Últims articles:

30/11/10

Vilamajor: 9.600 habitants i 7.400 vehicles, 77 vehicles per cada 100 habitants



La població total dels municipis de Vilamajor era a finals de 2009 de 9.655 persones.
El nombre de vehicles matriculats a aquella data era de 7.416 vehicles, dels quals 4.782 turismes, 1.349 camions i furgonetes i 983 motocicletes.

Parc de vehicles per habitant als municipis de Vilamajor . 2001-2009
La ràtio de vehicles per habitant és doncs a Vilamajor, de 0,768 vehicles per habitant, sent a Sant Pere de 0,799 (és a dir 80 vehicles per cada 100 habitants) i a Sant Antoni de 0,745  vehicles per habitant (75 vehicles per cada 100 habitants). En 10 anys la ratio s'ha incrementat de l'ordre de 8 vehicles més per cada 100 habitants.

Si ens fixem només en la població empadronada major de 18 anys i la relacionem amb el nombre de turismes (que no es poden conduir fins els 18 anys), hi ha a Vilamajor, a finals de 2009 7.070 persones majors de 18 anys (3.998 a Sant Antoni i 3.072 a Sant Pere), mentre que el nombre de turismes era de 4.782, que corresponien 2.670 a Sant Antoni i 2.112 a Sant Pere.

La ratio de turismes per cada major de 18 anys era doncs a Vilamajor de 0,676, és a dir més de 2 turismes per cada 3 conductors potencials, que eren 0,688 a Sant Pere i 0,668 a Sant Antoni:

Parc de Turismes per cada habitant major de 18 anys als municipis de Vilamajor. 2001-2009
En els darrers 10 anys s'ha incrementat la ratio de gairebé 8 turismes per cada 100 conductors potencials, sent més intens el creixement acumulat a Sant Antoni de Vilamajor.

Veieu també: Més de 8.000 vehicles per la cruïlla de Sant Antoni dins de l'apartat de "Mobilitat" d'aquest bloc.

25/11/10

Despres de 21 mesos, Sant Antoni de Vilamajor torna a atrapar Sant Pere en creixement de la població


Al desembre de 2008, el creixement mig anual de la població de Sant Antoni, després d'un any de baixades ininterrompudes, s'igualava al de Sant Pere de Vilamajor, en 167 persones d'increment mig anual. La série històrica contemporania no tenia precedents en aquest sentit.

Evolució de la mitjana anual de creixement anual de població als municipis de Vilamajor. 2004-2010

A Sant Pere, l'evolució és també a la baixa però s'estabilitza a l'octubre de l'any passat a l'entorn de les 100 persones d'increment anual mig. L'increment de la població de Sant Antoni va continuar però disminuint al llarg de tot el 2009, fins situar-se a un rècord de mínims en 60 persones de creixement anual mig.

Evolució de la mitjana anual de creixement anual de població als municipis de Vilamajor. 2007-2010 

Les diferències en l'increment anual mig de població entre ambdós municipis s'havien accentuat a partir de maig de 2005 a favor de Sant Antoni, i fins a finals de 2007 (el començament de la crisi econòmica) augmentant la diferència entre la població mitja total dels dos municipis en gairebé 200 habitants.

L'impacte menor de la crisi sobre la població de Sant Pere va fer que la diferència disminuís des de les 1.439 persones de mitjana anual entre ambdós municipis -rècord històric- que es va mantenir inalterada al llarg de tot 2008, fins les 1.391 de principis de 2010 (la mateixa diferència que hi havia al setembre de 2007, quan va començar la crisi econòmica).

Enguany Sant Antoni s'ha anat recuperant amb energia i a setembre la diferència de població  anual mitja ja es situa en 1.412 habitants respecte Sant Pere, la mateixa que existia un any enrera.

Diferència de creixement de la població anual mitja entre Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. 2003-2010

La tendència a curt termini és que la població mitja anual de Sant Pere continui estabilitzada poc per sobre de les 100 persones anuals, mentre que Sant Antoni recuperi el transvals de la primera etapa de la crisi econòmica i agafi una diferència anual mitja de 150 habitants.

Evolució interanual de la població als municipis de Vilamajor. 2003-2010

22/11/10

Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya ....

Quan jo estudiava, a Europa sempre hi havia quatre països a la cua: Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya, per aquest ordre.

Era un fet redundant que Espanya acompanyés sempre a aquesta altres països en la cua de gairebé totes les magnituds de desenvolupament i industrialització.

Ha passat molt de temps, i sense dubte aquests països han avançat molt, sobretot Espanya.

Però la crisi ha tornat a posar les coses al seu lloc i Espanya torna a posar-se al lloc on sembla ser que, malgrat les diferències, ara resulta que mai ha deixat d'estar.

Grècia ha hagut de ser rescatada per la Unió Europea i el FMI, avui li ha tocat el torn a Irlanda. Espanya i Portugal han tingut -i tindran- que fer dràstics plans d'ajustament per no caure al precipici.


Font del gràfic: Diari Expansión

Els quatre cuers cabalguen junts de nou!

Per cert, quan hom coneix que el Bons de la Generalitat ens costen en realitat un 7,75% doncs els bancs que s'encarreguen de comercialitzar-los reben ni més ni menys que un 3% de comissió, i que el Fons de Rescat engegat per la Unió Europea no és més que un prèstec avalat pels estats de la Unió, i que cotitza a un tipus d'interès superior al 7%, deute que estan adquirint sobre tot entitats financeres, observem un curiós cercle viciós: 
Els bancs han generat el gruix de la crisi -> els estats han d'endeutar-se per evitar la fallida de la banca -> els fons de rescat i el propi deute sobirà dels països en dificultats puja el seu interès a taxes molt elevades, i ara garantides -> els bancs més poderosos en comptes de prestar diners per a consum i inversió, adquireixen aquest deute d'alta remuneració i garantit.

La pujada dels tipus d'interès dels préstecs a famílies i empreses està servida i ja supera el 7%, i els bancs tenen poques ganes en prestar-ne, doncs disposen, ara, d'una inversió garantida a una remuneració que no veien des de fa deu anys.

Voilà! els bancs forts surten guanyant i el poder del capital financer es concentra cada cop en menys mans: la gran banca ha fet neteja amb la crisi... pagant-ho nosaltres.

I com que tota la creació d'ocupació feta a Espanya en els darrers anys no ha estat fruit de l'economia real, sinò de les ingents quantitats de diners que han entrat en el sistema procedents dels crèdits a famílies i empreses, no és d'estranyar que la nostra economia hagi hagut "d'amortitzar" 2 milions de llocs de treball que vivien del crèdit que ja no raja, ni rajarà en molt, molt de temps (a Irlanda, Grècia i Portugal les taxes d'atur oscil.len entre el 10 i el 14%, mentre que a Espanya s'han posat en el 20%).

Però no us emmoïneu, Espanya és massa gran per caure, i massa gran per ser rescatada si cau. La solució adoptada en el nostre cas és ben clara: quarentena per uns quants anys, que vol dir creixement lent, molt lent, i grans reformes estructurals. Dit amb altres paraules: se acabó lo que se daba.

13/11/10

Sant Pere de Vilamajor sisé municipi de Catalunya en proporció d'habitatges aïllats respecte el total


Sant Pere de Vilamajor és el sisé municipi de Catalunya amb més de 4.000 habitants en proporció d'habitatges unifamiliars construïts en els darrers 10 anys. Aquests municipis són 269 i Sant Antoni ocupa la posició 55.

Primers municipis de Catalunya en proporció d'habitatges unifamiliars aïllats construïts en els darrers 10 anys


El rànquing és el següent:

- La Torre de Claramunt: 79%
- Vacarisses: 76%
- Olivella 71%
- Lliçà d'Amunt: 70%
- Canyelles 69%
- Sant Pere de Vilamajor: 69%

A Sant Antoni de Vilamajor s'han fet en la present dècada el 68% de tots els habitatges de Vilamajor, però en canvi a Sant Pere s'han fet el 60% de tots els habitatges unifamiliars de Vilamajor.
 
En aquests darrers 10 anys, el 69% dels habitatges que s'han fet a Sant Pere de Vilamajor han estat unifamiliars, per un 21% a Sant Antoni.

Construcció d'habitatges per tipologies a Vilamajor: 2000-2009

A Matadepera, el municipi més ric de Catalunya, s'han fet en els darrers 10 anys 792 habiatges (513 a Sant Pere i 1.081 a sant Antoni), dels quals 490 unifamiliars (352 a Sant Pere i 231 a Sant Antoni). Aixó significa que el 62% dels habitatges que s'han fet en aquell municipi han estat unifamiliars (69% a Sant Pere i 21% a Sant Antoni).

A Sant Antoni s'han hagut de fer uns 8.052 metres de nova vorera, mentre a Sant Pere se n'han fet 7.845, donant una ràtio per habitatge a Sant Pere del doble de metres de vorera que a Sant Antoni.
Conclusió: el manteniment de la via pública (aigua, enllumenat, neteja, asfaltat, ...) costa el doble per habitant a Sant Pere que a Sant Antoni.

No és d'extranyar així que al Pais Basc s'hagi suspés de nova planificació urbanística l'edificació en habitatges aïllats.

9/11/10

El govern espanyol està discapacitat

Espanya encapçala la taxa d'atur de tots els països industrialitzats.

Taxa d'atur dels països de l'OCDE

I el flamant ministre de l'Atur (Treball) confessa que al 2011 potser "es podran crear entre 40.000 i 50.000 llocs de treball nets, i aixó a partir de la segona meitat de l'any. Comparats amb els 18.000.000 de llocs de treball actuals o els més de 4.000.000 d'aturats, la xifra sembla -i és- ridícula.


El servei d'estudis de les caixes d'estalvis, però, desmenteix al ministre i segons les seves previsions, si el creixement de l'economia es manté positiu, no es començarà a crear ocupació neta fins un any més tard, finals de 2012 o principis de 2013.
Ara tenim el PIB als nivells de 2006 i l'ocupació als nivelsls de 2005, i es necessita un creixement d'entre un 1,5% - 2% anual per crear ocupació, xifres que en cap cas es vislumbren abans de 2012-2013.

Tot plegat una vergonya. Que Déu ens agafi confessats, i ara que podem anar a resar a la Sagrada Família, amb un govern discapacitat, només ens queda confiar en la Providència.

5/11/10

L'atur a l'octubre es pren una treva a Vilamajor


L'atur registrat dels ciutadans de Vilamajor fins i tot ha disminuït aquest mes d'octubre, de 3 persones a Sant Pere i sense variació a Sant Antoni de Vilamajor.
Evolució de l'atur registrat als municipis de Vilamajor
Afegeix la llegenda
És un bon comportament i, dins la tònica general, significa un estancament d'aquesta sangria.
Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor
Nota: la línia rosa respresenta la série desestacionalitzada (mitja mòbil anual).
Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor
De fet, els valors de l'atur es troben 13 persones exactament al mateix nivell que a finals de 2009 a Sant Pere, i 13 persones per sota a Sant Antoni. En còmput interanual, l'increment d'aturats a Sant Pere és de només 4 persones i de 37 a Sant Antoni.
Evolució comparada de l'atur per mesos. Sant Pere de Vilamajor
Evolució comparada de l'atur per mesos. Sant Antoni de Vilamajor
Aquesta evolució interanual, tot sent més positiva a Sant Pere, ha estat intensament recuperada a Sant Antoni de Vilamajor, i ambdues en sintonia amb la del conjunt de Catalunya.

Taxa interanual de variació de l'atur. Comparació amb Catalunya
Evolució interanual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor
Evolució interanual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor
Afegeix la llegenda

A Sant Pere de Vilamajor l'atur ja planeja sobre una variació interanual nula.

4/11/10

L'ocupació regular es situa com al 2004 i no es recuperarà als nivells previs a la crisi fins el 2015


Més preocupant si cap que la dada de l'atur, que es mou per altres conjuntures que l'activitat econòmica, són les dades dels ocupats regulars, és a dir, els treballadors que cotizen a la Seguretat Social, paguen les pensions i el seu IRPF.

A Catalunya, a l'octubre hi havia 3.114.035 treballadors en alta laboral afilitas als diferents règims del sistema de la Seguretat Social (i 1.407.000 pensionistes).
Ens hem de remuntar fins el primer trimestre de 2005 per trobar una xifra similar (quan hi havia 1.270.000 pensionistes).
La gràfica següent compara les treballadors afiliats existents al mes d'octubre de diferents anys; és reveladora la respecte:

Treballadors en alta laboral afiliats a la Seguretat Social al mes d'octubre. Catalunya
Comparant les dades actuals amb les del mateix mes de 2007, el més alt, s'han perdut a Catalunya 318.741 treballadors que cotitzaven a la Seguretat Social, a l'hora que s'han incrementat de 70.000 els pensionistes.

A España la cosa està si fa o no fa igual, doncs només trobem xifra similar a la dels 17.666.149 afiliats a la Seguretat Social del mes d'octubre de 2010 en el segon trimestre de 2005.
També des de la dada d'octubre de 2007, amb 19.371.684 cotitzants, s'han perdut afiliats, en aquest cas 1.705.535 (mentre que els pensionistes han pujat prop de 375.000 a tota Espanya).

En el periode de major creixement dels treballadors cotitzants (mitjans de 2005 a mitjans de 2006) es van aconseguir creixementa interanuals d'uns 150.000 afiliats a Catalunya (950.000 en el conjunt d'Espanya), amb taxes de creixement del PIB que vorejaven el 4%.
Aixó vol dir que necessitaríem taxes de creixement similars durant tres anys seguits per recuperar a Catalunya l'ocupació perduda per la crisi, taxes  d'increment del PIB que no és previsible que es puguin plantejar abans de tres o quatre anys (i qui sap). Els analistes estan d'acord que no es crearà ocupació neta fins arribar a un creixement del PIB a l'entorn del 1,5% anual, que no s'espera fins 2012.
El nou Ministre de Treball del Govern espanyol deia ahir que no es començarà a crear ocupació (es continuarà destruint) fins el segon semestre de 2011. L'estancament de la recuperació és un fet indiscutible.
Anant molt bé, fins l'any 2015 no arribarem a tenir els mateixos treballadors cotitzants que teníem al 2007 (i mentrestant a Catalunya hauran augmentat de 100.000 els pensionistes, uns 450.000 en el conjunt de l'Estat. La ràtio cotitzants/pensionistes arribarà a nivells similars als que teníem l'any 2002).

Ens queden doncs 5 anys encara per recuperar els nivells d'ocupació de 2007 i uns 10 anys per recuperar la sostenibilitat del sistema de pensions.
I mentrestant l'increment net de població activa, per poc que sigui, no es podrà absorbir, quedant la taxa d'atur al 2015 a l'entorn del 17%, el doble de la que teníem l'any 2007. I mentrestant, ara tenim que 1/3 dels aturats cobren uns 845 Euros de prestació per desocupació de mitjana, un altre 1/3 cobren una mitjana de 496 Euros i un altre 1/3 dels més de quatre milions d'aturats registrats no perceben cap tipus de prestació. 
I mentrestant els salaris s'hauran de moderar i acompassar a l'increment de productivitat (que és negativa), havent-se de pujar més encara els imposrtos directes i indirectes, continuant la inflació per sobre del 2% i per tant amb una pèdua de renda familiar disponible a l'entorn de l'1,5% anual.

A la crisi econòmica succeïrà a curt termini la crisi social. Cal que estiguem  mentalment preparats encara que avui llueixi el sol, doncs ni els nostres líders polítics, ni els sindicals, ni els empresarials ni els líders de la societat civil en general, tenen alló que s'ha de tenir per treure'ns d'aquest pou. ... I potser, a tots plegats no els interessa.

2/11/10

600.000 nous ocupats per sis mesos


Fins al febrer de 2011, l'Estat s'haurà gastat 1.523.000.000 Euros (2,5 Bilions de Ptes.) en el PRODI, programa que consisteix en pagar un ajut de 426 Euros als aturats que hagin acabt les seves presstcions per desocupació.


No són prou diners per viure, però permeten subsistir a alguns dels què no tenen feina.

No diré però, que en molts casos aquests diners complementen els obtinguts de fer "feinetes" i què així anem tirant. En canvi si he fet uns números i pensat.

Penso que a molts empresaris de petites i mitjanes empreses, a molts botiguers, si els diguessin que tenen una subvenció de 426 Euros al mes per contractar durant sis mesos a jornada complerta a un dels aturats que actualement cobren els 426 Euros (o també als 2,8 milions que perceven prestacions per desocupació en el seu conjunt) completant el sou segons conveni corresponent, ben segur que ho farien.

Dividim 1.523 milions d'euros entre 426: són 3.575.000 de mesades.
Dividim per sis mesos: són 595.593 persones equivalents durant sis mesos.

Tindríem doncs 600.000 persones treballant dignament i cobrant el sou complert durant sis mesos, i uns empresaris que poden assumir un sou subvencionat en la immensa majoria de casos, i si les coses anéssin bé, continuar mantenint l'ocupació, ja sense subvencions directes. 600.000 persones que podríen consumir i per tant ajudar a aixecar empreses i PIB.

Perquè no es fa? És preferible tenir a 2,8 milions de persones cobrant sense poder treballar i deprimint-se cada dia per no poder trobar feina? És prefeible gastar-nos l'any vinent 30.140 milions d'Euros (5.000.000.000.000 de Ptes.) (una quarta part de tots els ingressos de l'Estat) per tal de mantenir una mínima renda per als aturats de l'Estat?

No serà que hi ha molts als que els interessa que hi hagi tants aturats?