La despesa sanitària pública a Catalunya

(Cliqueu sobre la imatge per veure el pressupost sencer)

Cinc anys més per sortir de la crisi

Previsions del Fons Monetari Internacional per a Espanya

Estat del benestar? Sí, si el podem pagar

A mitjans de 2007 l'Estat espanyol i la Generalitat s'havien endeutat, per mantenir els serveis públics, és a dir, s'havien endeutat per nosaltres, 8.808 Euros per habitant.

A mitjans de 2011 l'Estat espanyol i la Generalitat s'havien endeutat, per mantenir els serveis públics, és a dir, s'havien endeutat per nosaltres, 16.396 Euros per habitant.

En tres anys justos, hem duplicat el deute per càpita.

Cada català deu, en promig, 5.113 Euros per compte de la Generalitat, i 11.283 Euros per compte de l'Estat espanyol. La meva família devem per compte de les Administracions Públiques, doncs, uns 82.000 Euros.

Cal sumar a les anteriors xifres, el deute dels ajuntaments: posem uns 1.000 Euros per càpita en el cas de Sant Pere de Vilamajor.

Cada català aporta al sistema fiscal estatal i autonòmic poc més de 4.000 Euros a l'any, en promig. Devem per tant, en promig, el què paguem en quatre anys.

Una de dos, o en fan pagar més, o no es pot continuar mantenint l'Estat del Benestar com el tenim muntat, doncs de crèdit ja no ens en donen més i hem de tornar com menys 6.000 Euros per càpita en els propers cinc anys. I ja se sap, a més, pel que fa al Deute de l'Estat, els catalans pagarem més del què en promig ens pertoca.

I mentre en ho pensem... 

• La gran retallada de la despesa pública (30%) està sent en la inversió productiva. Per això no creix el PIB.
• No hi ha més diners per finançar les despeses socials, i ja paguem més d'un 5% d'interès (7% en el cas de Catalunya) pel deute. Tot el diner que s'obté de "les retallades" dels costos dels serveis públics estan servint únicament per poder pagar els interessos del deute que hem afegit per mantenir el cost d'aquests serveis públics de dubtosa eficiència.
• El poc diner que hi ha se l'estan duent les Administracions Públiques: no arriba ni un Euro a empreses (no poden reixir) ni a les famílies (no poden anticipar consum).
• Entre tots plegats ja hem esgotat sobradament la capacitat raonable d'endeutament que ens va portar a ser el païs d'Europa amb més creixement del PIB, i de la immigració.
• En els darrers 12 mesos, les AAPP han incrementat el seu endeutament en 8.000 milions d'Euros mensuals, que equivalen a 1,3 BILIONS de les antigues pessetes, cada mes. Cada mes que passa, s'hauran de pagar 400 milions anuals més d'interesos per aquest deute.

 Evolució del Deute Públic per habitant de Catalunya (*)

(*) La taula està feta dividint el Deute de l'Estat entre la població total de l'estat en cada any, i sumant-li el Deute de la Generalitat dividit pel nombre d'habitants de Catalunya en cada any. dades en Euros/habitant.

Conclusió:

• No queden diners públics per finançar l'activitat productiva.
• Ningú recolza realment les PIME's i els autònoms (no constructors), que són el motor de l'ocupació.
• L'atur no es reduirà en termes relatius d'abans de la crisi fins el 2018, si abans no hem petat.
• Qui tingui feina veurà reduït el seu sou en termes relatius, i augmentada la seva contribució amb impostos: més pobres.

Evolució comparativa dels ingressos de l'Estat respecte l'increment anual del Deute de l'Estat

Dades en milions d'euros.

Fins a final d'aquest any, l'Estat haurà de pagar 45.354 milions d'Euros de deute Públic que venç, dels quals 24.134 milions a l'octubre.

L'any 2012 venç un total de 102.532 milions d'Euros de Deute de l'Estat.

En no preveure's superàvit dels comptes públics, l'Estat haurà de fer front a aquestes devolucions refinançant el deute (és a dir, captant més deute per tornar el deute anterior).

La Generalitat emetrà en les properes setmanes 3.000 o 4.000 milions de deute, que serviran per atendre el venciment de deute que va emetre el tripartit. L'any 2012 haurà de fer front a vencimensts que superen els 8.000 milions d'Euros (gairebé tot el pressupost anual de Sanitat).

En resum: en no preveure's a mig termini superàvits pressupostaris que permetin eixugar el deute públic (al 2016 el dèficit de l'estat encara estarà l voltant del 4% del PIB, és a dir, uns 40.000 milions), s'ha de confiar en els mercats financers per refinançar el deute. Aquesta és la veritable dimensió de "les retallades".

L'Impost de Patrimoni: de què anava?

Sembla clar que tornem a tenir Impost de Patrimoni abans de què acabi la legislatura. No és un impost nou, doncs es va posar en marxa l'any 1991 i es va suspendre al 2008.

En realitat mai ha deixat d'existir, l'únic que es va fer és decretar una bonificació del 100% de la quota, equivalent a què ningú l'havia de pagar.

La mesura, que s'haurà d'aprovar necessàriament per Decret (ho fa directament el govern), doncs no hi ha temps abans del 20-N de fer-ho per Llei (ha de passar per les Corts), té segons els experts marcat supòsit de nul.litat, doncs la Llei General Tributària ordena que aquests tipus de canvis s'han de fer per Llei... a excepció de cassos urgents per a situacions extraordinàries, fet que no sembla concòrrer en una mesura que només significa uns 700 ó 1.000 milions d'Euros d'ingrés. Veurem.

En qualsevol cas serà transitori, afectant als anys 2011 i 2012. El Govern preveu que afectarà a unes 160.000 persones i que es recaptaran 1.080 milions d'Euros, uns 271 a Catalunya i 323 la Comunitat de Madrid (no afecta als Règims Forals).

Ara que potser a més d'un li tocarà pagar l'Impost, recordem a grans trets com funcionava:

• Grava el patrimoni, entés com els béns i drets del subjecte passiu.
• És un Impost transferit a les CCAA, les quals tenen potestat per modificar exempcions i quotes tributàries.
• És un impost personal, és a dir grava el patrimoni de cada persona per separat (no hi ha alló de "declaració conjunta"). En cas de comunitats de béns o altres societtas civils que comparteixin béns o drets patrimonials, s'imputarà seguint les normes tributàries, i en el cas de valors monetaris, a parts proporcionals.

Cóm es valoren els béns? Veiem-ho en la següent taula (cliqueu a sobre per veure-la més gran):

La mecànica és molt simple:

• Es valoren, d'acord amb les respectives normes, els diferents béns i drets del subjecte passiu, per formar la Base Imposable.
• La data de referència és el 31 de desembre de l'any.
• Se li resten les deduccions (en general només els deutes dels béns i drets afectes).
• Se li apliquen les exempcions (tenint en compte que si un bé està exempt, només es podran deduïr els deutes per la part no gravada).
• S'obté la Base Liquidable, sobre la què es tributa a partir d'un escalat de taxes de gravamen.

L'escala de gravamen no sabem cóm serà (tot recordant que les CCAA tenen potestat per variar-les). A continuació us poso la què existia abans de la suspensió de l'Impost (tingueu en compte que a la base liquidable ja se li hauran deduït les exempcions -general de 700.000 € i fins 300.000 € del valor de l'habitatge habitual-, i en el seu cas, els deutes corresponents que afectin als béns patrimonials):

Amb aixó només cal sumar els valors patrimonials de tots els béns i restar el valor de l'habitatge habitual (si supera el valor de 300.000 €, només es podrà restar aquesta quantitat). Si el patrimoni resultant no supera els 700.000 €, no caldrà fer la declaració. Si supera els 700.000 €, es resta aquest import i sobre l'excés s'apliquen les tarifes de l'impost, segons la taula anterior. Cal tenir en compte restar els deutes que afectin als béns patrimonials, que en el cas de l'habitatge habitual, es restaran en proporció a la part no exempta.
 

Si teniu alguna consulta, només cal que m'ho comenteu.

Algunes dades de l'Informe OCDE sobre l'educació

Professorat d'ESO de l'escola pública

Font: Panorama de l'Educació 2011. OCDE

La Seguretat Social entra en dèficit al mes de juliol

Per primera vegada, el Sistema de la Seguretat Social espanyol ha entrat en dèficit de tresoreria.
Ha passat aquest mes de juliol, quan el saldo de caixa no financer ha arribat a un saldo negatiu de 867,76 milions d'Euros. La Seguretat Social ha hagut d'endeutar-se de 826,55 milions d'Euros per eixugar aquest dèficit.

Al mes de juliol de l'any passat, el saldo de caixa no financer va ser positiu de 3.294,55 milions d'Euros.

Evolució del saldo de caixa no financer del Sistema de la Seguretat Social. Dades anuals acumulades al mes de juliol de cada any

Us preguntareu perquè aquesta dada no ha estat publicada als mitjans. Jo també, però són dades oficials.

De la seva banda, el saldo corrent en termes econòmics (ingressos menys despeses corrents) ha assolit al juliol la xifra acumulada durant l'any de 3.284 milions d'Euros, la meitat que l'any passat i una quarta part que la dada de juliol de 2008. Cal apreciar, però, que fins al juliol, en el què portem d'any, l'Estat ha aportat 5.990 milions d'Euros de cotitzacions a la Seguretat Social per compte dels aturats, amb càrrec als Pressupostos de l'Estat, és a dir que no surten pròpiament de les cotitzacions de treballadors.

Les despeses estan creixent a un ritme d'uns 1.500 milions d'euros anuals, mentre que els ingressos estan estancats. Si l'ocupació no es recupera (i a més tenint en compte que bona part de les noves contractacions es fan amb quotes bonificades) a aquest ritme el sistema entraria en fallida econòmica a principis de l'any 2013, és a dir, que les cotitzacions a la Seguretat social no cobriríen les pensions. El retard d'un any en la recuperació de l'ocupació fan cada cop més proper aquest esdeveniment.

Actualment (juliol de 2011), els 17.637.000 cotitzants a la Seguretat Social mantenen amb les seves quotes els 8.822.000 pensionistes del sistema contributiu i els 448.000 del sistema no contributiu. (Al mes d'agost d'enguany es van perdre 137.000 cotitzants respecte al juliol, i es dóna la circunstància que al juliol de 2009 s'arribà al rècord històric de cotitzants, amb 19.493.000, just 2.000.000 més que a l'agost de 2011. Aleshores els pensionistes contributius eren 225.000 menys que actualment).

El Fons de Reserva de la Seguretat Social, que acumula a juliol uns 67.000 milions d'Euros, cobreix les pensions per a sis mesos. La major part d'aquest fons està invertit en Deute Públic de l'Estat.

Cal recordar que el Sistema es fa càrrec de les pensions de jubilació, viudetat, invalidesa i altres prestacions, i què es financia amb les cotitzacions dels treballadors al sistema de la Seguretat Social. A banda, fora dels pressupostos de la Seguretat Social, dels pressupostos de l'Estat es gastaran enguany uns 30.000 milions d'Euros en prestacions per desocupació, la meitat de les quals no contributives. Això significa que més d'un 20% dels Pressupostos de l'Estat es destinen a pagar prestacions per desocupació, a banda del 15% que es destina a pagar els interessos dels més de 600.000 Euros (més de 4 vegades els pressupostsos anuals) del deute que la disbauxa ha acumulat.

A Alemanya s'estan plantejant ja pujar l'edat de jubilació dels 67 fins als 69 anys.

Atur: acostumar-nos als 700 aturats per un llarg temps

L'economia catalana, espanyola i en general mundial està estancada. Estancada i, en el cas d'Espanya, segrestada per un "estat del benestar" que s'ha finançat amb crèdits que ja no poden anar a més.
L'Estat espanyol ha d'endeutar-se cada dia de 130 milions d'euros per poder pagar tot el que paga. I això es paga car, doncs cada cop menys diners s'apliquen a l'economia productiva.

Es compleixen quatre anys de la debacle. I encara ens arrossegarem 8 anys més fins arribar a on estavem al 2007. Ara per ara, hi ha a Catalunya la mateixa ocupació que hi havia al 2004.

I hi ha que encara demanen que les Administracions continuïn pagant a crèdit un estat del benestar que no ha existit més que per la bondat del crèdit... No és sostenible que només treballin 1,5 persones per cada 1 que cobra del "sistema".

Evolució de l'atur a Vilamajor

Nota: la línia negre representa la mitjana anual mòbil.

A Vilamajor, els 700 aturats estan enquistats des de fa un any, i encara pujen a Sant Antoni. No hi ha res a fer: mentre ningú s'ocupi de l'economia productiva, continuarem empobrint-nos.
Si en comptes de tallar carreteres per perdre un servei d'urgències que costa un ull de la cara per quatre que l'aprofiten cada dia; si en comptes de manifestar-se pels 6.700 que cobraven els 800 euros del PIRMI estant-se de patxoca als seus països d'origen; si en comptes de queixar-se per haver de fer 20 hores de classe en comptes de 18 a la setmana, algú pensés en l'economia productiva, en els mil.lers de PIME'S i autònoms de casa nostra deixats de la mà de Déu, de la mà del Govern i de la mà de tots plegats, doncs és allà on es creen llocs de treball, potser Catalunya no estaria, com ara ho està, en el furgó de cua.

Ens amaguen la realitat. Hem hagut de canviar la Sagrada Constitució, estant de vacances, per no anar a la fallida.

Llarga travessia del desert ens espera... Pitjor del què m'havia pensat. Ho sento, un pessimista és un optimista ben informat. Abans de finals d'any, l'IVA al 20%, ja veureu, doncs ingressar 1 i gastar 1,25 és el suïcidi.

Potser si que caldrà mirar cap un costat i deixar que la Dreta posi ordre.