Després de la petició de les autoritats gregues cursada el 23 d'abril, els ministres de la zona euro han acordat per unanimitat activar el suport a l'estabilitat de Grècia via préstecs bilaterals coordinats per la Comissió Europea.
L'acord confirma que la zona euro concedirà préstecs bilaterals per 30.000 milions d'euros durant l'actual exercici. I afegeix altres 50.000 milions per als dos següents. Del Fons Monetari Internacional han d'arribar altres 30.000 milions, el que eleva la factura total del rescat a 110.000 milions d'euros. (Per a què ens fem una idea, el dèficit no financer de l'Estat espanyol va arribar a 99.875 milions el passat any i en els tres primers mesos d'enguany ja acumula 8.900 milions més de dèficit).
Si no fos per aquest crèdit (el deute públic grec es considera en el mercat com "bons escomberia") Grècia entraria en suspensió de pagaments de forma imminent, doncs ningú li presta ni un Euro. (Feina tindrem si Grècia pot tornar algun dia els 9.800 milions d'Euros que Espanya -que feina tenim pobres de nosaltres- li deixem).
La recompensa només ha arribat després que el govern de George Papandreu pactés a Atenes la nit del dissabte un dràstic ajust pressupostari amb els representants de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el FMI. Grècia es compromet a reduir el dèficit des del 13,6% de 2009 al 2,6% en 2014, dos anys després del previst en el seu últim programa d'Estabilitat.
L'objectiu del rescat és alliberar Grècia de la pressió dels mercats, que han encarit fins a cotes de l'11% el refinançament del seu deute. El Tresor hel.lè afronta el dia 19 un venciment de deute de 8.000 milions d'euros (enteneu ara la urgència?). Es preveu que llavors l'ajuda hagi arribat a Grècia. Això donarà temps al Govern grec per dur a terme una retallada del dèficit de 30.000 milions d'euros durant els pròxims tres anys, el doble del que havia exigit fins ara Brussel.les. I es rasa d'una vegada el risc de contagi a altres economies de la zona euro.
Entre les mesures acordades amb el Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu s'inclouen:
REDUCCIÓ DEL DÈFICIT:
Es preveu que els números vermells en els comptes públics passin de l'actual 13,6% del PIB al 8,1% el 2010, i de forma gradual arribi al 2,6% en 2014. La reducció de la despesa pública afectarà el creixement, que es contraurà un 4% del PIB el 2010, el doble del previst, un addicional 2,6% en 2011, i tornarà a terreny positiu 2012 amb un 1,1%.
EMPLEATS PÚBLICS:
Els salaris dels funcionaris es congelaran durant almenys tres anys, i s'eliminarà la seva 13ª i 14ª paga per a aquells que guanyin més de 3.000 euros. Els que guanyin menys d'aquesta xifra rebran un val de 1.000 euros. Les contractacions d'empleats públics també es paralitzaran i es reduiran els diferents "extres" salarials.
PENSIONS:
Els jubilats grecs perdran també la seva 13ª i 14ª paga si les seves pensions superen els 2.500 euros mensuals. S'estableix una edat mínima de jubilació de 60 anys, i un nou càlcul per a les pensions relacionat amb tota la vida laboral i no amb els últims anys, com fins ara. A més s'augmentarà de forma gradual fins al 2015 els anys de cotització necessaris, que passaran dels 37 als 40 anys per obtenir una pensió completa.
IMPOSTOS:
S'augmentarà l'IVA en dos punts addicionals fins al 23%, al març ja es van augmentar dos punts fins al 21%. S'imposarà un impost especial a les empreses amb grans beneficis, i s'establiran noves mesures impositives a companyies relacionades amb el món de l'atzar, als productes de luxe ia la propietat immobiliària.
LLIBERALITZACIÓ DEL MERCAT DE TREBALL:
Es liberalitzaran professions tancades per diferents reglamentacions gremials, com la dels taxistes, i es facilitarà el acomiadat, amb una indemnització menor a la fins ara existent.
PRIVATITZACIONS:
L'Estat haurà de vendre o reduir la seva presència en empreses semipúbliques o públiques i es liberalitzaran els sectors de l'energia i el transport.
REFORMA ADMINISTRATIVA:
Es redueix el nombre de municipis i entitats administratives locals de 1.300 a 340 per estalviar costos operatius.
Algunes dades gràfiques ens permetran conèixer quelcom més de la realitat macroeconòmica grega:
Evolució del deute de l'Estat en % del PIB
Evolució del PIB
En les darreres setmanes, alguns s'han entestat en assimilar la stuació grega a la espanyola. La comparativa de la situació entre Espanya i Grècia és prou diferent, com posen de manifes aquestes dades, algunes de les quals us sorprendran:
- Població total: (1-1-2009 en milions): Espanya: 45,8. Grècia 11,3
- PIB. Espanya: 1,051 bilions d'euros. Grècia: 237.924 millons
- PIB per càpita (EU-27=100): Espanya: 103. Grècia 94
- Variació PIB (% 2009): Espanya: -3,6 Grècia -2,0
- Dèficit públic (% PIB). Espanya: 11,2%. Grècia: 13,6%
- Deute públic (% PIB). Espanya: 53,2%. Grècia: 115,1%
- Deute de l'Estat: Espanya: 440.000 milions. Grècia 300.000 milions
- Desocupació: Espanya: 20,05%. Grècia: 13,2%, (segons Eurostat)
- Atur juvenil: Espanya: 41,2%. Grècia: 27,5%
- Ocupació pública: Espanya: 13,4%. Grècia: 25%
- Economia submergida: Espanya: 23%. Grècia: 30%
- Exposició de la banca de França i Alemanya: Espanya: 348.800 milions. Grècia: 91.100 milions
Val a dir que Grècia és el tercer mòn, i que porta anys enganyant amb les dades macroecòmiques, les quals encara estan pendents de verificar per l'EUROSTAT des de 2004, i que la corrupció administrativa està a l'ordre del dia (al seu costat a Espanya són uns afeccionats, i en Millet un simple meritori).
Com exemple que aquests dies es ve citant, el següent:
- Nombre de piscines declarades pels habitants de la zona nord d'Atenes: 324.
- Nombre de piscines descobertes amb fotos de la Hisenda grega: 16.974.
I com diuen al Polònia. Mentrestant, a Espanya .... mireu aquesta notícia (perdó per la font utilitzada).
L'acord confirma que la zona euro concedirà préstecs bilaterals per 30.000 milions d'euros durant l'actual exercici. I afegeix altres 50.000 milions per als dos següents. Del Fons Monetari Internacional han d'arribar altres 30.000 milions, el que eleva la factura total del rescat a 110.000 milions d'euros. (Per a què ens fem una idea, el dèficit no financer de l'Estat espanyol va arribar a 99.875 milions el passat any i en els tres primers mesos d'enguany ja acumula 8.900 milions més de dèficit).
Si no fos per aquest crèdit (el deute públic grec es considera en el mercat com "bons escomberia") Grècia entraria en suspensió de pagaments de forma imminent, doncs ningú li presta ni un Euro. (Feina tindrem si Grècia pot tornar algun dia els 9.800 milions d'Euros que Espanya -que feina tenim pobres de nosaltres- li deixem).
La recompensa només ha arribat després que el govern de George Papandreu pactés a Atenes la nit del dissabte un dràstic ajust pressupostari amb els representants de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el FMI. Grècia es compromet a reduir el dèficit des del 13,6% de 2009 al 2,6% en 2014, dos anys després del previst en el seu últim programa d'Estabilitat.
L'objectiu del rescat és alliberar Grècia de la pressió dels mercats, que han encarit fins a cotes de l'11% el refinançament del seu deute. El Tresor hel.lè afronta el dia 19 un venciment de deute de 8.000 milions d'euros (enteneu ara la urgència?). Es preveu que llavors l'ajuda hagi arribat a Grècia. Això donarà temps al Govern grec per dur a terme una retallada del dèficit de 30.000 milions d'euros durant els pròxims tres anys, el doble del que havia exigit fins ara Brussel.les. I es rasa d'una vegada el risc de contagi a altres economies de la zona euro.
Segons els analistes, però, l'ajuda a Grècia es quedarà curta, i seran necessaris 40.000 milions d'Euros addicionals.
Per als què us perdeu (jo sí) amb aixó de l'Euro, els 150.000 milions que costarà remuntar Grècia són ... 25 BILIONS de les antigues pessetes. I Espanya, de moment, li prestarà 1,66 BILIONS.
Per als què us perdeu (jo sí) amb aixó de l'Euro, els 150.000 milions que costarà remuntar Grècia són ... 25 BILIONS de les antigues pessetes. I Espanya, de moment, li prestarà 1,66 BILIONS.
Entre les mesures acordades amb el Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu s'inclouen:
REDUCCIÓ DEL DÈFICIT:
Es preveu que els números vermells en els comptes públics passin de l'actual 13,6% del PIB al 8,1% el 2010, i de forma gradual arribi al 2,6% en 2014. La reducció de la despesa pública afectarà el creixement, que es contraurà un 4% del PIB el 2010, el doble del previst, un addicional 2,6% en 2011, i tornarà a terreny positiu 2012 amb un 1,1%.
EMPLEATS PÚBLICS:
Els salaris dels funcionaris es congelaran durant almenys tres anys, i s'eliminarà la seva 13ª i 14ª paga per a aquells que guanyin més de 3.000 euros. Els que guanyin menys d'aquesta xifra rebran un val de 1.000 euros. Les contractacions d'empleats públics també es paralitzaran i es reduiran els diferents "extres" salarials.
PENSIONS:
Els jubilats grecs perdran també la seva 13ª i 14ª paga si les seves pensions superen els 2.500 euros mensuals. S'estableix una edat mínima de jubilació de 60 anys, i un nou càlcul per a les pensions relacionat amb tota la vida laboral i no amb els últims anys, com fins ara. A més s'augmentarà de forma gradual fins al 2015 els anys de cotització necessaris, que passaran dels 37 als 40 anys per obtenir una pensió completa.
IMPOSTOS:
S'augmentarà l'IVA en dos punts addicionals fins al 23%, al març ja es van augmentar dos punts fins al 21%. S'imposarà un impost especial a les empreses amb grans beneficis, i s'establiran noves mesures impositives a companyies relacionades amb el món de l'atzar, als productes de luxe ia la propietat immobiliària.
LLIBERALITZACIÓ DEL MERCAT DE TREBALL:
Es liberalitzaran professions tancades per diferents reglamentacions gremials, com la dels taxistes, i es facilitarà el acomiadat, amb una indemnització menor a la fins ara existent.
PRIVATITZACIONS:
L'Estat haurà de vendre o reduir la seva presència en empreses semipúbliques o públiques i es liberalitzaran els sectors de l'energia i el transport.
REFORMA ADMINISTRATIVA:
Es redueix el nombre de municipis i entitats administratives locals de 1.300 a 340 per estalviar costos operatius.
Algunes dades gràfiques ens permetran conèixer quelcom més de la realitat macroeconòmica grega:
Evolució del dèficit públic
Evolució del deute de l'Estat en % del PIB
Evolució del PIB
En les darreres setmanes, alguns s'han entestat en assimilar la stuació grega a la espanyola. La comparativa de la situació entre Espanya i Grècia és prou diferent, com posen de manifes aquestes dades, algunes de les quals us sorprendran:
- Població total: (1-1-2009 en milions): Espanya: 45,8. Grècia 11,3
- PIB. Espanya: 1,051 bilions d'euros. Grècia: 237.924 millons
- PIB per càpita (EU-27=100): Espanya: 103. Grècia 94
- Variació PIB (% 2009): Espanya: -3,6 Grècia -2,0
- Dèficit públic (% PIB). Espanya: 11,2%. Grècia: 13,6%
- Deute públic (% PIB). Espanya: 53,2%. Grècia: 115,1%
- Deute de l'Estat: Espanya: 440.000 milions. Grècia 300.000 milions
- Desocupació: Espanya: 20,05%. Grècia: 13,2%, (segons Eurostat)
- Atur juvenil: Espanya: 41,2%. Grècia: 27,5%
- Ocupació pública: Espanya: 13,4%. Grècia: 25%
- Economia submergida: Espanya: 23%. Grècia: 30%
- Exposició de la banca de França i Alemanya: Espanya: 348.800 milions. Grècia: 91.100 milions
Val a dir que Grècia és el tercer mòn, i que porta anys enganyant amb les dades macroecòmiques, les quals encara estan pendents de verificar per l'EUROSTAT des de 2004, i que la corrupció administrativa està a l'ordre del dia (al seu costat a Espanya són uns afeccionats, i en Millet un simple meritori).
Com exemple que aquests dies es ve citant, el següent:
- Nombre de piscines declarades pels habitants de la zona nord d'Atenes: 324.
- Nombre de piscines descobertes amb fotos de la Hisenda grega: 16.974.
I com diuen al Polònia. Mentrestant, a Espanya .... mireu aquesta notícia (perdó per la font utilitzada).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada