L'atur a l'abril a Vilamajor: signes d'estabilització

L'estacionalitat de Setmana Santa ha donat un respir a les dades de l'atur també als municipis de Vilamajor, més marcadament a Sant Antoni:

Evolució mensual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor. 2007-abril 2013

 Evolució mensual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor. 2007-abril 2013

Tot i què les dades no donen treva, l'evolució desestacionalitzada (mitjana móbil anual) posa de manifest una posició més estabilitzada de l'increment de l'atur, doncs pràcticament la mitjana anual s'ha mantingut constant:

Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor. 2007-abril 2013

Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor. 2007-abril 2013

Nota: la línia taronja puntejada presenta les dades desestacionalitzades (mitjana anual móbil).

Així, a Sant Pere de Vilamajor en els darrers 6 mesos (octubre 2012 a abril 2013) l'atur mig anual ha crescut de només 9 persones, i a Sant Antoni de Vilamajor de 9 persones. En ambdós casos són registres semestrals mitjos comparables amb els existents abans de la crisi, molt destacablement a Sant Antoni de Vilamajor:

Evolució intersemestral de la mitjana anual de l'atur als municipis de Vilamajor. Dades absolutes. Juny 2006-abril 2013

 

En termes relatius sobre la població potencialment activa, Sant Pere de Vilamajor té una taxa més alta, del 13,8% d'aturats/població de 18 a 64 anys, que Sant Antoni de Vilamajor, on és del 12,4% (a març de 2013). A Sant Pere de Vilamajor la taxa d'atur (sobre població activa) deu rondar el 23%, per sobre de la mitjana catalana, mentre que a Sant Antoni tot just no arriba al 21%.

L'ocupació nacional retrocedeix a Catalunya fins a nivells de 15 anys enrera

Políticament incorrecte, cal dir-ho: l'ocupació dels nacionals ha retrocedit a nivells de 1998. L'ocupació estrangera a nivells de 2004.

Ocupats de nacionalitat espanyola. Catalunya EPA. Milers de persones

Ocupats de nacionalitat estrangera. Catalunya EPA. Milers de persones

A març de 2013, la taxa d'atur entre els nacionals a Catalunya era del 21,0%. Entre els estrangers, just el doble, del 41,9%.

No anem be... No anem be quan treballa el 38% de la població catalana de nacionalitat espanyola i només el 31% dels estrangers que viuen a Catalunya.
No anem be quan el 29% dels aturats a Catalunya són estrangers.

Quines conseqüències se'n deriven de què els estrangers hagin perdut el 43% dels llocs de treball que van arribar a ocupar el 2007?

Políticament incorrecte, però clar. Algú ho havia de dir...

La Generalitat ha retallat en els darrers tres anys els sous tant com l'Administració de l'Estat

A l'any 2009, les despeses per sous de la Generalitat de Catalunya van arribar a 7.709 milions d'Euros, el màxim històric, havent crescut de 2.018 MEuros respecte el 2006, ni més ni menys que d'un 35,5% en tres anys.

L'Administració General de l'Estat, l'any 2009 gastà en salaris al personal 20.176 milions d'Euros, mentre que al 2006 la despesa va ser de 16.839 MEuros, 3.337 milions més, que equival a un gens despreciable 19,8% en tres anys.

Però a partir del 2009, la tendència a l'alça exagerada dels sous dels servidors públics comença a invertir-se en el cas de Catalunya, reduïnt-se de 1.153 milions del 2009 al 2012, un 15%. L'Administració de l'Estat, encara incrementa una mica la despesa de personal al 2010 i quasi gens es redueix al 2011, no sent fins el 2012 en què es consolida la retallada de la despesa de personal, que es sitúa un 6% per sota de la nómina de 2009.

Evolució comparativa de les despeses de personal: Estat-Generalitat. 2006-2012. dades en milers d'Euros

 Diferència anual de les despeses de personal: Estat-Generalitat. variació anual en milers d'Euros

Si prenem com referència l'any 2009, la generalitat de Catalunya ha retallat la despesa de personal en 1.153 milions d'Euros. 

Pel que fa a l'Administració de l'Estat, la reducció ha estat de 1.163 milions entre 2009 i 2012, és a dir, en els darrers tres anys la retallada de sous a l'Administració de la Generalitat ha estat tant alta com la què ha fet l'Estat pel què respecta als seus treballadors, de manera què, en termes relatius, essent la nómina de la Generalitat un 35% de la de l'Estat, la retallada ha estat gairebé del triple a Catalunya (14,9% a la Generalitat contra només un 5,8% de l'Estat).

Variació acumulada de les despeses de personal Estat-Generalitat. Base 2009. Milers d'Euros

 

Per a què ens fem una idea, la retallada de sous de la Generalitat és pràcticament equivalent a la que han fet totes les Corporacions Locals d'Espanya entre 2009 i 2012 (que ha estat en aquests tres anys de 1.201 milions d'euros).

Actualment, les despeses de personal de la Generalitat de Catalunya només representen el 9,4% del total de les despeses de personal de les CCAA espanyoles, tot i tenint en compte el major pes de competències assumides (Mossos d'Esquadra, Presons, ...).
L'ajustament realitzat a la Generalitat des del 2009 representa el 16,8% del total de la retallada de sous públics de les CCAA espanyoles. En termes relatius, la retallada ha estat per al conjunt de les CCAA del 8,9% en tres anys (pel 14,9% dut a terme a Catalunya).

Nota: les despeses de personal de la Generalitat corresponen a la totalitat del sector públic de la Generalitat (Administració de la Generalitat, ICASS, SCS, ICS i les entitats autónomes administratives depenents de la Generalitat de Catalunya). 

Font de les dades: Execucions pressupostàries de la Generalitat i de l'Administració Central en Comptabilitat Nacional. Dades homogènies.

L'evolució de la població de Vilamajor torna als nivells de fa 25 anys

Amb un creixement de la població de Vilamajor de només 116 persones, el 2012 es va tancar amb el pitjor registre des de 1988.

Evolució de la població de Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni). 1981-2012. Dades a 31 de desembre de cada any

En el cas de Sant Pere de Vilamajor es va, però, aconseguir remuntar el pitjor registre en 30 anys, doncs al 2011 només va crèixer de 20 habitants, menys que el creixement vegetatiu.

Evolució de la població de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor. 1981-2012. Dades a 31 de desembre de cada any

Un "zoom" de l'evolució actualitzada més detallada ens dóna una imatge depauperada sobre tot a Sant Pere de Vilamajor, on des de juny de 2012 la població està creixent per sota de les 25 persones en còmput interanual mig, és a dir, per sota del creixement vegetatiu (naixements meys defuncions). 

A Sant Antoni de Vilamajor, recuperada la péssima evolució patida del setembre de 2010 al setembre de 2011, la població tendeix a reduïr el seu creixement, ratllant però al març de 2013 encara un increment notable, de 100 persones en cómput interanual de la mitja anual:

Variació mensual interanual de la població mitja anual. Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor desembre 2003-març 2013

En termes corrents, la població de Sant Pere de Vilamajor pràcticament no ha crescut des de principis de 2011, per bé que en termes de mitjana anual encara arrossegui creixements lleugerament positius. A Sant Antoni també s'ha estancat la població, però de forma més tardana, a partir de l'octubre de l'any passat.

Evolució mensual de la població de Sant Pere de Vilamajor. Gener 2009-març 2013 

Evolució mensual de la població de Sant Antoni de Vilamajor. Gener 2009-març 2013 

Al setembre de 2004 es va assolir el màxim creixement interanual, amb 450 habitants més als municipis de Vilamajor, ensorrant-se aquest increment en començar la punyetera crisi.

Variació mensual interanual de la població mitja anual de Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni). Desembre 2003-març 2013

La tendència a curt termini, de no variar les actuals circumstàncies, és de manteniment de la població en el conjunt dels dos municipis, sense descartar una baixada absoluta de la població a Sant Pere de Vilamajor. De confirmar-se aquesta hipótesi ens trobariem davant d'un fenòmen que no vivíem a Vilamajor des de fa décades.

Nota: Les dades es refereixen a població empadronada.

Fonts: Instituto Nacional de Estadística, i Padrons provisionals de població (Ajuntaments). Les dades mensuals corresponen a estimacions indirectes fetes a partir del cens electoral conjuntades amb dades dels padrons provisionals.

Agraeixo als Ajuntaments de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor la seva col.laboració en la puntual informació de les dades dels padrons provisionals, sense la qual aquestes anàlisis quedarien mancades d'actualitat.

Saldo tributari de les CCAA, 2012

Font: Execució pressupostària de les CCAA y Estadísticas mensuales de recaudación de la AEAT, Ministerio de Hacienda y AAPP.

Sant Pere de Vilamajor ha perdut prop de 100 llocs de treball en els darrers 12 mesos

La destrucció d'ocupació en algunes de les grans empreses de Sant Pere de Vilamajor ha propiciat que, en els darrers 12 mesos (febrer 2012 a febrer 213), el municipi hagi perdut 92 llocs de treball mitjos dels 1.300 que tenia un any abans. Es la davallada més important de la sèrie històrica disponible:

Evolució interanual dels llocs de treball mitjos (*) radicats als municipis de Vilamajor: 2009-febrer 2013

A Sant Antoni de Vilamajor, en canvi, tot i destruïnt-se ocupació, en els 12 darrers mesos només s'han perdut 25 llocs de treball mitjos dels 1.213 que tenia un any abans, pràcticament els mateixos que fa dos anys:

Evolució dels llocs de treball mitjos (*) radicats als municipis de Vilamajor: 2008-2013 (febrer)

Tot i què a l'inici de la crisi, l'ocupació a Sant Pere de Vilamajor no es va ressentir genys, en començar 2011 es va començar a destruir ocupació neta de forma accelerada. En canvi, a Sant Antoni la destrucció d'ocupació és immediata amb la crisi, tocant fons al febrer de 2011, i a partir d'aquell moment, amb lleugeres recuperacions, s'estabilitza.

De mantenir-se aquest ritme, Sant Antoni de Vilamajor tornarà a superar en llocs de treball a Sant Pere de Vilamajor, circumstància que no es donava des de mitjans de 2008.

La diferència més important en aquesta evolució es dóna sobretot entre els assalariats.

Evolució dels llocs de treball per compte propi (autònoms) mitjos (*) radicats als municipis de Vilamajor: 2008-2013 (febrer)

Evolució dels llocs de treball per compte alié (assalariats) mitjos (*) radicats als municipis de Vilamajor: 2008-2013 (febrer)

D'aquesta manera, la diferència entre els llocs de treball mitjos totals de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor arriba a mínims, superant Sant Pere de només 20 llocs de treball totals a Sant Antoni: Sant Antoni conserva al febrer de 2013 95 llocs de treball per compte propi més que Sant Pere de Vilamajor, mentre que aquest darrer municipi supera a Sant Antoni de Vilamajor de 116 llocs de treball assalariat.

Fa només dos anys, Sant Pere de Vilamajor superava de 145 els llocs de treball totals existents a Sant Antoni de Vilamajor.

Diferència de llocs de treball mitjos (*) totals entre els municipis de Vilamajor (Sant Pere-Sant Antoni): 2008-2013 (febrer)

Resulta interessant assenyalar que el nombre de llocs de treball mitjos existents a Sant Antoni de Vilamajor va arribar al seu màxim a finals de 2007, amb prop de 1.350. En aquell moment, Sant Antoni portava tres anys superant els llocs de treball de Sant Pere de Vilamajor.

La pèrdua de llocs de treball que s'iniciava a Sant Antoni de Vilamajor va fer que Sant Pere de Vilamajor adelantés Sant Antoni en llocs de treball ja en el segon trimestre de 2008, per estabilitzar-se tanmateix al voltant dels 1.340 llocs de treball. Però a inicis de 2011 Sant Pere comença a destruir acceleradament llocs de treball.

(*) Els llocs de treball mitjos es corresponen amb el promig anual dels llocs de treball existents en cada mes (suma dels 12 mesos anteriors dividit per 12). Els llocs de treball es refereixen a afiliats a la Seguretat Social el darrer dia de cada mes. Font de les dades: Tressoreria General de la Seguretat Social.

Distribució de la població per barris a Vilamajor. Situació a 1-1-2012

Distribució de la població per barris a Sant Antoni de Vilamajor. 1-1-2012

Distribució de la població per barris a Sant Pere de Vilamajor. 1/1/2012

 

 Evolució de la població per barris a Sant Antoni de Vilamajor. Comparatiu 2006-2011 (1/1/2007 - 1/1/2012)

 Evolució de la població per barris a Sant Pere de Vilamajor. Comparatiu 2006-2011 (1/1/2007 - 1/1/2012) 

Pròximament: Els barris dividits de Vilamajor: situació a 1-1-2012

 

L'ocupació a Catalunya es situa a nivells de fa 11 anys

Al desembre de 2012 els treballadors afiliats en alta a la Seguretat Social a Catalunya pujaven a 2.875.000. Un any abans eren 3.001.000.

Més de 276.000 llocs de treball legals perduts en només un any.

El màxim històric de treballadors cotitzants va ser al juny de 2007, amb 3.459.000 treballadors, fet que significa que en aquests 5 anys i mig s'han perdut ja 584.000 llocs de treball. Un desastre.

Al desembre es dóna la circumstància que els treballadors en alta a la Seguretat Social del desembre de 2012 eren si fa o no fa els mateixos que hi havia al gener de l'any 2002, és a dir que avui treballen, cotitzant a la Seguretat Social, els mateixos catalans que fa 11 anys.

I també es dóna la curiositat de què des de gener de 2002 fins el màxim de juny de 2007 van passar 5 anys i mig, els mateixos que portem de davallada des de llavors per tornar als nivells de gener de 2002, és a dir, 5 anys i mig per crèixer 584.000 llocs de treball i uns altres 5 anys i mig per perdre'ls:

Evolució mensual dels treballadors en alta laboral a la Seguretat Social: 2002-2012

En termes desestacionalitzats (mitjana anual) a finals de 2012 havia els mateixos treballadors legals a Catalunya que a l'abril de 2003:

Evolució mensual de la mitjana anual de treballadors en alta laboral a la Seguretat Social: 2003-2012

En els millors dels casos, doncs, la mateixa ocupació que fa 10 anys.

Ara be, tots hem pensat alguna vegada què està passant amb els treballadors estrangers, doncs les notícies es donen amb comptagotes i sense poder-nos fer una idea clara.

L'anàlisis de les dades és cloncloent: tot i què no hi ha séries estadístiques d'afiliació estrangera d'abans de l'any 2000 (quan hi havia uns 73.000 treballadors estrangers afiliats a Catalunya), els números són contundents: actualment (desembre de 2012) hi ha els mateixos treballadors nacionals que els que hi havia al Juny de 1998. Si, els mateixos treballadors nacionals que els què hi havia fa 14 anys i mig.

Evolució mensual dels treballadors totals i nacionals afiliats a la Seguretat Social. 1998-2012

Nota: la série estadística d'afiliació estrangera comença a l'any 2000. Abans no hi ha dades publicades.

En canvi, els treballadors estrangers legals actuals a Catalunya són en nombre els mateixos que hi havia al juliol de 2005, és a dir, al mateix nivell que fa 7 anys i mig.

 Evolució mensual dels treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social. 2002-2012

Essent que l'ocupació total a Catalunya és la mateixa actualment que la que hi havia al gener de 2002, és curiós observar cóm ha evolucionat en aquests 11 anys comparant els treballadors nacionals i els estrangers:

Evolució mensual acumulada dels treballadors afiliats a la Seguretat Social des del gener de 2002 fins al desembre de 2012. Comparació per nacionalitats.

La gràfica anterior no deixa lloc a especulacions: des del gener de 2002, quan hi havia els mateixos treballadors afiliats a la Seguretat Social a Catalunya que al desembre de 2012, els treballadors estrangers han crescut de 222.000 més, mentre que els treballadors nacionals han disminuït de 205.000 en el mateix interval: els treballadors estrangers han augmentat tant com han dismunuït els treballadors nacionals (tot sense tenir en compte que uns 50.000 estrangers s'han nacionalitzat en aquests anys).

Clarament doncs, s'ha produït una substitució de 200.000 treballadors nacionals per estrangers, fet que explica perquè el contingent de treballadors legals nacionals ha retrocedit a nivells del 1998.

En termes desestacionalitzats la conclusió és la mateixa: ja s'ha vist que actualment hi ha els mateixos treballadors legals aque els què hi havia a l'abril de 2003. Aquesta és l'evolució per nacionalitats de les séries desestacionalitzades:

Evolució mensual acumulada de la mitjana anual dels treballadors afiliats a la Seguretat Social des de l'abril de 2003 fins al desembre de 2012. Comparació per nacionalitats.

En les séries desestacionalitzades, havent al mes d'abril de 2003 els mateixos treballadors mitjos que els què hi ha actualment (desembre de 2012), els treballadors estrangers han crescut de 197.000 en promig anual, mentre quels treballadors nacionals han disminuït de 195.000, també en mitjana anual.

Els respectius pendents de les séries desestacionalitzades marquen la intensitat de la tendència d'aquesta substitució de treballadors nacionals per estrangers.

En les séries de la EPA es confirma fil per randa les anteriors deduccions, tant pel que fa a les dades com en les xifres, per be que la ocupació total es troba actualment a Catalunya al nivell de principis de 2001 (un any abans que la série d'ocupació legal).

Des de llavors, s'han substituit uns 240.000 treballadors nacionals per estrangers.

Evolució trimestral acumulada dels treballadors ocupats (EPA) des del primer trimestre de 2001 fins al quart trimestre 2012. Comparació per nacionalitats.

Eix d'ordenades en milers.

Segons la EPA, l'ocupació de nacionals es trobaria actualment a nivells de mitjans de 1998 i l'estrangera a nivells de principis de 2005.

En la série desestacionalitzada de la EPA, l'ocupació total actual equivaldria a la del primer trimestre de 2003, havent-se perdut des de llavors uns 200.000 llocs de treball de nacionals en benefici de treballadors estrangers.

Evolució trimestral acumulada de la mitjana anual dels treballadors ocupats (EPA) des del primer trimestre de 2003 fins al quart trimestre de 2012. Comparació per nacionalitats.

Eix d'ordenades en milers.

La EPA, no obstant, recull una tendència més acusada en la desacceleració de treballadors estrangers, degut a un reajustament en les diferències entre l'ocupació reflectida en la EPA i els llocs de treball legals entre els estrangers. (Contravenint d'aquesta manera l'opinió generalitzada d'un increment de l'ocupació irregular. De fet, al llarg de 2012 les diferències entre els ocupats de la EPA i els afiliats registrats a la Seguretat Social pràcticament s'han eliminat, quan en els darrers anys eren d'uns 100.000-150.000 ocupats estrangers segons la EPA més que afiliats estrangers a la Seguretat Social).

S'estanca la població de P-3 a Vilamajor (actualitzat a 31-12-2012)

Arran de la notícia de què el Departament d'Ensenyament no obrirà la tercera línia de P-3 a l'Escola Vilamagore de Sant Pere de Vilamajor, i què a mig termini la deixarà només com a Institut, resulta oportú veure fins quin punt hi ha raons per aquesta decisió:

Evolució de la població de 3 anys als municipis de Vilamajor. 2000-2012

Dades a finals de cada any

Es posa en evidència que des de l'any 2006 el nombre d'infants de 3 anys pràcticament està estancat, a l'entorn dels 125 nens i nenes. Notar que, malgrat que Sant Antoni de Vilamajor té una població total molt superior, el nombre d'infants de 3 anys es manté pràcticament igual en els dos municipis.

Tenint en compte que el grau de 0 a 3 anys no és d'ensenyament obligatori i l'ampliació de l'Escola Joan Casas de Sant Antoni de Vilamajor que permetrà acollir la demanda del primer cicle d'educació infantil, no es justifica l'ampliació a tres línies de P-3 a l'Escola Vilamagore.

La tendència de futur vindria a confirmar aquesta decissió, doncs, d'una banda, l'evolució dels naixements als dos municipis es troba en una etapa d'estancament en els darrers set anys:

Evolució dels naixements als municipis de Vilamajor. 2000-2011

Fet que propicia que el nombre de nadons (població menor d'1 any) es trobi estancanda entre els 100 i els 125 nadons, amb tendència a la baixa en els darrers dos anys.

Evolució de la població menor d'1 any als municipis de Vilamajor. 2000-2012

Dades a finals de cada any

Tot plegat, els fluxos migratoris dels infants de 0 a 3 anys, que han proporcionat nous efectius a la població en arribar a l'edat de tres anys, han experimentant fortes davallades a Sant Antoni de Vilamajor a partir de l'inici de la crisi, per be que al 2012 han retornat a valors més estabilitzats. A Sant Pere es continua mantenint a l'entorn del saldo positiu dels 10-15 infants, gràcies a l'immigració neta de parelles joves amb nadons. 

Tampoc el balanç migratori justifica doncs l'ampliació de les dotacions de P-3:

Saldo migratori de la població de fins a 3 anys als municipis de Vilamajor. 2003-2012

Nota: la gràfica presenta la diferència entre els infants de 3 anys en l'any de referència, respecte els infants de 0 anys existents tres anys abans. Equival al saldo migratori que hi ha hagut en els infants de fins 3 anys.

Sia com sia, la tendència és d'una certa estabilitat de la població de P-3 a Sant Pere de Vilamajor, i de lleugera davallada a Sant Antoni de Vilamajor.

En el conjunt dels dos municipis, la població en edat escolar tendeix a disminuïr en el tram dels 0 a 6 anys i pel que fa a la ESO, a mig termini pot considerar-se estancada, després dels importants creixements de la darrera meitat dels anys 10's, sent suficients fins a 5 línies per cobrir la totalitat de la demanda potencial dels dos municipis:

Evolució de la població escolar de Vilamajor per edats: 2006-2012

Sembla coherent que els nostres governants estudiïn les dades abans de prendre decissions que costen molts diners, ja que després passen coses com la de l'aeroport de Castelló.

Vegeu també: Evolució de la població en edat escolar a Vilamajor.

Font de les dades: Padrons municipals d'habitants i Moviment natural de la  població, IDESCAT.

Nota: Totes les dades es refereixen a la població a finals de cada any de referència. Reitero el meu agraïment als Ajuntaments de Sant Pere i de Sant Antoni que hagin facilitat les dades provisionals a 1-1-2013, sense les quals els estudis demogràfics estarien desactualitzats.

L'ocupació s'enfonsa a Sant Pere de Vilamajor i resisteix a Sant Antoni

En els darrers dotze mesos (novembre 2011-novembre 2012), Sant Pere de Vilamajor ha perdut 107 llocs de treball legals, un 9,1% dels què hi havien, per situar-se a només 1.087 llocs de treball.

La situació a Sant Antoni de Vilamajor, però, ha estat més estable, doncs en els darrers dotze mesos només ha perdut 14 llocs de treball, un 1,2% dels llocs de treball que hi havia al novembre de 2011.

Així, Sant Antoni torna a superar Sant Pere de Vilamajor en llocs de treball, fet que no passava des de finals de 2007:

Comparatiu de l'evolució dels llocs de treball existents als municipis de Vilamajor al mes de novembre

Certament, els cicles estacionals, molt pronunciats a Sant Pere de Vilamajor, fan que en els darrers mesos de cada any l'ocupació arribi als seus mínims anuals en aquest municipi, i què a finals d'any pràcticament s'igualin els llocs de treball en els dos municipis, però enguany la disminució hivernal a sant Pere de Vilamajor ha estat més acusada, com ja es va vaticinar amb les dades força negatives de la campanya d'estiu:

 Evolució mensual dels llocs de treball dels municipis de Vilamajor: 2008-2012

  

Evolució mensual comparada de l'ocupació a Sant Pere de Vilamajor: 2008-2012

Evolució mensual comparada de l'ocupació a Sant Antoni de Vilamajor: 2008-2012

Tant en el cas de Sant Pere com en el Sant Antoni els registres d'ocupació comparables amb els actuals es situen a finals de 2005 en termes corrents i a nivells de 2007 en termes de mitjanes anuals.

En termes desestacionalitzats (mitjana anual mòbil) Sant Pere de Vilamajor encara manté més llocs de treball mitjos que Sant Antoni, per be que les diferències s'estan escurçant donada la resistència de l'ocupació a Sant Antoni i la degradació de l'ocupació a Sant Pere de Vilamajor:

Evolució dels llocs de treball dels municipis de Vilamajor. Mitjana anual mòbil. 2009-2012

Tant Sant Pere com Sant Antoni de Vilamajor tenen dèficit de llocs de treball, doncs els llocs de treball localitzats en els municipis són de l'ordre del 40% de la seva població activa estimada en el cas de Sant Antoni i del 54% en el cas de Sant Pere de Vilamajor.
  

Nota: les dades es refereixen a treballadors afiliats a la Seguretat Social, amb dades del darrer dia de cada mes.