Últims articles:

29/11/12

El copagament frena els 1.000 milions de receptes


La reforma del sistema de copagament ha arribat just quan el consum de medicaments pagats pel Sistema Nacional de Salut arribava a Espanya a fregar els 1.000.000.000 de receptes anuals (160.000.000 a Catalunya).

Un simple càlcul ja dóna com resultat una exagerada xifra de consum de medicaments per usuari de la sanitat pública.

Evolució interanual del nª de receptes finançades pel Sistema Nacional de Salut (% de variació interanual)


El preu introdueix racionalització en el consum, més que ser en sí un procediment d'obtenció d'ingressos.

Així, si a principis de 2011 la despesa anual en medicaments ambulatoris pagada pel Sistema Nacional de Salut va ser de 12.116 milions d'Euros a tota Espanya (1.832 milions anuals a Catalunya), a finals de novembre de 2012 el consum interanual de medicaments pagats pel sistema ha passat a 11.135 milions d'Euros a Espanya (1.682 milions en els darrers dotze messos a Catalunya).

Ens hem posat a nivell del mes de setembre de 2009.

Vegeu també aquest article.

26/11/12

(Una) radiografia de les eleccions a Vilamajor i el cas de la Mesa nº 2


Un cop fetes les eleccions al Parlament de Ctalunya, els resultats obtinguts per les diferents formacions en els municipis de Vilamajor és força entenidor de les preferències polítiques dels nostres ciutadans.

Aquí teniu els resultats comparatius, força interessants:

Orientació política dels grups polítcs votats als municipis de Vilamajor

 Orientació sobiranista dels grups polítcs votats als municipis de Vilamajor

El votants a partits que es declaren sobiranistes són un 7% superiors a Sant Antoni, superant-se àmpliament la majoria en ambdós municipis.

En el mateix sentit, a Sant Antoni hi ha un 4,9% més de votants a partits que advoquen pel dret a decidir que a Sant Pere de Vilamajor. En els dos municipis es superen les 3/4 parts de votants a partits favorables a aquest dret a decidir.

Pel que fa a l'evolució socio-política en comparació amb les eleccions al parlament del 2010, la evolució de la ciutadania de Vilamajor també és força interessant:

Evolució socio-política dels grups polítcs votats a Sant Antoni de Vilamajor. Comparatiu 2010-2012
 Evolució socio-política dels grups polítcs votats a Sant Pere de Vilamajor. Comparatiu 2010-2012

En els dos municipis es donen evolucions molt similars:

- Creix de manera important el vot a formacions d'esquerres (12,5 punts a Sant Antoni i 11,0 punts a Sant Pere).
- Creix el vot sobiranista (4,5 punts a Sant Antoni i 4,6 a Sant Pere).
- Creix el vot favorable al dret a decidir (2,4 punts a Sant Antoni i 3,0 punts a Sant Pere).

Com a darrera curiositat, el 93,3% del electors amb vots vàlids de Sant Antoni de Vilamajor han votat al 2012 a grups que han obtingut representació parlamentària (89,5% al 2010), mentre que ha Sant Pere de Vilamajor ho ha fet una proporció lleugerament menor d'electors, del 91,8% (87,4% al 2010).

Nota: Només s'han classificat les orientacions polítiques dels 9 primers grups polítics per vots obtinguts; el diferencial fins al total de vots vàlids figura en l'epígraf "Resta", i no s'han computat com favorables a la variable del Dret a decidir, per la qual cosa aquesta variable podria estar infravalorada.
  
Addenda: el cas de la mesa electoral nº 2 de Sant Antoni de Vilamajor

Per acabar, és curiós remarcar el distint comportament de la mesa electoral nº 2 de Sant Antoni de Vilamajor, en comparació amb la resta de meses electorals del municipi:


Resultats sobiranistes a les diferents meses de Sant Antoni de Vilamajor (*)
(*) La gràfica representa els percentages de vots als 9 grups polítics més votats respecte el total de vots vàlids. La participació és la real.

Noti's també la baixa relativa en la participació.

A la mesa 1-002-B els vots atorgats a formacions favorables al sobiranisme no van arribar al 50% (49,5%).

24/11/12

La construcció en estat de coma a Vilamajor


No cal ser un perdiguer per donar-se compte de què la construcció d'habitatges als municipis de Vilamajor està morta d'un temps ençà.

Les estadístiques, fredes, ens ajuden a quantificar la magnitud de la qüestió.

En els últims 24 mesos (setembre 2010-setembre 2012) només s'ha iniciat 1 habitatge a Sant Pere de Vilamajor, i precisament d'un veí meu.

A Sant Antoni en els darrers 24 mesos s'han iniciat 9 habitatges, comptant que 5 d'aquests es van iniciar en el tercer trimestre de 2010.

La paralització de la construcció d'habitatges als municipis de Vilamajor ha estat extraordinària, per bé que en línia amb el què ha passat arreu. Lluny queden ja els temps "gloriossos":


Habitatges iniciats als municipis de Vilamajor. Acumulat 2000-setembre 2012

Auge i caiguda de la construcció a Sant Pere de Vilamajor. Habitatges iniciats acumulats per etapes
 
Auge i caiguda de la construcció a Sant Antoni de Vilamajor. Habitatges iniciats acumulats per etapes

Habitatges iniciats acumulats per etapes als municipis de Vilamajor
A Sant Pere de Vilamajor es porten ja 3 trimestres sense cap habitatge iniciat. Si no fos pel nou habitage del meu veí, en 9 trimestres consecutius a Sant Pere no s'hagués iniciat cap nou habitatge.

Habitatges iniciats a Sant Antoni de Vilamajor. Trimestral 2006-Setembre 2012

Habitatges iniciats a Sant Pere de Vilamajor. Trimestral 2006-Setembre 2012
Nota: en comparar les dues gràfiques precedents, feu atenció a les diferències en les respectives escales de representació gràfica de les magnituds.

Aquest tercer trimestre de 2012 ha estat històric: no s'ha iniciat ni acabat cap habitatge a cap dels municipis de Vilamajor. El què ha passat enguany no havia passat en els 31 anys que hi ha estadístiques.

Actualment és possible comprar un pis de 90 m2 per 70.000 € (11.650.000 Ptes) al bell mig de Sant Antoni de Vilamajor.

9/11/12

El sector públic ja gasta més en interessos que en inversions



A mida que els ingressos públics són insuficients per mantenir la encara superior despesa pública, els interessos que paguen les AAPP pel deute que va augmentant es menja una bona part dels ingressos.


Proporció entre despesa per interessos i ingressos no financers. Total sector públic

Com sia que el sector públic paga els salaris de molt bona part de la població (uns 16,5 milions de persones entre pensionistes, aturats i empleats públic) i ha de mantenir en funcionament els serveis públics essencials, a mida que ha de pagar més interessos, la partida més perjudica en termes relatius està sent la inversió pública, que s'ha reduït de més de la meitat.


Despeses per interessos i inversions. Total sector públic. % PIB

Reduïnt la inversió, d'uns 20.000 milions respecte 2010, el sector públic aconsegueix que els comptes no quedin tant desquadrats. I que ningú es queixi, doncs les inversions no són demanda de la gent al carrer.

Molt interessant resulta apreciar la correlació entre el manteniment del dèficit i la inversió del sector públic:


Dèficit i inversions. Total sector públic. % PIB

 Diferència entre el dèfict públic i la inversió pública. % PIB

En la última etapa del creixement, els comptes dels sector públic donaven superàvit, fet que permetia una inversió potent, per sobre dels 40.000 milions anuals, més del 4% del PIB: el sector públic "invertia" bona part del seu superàvit, i encara sobraven diners. 

L'any 2008 aquesta situació es va neutralitzar, de manera que pràcticament tot el dèficit va equivaldre a la inversió pública.

A la vista de la degradació dels comptes públics, a partir del 2009 es neutralitza la inversió, de manera que a més dèficit menys inversió.

Sense inversió no hi ha producció, i sense producció no hi ha ocupació. Amb dèficit públic no hi ha futur.

Amb un sector públic que ja gasta més en interessos que en inversió ja es veu per quin camí de missèria anem. I continuarem anant durant uns quants anys.

(Tot l'estalvi que ha fet la Generalitat de Catalunya s'ha anat per pagar més interessos. Actualment la Generalitat gasta més del 8% dels seus ingressos en pagar interessos).

Y mentrestant, el sector públic continua vivint de pidolar diners als "mercats".De fet, "els mercats" porten ja quatre anys finançant més del 20% de la despesa pública, i ens cobren d'interessos un 8,6% de tots els ingressos que obté el sector públic.

Dit d'una altra manera, tots els ingressos públics no arriben més que a finançar el 80% de la despesa pública. I així portem quatre anys:



Cada mes, el sector públic s'està endeutant actualment a raó de 440 € per llar, i cada llar destina -sense saber-ho- 145 € cada mes a pagar interessos. A hores d'ara, cada llar espanyola té un deute amb "els mercats" d'uns 52.000 € degut al sector públic. Poca broma...

I enfront això, el sector públic frena la úna despesa que ens pot treure del pou: la inversió productiva. I la poca que es fa, ja veiem pels diaris on va a parar. Un peix que es mossega la cua, un trepant que ens enfonsa al pou. 

I mentrestant, els únics que poden fer inversions productives -les empreses-, i els únics que estimulen el consum final -les famílies- no tant sols no tenen accés als "mercats" sinò que a més se'ls retalla el crèdit, ja que s'el menja el sector públic:


Evolució interanual del crèdit per destinataris (milions d'euros).


Font de les dades: Intervenció General de l'Estat, execució dels pressupostos consolidats de les AAPP. Per al darrer gràfic, les dades són del banc d'Espanya.

6/11/12

Les despeses de personal dels Ajuntaments de Vilamajor


Evolució de les despeses de personal dels Ajuntaments de Vilamajor
Dades en milers d'Euros.

Proporció de les despeses de personal respecte els ingressos tributaris (*)
(*) Ingressos tributaris = impostos directes + impostos indirectes.

 Despeses de personal per càpita (*)
(*) Dades en Euros per habitant empadronat. Els habitants s'han calculat per la mitja entre la població a principis i a finals de cada any.

Font: Liquidacions dels pressupostos municipals 2007 a 2011.