Últims articles:

16/6/15

Sant Antoni de Vilamajor només cobreix el 50% dels llocs de treball de la seva població


Tot i que l'ocupació als municipis de Vilamajor es va recuperant lentament: des del setembre de 2013 s'han creat 83 llocs de treball de mitja interanual (46 a Sant Antoni i 37 a Sant Pere), tot just s'ha recuperat una quarta part dels llocs de treball perduts en aquesta llarga crisi:

Evolució dels llocs de treball dels municipis de Vilamajor des dels màxims de mitjans de 2008 (mitjana anual de llocs de treball)

Cal esmentar que en els darrers sis mesos a Sant Antoni s'observa un estancament en la creació d'ocupació, que es manté vigorosa a Sant Pere. En qualsevol cas, l'ocupació a Vilamajor es comporta millor que al conjunt de Catalunya, on l'ocupació actual (maig de 2015) tot just arriba a la que hi havi al... setembre de 2003 (si, 12 anys enrera), dada que a Sant Antoni cal remontar-la fins a mitjans de 2006 i a Sant Pere a mitjans de 2007.

No hi ha dubte, però que les "polítiques socials" tant àmpliament propagades pels actuals consistoris no són més que subvenir necessitats de la població, lloable i necessari, però que no serveix de res si els municipis no fan una aposta clara i contundent per millorar la base del benestar: la creació o com menys el manteniment de l'ocupació.
Certament, ni les competències dels ens locals ni les seves possibilitats pressupostàries són suficients per solucionar els més de 400 aturats en què actualment es salda la crisi (de 300 aturats a principis de 2008 passem a 700 a maig de 2015) però tampoc s'ha fet res apreciable en aquest sentit en les dues darreres legislatures.

La situació és crònica si s'observen les diferències entre els llocs de treball existents al municipi i la població de cada municipi que treballa, és a dir, la comparació entre l'oferta de llocs de treballs dels municipis els treballadors que hi viuen:

Evolució dels llocs de treball i dels treballadors dels municipis de Vilamajor


Es pot observar que, malgrat l'estacionalitat dels llocs de treballs de Sant Pere de Vilamajor, en els darrers anys Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor "ofereixen" un nombre similar de llocs de treball, de l'ordre de 2.350 llocs, mentre que la població resident que té un lloc de treball supera actualment les 4.200 persones.

Hi ha doncs un dèficit estructural de llocs de treball en el conjunt dels municipis de l'ordre de 1.700-1.800 llocs de treball, de manera que Vilamajor necessita d'altres municipis per cobrir les demandes de treball de la seva població: Vilamajor en definitiva és una mena de "paràsit" a l'hora de contribuïr a l'ocupació, típic de municipis on s'ha primat més la residencialitat que el desenvolupament socioeconòmic.

Aquest dèficit de locs de treball és especialment negatiu a Sant Antoni de Vilamajor, que tot i fagocitant Sant Pere de Vilamajor pel que fa als llocs de treball de proximitat (comerç i serveis) tot just pot oferir el 50% dels llocs de treball que "consumeix":

Cobertura de llocs de treball als municipis de Vilamajor

Marcada per l'estacionalitat, la cobertura a Sant Pere de Vilamajor presenta oscil.lacions, però en promig aquest municipi cobreix més de 2/3 parts dels llocs de treball (68%), mentre que Sant Antoni de Vilamajor només disposa, com hem dit, d'1 de cada 2 llocs de treball que ocupa la seva població.

En definitiva, el desenvolupament social de la població de Vilamajor, quina primera pedra és disposar d'un lloc de treball, està subrogat a altres municipis: contribuïr a la Independència del nostre País ha de començar per contribuïr a la independència (socioeconòmica) dels nostres municipis.

Indubtamblement, la posició geoestratègica i de model habitacional dels municipis de Vilamajor (sobre tot de Sant Pere) mai podran arribar -ni ho hauríen de fer- a ser receptors nets de llocs de treball, però cal fer esforços per equilibrar ni que sigui una mica aquest estat de les coses amb polítiques decidides que, limitades per les ajustades possibilitats de les hisendes locals, contribueixin a donar major benestar a la ciutadania resident, i pal.liar els dèficits de tot ordre que origina deixar els municipis de Vilamajor subrogats a ser municipis residencials, on la població jove continua emigrant i els jubilats venen a passar els seu "jubileu". A Sant Pere de Vilamajor, tot i que sembla que està en millor posició, la realitat és a l'inversa, doncs la presència de grans indústries (ara menys grans) ha acomodat una manera d'entendre el desenvolupamanent socioeconòmic del municipi sota unes bases molt més fràgils.

Aquest és el gran projecte que hauria de mancomunar esforços dels dos municipis.

Em preguntareu cóm es fa? Doncs simplement posant aquesta prioritat en les agendes municipals, que d'idees -també de part meva- no en faltaran, us ho asseguro.

Nota metodològica: totes les dades i anàlisis es refereixen a treballadors afiliats a la Seguretat Social, és a dir, ocupació legal. La base de les dades són els afliliats a la Seguretat Social el darrer dia del mes de referència, comparant les afiliacions en funció de la residència padronal dels treballadors (treballadors residents) i l'ubicació del compte de cotització (llocs de treball), amb dades de la Tressoreria General de la Seguretat Social.

Cap comentari: