Fins al febrer de 2011, l'Estat s'haurà gastat 1.523.000.000 Euros (2,5 Bilions de Ptes.) en el PRODI, programa que consisteix en pagar un ajut de 426 Euros als aturats que hagin acabt les seves presstcions per desocupació.
No són prou diners per viure, però permeten subsistir a alguns dels què no tenen feina.
No diré però, que en molts casos aquests diners complementen els obtinguts de fer "feinetes" i què així anem tirant. En canvi si he fet uns números i pensat.
Penso que a molts empresaris de petites i mitjanes empreses, a molts botiguers, si els diguessin que tenen una subvenció de 426 Euros al mes per contractar durant sis mesos a jornada complerta a un dels aturats que actualement cobren els 426 Euros (o també als 2,8 milions que perceven prestacions per desocupació en el seu conjunt) completant el sou segons conveni corresponent, ben segur que ho farien.
Dividim 1.523 milions d'euros entre 426: són 3.575.000 de mesades.
Dividim per sis mesos: són 595.593 persones equivalents durant sis mesos.
Tindríem doncs 600.000 persones treballant dignament i cobrant el sou complert durant sis mesos, i uns empresaris que poden assumir un sou subvencionat en la immensa majoria de casos, i si les coses anéssin bé, continuar mantenint l'ocupació, ja sense subvencions directes. 600.000 persones que podríen consumir i per tant ajudar a aixecar empreses i PIB.
Perquè no es fa? És preferible tenir a 2,8 milions de persones cobrant sense poder treballar i deprimint-se cada dia per no poder trobar feina? És prefeible gastar-nos l'any vinent 30.140 milions d'Euros (5.000.000.000.000 de Ptes.) (una quarta part de tots els ingressos de l'Estat) per tal de mantenir una mínima renda per als aturats de l'Estat?
No serà que hi ha molts als que els interessa que hi hagi tants aturats?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada