A mida que els ingressos públics són insuficients per mantenir la encara superior despesa pública, els interessos que paguen les AAPP pel deute que va augmentant es menja una bona part dels ingressos.
Proporció entre despesa per interessos i ingressos no financers. Total sector públic
Com sia que el sector públic paga els salaris de molt bona part de la població (uns 16,5 milions de persones entre pensionistes, aturats i empleats públic) i ha de mantenir en funcionament els serveis públics essencials, a mida que ha de pagar més interessos, la partida més perjudica en termes relatius està sent la inversió pública, que s'ha reduït de més de la meitat.
Despeses per interessos i inversions. Total sector públic. % PIB
Reduïnt la inversió, d'uns 20.000 milions respecte 2010, el sector públic aconsegueix que els comptes no quedin tant desquadrats. I que ningú es queixi, doncs les inversions no són demanda de la gent al carrer.
Molt interessant resulta apreciar la correlació entre el manteniment del dèficit i la inversió del sector públic:
Dèficit i inversions. Total sector públic. % PIB
Diferència entre el dèfict públic i la inversió pública. % PIB
En la última etapa del creixement, els comptes dels sector públic donaven superàvit, fet que permetia una inversió potent, per sobre dels 40.000 milions anuals, més del 4% del PIB: el sector públic "invertia" bona part del seu superàvit, i encara sobraven diners.
L'any 2008 aquesta situació es va neutralitzar, de manera que pràcticament tot el dèficit va equivaldre a la inversió pública.
A la vista de la degradació dels comptes públics, a partir del 2009 es neutralitza la inversió, de manera que a més dèficit menys inversió.
Sense inversió no hi ha producció, i sense producció no hi ha ocupació. Amb dèficit públic no hi ha futur.
Amb un sector públic que ja gasta més en interessos que en inversió ja es veu per quin camí de missèria anem. I continuarem anant durant uns quants anys.
(Tot l'estalvi que ha fet la Generalitat de Catalunya s'ha anat per pagar més interessos. Actualment la Generalitat gasta més del 8% dels seus ingressos en pagar interessos).
Y mentrestant, el sector públic continua vivint de pidolar diners als "mercats".De fet, "els mercats" porten ja quatre anys finançant més del 20% de la despesa pública, i ens cobren d'interessos un 8,6% de tots els ingressos que obté el sector públic.
Dit d'una altra manera, tots els ingressos públics no arriben més que a finançar el 80% de la despesa pública. I així portem quatre anys:
Cada mes, el sector públic s'està endeutant actualment a raó de 440 € per llar, i cada llar destina -sense saber-ho- 145 € cada mes a pagar interessos. A hores d'ara, cada llar espanyola té un deute amb "els mercats" d'uns 52.000 € degut al sector públic. Poca broma...
I enfront això, el sector públic frena la úna despesa que ens pot treure del pou: la inversió productiva. I la poca que es fa, ja veiem pels diaris on va a parar. Un peix que es mossega la cua, un trepant que ens enfonsa al pou.
I mentrestant, els únics que poden fer inversions productives -les empreses-, i els únics que estimulen el consum final -les famílies- no tant sols no tenen accés als "mercats" sinò que a més se'ls retalla el crèdit, ja que s'el menja el sector públic:
Evolució interanual del crèdit per destinataris (milions d'euros).
Font de les dades: Intervenció General de l'Estat, execució dels pressupostos consolidats de les AAPP. Per al darrer gràfic, les dades són del banc d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada