El Producte Interior Brut (PIB) medeix, per simplificar, el valor monetari de la producció d'un territori, medint-se des de les dues vessants: l'oferta, és a dir la producció en sentit estricte (agricultura, indústria, ...), i la demanda, és a dir l'aplicació d'aquesta producció (consum, inversió, ...).
Les dades adelantades del PIB del tercer trimestre de 2009, publicades avui per l'INE indiquen un decreixement respecte el trimestre anterior del 0,3%, i del -4,0% en termes interanuals. Dit d'una altra manera, s'ha produït un 4% menys a l'Estat espanyol en els darrers 12 mesos.
Com resulta evident, la força de treball està darrera de la producció, en proporció diferent en cada sector productiu, ja que per cada Euro de producció, en uns sectors es necessita emplear més mà d'obra (serveis, construcció, ...) que en altres (farmacèutic, enregia, indústria, ...).
Per això, d'una manera o altra, quan creix el PIB significa que hi ha més treball, i a l'invers, quan el PIB disminueix, l'ocupació se'n ressenteix.
Interessant doncs comparar les dues macromagnituds: PIB i ocupació.
A la gràfica següent es presenta l'evolució de les taxes interanuals (creixement) del PIB i de l'ocupació (EPA) des de l'any 2000:
Les dades adelantades del PIB del tercer trimestre de 2009, publicades avui per l'INE indiquen un decreixement respecte el trimestre anterior del 0,3%, i del -4,0% en termes interanuals. Dit d'una altra manera, s'ha produït un 4% menys a l'Estat espanyol en els darrers 12 mesos.
Com resulta evident, la força de treball està darrera de la producció, en proporció diferent en cada sector productiu, ja que per cada Euro de producció, en uns sectors es necessita emplear més mà d'obra (serveis, construcció, ...) que en altres (farmacèutic, enregia, indústria, ...).
Per això, d'una manera o altra, quan creix el PIB significa que hi ha més treball, i a l'invers, quan el PIB disminueix, l'ocupació se'n ressenteix.
Interessant doncs comparar les dues macromagnituds: PIB i ocupació.
A la gràfica següent es presenta l'evolució de les taxes interanuals (creixement) del PIB i de l'ocupació (EPA) des de l'any 2000:
Evolució interanual del PIB i de l'ocupació a Espanya: 2000-2009
Es pot apreciar el paralel.lisme, molt interessant, entre l'evolució d'ambues magnituds.
Amb un creixement de l'ocupació per sobre del propi creixement del PIB, al tercer trimestre de 2006 es trenca aquest comportament, i l'ocupació creix ja menys que el PIB: començava l'esgotament de la capacitat del sistema econòmic per a generar més ocupació. El PIB es situava en el 4% interanual. La desviació positiva de l'ocupació al llarg de 2005 es deu sobretot a l'entrada massiva de població estrangera degut als processos de regularització d'immigrants, i per tant és un fenòmen molt puntual.
Un any més tard, al tercer trimestre de 2008 comença la degradació: tant el PIB com l'ocupació deixen de crèixer (l'economia i l'ocupació s'estanquen) i succeeix un creixement negatiu d'ambdues magnituds.
Progressivament, l'evolució de l'ocupació va esdevenint més negativa que la pròpia del PIB, degut bàsicament a què el creixement del PIB i de l'ocupació s'havia sustentat en sectors de molt poc valor afegit, en sectors superflus de l'economia real i amb altes taxes d'eventualitat; és a dir, una ocupació de molt baixa qualitat.
Així doncs la destrucció d'ocupació a Espanya ha estat extraordinària, molt per sobre d'allò que altres economies més sòlides han assolit, i molt pitjor que els altres països tradicionalment cuers com Irlanda, Grècia i Portugal que en els temps d'estudiants confortaven la mala posició d'Espanya.
Així, i en la gràfica següent, que és un "zoom" de l'anterior, s'aprecia clarament aquest fenòmen, de manera que aquest tercer trimestre la distància que separa ambdues gràfiques és de 3 punts: l'ocupació disminuex tres punts per sobre de l'evolució del PIB:
Progressivament, l'evolució de l'ocupació va esdevenint més negativa que la pròpia del PIB, degut bàsicament a què el creixement del PIB i de l'ocupació s'havia sustentat en sectors de molt poc valor afegit, en sectors superflus de l'economia real i amb altes taxes d'eventualitat; és a dir, una ocupació de molt baixa qualitat.
Així doncs la destrucció d'ocupació a Espanya ha estat extraordinària, molt per sobre d'allò que altres economies més sòlides han assolit, i molt pitjor que els altres països tradicionalment cuers com Irlanda, Grècia i Portugal que en els temps d'estudiants confortaven la mala posició d'Espanya.
Així, i en la gràfica següent, que és un "zoom" de l'anterior, s'aprecia clarament aquest fenòmen, de manera que aquest tercer trimestre la distància que separa ambdues gràfiques és de 3 punts: l'ocupació disminuex tres punts per sobre de l'evolució del PIB:
Evolució interanual del PIB i de l'ocupació a Espanya: 2006-2009
Les previsions més realistes situen l'evolució del PIB espanyol en -3,7% el 2009, -1,2 al 2010 i potser creixement positius de l'1% al 2011, començant ja la sortida a finals de 2010.
No és d'estranyar doncs que la destrucció d'ocupació continuï a un ritme similar.
Només Letonia, Lituania i Bulgària trigaran tant com Espanya en recuperar taxes positives: estem a la cua d'Europa en qualitat del nostre sistema econòmic i d'ocupació.
A Catalunya la situació no és gaire millor, doncs en els últims anys ha estat creixent menys que el conjunt d'Espanya i al tercer trimetre de 2009 la taxa negativa del creixement del PIB ha estat del -4,7% en comparacio amb el 4,0% del conjunt de l'Estat (com sia que l'economia catalana representa poc menys del 20% del total de l'Estat, el diferencial amb la resta d'Espanya ha estat encara més gran, de més de 8 dècimes).
No és d'estranyar doncs que la destrucció d'ocupació continuï a un ritme similar.
Només Letonia, Lituania i Bulgària trigaran tant com Espanya en recuperar taxes positives: estem a la cua d'Europa en qualitat del nostre sistema econòmic i d'ocupació.
A Catalunya la situació no és gaire millor, doncs en els últims anys ha estat creixent menys que el conjunt d'Espanya i al tercer trimetre de 2009 la taxa negativa del creixement del PIB ha estat del -4,7% en comparacio amb el 4,0% del conjunt de l'Estat (com sia que l'economia catalana representa poc menys del 20% del total de l'Estat, el diferencial amb la resta d'Espanya ha estat encara més gran, de més de 8 dècimes).
Evolució interanual del PIB i de l'ocupació a Catalunya: 2006-2009
Evolució interanual del PIB 2006-2009. Espanya-Catalunya
També l'ocupació s'ha degradat més intensament a Catalunya que a Espanya, per bé que al tercer trimestre el creixement interaual no ha estat tant negatiu:
Evolució interanual de l'ocupació 2006-2009. Espanya-Catalunya
El sistema productiu català ha abusat en els anys de creixement del sectors intensius en mà d'obra de baixa qualificació (hosteleria i construcció) propiciats per la mà d'obra barata que en quantitats ingents, molt superior a l'espanyola, ha arribat procedint de l'immigració estrangera. Es calcula que a Catalunya hi ha un escreix de mà d'obra estrangera de l'ordre de 200.000 persones, més de la meitat de la qual està actualment a l'atur.
Així, l'economia catalana evolucionarà en els propers anys a la cua d'Europa, pitjor que la resta d'Espanya i comparativament similar a la de Lituània o Bulgària que seran els cuers.
Així, l'economia catalana evolucionarà en els propers anys a la cua d'Europa, pitjor que la resta d'Espanya i comparativament similar a la de Lituània o Bulgària que seran els cuers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada