sectors residents a Espanya era, a finals de 2009 de 2,4 Bilions d'Euros. El deute de les AAPP no arriba a una quarta part del total, sent el crèdit a les empreses el més abultat, un 42%. També el conjunt de les famílies devem més que les AAPP (un 34% per un 23%).

Aquí teniu el desglossament del deute a les AAPP:

Crèdits a les Administracions Públiques. Espanya desembre 2009 (milions d'Euros).

Aquí el deute per sectors a les empreses:

Crèdits als sectors empresarials. Espanya desembre 2009 (milions d'Euros).

I finalment el deute de les famílies per destinació dels crèdits:

Crèdits a les famílies. Espanya desembre 2009 (milions d'Euros).

Agrupant els crèdits destinats a activitats immobiliàries, resulta que el 46% del total (gairebé la meitat) del crèdit actual s'està destinant a activitats immobiliàries. I si agafem només els crèdits destinats per les famílies a adquisció d'habitatge (crèdit no productiu), resulta que devem més que totes les AAPP juntes.

Comparació dels crèdits per a activitats immobiliàries respecte el total de crèdit. Espanya desembre 2009 (milions d'Euros).

El crèdit a les activitats immobiliàries supera el PIB, mentre que el de les AAPP n'és la meitat.

Amb aquest panorama, no és d'estranyar que l'Estat hagi compromés 100.000 milions d'Euros a salvar les entitats financeres, mentre que les mesures per reduïr el dèficit no arribaran en dos anys a 15.000 milions. Només posar al dia Caja Sur costarà 2.700 milions d'euros.

Bancs i Caixes han provisionat al 2009 38.300 milions d'Euros per fer front a un primer nivell de morositat immobiliària, als que es sumen uns 4.000 milions d'Euros de crèdits fallits. Amb això la bombolla fionancero-immobiliària que ells varen propiciar els ha costat -de moment- més de 42.000 milions d'Euros.
Els bancs i caixes poden afrontar una previsió de risc immobliari de fins a 165.000 milions d'Euros.

Només les caixes tenen 137.000 habitatges sense vendre en el seu actiu immobiliari, que recentment han posat en lloguer.

Font de les dades: Banco de España.

La despesa del sector públic i Leonardo da Vinci

El sector públic espanyol va gastar (dades del 2007) un total consolidat de 412.751 milions d'Euros, que equival al 39% del PIB.

És a dir, el sector públic gestiona quasi el 40% de la riquesa de l'Estat.

Les dades que presenta la Intervenció General de l'Estat sobre els comptes de les Administracions Públiques espanyoles (la darrera disponible és del 2007), exposen que, en termes consolidats (deduïnt les trasnferències internes entre Administracions), les CCAA gasten tant com l'Estat (un 31% cadascuna de la despesa pública total), mentre que les Entitats Locals administren el 14% del pressupost consolidat. Els Organismes de la Seguretat Social, de la seva banda (tenen un pressupost idependent), gestionen el 24% del pressupost total de les AAPP.

Quan posem aquestes dades en un gràfic, ens surt una figura esbelta, que m'ha recordat a "L'home de Vitruvi", símbol de la perfecció del cos humà, creat pel gran Leonardo da Vinci .
No vull dir amb aixó que el repartiment de la despesa pública estigui equilibrat, però m'ha semblat una bona fussió:

Leonardo da Vinci i la distribució de la despesa del Sector Públic (dades de 2007)

Les pensions dels funcionaris costen 530 euros a cada família

A Espanya paguem entre tots les pensions dels funcionari de l'Estat i de les Forces Armades, quan es jubilen als ... 60 anys.

Veiem el perquè:

1. La immensa majoria dels treballadors pertanyen al Règim General. Les aportacions que fan durant la seva vida laboral es fan servir per pagar als que es van retirant. D'aquí la creació del Fons de Reserva de la Seguretat Social amb els excedents que -ara per ara- hem anat generant des del Pacte de Toledo.

2. El personal de l'Estat ara per ara pot abandonar als 60 anys el món laboral sense veure perjudicada la seva pensió, sempre que acumulin 35 anys de servei.

3. Els funcionaris de l'Estat, però, estan en un règim especial ("classes passives"). És a dir tenen la seva pròpia 'caixa' de pensions que només es fa servir per sufragar les seves jubilacions, no les de la resta.

4. Són classes passives a més dels funcionaris de l'Estat i Forces Armades, antic personal del Ministeri d'Educació (matèria després transferida a les autonomies).

5. Com que les quotes del personal públic no són suficients per costejar a tots els que es jubilen, l'Estat es recolza en la resta de contribuents per a cobrir les despeses, via impostos.

6. Els funcionaris autonòmics o locals si estan en el Règim General. Això significa que els seus quotes s'utilitzen indiferentment per pagar a empleats públics o no.

El president del Govern insisteix que cal treballar més anys en pro de garantir la viabilitat del sistema públic de pensions, encara que aquest reclam no és igual d'exigent per a tots.

Això és així perquè el mig milió d'efectius de l'Estat té un conveni especial dins de la Seguretat Social.
El seu funcionament és simple: el personal públic aporta anualment quotes socials, però no són suficients per garantir les seves pagues de retir, de manera que es complementen via impostos.

Dit d'altra manera: el personal estatal no col.labora a pagar les jubilacions de la resta d'empleats, pel fet que la seva caixa de pensions està separada.
En canvi a la resta de treballadors subvencionem amb els nostres impostos les pensions dels funcionaris de l'Estat.

Així, els pressupostos de 2010 preveuen que les quotes dels funcionaris sumaran 1.110 milions d'euros (1.088, en l'avanç de la liquidació), mentre que la despesa total necessaria és de 9.804 milions. En altres paraules, les quotes aportades només cobreixen el 11% de les despeses. La resta, 8.694 milions, es costeja amb impostos. Els ciutadans aportem el 89% de la partida que costeja la jubilació del personal de l'Estat.

Les pensions abonades a classes passives de l'Estat al gener de 2010, per CCAA

Dades en milions d'Euros. Reproduït del diari Expansion.

(Fixeu-vos en el gràfic les disparitats regionals d'on viuen els funcionaris de l'Estat jubilats).

Aquest any cada família aportarà 530 euros de mitjana a aquest fi.

Apart d'aixó, 990.000 funcionaris tenen un pla complementari de jubiliacions, que rep anualment aportacions de les Administracions Públiques. A Catalunya els partíceps d'aquests fons complementaris són 227.000 funcionaris.

Des de 2003, els Pressupostos Generals de l'Estat preveuen una partida per fer aquestes aportacions complementàries, gestionades per fons de pensions privats, del 0,5% de la massa salarial. Les aportacions públiques a aquests fons representen uns 150 milions d'Euros l'any.

Una informació poc coneguda és que per enguany, la Mesa de la Funció Pública ha acordat una rebaixa d'questes aportacions per al 2010, que serà només del 0,3% de la massa salarial d'aquest milió de funcionaris que tenen plans de pensions ciomplementaris.

Ara bé, també s'ha pactat que al 2013 es recuperi l'aportació del 0,5%, doncs al 2011 tornarà a pujar al 0,5%, i al 0,7% al 2012 per compensar la baixada d'enguany.

Mentrestant, el Funcionaris es queixen...

Nova estació meteorològica a Can Ram

Des de principis d'any, Alvarruiz ha posat en servei la seva estació meteorològica a Vilamajor.

Té la categoria de qualitat de Metoclimatic. L'estació es troba ubicada a la urbanització Can Ram entre Sant Antoni de Vilamajor i Santa Maria de Palautordera, a la divisòria d'aigües entre el riu Mogent i la Tordera.

Donem la benvinguda a aquesta nova estació.

P.S.: Segons les seves dades, durant el mes de maig ha plogut en total 403 litres/m2, per 395 litres que ens ofereix l'estació de Llinars, i 130 durant el maig per 120 a llinars.

A data d'avui ja ha plogut més que en tot l'any passat

Fins el 14 de maig ja portem acumulats en l'any 395 litres de pluja (*) per m2.

En tot l'any passat va ploure només 384,6 l/m2, mentre que a maig de 2008 es portaven acumulats 229 l/m2.
O sia que ha plogut més fins avui que en tot l'any passat.

Evolució de la pluja acumulada per mesos. 2008-maig 2010

Nota: la dada de maig de 2010 és l'acumulada fins el dia 14.

També fins avui ha plogut més que en els primers 9 mesos de l'any passat.

Les importants plujes de febrer (105 litres) i del què portem de maig (117 litres) han marcat la pauta d'aquest any que és el més plujós dels tres darrers.

Pluja mensual. 2008-maig 2010

Nota: la dada de maig de 2010 és l'acumulada fins el dia 14.

Tot i qe ha plogut més dies (fins el 14 de maig enguany ha plogut en 66 dies) la dada ha augmentat perquè la precipitació diària ha estat més generosa (ha superat els 20 litres diaris en 6 dies d'aquest any, per 2 dies en tot l'any passat i 5 dies en el 2008).

Com a curiositat, en tot l'any 2008 va ploure alguna cosa en 150 dies, per 114 dies amb pluja a l'any passat. El dia que mé ha plogut des de 2008 ha estat el 27 de desembre de 2008 (mes que també ha estat els de més dies de pluja, amb 21) amb 44,8 litres, seguit del 3 de maig de 2010 amb 39,8 litres per m2.

Dies de pluja acumulats. 2008-maig 2010

Nota: la dada de maig de 2010 és l'acumulada fins el dia 14.

(*) Totes les dades han estat proporcionades per la estació meteorològica de Meteollinars situada prop de la benzinera de Llinars. L'Albert Agulló n'és l'infatigable capità.

A saber: quina és la "plantilla" de sous a Espanya?

Ara que tant es parla de retallar despeses, m'he entretingut de recollir de les fonts oficials el nombre de persones que a Espanya cobren algun tipus de "sou".

Els resultats són els següents:

"Plantilla" laboral i post-laboral a Espanya. Març de 2010

Dades en milers de persones

Notes: les dades de pensionistes i de perceptors de prestacions per desocupació són a març de 2010. Pot haver algún pensionista que percebi més d'una pensió. No s'inclouen pensions que són ajuts de menor quantia, ni derivades de la LISMI. Tampoc s'inclouen les prestacions per desocupació del Plan de Empleo Rural (PER) que opera a Extremadura i Andalusia.
Els treballadors del sector privat són en termes d'afiliats a tots els règims de la Seguretat Social, a març de 2010, per diferència entre el total d'afiliats i els estimats que treballen al sector públic.
La nómina de funcionaris públics és a finals de 2009 i és aproximada de diverses fonts (CCAA 1,7 milions; Estat 544 mil; Ajuntaments 664 mil i Empreses públiques i Universitats 152 mil).
Segons la EPA a 30 de març els assalariats del sector públic eren 3.088 mil, dada que és equivalent a la resultant d'altres fonts (3,060 milions) indicada al gràfic.
S'ha considerat també la diferència entre els ocupats segons la EPA i els afiliats a la Seguretat Social, a 30 de març, que són els 699 mil reflectits en el gràfic (ocupats que no cotitzen a la Seguretat Social).
Interessant destacar que dels 9,084 milions de pensionistes, 8,629 ho són de pensions contributives, dels quals 5,110 ho són per jubilació, 2,284 per viudetat i 0,930 per incapacitat permanent (la resta són per orfandat i favor de familiars).
Pel que fa a les prestacions per desocupació fa dos mesos que els perceptors de prestacions no contributives van sobrepassar les contributives. A març de 2010 hi ha 1,561 milions de perceptors de prestacions contributives i 1,626 milions de prestacions no contributives per desocupació.

Com es pot comprovar:

- Just el 50% dels "sous" a Espanya depenen directament dels pressupostos públics,
- Un 40% del total dels perceptors de rendes salarials, no treballen,
- El 17% dels treballadors d'Espanya pertanyen al sector públic.

En definitiva, malgrat tot, els ajustos pressupostaris que farà el Govern afecten al 38% dels "assalariats", que són precisament els que estan blindats de ser "acomiadats".

De març de 2009 a març de 2010:
- Ela afiliats a la Seguretat Social han disminuit de 409.000
- Els pensionistes han augmentat de 141.000
- Els perceptors de prestacions per desocupació han augmentat de 614.000

És ha dir en un any 755.000 persones més han passat a percebre rendes socials mentre que els treballadors que cotitzen s'han reduït de 409.000.

La despesa pública en pensions i prestacions per desocupació significarà enguany uns 125.000 milions d'Euros (el 12% del PIB).
Tota la despesa de l'Estat (excloent la Seguretat Social) va pujar 205.000 milions al 2009 (el 20% del PIB).
En algunes províncies espanyoles hi ha més perceptors de rendes socials que treballadors que cotizen al sistema.

Vegeu també: Els comptes del sistema de prestacions públiques a desembre de 2009.

Per fi el Govern es posa les piles

Permeteu-me aquesta nova intrussió en la política econòmica general, però l'actualitat obliga.

El Govern Zapatero ha fet públiques avui les seves mesures per a la reducció de 15.000 Euros adddicionals del dèficit públic entre 2010 i 2011.

No ho fa per seny, sinò per la imposició de les autoritats financeres mundials, que sempre han tingut més criteri que aquest govern, entretingut en amagar el cap per aguantar-se a la poltrona.

Les mesures calia prendre-les, i han anat en la direcció possible, tot i què en la meva opinió algunes s'haguessin hagut de canviar per altres de més transcendents i estructurals. M'estalivio, però de comentar la meva impresió al respecte, i les alternatives que suggeriria. Les mesusres previstes són les següents:

• Rebaixar una mitjana del 5% les retribucions dels empleats públics per a aquest any i congelar-les el 2011. La rebaixa dels salaris serà proporcional als ingressos, és a dir, que afectarà més els salaris més alts. A més, es retallarà en un 15% el sou dels membres del Govern.
• Suspensió el 2011 de la revaloració de les pensions, excepte les no contributives i les mínimes. El pla inclou l'eliminació del règim transitori per a la jubilació parcial que preveu la Llei 40/2007.
• Supressió a partir de l'1 gener 2011 l'anomenat xec-nadó, la prestació de 2.500 euros per naixement (a Espanya van nèixer al 2008 520.000 nadons).
• Reducció de 6.045 milions d'euros en la inversió pública estatal entre 2010 i 2011 (no m'agrada).
  
• Retallada de 600 milions en l'ajuda oficial al desenvolupament en el mateix període 2010-2011.
• S'eliminarà la retroactivitat en l'aplicació de la llei de dependència, amb una reforma en la qual s'establirà un temps màxim de sis mesos per a la resolució de les sol licituds. D'aquesta manera, una vegada que entri en vigor la nova norma, es suprimirà el pagament de la quantitat pendent des que es va fer la petició. Els drets de retroactivitat que ja s'hagin generat es podran pagar en un termini màxim de cinc anys.
• Finalment, plans per reduir la despesa farmacèutica aconseguint un consum de medicaments més eficient i vinculat a les necessitats reals dels pacients, adequant el nombre d'unitats dels envasos dels medicaments a la durada estandarditzada dels tractaments, d'acord a les indicadiones de la comunitat científica. Es farà també possible la dispensació dels medicaments en unidosi, mitjançant el fraccionament dels envasos, de manera que el pacient pugui comprar el nombre exacte d'unitats que necessiti (aqui si que un comentari: jo hauria proposat obertament el co-pagament).
• L'Executiu preveu que les comunitats autònomes i les entitats locals realitzen un estalvi addicional de la seva despesa de 1.200 milions d'euros. El secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, ja va anunciar aquesta setmana que comunitats i ajuntaments haurien d'assumir part de l'esforç per aconseguir aquesta reducció del dèficit.

Després d'aquestes ulteriors mesures li tocarà el torn -inevitablement- a la pujada d'impostos.

Això és el que passa per haver perdut el temps des de fa dos anys...

El Govern de la Generalitat, s'ha apressat a anunciar algunes mesures que prendrà per tal de reduïr les seves pròpies despeses:

• Reducció al voltant del 5% el sou del funcionaris de Catalunya, en proporció al sou.
• Increment d'un punt de l'ITPIAJD (transmissions patrimonials) que quedarà en línia amb l'increment de l'IVA a partir de juliol pels habitatges nous.
• Retard en l'execució d'algunes inversions públiques, sense concretar.

(Del co-pagament de les receptes del Sistema de Salut -una mitja de 19 receptes per habitant i any- que s'enduen el 21% del pressupost del Departament, i que en total pujen el 6% del pressupost total de la Generalitat, o el mateix en referència a les 62.000.000 de visites anuals als CAP's, ni se'n parla).

Mentrestant, 38.000 milions d'euros d'impostos s'escapen a l'any sota la catifa de l'economia submergida, i 50.000 milions d'euros en bitllets de 500 sota el matalàs...

L'atur a Sant Pere de Vilamajor supera les 300 persones

Les dades de l'atur del mes d'abril no han estat bones a Sant Pere de Vilamajor, doncs han crescut de 13 les persones aturades, saltant la barrera dels 300 aturats (310 exactament).

Evolució de l'atur als municipis de Vilamajor

En canvi, a Sant Antoni de Vilamajor s'ha recuperat la senda positiva amb una reducció de 9 persones aturades, i situant-se novament per sota dels 400 aturals (397 exactament).

Evolució mensual comparada de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Evolució mensual comparada de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

Amb aixó, Sant Antoni recupera la "normalitat" amb una decidida senda a la redució del creixement interanual de l'atur.

Evolució interanual comparada de l'atur

Recessió: hem tocat fons?

Les últimes dades macroeconòmiques m'han donat una gran alegria: el PIB català, i també l'espanyol, han tocat fons, amb creixements intermensuals del 0% i del 0,1%, respectivament.

Però: què volen dir aquestes dades?

En sentit estricte vol dir, en referència a Catalunya, que les previsions per al PIB del 1er. trimestre de 2010 indiquen un creixement zero respecte el darrer trimestre de 2009, és a dir, que el PIB no ha decrescut (ni ha crescut) respecte el volum del darrer trimestre de l'any passat.
Per fer una comparació, és com si una empresa estabilitzés la seva facturació d'un trimestre respecte l'anterior.

Evolució del PIB Catalunya. Interanual, anual i intertrimestral

Dades en % de variació respecte el període de referència. Font IDESCAT.

Evolució del PIB Espanya. Interanual, anual i intertrimestral

Dades en % de variació respecte el període de referència. Font IDESCAT.

Però tant puja-i-baixa, on ens deixa?

Quan es parla de variacions temporals, es relaciona un trimestre amb l'anterior (del mateix any=intertrimestral) o de l'any anterior (interanual). És a dir, una base mòbil -trimestre anterior- que permet observar variacions relatives.

Ara bé, el creixement en un trimestre vist així depen de la situació del trimestre amb què aquest es compara. Per exemple, el quart trimestre de 2009 es va tancar amb un creixement del PIB del -0,3% respecte el trimestre anterior, i del -2,9 respecte al mateix trimestre de l'any anterior.
I en el primer trimestre de 2010, no hem variat el PIB respecte l'anterior trimestre, però en canvi hi ha encara una davallada del -1,5% respecte el primer trimestre de 2009.
I així succesivament, si partim d'una dada en decreixement, els increments sitúen la xifra en un millor valor, però no per aixó significa que haguem arribat a nivells anteriors al moment en què va començar a decrèixer.

Per exemple: si tenim un valor de 100 i baixa un 25%, i després puja un 25%, no arribem a 100, sinò a 93,75. Paradoxa? Feu els càlculs.

Vam començar a decrèixer el PIB entre el 2on. i el 3er. trimestre de 2008, aviat farà 2 anys.
Al 2009, el PIB anual ja es va reduir d'un 4,0% respecte el 2008, i en aquell any l'increment respecte 2007 només va ser del 0,2% (quan en anys anteriors sobrepassà ampliament el 3%).

Així, si el PIB a Catalunya ha baixat en total des de 2008 un 4%, per recuperar el nivell de 2008 haurà de crèixer un... 4,17% acumulat.

Probablement, en el proper trimestre d'enguany tornarem a crèixer, però les previsions apunten a una defallida en el tercer trimestre i una recuperació a finals d'aquest any.
Segons les previsions, probablement el 2010 es tancarà amb una reducció del PIB anual del 0,5% respecte 2009.

Per al 2011, els analistes apunten a un increment del PIB de potser al voltant de l'1%.

Venint (2010) d'una reducció del 0,5%, i en aquell any, venint d'una reducció (respecte 2008 del 4,0%), el PIB del 2011 es podria situar només un 0,5% per sobre del de 2009, és a dir encara un 3,5% per sota del de 2008.

Per a què es feu una idea de les magnituds, el PIB català va arribar al 2009 a un valor (a preus de mercat) de 207.000 milions d'Euros, que eren 215.000 al 2008 i 209.000 al 2007. El PIB de tot l'Estat va ser de 1.051.000 milions al 2009. (En pessetes, un import esgarrifós; 175 BILIONS de Ptes).

No sembla gaire que un simple 1% del PIB (uns 2.000 milions d'Euros en el cas de Catalunya, o 10.000 en el cas d'Espanya) puguin portar tanta desgràcia. Per què? (Si ho passem però a Ptes, podreu però apreciar la dimensió de forma més "tradicional").

Doncs perquè l'economia ha de creìxer. Per què?

Perque cada cop hi ha més gent a un país, i si no creix l'economia, ens empobrim.

I si no creix l'economia, no hi ha feina per als que venen, ni n'hi ha prou pels què ja hi són.

Evolució del PIB i de l'ocupació. Catalunya*

* Variació del PIB anual i de l'ocupació mitjana de cada any (EPA), en %. Les dades de març de 2010 corresponen a l'evolució interanual.

I amb tot cal tenir en compte la inflació, de la qual no ens recordem, però com que el PIB que es fa servir tracta de preus corrents, com mínim el creixement ha de compensar l'increment nominal de la producció, és a dir, per sobre de les taxes d'inflació (bé, no es tracta pròpiament de l'IPC, sinò del "deflactor" de preus del PIB, si fa o no fa un concepte -aquest macroeconòmic- similar).

Per produir fa falta ma d'obra, i si no es produeix més, no hi ha nova ocupació. A més, hi ha l'increment de productivitat del treball (és a dir nombre de persones per produïr una determina quantitat de bens o serveis) que gràccies als avenços tecnològics i de gestió, tendeix a reduïr-se. És per aixó que actualment s'estima que només es crea ocupació neta quan el PIB creix a partir del 2%.

En un escenari de baix creixement del PIB, es destrueix ocupació, i baixa la productivitat del treball, és a dir, el país, en termes de competitivitat, s'empobreix, i els salaris tendeixen sempre a baixar. I la gent, s'empobreix, bé perquè no traba feina, o bé perquè els seus sous baixen en termes relatius.

I les hisendes públiques veuen reduits els seus ingressos, i per tant entrem en dèficit, que cal finançar i què significa una nova detracció d'ingressos a la Hisenda per pagar interessos i retornar els crèdits en el futur. I si les despeses públiques no baixen (la inversió pública no ha de baixar mai en èpoques de recessió, doncs són un dels pilars de l'economia) han de pujar, inevitablesmt els impostos. Però abans, el sistema públic de prestacions socials (un 14% del pressupost de l'Estat) també té tendència a "baixar els sous", procés al què s'uneix la tendència a no incrementar els sous dels funcionaris públics ni a incrementar l'ocupació pública (que és més del 13% de l'ocupació total).

I ara uniu la crisi financera, famílies endeutades que no poden consumir (aportar PIB per la via de la demanda) i empreses que no troben crèdit per aguantar l'ocupació.

Tot aixó, i molt més que ara us estalvio, es veu afectat en el PIB.

Però, anem al grà, quan trigarem a recuperar el nivell del PIB anterior a la crisi?

Qui ho sap, però anant molt bé, fins ben entrat 2013 no arribarem al PIB del 2008.

Aquest any passat l'Estat ja ha injectat al sistema més d'un 10% del PIB en forma de dèficit (crèdit), que per raons diverses no ha aconseguit més que aturar la sangria del decreixement.

I amb això la pregunta clau: podran seguir les finances públiques continuar compensant amb més dèficit la atonía de l'activitat econòmica?

Romania, per exemple que l'any passat va rebre un crèdit d'emergència de 20.000 milions d'Euros per evitar la bancarrota, torna a estar al borde del col.lapse, i ha anunciat que a partir del juny rebaixarà un 15% les pensions i un 25% el salari dels funcionaris públics, entre altres mesures.

Grècia ja veieu com està. Amb el tipus d'interès del seu deute que ha arribat al 12,4%.

I a Espanya el diferencial bàsic de tipus d'interès dels Bons de l'Estat Espanyol (emissió de deute públic) ha arribat aquesta setmana al màxim des de que estem a l'Euro respecte Alemanya (1,32% més de tipus d'interés), després de que les agències de qualificació treguessin "l'estrella Michelin" al deute públic espanyol, per desconfiança donat el volum de crèdit que Espanya està demanant als mercats (l'Estat deu 440.000 milions d'Euros, que són 4 vegades el què ingressa en un any. A finals de 2007 la ratio no arribava al doble).

Primer ens han fulminat l'accés al crèdit de les empreses i de les famílies. Tampoc els propis bancs, entrampats amb l'immobiliari, troben diners més que de l'estalvi (que només servirà per a què puguin retornar els crèdits que també ells van demanar per finançar la disbauxa). A continuació s'està endurint l'accés al crèdit del propi Estat. Si aquest no aguanta, millor ni pensar-ho.

Tot i les senyals d'esperança, en els 30 anys que porto d'economista no havia vist una situació tant delicada. I estem en mans d'un govern que -irresponsable- prefereix seguir a la poltrona, tancar-se al lavabo i esperar a què els socis europeus ens treguin de la crisi.

Clars i obscurs de les dades del mercat laboral català

Al costat de les males dades de la EPA del primer trimestre, amb un augment interanual de l'atur de 53.500 persones i 131.600 llocs de treball destruits en un any*, l'abril ha deixat una bona notícia en el mercat laboral català, com és la reducció en l'atur enregistrat de 10.382 persones des del mes de març, el 40% de tota la reducció que hi ha hagut en el conjunt de l'Estat.

Evolució de l'atur a Catalunya. Gener 2006-Abril 2010

Nota: La línia blava presenta la sèrie mensual, i la rosada la mitjana anual mòbil (série desestacionalitzada)

La dada de l'atur registrat, però, resulta enganyosa, en primer lloc pels efectes estacionals (l'abril és época de vacances i s'anima l'activitat lligada al turisme i hosteleria) i en segon lloc per la mesura del propi atur registrat (els aturats que fan formació oupacional no consten com aturats, per exemple) diferent de la mesura més real de l'atur -tot i què estadísticament sigui una enquesta-, de la EPA. En una altra ocasió analitzarem les diferències.

A on ens ha posat fins ara aquesta punyetera crisi?

Doncs si mirem les dades d'atur registrat, estem en rècords històrics, el doble (uns 300.000 aturats més) dels que teníem a l'inici de la crisi.

I si mirem les dades de l'afiliació a la Seguretat Social, ens heurem de remuntar fins el febrer de 2005 per igualar la dada d'aquest abril.

Ens hem carregat en menys de 2 anys tota l'ocupació creada en tres anys de la bonança econòmica, més de 300.000 llocs de treball.

Trigarem, anant mol bé, però, fins al 2013-2014 per recuperar l'ocupació que hi havia al 2007; és a dir, sis anys perduts de prosperitat.

Centrem-nos en la dada de l'ocupació legal, aquesta per a mi més representativa de l'evolució del mercat (treballadors ocupats en alta als règims de la Seguretat Social). L'afiliació al mes d'abril ha crescut a Catalunya de 15.223 persones: aquesta si que és una molt bona notícia, doncs segueix al recupèració iniciada al febrer (+5.400) i al març (+8.100). I no oblidem que els cotitzants són els que asseguren les pensions.

Evolució de l'ocupació a Catalunya. Gener 2003-Abril 2010

Ara bé, aquestes xifres, totes positives, apunten -segons diuen- a què la degradació del mercat laboral ha tocat fons.

Però, personalment, com analista haig de ser més escèptic, sense negar les bones dades.

M'explico.

Mireu atentament la gràfica anterior. Els puntets verds són les dades d'afiliació dels mesos d'abril de cada any. Apart de la caiguda lliure del 2009 (quan en un any es van esmicolar els llocs de treball creats en més de dos anys), al 2010 ha continuat baixant, retrocedint a dades comparables a febrer de 2005, fa més de 5 anys enrera.

Observem l'afiliació als mesos d'abril d'anys passats:

Evolució de l'ocupació a Catalunya al mes d'abril: 2004-2010

I ara mireu la gràfica de l'afiliació desestacionalitzada (mitjana mòbil anual):

Evolució de l'ocupació a Catalunya. Gener 2004-Abril 2010. Sèrie desestacionalitzada

Nota: La línia blava presenta la sèrie mensual, i la rosada la mitjana anual mòbil (série desestacionalitzada)

Vegeu com la mitjana anual (línia rosada) encara continua caient amb força, per be que comença a entrar en pendent asintòtica (canvi de tendència), però encara molt lluny de tocar fons; la degradació de les xifres d'ocupació encara no s'està aturant.

Però avui mateix, la Secretària d'estat d'Ocupació, la Mavi Rojo, ha dit que "la frenada de la destrucció de llocs de treball s'ha intensificat" i que la dada mostra que "gradualment ens apropem a les èpoques anteriors a la crisi".

No hi estic d'acord.

Que la dada d'afiliació hagi crescut en els darrer mes (de 15.000 nous afiliats) no altera la realitat, doncs malgrat aixó, respecte desembre de 2009 encara estem a l'abril 13.000 afiliats per sota, i 87.000 per sota dels què hi havia a l'abril de 2009.
Que la dada d'afiliació estigui creixent des de gener no és res anormal: el cicle estacional de l'ocupació sempre ha estat així.

Observem les dades d'afiliació mensual comparades per anys:

Evolució comparativa mensual de l'ocupació a Catalunya. 2004-2010

Fixeu-vos d'un fet curiós i simptomàtic: en tots els anys, l'afiliació comença a crèixer cada mes de gener fins arribar al màxim en el mes de juliol, coincidint amb l'etapa estival, reajustant-se cada mes d'agost i creixent suaument fins el mes de desembre. Aquesta ha estat la tònica des de fa molt de temps.

Però, si us fixeu, al novembre de 2007 ja va aparèixer -tímidament- el primer avís: l'afiliació ja no creixia com era d'esperar.
A principis de 2008 la trencada dels cicles d'ocupació (desgavell) ja es va veure clar, i encara que tímidament, l'afiliació no augmenta com seria normal, i al juliol, el repunt es produeix però no arriba a pujar de la dada del gener.
Després de l'estiu del 2008, es produeix el reajust convencional de l'ocupació a l'agost, però en comptes de recuperarse a partir de setembre, inicia un clar retrocés fins el desembre.

Clarament, la crisi va desgavellar l'ocupació durant el 2009, alterant-se en el conjunt de tots els sectors.

Però, i aquí està l'esperança (no en va diuen que un realista és un optimista ben informat), la bona notícia per a mi és què, novament, sembla que s'estan recuperant les cicles d'ocupació convencionals que es van trencar a la segona meitat de 2008.

Fem un "zoom dels primers mesos de l'any, amb retrospectiva:

Evolució comparativa de l'ocupació de gener a abril. Catalunya 2004-2010

I també dels darrers mesos de cada any:

Evolució comparativa de l'ocupació d'agost a desembre. Catalunya 2004-2009

Observeu en les dues gràfiques com, a partir de l'inici de la crisi (segon trimestre de 2008) es trenca l'estacionalitat típica.

Fixeu-vos com al 2010 s'ha reiniciat a partir del gener (la davallada del gener va ser, respecte desembre de 2009, molt important) el cicle convencionalment històric del creixement de l'ocupació.

La següent gràfica és molt interessant al respecte: reflecteix l'ocupació acumulada des del mes de gener fins l'abril dels anys 2004 a 2010.

Evolució acumulada de l'ocupació gener-abril. Catalunya 2004-2010

• Del 2004 al 2007, l'evolució acumulada en els quatre primers mesos de cada any està "dins un mocador". Les taxes de creixement del PIB es mantenien al voltant del 4%.
  
• Al 2008 primera caiguda, intensa. El creixement del PIB arriba al -1,2% al desembre.
  
• Al 2009, debacle, amb xifres negatives mes a mes i anticíclic. I sort en varem tenir del FEIL, que va aconseguir mantenir i crear llocs de treball fins l'estiu Calculo de 20.000 a 25.000). Tot l'any el PIB es manté en taxes negatives fregant el -4%, tancant l'any en el -3,6%.
  
• Per fi, al 2010, la gràfica remunta el vol, l'ocupació, encara dèbil, frega però l'abril del 2008. I es retorna al cicle estacional normal.
  

Tot fa concloure que el cicles naturals de l'ocupació potser s'han restablert (tímidament però ja portem tres mesos d'evidència), i amb ells, el comportament desastrossament erràtic de l'ocupació des de que va començar la crisi.

Si es confirma la meva hipòtesis (tant de bo), al mes de juliol podríem arribar a situar l'ocupació legal lleugerament per sota del nivell de l'any passat, podent arribar a crear-se fins llavors prop de 75.000 llocs de treball, que si be ens deixaran per sota de les dades de 2005, permetria que a desembre de 2010 l'ocupació es posés lleugerament per sobre de la de desembre de 2009, tocant fons la destrucció d'ocupació a finals d'aquest any 2010.

Fixeu-vos per exemple, en una província que tinc molt estudiada, Badajoz, com a l'octubre de 2009 ja va tocar fons i lentament estabilitza tímidament el creixement:

Evolució de l'ocupació a la província de Badajoz. Desembre 2006-Abril 2010. Sèrie desestacionalitzada

Nota: La línia blava presenta la sèrie mensual, i la rosada la mitjana anual mòbil (série desestacionalitzada)

Entre altres factors, que ara no comentaré, el principal element de la recuperació d'aquesta província ha estat la estabilització dels seus cicles anuals d'evolució de l'ocupació, dins d'una destrucció molt més limitada de llocs de treball.

(*) Si us fixeu, en una primera lectura semblaria que els llocs de treball perduts haurien de significar un increment de l'atur de la mateixa magnitud, però no és així. La explicació està en que hi ha persones que han abandonat la recerca de treball, be sia per desànim, o perquè simplement han marxat del país. En efecte, aixó ha passat des del març de 2009, doncs han abandonat el mercat laboral 31.000 nacionals espanyols i 47.000 estrangers. Per aixó l'atur no ha crescut més.

Grècia: comprendre les claus de la qüestió

Després de la petició de les autoritats gregues cursada el 23 d'abril, els ministres de la zona euro han acordat per unanimitat activar el suport a l'estabilitat de Grècia via préstecs bilaterals coordinats per la Comissió Europea.

L'acord confirma que la zona euro concedirà préstecs bilaterals per 30.000 milions d'euros durant l'actual exercici. I afegeix altres 50.000 milions per als dos següents. Del Fons Monetari Internacional han d'arribar altres 30.000 milions, el que eleva la factura total del rescat a 110.000 milions d'euros. (Per a què ens fem una idea, el dèficit no financer de l'Estat espanyol va arribar a 99.875 milions el passat any i en els tres primers mesos d'enguany ja acumula 8.900 milions més de dèficit).

Si no fos per aquest crèdit (el deute públic grec es considera en el mercat com "bons escomberia") Grècia entraria en suspensió de pagaments de forma imminent, doncs ningú li presta ni un Euro. (Feina tindrem si Grècia pot tornar algun dia els 9.800 milions d'Euros que Espanya -que feina tenim pobres de nosaltres- li deixem).

La recompensa només ha arribat després que el govern de George Papandreu pactés a Atenes la nit del dissabte un dràstic ajust pressupostari amb els representants de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el FMI. Grècia es compromet a reduir el dèficit des del 13,6% de 2009 al 2,6% en 2014, dos anys després del previst en el seu últim programa d'Estabilitat.

L'objectiu del rescat és alliberar Grècia de la pressió dels mercats, que han encarit fins a cotes de l'11% el refinançament del seu deute. El Tresor hel.lè afronta el dia 19 un venciment de deute de 8.000 milions d'euros (enteneu ara la urgència?). Es preveu que llavors l'ajuda hagi arribat a Grècia. Això donarà temps al Govern grec per dur a terme una retallada del dèficit de 30.000 milions d'euros durant els pròxims tres anys, el doble del que havia exigit fins ara Brussel.les. I es rasa d'una vegada el risc de contagi a altres economies de la zona euro.

Segons els analistes, però, l'ajuda a Grècia es quedarà curta, i seran necessaris 40.000 milions d'Euros addicionals.

Per als què us perdeu (jo sí) amb aixó de l'Euro, els 150.000 milions que costarà remuntar Grècia són ... 25 BILIONS de les antigues pessetes. I Espanya, de moment, li prestarà 1,66 BILIONS.

Entre les mesures acordades amb el Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu s'inclouen:

REDUCCIÓ DEL DÈFICIT:
Es preveu que els números vermells en els comptes públics passin de l'actual 13,6% del PIB al 8,1% el 2010, i de forma gradual arribi al 2,6% en 2014. La reducció de la despesa pública afectarà el creixement, que es contraurà un 4% del PIB el 2010, el doble del previst, un addicional 2,6% en 2011, i tornarà a terreny positiu 2012 amb un 1,1%.

EMPLEATS PÚBLICS:
Els salaris dels funcionaris es congelaran durant almenys tres anys, i s'eliminarà la seva 13ª i 14ª paga per a aquells que guanyin més de 3.000 euros. Els que guanyin menys d'aquesta xifra rebran un val de 1.000 euros. Les contractacions d'empleats públics també es paralitzaran i es reduiran els diferents "extres" salarials.

PENSIONS:
Els jubilats grecs perdran també la seva 13ª i 14ª paga si les seves pensions superen els 2.500 euros mensuals. S'estableix una edat mínima de jubilació de 60 anys, i un nou càlcul per a les pensions relacionat amb tota la vida laboral i no amb els últims anys, com fins ara. A més s'augmentarà de forma gradual fins al 2015 els anys de cotització necessaris, que passaran dels 37 als 40 anys per obtenir una pensió completa.

IMPOSTOS:
S'augmentarà l'IVA en dos punts addicionals fins al 23%, al març ja es van augmentar dos punts fins al 21%. S'imposarà un impost especial a les empreses amb grans beneficis, i s'establiran noves mesures impositives a companyies relacionades amb el món de l'atzar, als productes de luxe ia la propietat immobiliària.

LLIBERALITZACIÓ DEL MERCAT DE TREBALL:
Es liberalitzaran professions tancades per diferents reglamentacions gremials, com la dels taxistes, i es facilitarà el acomiadat, amb una indemnització menor a la fins ara existent.

PRIVATITZACIONS:
L'Estat haurà de vendre o reduir la seva presència en empreses semipúbliques o públiques i es liberalitzaran els sectors de l'energia i el transport.

REFORMA ADMINISTRATIVA:
Es redueix el nombre de municipis i entitats administratives locals de 1.300 a 340 per estalviar costos operatius.

Algunes dades gràfiques ens permetran conèixer quelcom més de la realitat macroeconòmica grega:

Evolució del dèficit públic

Evolució del deute de l'Estat en % del PIB

Evolució del PIB

En les darreres setmanes, alguns s'han entestat en assimilar la stuació grega a la espanyola. La comparativa de la situació entre Espanya i Grècia és prou diferent, com posen de manifes aquestes dades, algunes de les quals us sorprendran:

- Població total: (1-1-2009 en milions): Espanya: 45,8. Grècia 11,3
- PIB. Espanya: 1,051 bilions d'euros. Grècia: 237.924 millons
- PIB per càpita (EU-27=100): Espanya: 103. Grècia 94
- Variació PIB (% 2009): Espanya: -3,6 Grècia -2,0
- Dèficit públic (% PIB). Espanya: 11,2%. Grècia: 13,6%
- Deute públic (% PIB). Espanya: 53,2%. Grècia: 115,1%
- Deute de l'Estat: Espanya: 440.000 milions. Grècia 300.000 milions
- Desocupació: Espanya: 20,05%. Grècia: 13,2%, (segons Eurostat)
- Atur juvenil: Espanya: 41,2%. Grècia: 27,5%
- Ocupació pública: Espanya: 13,4%. Grècia: 25%
- Economia submergida: Espanya: 23%. Grècia: 30%
- Exposició de la banca de França i Alemanya: Espanya: 348.800 milions. Grècia: 91.100 milions

Val a dir que Grècia és el tercer mòn, i que porta anys enganyant amb les dades macroecòmiques, les quals encara estan pendents de verificar per l'EUROSTAT des de 2004, i que la corrupció administrativa està a l'ordre del dia (al seu costat a Espanya són uns afeccionats, i en Millet un simple meritori).

Com exemple que aquests dies es ve citant, el següent:
- Nombre de piscines declarades pels habitants de la zona nord d'Atenes: 324.
- Nombre de piscines descobertes amb fotos de la Hisenda grega: 16.974.

I com diuen al Polònia. Mentrestant, a Espanya .... mireu aquesta notícia (perdó per la font utilitzada).