Més preocupant si cap que la dada de l'atur, que es mou per altres conjuntures que l'activitat econòmica, són les dades dels ocupats regulars, és a dir, els treballadors que cotizen a la Seguretat Social, paguen les pensions i el seu IRPF.
A Catalunya, a l'octubre hi havia 3.114.035 treballadors en alta laboral afilitas als diferents règims del sistema de la Seguretat Social (i 1.407.000 pensionistes).
Ens hem de remuntar fins el primer trimestre de 2005 per trobar una xifra similar (quan hi havia 1.270.000 pensionistes).
La gràfica següent compara les treballadors afiliats existents al mes d'octubre de diferents anys; és reveladora la respecte:
Treballadors en alta laboral afiliats a la Seguretat Social al mes d'octubre. Catalunya
Comparant les dades actuals amb les del mateix mes de 2007, el més alt, s'han perdut a Catalunya 318.741 treballadors que cotitzaven a la Seguretat Social, a l'hora que s'han incrementat de 70.000 els pensionistes.
A España la cosa està si fa o no fa igual, doncs només trobem xifra similar a la dels 17.666.149 afiliats a la Seguretat Social del mes d'octubre de 2010 en el segon trimestre de 2005.
També des de la dada d'octubre de 2007, amb 19.371.684 cotitzants, s'han perdut afiliats, en aquest cas 1.705.535 (mentre que els pensionistes han pujat prop de 375.000 a tota Espanya).
En el periode de major creixement dels treballadors cotitzants (mitjans de 2005 a mitjans de 2006) es van aconseguir creixementa interanuals d'uns 150.000 afiliats a Catalunya (950.000 en el conjunt d'Espanya), amb taxes de creixement del PIB que vorejaven el 4%.
Aixó vol dir que necessitaríem taxes de creixement similars durant tres anys seguits per recuperar a Catalunya l'ocupació perduda per la crisi, taxes d'increment del PIB que no és previsible que es puguin plantejar abans de tres o quatre anys (i qui sap). Els analistes estan d'acord que no es crearà ocupació neta fins arribar a un creixement del PIB a l'entorn del 1,5% anual, que no s'espera fins 2012.
El nou Ministre de Treball del Govern espanyol deia ahir que no es començarà a crear ocupació (es continuarà destruint) fins el segon semestre de 2011. L'estancament de la recuperació és un fet indiscutible.
Anant molt bé, fins l'any 2015 no arribarem a tenir els mateixos treballadors cotitzants que teníem al 2007 (i mentrestant a Catalunya hauran augmentat de 100.000 els pensionistes, uns 450.000 en el conjunt de l'Estat. La ràtio cotitzants/pensionistes arribarà a nivells similars als que teníem l'any 2002).
Ens queden doncs 5 anys encara per recuperar els nivells d'ocupació de 2007 i uns 10 anys per recuperar la sostenibilitat del sistema de pensions.
I mentrestant l'increment net de població activa, per poc que sigui, no es podrà absorbir, quedant la taxa d'atur al 2015 a l'entorn del 17%, el doble de la que teníem l'any 2007. I mentrestant, ara tenim que 1/3 dels aturats cobren uns 845 Euros de prestació per desocupació de mitjana, un altre 1/3 cobren una mitjana de 496 Euros i un altre 1/3 dels més de quatre milions d'aturats registrats no perceben cap tipus de prestació.
I mentrestant els salaris s'hauran de moderar i acompassar a l'increment de productivitat (que és negativa), havent-se de pujar més encara els imposrtos directes i indirectes, continuant la inflació per sobre del 2% i per tant amb una pèdua de renda familiar disponible a l'entorn de l'1,5% anual.
A la crisi econòmica succeïrà a curt termini la crisi social. Cal que estiguem mentalment preparats encara que avui llueixi el sol, doncs ni els nostres líders polítics, ni els sindicals, ni els empresarials ni els líders de la societat civil en general, tenen alló que s'ha de tenir per treure'ns d'aquest pou. ... I potser, a tots plegats no els interessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada