Estat del benestar? Sí, si el podem pagar

A mitjans de 2007 l'Estat espanyol i la Generalitat s'havien endeutat, per mantenir els serveis públics, és a dir, s'havien endeutat per nosaltres, 8.808 Euros per habitant.

A mitjans de 2011 l'Estat espanyol i la Generalitat s'havien endeutat, per mantenir els serveis públics, és a dir, s'havien endeutat per nosaltres, 16.396 Euros per habitant.

En tres anys justos, hem duplicat el deute per càpita.

Cada català deu, en promig, 5.113 Euros per compte de la Generalitat, i 11.283 Euros per compte de l'Estat espanyol. La meva família devem per compte de les Administracions Públiques, doncs, uns 82.000 Euros.

Cal sumar a les anteriors xifres, el deute dels ajuntaments: posem uns 1.000 Euros per càpita en el cas de Sant Pere de Vilamajor.

Cada català aporta al sistema fiscal estatal i autonòmic poc més de 4.000 Euros a l'any, en promig. Devem per tant, en promig, el què paguem en quatre anys.

Una de dos, o en fan pagar més, o no es pot continuar mantenint l'Estat del Benestar com el tenim muntat, doncs de crèdit ja no ens en donen més i hem de tornar com menys 6.000 Euros per càpita en els propers cinc anys. I ja se sap, a més, pel que fa al Deute de l'Estat, els catalans pagarem més del què en promig ens pertoca.

I mentre en ho pensem... 

• La gran retallada de la despesa pública (30%) està sent en la inversió productiva. Per això no creix el PIB.
• No hi ha més diners per finançar les despeses socials, i ja paguem més d'un 5% d'interès (7% en el cas de Catalunya) pel deute. Tot el diner que s'obté de "les retallades" dels costos dels serveis públics estan servint únicament per poder pagar els interessos del deute que hem afegit per mantenir el cost d'aquests serveis públics de dubtosa eficiència.
• El poc diner que hi ha se l'estan duent les Administracions Públiques: no arriba ni un Euro a empreses (no poden reixir) ni a les famílies (no poden anticipar consum).
• Entre tots plegats ja hem esgotat sobradament la capacitat raonable d'endeutament que ens va portar a ser el païs d'Europa amb més creixement del PIB, i de la immigració.
• En els darrers 12 mesos, les AAPP han incrementat el seu endeutament en 8.000 milions d'Euros mensuals, que equivalen a 1,3 BILIONS de les antigues pessetes, cada mes. Cada mes que passa, s'hauran de pagar 400 milions anuals més d'interesos per aquest deute.

 Evolució del Deute Públic per habitant de Catalunya (*)

(*) La taula està feta dividint el Deute de l'Estat entre la població total de l'estat en cada any, i sumant-li el Deute de la Generalitat dividit pel nombre d'habitants de Catalunya en cada any. dades en Euros/habitant.

Conclusió:

• No queden diners públics per finançar l'activitat productiva.
• Ningú recolza realment les PIME's i els autònoms (no constructors), que són el motor de l'ocupació.
• L'atur no es reduirà en termes relatius d'abans de la crisi fins el 2018, si abans no hem petat.
• Qui tingui feina veurà reduït el seu sou en termes relatius, i augmentada la seva contribució amb impostos: més pobres.

Evolució comparativa dels ingressos de l'Estat respecte l'increment anual del Deute de l'Estat

Dades en milions d'euros.

Fins a final d'aquest any, l'Estat haurà de pagar 45.354 milions d'Euros de deute Públic que venç, dels quals 24.134 milions a l'octubre.

L'any 2012 venç un total de 102.532 milions d'Euros de Deute de l'Estat.

En no preveure's superàvit dels comptes públics, l'Estat haurà de fer front a aquestes devolucions refinançant el deute (és a dir, captant més deute per tornar el deute anterior).

La Generalitat emetrà en les properes setmanes 3.000 o 4.000 milions de deute, que serviran per atendre el venciment de deute que va emetre el tripartit. L'any 2012 haurà de fer front a vencimensts que superen els 8.000 milions d'Euros (gairebé tot el pressupost anual de Sanitat).

En resum: en no preveure's a mig termini superàvits pressupostaris que permetin eixugar el deute públic (al 2016 el dèficit de l'estat encara estarà l voltant del 4% del PIB, és a dir, uns 40.000 milions), s'ha de confiar en els mercats financers per refinançar el deute. Aquesta és la veritable dimensió de "les retallades".