La meva professió d'economista és especialment apassionant -i angoixant- en els difícils temps que ens ha tocat viure.
En les darreres setmanes, la premsa general, i l'especialitzada, ens han inundat amb balls i més balls de xifres sobre l'evolució de la nostra malbaratada economia.
He llegit les previsions del Govern, del FMI, de l'OCDE, dels serveis d'Estudis de cinc entitats financeres i les opinions d'una dotzena d'eminents experts. Més o menys hi ha una certa forquilla de coincidència:
Dades en milions d'Euros. Dades trimestrals a preus constants. Font: Comptabilitat Nacional d'Espanya, INE.
Que una variable deixi de decrèixer no vol dir que creixi, de manera que en 2 anys i mig (mitjans 2008 a finals de 2010) l'economia espanyola haurà retrocedit més d'un 5% en termes acumulats respecte mitjans de 2008.
Fins la primera meitat de 2013 no es podran recuperar els nivells d'abans de la crisi.
Conclusió: A mitjans de 2013, el PIB arribarà a recuperar les dades de la meitat del 2008. Ens queden encara 3 anys per arribar on estavem a l'inici de la crisi (que en total haurà durat 5 anys).
Quant a l'ocupació, els experts no s'atreveixen a fer càbales, però tot apunta a què durant 2010 encara es destruirà ocupació (uns 200.000 ó 300.000 llocs de treball en termes interanuals promig). L'estímul del Fons Local per a l'Ocupació -mesura de xoc per evitar l'ensorrament- no aconseguirà fixar llocs de treball artificialment creats.
Dades en milers de persones. Mitjana anual móbil. Font: EPA
La creació d'ocupació dependrà molt del comportament d'altres variables macroeconòmiques (consum, inversió, sectors, etc.), però la història ens ha ensenyat que la creació d'ocupació en moments de creixement del PIB de més del 4% anual, no ha arribat als 600.000 llocs de treball interanuals (i en bona part gàcies a l'estirada de la maleïda construcció).
La crisi ens haurà fet perdre entre 1.500.000 i 1.700.000 llocs de treball.
Comptant que la recuperació de l'activitat econòmica a partir de 2011 serà paulatina, necessitarem, sent optimistes, entre 3 anys i mig i 4 anys per recuperar l'ocupació perduda (personalmnet penso que seran més de quatre anys). En resum:
Brots verds, sí, però neixen després de l'incendi: perquè el bosc estigui com estava abans, ha de passar temps, i pluja.
El punt d'inflexió es produirà per al PIB el segon trimestre de 2010, i per a l'ocupació com abans al final de 2010. En aquests periodes, les taxes intertrimestrals de variació de les respectives magnituds poden assolir previsiblement taxes positives.
La recuperació -restauració- dels nivells existents a l'inici de la crisi es demoraran, per al PIB, fins el segon trimestre de 2013, i per a l'ocupació, sent optimistes, a mitjans de 2014.
I tot això comptant amb que pel camí no passi cap ensurt, doncs els altíssims nivells d'endeutament (que suposaran detreure un 4% del PIB anual per pagar interessos) i la política de rendes socials muntada per temps de vaques grasses (que s'endurà un altra 15% del PIB), afegit a les necessitats de reestructuració de les entitats financeres (un 6% del PIB).
El cost creixent dels recursos energètics, la congelació dels crèdits als sectors empresarials, i la pujada dels tipus d'interès a partir de 2010, ens passaran factura pel camí.
Queda clar també que sense comptar amb el totxo, com menys fins 2012, l'únic motor de creació d'ocupació serà els serveis, intensius en mà d'obra, i dins d'aquests, els llocs de treball amb menor valor afegit, major precarietat i salaris més baixos; és a dir, amb un empobriment de la qualitat de l'ocupació. El balanç final d'aquesta crisi, doncs: un pas enrera.
Tot el què estem fent és esperar que ens arrossegui el rellançament de les economies occidentals, i mentestrant compensar amb més endeutament (en total uns 400.000 milions d'Euros des de 2008 fins a finals de 2011) allò que la pròpia economia no pot generar. (El deute de les AAPP, que era del 38% del PIB a l 'inici de la crisi, arribarà al 55% al 2009. En el 2010 pujarà un 10% més, i a finals de 2011 serà ja del 74% del PIB: més de 800.000 milions d'Euros).
Reduïr el deute serà una prioritat tant bon punt ens comencem a recuperar de la crisi, i per tant ens haurem d'estrènyer el cinturò durant uns quants anys més.
Cal agraïr-ho al Govern i a les entitats financeres. El primer per inconscient, i les segones per avarícia.
(Al tancament d'aquest article, la prestigiosa revista "The Economist" publica un article en el què arremet durament contra la política econòmica de Sapastrero, qualificant l'Estat com "el nou germà pobre d'Europa").
En les darreres setmanes, la premsa general, i l'especialitzada, ens han inundat amb balls i més balls de xifres sobre l'evolució de la nostra malbaratada economia.
He llegit les previsions del Govern, del FMI, de l'OCDE, dels serveis d'Estudis de cinc entitats financeres i les opinions d'una dotzena d'eminents experts. Més o menys hi ha una certa forquilla de coincidència:
- 2009- El PIB interanual arribarà a baixar un 3,5%-3,7% respecte finals de 2008.
- 2010- El decreixement del PIB tocarà fons a finals de l'any, amb taxes de creixement interanuals lleugerament negatives, entre un -0,3 i un -0,6%.
- 2011- S'espera una lleugera recuperació, que podria ser d'entre 1,4% i un 1,8% interanual.
- 2012- Les taxes de creixement es situaràn probablement entre el 2% i el 2,5% interanual.
Evolució del PIB. Dades absolutes 2006-2009
Dades en milions d'Euros. Dades trimestrals a preus constants. Font: Comptabilitat Nacional d'Espanya, INE.Que una variable deixi de decrèixer no vol dir que creixi, de manera que en 2 anys i mig (mitjans 2008 a finals de 2010) l'economia espanyola haurà retrocedit més d'un 5% en termes acumulats respecte mitjans de 2008.
Fins la primera meitat de 2013 no es podran recuperar els nivells d'abans de la crisi.
Conclusió: A mitjans de 2013, el PIB arribarà a recuperar les dades de la meitat del 2008. Ens queden encara 3 anys per arribar on estavem a l'inici de la crisi (que en total haurà durat 5 anys).
Quant a l'ocupació, els experts no s'atreveixen a fer càbales, però tot apunta a què durant 2010 encara es destruirà ocupació (uns 200.000 ó 300.000 llocs de treball en termes interanuals promig). L'estímul del Fons Local per a l'Ocupació -mesura de xoc per evitar l'ensorrament- no aconseguirà fixar llocs de treball artificialment creats.
Evolució de la població ocupada 2006-2009
Dades en milers de persones. Mitjana anual móbil. Font: EPALa creació d'ocupació dependrà molt del comportament d'altres variables macroeconòmiques (consum, inversió, sectors, etc.), però la història ens ha ensenyat que la creació d'ocupació en moments de creixement del PIB de més del 4% anual, no ha arribat als 600.000 llocs de treball interanuals (i en bona part gàcies a l'estirada de la maleïda construcció).
La crisi ens haurà fet perdre entre 1.500.000 i 1.700.000 llocs de treball.
Comptant que la recuperació de l'activitat econòmica a partir de 2011 serà paulatina, necessitarem, sent optimistes, entre 3 anys i mig i 4 anys per recuperar l'ocupació perduda (personalmnet penso que seran més de quatre anys). En resum:
- 2009- La pèrdua interanual de llocs de treball arribarà al 6,5%-7%, i la taxa d'atur al 18%.
- 2010- La destrucció d'ocupació tocarà fons. No obstant encara es perderà un 2% de llocs de treball respecte 2009. La taxa d'atur pot arribar al 19,6%-20% a finals d'any.
- 2011- S'iniciarà la creació neta d'ocupació.
- 2014- El nivell d'ocupació podria arribar al llarg de l'any a l'existent a mitjans de 2008.
Brots verds, sí, però neixen després de l'incendi: perquè el bosc estigui com estava abans, ha de passar temps, i pluja.
El punt d'inflexió es produirà per al PIB el segon trimestre de 2010, i per a l'ocupació com abans al final de 2010. En aquests periodes, les taxes intertrimestrals de variació de les respectives magnituds poden assolir previsiblement taxes positives.
La recuperació -restauració- dels nivells existents a l'inici de la crisi es demoraran, per al PIB, fins el segon trimestre de 2013, i per a l'ocupació, sent optimistes, a mitjans de 2014.
Ens queden encara doncs 4 anys ben bons per a restaurar el bosc de la nostra desolada economia.
I tot això comptant amb que pel camí no passi cap ensurt, doncs els altíssims nivells d'endeutament (que suposaran detreure un 4% del PIB anual per pagar interessos) i la política de rendes socials muntada per temps de vaques grasses (que s'endurà un altra 15% del PIB), afegit a les necessitats de reestructuració de les entitats financeres (un 6% del PIB).
El cost creixent dels recursos energètics, la congelació dels crèdits als sectors empresarials, i la pujada dels tipus d'interès a partir de 2010, ens passaran factura pel camí.
Queda clar també que sense comptar amb el totxo, com menys fins 2012, l'únic motor de creació d'ocupació serà els serveis, intensius en mà d'obra, i dins d'aquests, els llocs de treball amb menor valor afegit, major precarietat i salaris més baixos; és a dir, amb un empobriment de la qualitat de l'ocupació. El balanç final d'aquesta crisi, doncs: un pas enrera.
Tot el què estem fent és esperar que ens arrossegui el rellançament de les economies occidentals, i mentestrant compensar amb més endeutament (en total uns 400.000 milions d'Euros des de 2008 fins a finals de 2011) allò que la pròpia economia no pot generar. (El deute de les AAPP, que era del 38% del PIB a l 'inici de la crisi, arribarà al 55% al 2009. En el 2010 pujarà un 10% més, i a finals de 2011 serà ja del 74% del PIB: més de 800.000 milions d'Euros).
Reduïr el deute serà una prioritat tant bon punt ens comencem a recuperar de la crisi, i per tant ens haurem d'estrènyer el cinturò durant uns quants anys més.
Cal agraïr-ho al Govern i a les entitats financeres. El primer per inconscient, i les segones per avarícia.
(Al tancament d'aquest article, la prestigiosa revista "The Economist" publica un article en el què arremet durament contra la política econòmica de Sapastrero, qualificant l'Estat com "el nou germà pobre d'Europa").
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada