Atur: acostumar-nos als 700 aturats per un llarg temps

L'economia catalana, espanyola i en general mundial està estancada. Estancada i, en el cas d'Espanya, segrestada per un "estat del benestar" que s'ha finançat amb crèdits que ja no poden anar a més.
L'Estat espanyol ha d'endeutar-se cada dia de 130 milions d'euros per poder pagar tot el que paga. I això es paga car, doncs cada cop menys diners s'apliquen a l'economia productiva.

Es compleixen quatre anys de la debacle. I encara ens arrossegarem 8 anys més fins arribar a on estavem al 2007. Ara per ara, hi ha a Catalunya la mateixa ocupació que hi havia al 2004.

I hi ha que encara demanen que les Administracions continuïn pagant a crèdit un estat del benestar que no ha existit més que per la bondat del crèdit... No és sostenible que només treballin 1,5 persones per cada 1 que cobra del "sistema".

Evolució de l'atur a Vilamajor

Nota: la línia negre representa la mitjana anual mòbil.

A Vilamajor, els 700 aturats estan enquistats des de fa un any, i encara pujen a Sant Antoni. No hi ha res a fer: mentre ningú s'ocupi de l'economia productiva, continuarem empobrint-nos.
Si en comptes de tallar carreteres per perdre un servei d'urgències que costa un ull de la cara per quatre que l'aprofiten cada dia; si en comptes de manifestar-se pels 6.700 que cobraven els 800 euros del PIRMI estant-se de patxoca als seus països d'origen; si en comptes de queixar-se per haver de fer 20 hores de classe en comptes de 18 a la setmana, algú pensés en l'economia productiva, en els mil.lers de PIME'S i autònoms de casa nostra deixats de la mà de Déu, de la mà del Govern i de la mà de tots plegats, doncs és allà on es creen llocs de treball, potser Catalunya no estaria, com ara ho està, en el furgó de cua.

Ens amaguen la realitat. Hem hagut de canviar la Sagrada Constitució, estant de vacances, per no anar a la fallida.

Llarga travessia del desert ens espera... Pitjor del què m'havia pensat. Ho sento, un pessimista és un optimista ben informat. Abans de finals d'any, l'IVA al 20%, ja veureu, doncs ingressar 1 i gastar 1,25 és el suïcidi.

Potser si que caldrà mirar cap un costat i deixar que la Dreta posi ordre.