Clars i obscurs de les dades del mercat laboral català

Al costat de les males dades de la EPA del primer trimestre, amb un augment interanual de l'atur de 53.500 persones i 131.600 llocs de treball destruits en un any*, l'abril ha deixat una bona notícia en el mercat laboral català, com és la reducció en l'atur enregistrat de 10.382 persones des del mes de març, el 40% de tota la reducció que hi ha hagut en el conjunt de l'Estat.

Evolució de l'atur a Catalunya. Gener 2006-Abril 2010

Nota: La línia blava presenta la sèrie mensual, i la rosada la mitjana anual mòbil (série desestacionalitzada)

La dada de l'atur registrat, però, resulta enganyosa, en primer lloc pels efectes estacionals (l'abril és época de vacances i s'anima l'activitat lligada al turisme i hosteleria) i en segon lloc per la mesura del propi atur registrat (els aturats que fan formació oupacional no consten com aturats, per exemple) diferent de la mesura més real de l'atur -tot i què estadísticament sigui una enquesta-, de la EPA. En una altra ocasió analitzarem les diferències.

A on ens ha posat fins ara aquesta punyetera crisi?

Doncs si mirem les dades d'atur registrat, estem en rècords històrics, el doble (uns 300.000 aturats més) dels que teníem a l'inici de la crisi.

I si mirem les dades de l'afiliació a la Seguretat Social, ens heurem de remuntar fins el febrer de 2005 per igualar la dada d'aquest abril.

Ens hem carregat en menys de 2 anys tota l'ocupació creada en tres anys de la bonança econòmica, més de 300.000 llocs de treball.

Trigarem, anant mol bé, però, fins al 2013-2014 per recuperar l'ocupació que hi havia al 2007; és a dir, sis anys perduts de prosperitat.

Centrem-nos en la dada de l'ocupació legal, aquesta per a mi més representativa de l'evolució del mercat (treballadors ocupats en alta als règims de la Seguretat Social). L'afiliació al mes d'abril ha crescut a Catalunya de 15.223 persones: aquesta si que és una molt bona notícia, doncs segueix al recupèració iniciada al febrer (+5.400) i al març (+8.100). I no oblidem que els cotitzants són els que asseguren les pensions.

Evolució de l'ocupació a Catalunya. Gener 2003-Abril 2010

Ara bé, aquestes xifres, totes positives, apunten -segons diuen- a què la degradació del mercat laboral ha tocat fons.

Però, personalment, com analista haig de ser més escèptic, sense negar les bones dades.

M'explico.

Mireu atentament la gràfica anterior. Els puntets verds són les dades d'afiliació dels mesos d'abril de cada any. Apart de la caiguda lliure del 2009 (quan en un any es van esmicolar els llocs de treball creats en més de dos anys), al 2010 ha continuat baixant, retrocedint a dades comparables a febrer de 2005, fa més de 5 anys enrera.

Observem l'afiliació als mesos d'abril d'anys passats:

Evolució de l'ocupació a Catalunya al mes d'abril: 2004-2010

I ara mireu la gràfica de l'afiliació desestacionalitzada (mitjana mòbil anual):

Evolució de l'ocupació a Catalunya. Gener 2004-Abril 2010. Sèrie desestacionalitzada

Nota: La línia blava presenta la sèrie mensual, i la rosada la mitjana anual mòbil (série desestacionalitzada)

Vegeu com la mitjana anual (línia rosada) encara continua caient amb força, per be que comença a entrar en pendent asintòtica (canvi de tendència), però encara molt lluny de tocar fons; la degradació de les xifres d'ocupació encara no s'està aturant.

Però avui mateix, la Secretària d'estat d'Ocupació, la Mavi Rojo, ha dit que "la frenada de la destrucció de llocs de treball s'ha intensificat" i que la dada mostra que "gradualment ens apropem a les èpoques anteriors a la crisi".

No hi estic d'acord.

Que la dada d'afiliació hagi crescut en els darrer mes (de 15.000 nous afiliats) no altera la realitat, doncs malgrat aixó, respecte desembre de 2009 encara estem a l'abril 13.000 afiliats per sota, i 87.000 per sota dels què hi havia a l'abril de 2009.
Que la dada d'afiliació estigui creixent des de gener no és res anormal: el cicle estacional de l'ocupació sempre ha estat així.

Observem les dades d'afiliació mensual comparades per anys:

Evolució comparativa mensual de l'ocupació a Catalunya. 2004-2010

Fixeu-vos d'un fet curiós i simptomàtic: en tots els anys, l'afiliació comença a crèixer cada mes de gener fins arribar al màxim en el mes de juliol, coincidint amb l'etapa estival, reajustant-se cada mes d'agost i creixent suaument fins el mes de desembre. Aquesta ha estat la tònica des de fa molt de temps.

Però, si us fixeu, al novembre de 2007 ja va aparèixer -tímidament- el primer avís: l'afiliació ja no creixia com era d'esperar.
A principis de 2008 la trencada dels cicles d'ocupació (desgavell) ja es va veure clar, i encara que tímidament, l'afiliació no augmenta com seria normal, i al juliol, el repunt es produeix però no arriba a pujar de la dada del gener.
Després de l'estiu del 2008, es produeix el reajust convencional de l'ocupació a l'agost, però en comptes de recuperarse a partir de setembre, inicia un clar retrocés fins el desembre.

Clarament, la crisi va desgavellar l'ocupació durant el 2009, alterant-se en el conjunt de tots els sectors.

Però, i aquí està l'esperança (no en va diuen que un realista és un optimista ben informat), la bona notícia per a mi és què, novament, sembla que s'estan recuperant les cicles d'ocupació convencionals que es van trencar a la segona meitat de 2008.

Fem un "zoom dels primers mesos de l'any, amb retrospectiva:

Evolució comparativa de l'ocupació de gener a abril. Catalunya 2004-2010

I també dels darrers mesos de cada any:

Evolució comparativa de l'ocupació d'agost a desembre. Catalunya 2004-2009

Observeu en les dues gràfiques com, a partir de l'inici de la crisi (segon trimestre de 2008) es trenca l'estacionalitat típica.

Fixeu-vos com al 2010 s'ha reiniciat a partir del gener (la davallada del gener va ser, respecte desembre de 2009, molt important) el cicle convencionalment històric del creixement de l'ocupació.

La següent gràfica és molt interessant al respecte: reflecteix l'ocupació acumulada des del mes de gener fins l'abril dels anys 2004 a 2010.

Evolució acumulada de l'ocupació gener-abril. Catalunya 2004-2010

• Del 2004 al 2007, l'evolució acumulada en els quatre primers mesos de cada any està "dins un mocador". Les taxes de creixement del PIB es mantenien al voltant del 4%.
  
• Al 2008 primera caiguda, intensa. El creixement del PIB arriba al -1,2% al desembre.
  
• Al 2009, debacle, amb xifres negatives mes a mes i anticíclic. I sort en varem tenir del FEIL, que va aconseguir mantenir i crear llocs de treball fins l'estiu Calculo de 20.000 a 25.000). Tot l'any el PIB es manté en taxes negatives fregant el -4%, tancant l'any en el -3,6%.
  
• Per fi, al 2010, la gràfica remunta el vol, l'ocupació, encara dèbil, frega però l'abril del 2008. I es retorna al cicle estacional normal.
  

Tot fa concloure que el cicles naturals de l'ocupació potser s'han restablert (tímidament però ja portem tres mesos d'evidència), i amb ells, el comportament desastrossament erràtic de l'ocupació des de que va començar la crisi.

Si es confirma la meva hipòtesis (tant de bo), al mes de juliol podríem arribar a situar l'ocupació legal lleugerament per sota del nivell de l'any passat, podent arribar a crear-se fins llavors prop de 75.000 llocs de treball, que si be ens deixaran per sota de les dades de 2005, permetria que a desembre de 2010 l'ocupació es posés lleugerament per sobre de la de desembre de 2009, tocant fons la destrucció d'ocupació a finals d'aquest any 2010.

Fixeu-vos per exemple, en una província que tinc molt estudiada, Badajoz, com a l'octubre de 2009 ja va tocar fons i lentament estabilitza tímidament el creixement:

Evolució de l'ocupació a la província de Badajoz. Desembre 2006-Abril 2010. Sèrie desestacionalitzada

Nota: La línia blava presenta la sèrie mensual, i la rosada la mitjana anual mòbil (série desestacionalitzada)

Entre altres factors, que ara no comentaré, el principal element de la recuperació d'aquesta província ha estat la estabilització dels seus cicles anuals d'evolució de l'ocupació, dins d'una destrucció molt més limitada de llocs de treball.

(*) Si us fixeu, en una primera lectura semblaria que els llocs de treball perduts haurien de significar un increment de l'atur de la mateixa magnitud, però no és així. La explicació està en que hi ha persones que han abandonat la recerca de treball, be sia per desànim, o perquè simplement han marxat del país. En efecte, aixó ha passat des del març de 2009, doncs han abandonat el mercat laboral 31.000 nacionals espanyols i 47.000 estrangers. Per aixó l'atur no ha crescut més.