L'INE (Instituto Nacional de Estadística) acaba de publicar les projeccions de població 2009-2019 per a la població espanyola, amb estimacions de gran detall fins a nivell provincial.
Segons aquestes projeccions, la població a Catalunya serà al 2019 d'unes 7.275.000 persones, si fa o no fa com l'actual.
Resulta però que fa deu dies, l'IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya) publicava les seves projeccions per a la població catalana, xifrant en unes 7.915.000 persones la població total al 2019, un 7,5% per sobre de la població actual.
La diferència entre ambdues projeccions, és molt gran, d'unes 640.000 persones:
Segons aquestes projeccions, la població a Catalunya serà al 2019 d'unes 7.275.000 persones, si fa o no fa com l'actual.
Resulta però que fa deu dies, l'IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya) publicava les seves projeccions per a la població catalana, xifrant en unes 7.915.000 persones la població total al 2019, un 7,5% per sobre de la població actual.
La diferència entre ambdues projeccions, és molt gran, d'unes 640.000 persones:
Comparació entre les projeccions de l'INE i l'IDESCAT de la població de Catalunya. 2009-2019
Ambdues projeccions estàn fetes sobre estimacions del 2008, i les exposades corresponen als escenaris d'evolució demogràfica mitjana.
Les projeccions de l'INE no van més enllà del 2019, en canvi les de l'IDESCAT s'enfilen fins el 2041.
Vistes en forma gràfica, i sense dubtar de què estan fetes seguint metodologies acceptables estadísticament, s'aprecien les diferències:
La comparació a mitjà termini (20 anys) entre ambdues estimacions, (per bé que l'INE no va més enllà de l'horitzó de 10 anys) dóna una perspectiva més acurada de les diferències:
On està l'origen d'aquesta diferència tant gran?
Quant al saldo vegetatiu (naixements menys defuncions), ambdues projeccions són molt similars, sobre tot pel que fa a les defuncions, però l'IDESCAT projecta una taxa de naixements lleugerament superior -conseqüents amb la major població total estimada-, fet que fa que en l'acumulat 2009-2018, la diferència en el saldo vegetatiu total sigui d'11.000 persones.
Les principal diferències es donen en els saldos migratoris.
Pel que fa a les migracions interiors (entrades menys sortides de dins del país), l'IDESCAT planteja un escenari de migracions interiors pràcticament nul.les, i constants al llarg del temps amb uns saldos -negatius- que oscil.len entre 100 i 300 persones any.
En canvi, l'INE projecta una disminució del contingent de migracions internes més elevat, que parteix de les 10.000 persones al 2009 per estabilitzar-se al voltant de les 3.300 persones (ambdues dades de saldo negatiu) al 2018.
Cal tenir en compte que des de 2004 el saldo migratori interior està sent negatiu a Catalunya, arribant al màxim de 12.000 persones de saldo negatiu al 2006, suavitzant-se al 2008 en -4.082 persones.
D'aquí ja sorgeixen unes diferències d'unes 53.000 persones en l'horitzó de l'any 2019 entre ambdues projeccions.
Pel que fa a les migracions exteriors (entrades menys sortides d'estranger), l'IDESCAT planteja unes projeccions excessivament simplistes, doncs fins al 2011 redueix el saldo exterior, positiu, fins exactament 30.000 persones, per incrementar-lo a partir d'allí d'unes 41.000 persones/any (a partir del 2020 "clava" la xifra en exactament 41.274 persones d'increment fins el 2041).
L'INE, amb uns càlculs molt més acurats quant a metodologia (emplea la variable de "taxes migratòries"), fa les seves projeccions partint d'un descens del saldo migratori amb l'estranger d'unes 30.000 persones, que es va reduïnt paultinament fins arribar a ser lleugerament positiu al 2016, creixent al 2017 d'unes 5.000 persones i de 10.000 al 2018.
L'IDESCAT, per l'horitzó 2009-2018 preveu en total un augment de la migració neta de l'estranger de 383.000 persones, mentre que l'INE projecta aquest horitzó amb una disminució neta de 117.000 persones.
Aquesta és la gran diferència entre ambdues projeccions, ni més ni menys que 500.000 persones més procedents de l'extranger en les dades de l'IDESCAT fins el 2018.
Cal tenir present que al 2008 el saldo migratori exterior ha estat a Catalunya positiu d'unes 95.000 persones, mantenint-se per sobre de les 130.000 entre el 2004 i el 2007 (amb un màxim de 136.306 persones al 2005). (Tenint en compte que aquesta dades es refereixen a altes i baixes en el Padrò d'habitants).
Els components de les projeccions de l'IDESCAT 2009-2040
De la gràfica de l'INE resalta la pràctica conjunció entre el saldo vegetatiu i el migratori al final de l'horitzó de les projeccions.
De la seva banda, de l'IDESCAT és de resaltar l'ondulació en el creixement vegetatiu, qua arriba a ser nul al voltant del 2025 i es recupera fins el 2037.
Molt més sorprèn la estabilització dels saldos migratoris (en la pràctica totalitat de l'exterior) a partir de 2013: semblen els comptes del Gran Capitàn.
Cal reconèixer també que resulta molt agosserat fer previsions a 35 anys, com fa l'IDESCAT.
Én fonamental tenir en compte que les projeccions de població es basen en el cens i no en el padró.
El cens de població, les estimacions de població i les projeccions de població són fonts de caràcter estadístic que tenen per finalitat establir la sèrie de població resident en cada moment a Catalunya.
El padró d'habitants és una font amb finalitat administrativa i les seves xifres són declarades oficials pel Govern de l'Estat.
Les xifres que s'obtenen del padró són sistemàticament superiors a les que produeixen les estimacions de població, en part perquè el Padró no recull prou exhaustivament les sortides cap a l'estranger. Les xifres de població projectada per als anys futurs s'hauran de comparar amb les altres fonts estadístiques: el cens de població i les estimacions de població.
Una eventual comparació de les projeccions de població amb el padró d'habitants haurà de tenir present que en l'any de partida, el 2008, la població padronal de Catalunya comptabilitza 7.364.000 persones.
L'IDESCAT ajusta la dada de partida al padró, i situa la població a 1 de gener de 2009 en unes 7.366.000. L'INE, en canvi parteix a la mateixa data d'unes de 7.290.000 persones de població total, mantenint les seves pròpies estimacions censals.
Que cadascú tregui amb aquesta anàlisi les seves pròpies conclusions.
De la meva part, després de revisar "les tripes" de les variables de les dues estimacions, em decanto per acceptar millor les de l'INE, per bé que no seria tant optimista en el saldo migratori amb l'estranger.
Entre les 7.915.000 persones previstes per l'IDESCAT i les 7.275.000 de l'INE per al 2019, jo en posaria com més 7.500.000 persones de població a Catalunya d'aquí a 10 anys.
Més enllà, impossible fer estimacions plausibles.
Una reflexió final: en l'escenari dels propers anys, amb una economia incapaç de recuperar l'ocupació perduda (que ja és de 325.000 llocs de treball), fins a finals de 2013, i amb un atur que afecta actualment prop de 620.000 persones, un escenari de creixement de la població activa procedent de l'exterior de més de 30.000 persones anuals com planteja l'IDESCAT, posaria en molt pitjor situació la crítica en què actualment es troba el nostre mercat de treball, i d'aquest, el nostre desenvolupament social, doncs, fins el 2015 el nostre sistema serà incapaç d'absorbir cap increment de població externa, que arribarà al nostre país sense recursos, ni possibilitats reals de trobar un lloc de treball a mig termini.
Les projeccions de l'INE no van més enllà del 2019, en canvi les de l'IDESCAT s'enfilen fins el 2041.
Vistes en forma gràfica, i sense dubtar de què estan fetes seguint metodologies acceptables estadísticament, s'aprecien les diferències:
Projeccions de població IDESCAT. 2009-2041
La comparació a mitjà termini (20 anys) entre ambdues estimacions, (per bé que l'INE no va més enllà de l'horitzó de 10 anys) dóna una perspectiva més acurada de les diferències:
Comparació entre les projeccions de l'INE i l'IDESCAT de la població de Catalunya: 2009-2029
On està l'origen d'aquesta diferència tant gran?
Quant al saldo vegetatiu (naixements menys defuncions), ambdues projeccions són molt similars, sobre tot pel que fa a les defuncions, però l'IDESCAT projecta una taxa de naixements lleugerament superior -conseqüents amb la major població total estimada-, fet que fa que en l'acumulat 2009-2018, la diferència en el saldo vegetatiu total sigui d'11.000 persones.
Comparació entre els saldos vegetatius de l'INE i l'IDESCAT. 2009-2018
Les principal diferències es donen en els saldos migratoris.Pel que fa a les migracions interiors (entrades menys sortides de dins del país), l'IDESCAT planteja un escenari de migracions interiors pràcticament nul.les, i constants al llarg del temps amb uns saldos -negatius- que oscil.len entre 100 i 300 persones any.
En canvi, l'INE projecta una disminució del contingent de migracions internes més elevat, que parteix de les 10.000 persones al 2009 per estabilitzar-se al voltant de les 3.300 persones (ambdues dades de saldo negatiu) al 2018.
Cal tenir en compte que des de 2004 el saldo migratori interior està sent negatiu a Catalunya, arribant al màxim de 12.000 persones de saldo negatiu al 2006, suavitzant-se al 2008 en -4.082 persones.
D'aquí ja sorgeixen unes diferències d'unes 53.000 persones en l'horitzó de l'any 2019 entre ambdues projeccions.
Pel que fa a les migracions exteriors (entrades menys sortides d'estranger), l'IDESCAT planteja unes projeccions excessivament simplistes, doncs fins al 2011 redueix el saldo exterior, positiu, fins exactament 30.000 persones, per incrementar-lo a partir d'allí d'unes 41.000 persones/any (a partir del 2020 "clava" la xifra en exactament 41.274 persones d'increment fins el 2041).
L'INE, amb uns càlculs molt més acurats quant a metodologia (emplea la variable de "taxes migratòries"), fa les seves projeccions partint d'un descens del saldo migratori amb l'estranger d'unes 30.000 persones, que es va reduïnt paultinament fins arribar a ser lleugerament positiu al 2016, creixent al 2017 d'unes 5.000 persones i de 10.000 al 2018.
L'IDESCAT, per l'horitzó 2009-2018 preveu en total un augment de la migració neta de l'estranger de 383.000 persones, mentre que l'INE projecta aquest horitzó amb una disminució neta de 117.000 persones.
Comparació entre els saldos migratoris totals de l'INE i l'IDESCAT. 2009-2018
Aquesta és la gran diferència entre ambdues projeccions, ni més ni menys que 500.000 persones més procedents de l'extranger en les dades de l'IDESCAT fins el 2018.Cal tenir present que al 2008 el saldo migratori exterior ha estat a Catalunya positiu d'unes 95.000 persones, mantenint-se per sobre de les 130.000 entre el 2004 i el 2007 (amb un màxim de 136.306 persones al 2005). (Tenint en compte que aquesta dades es refereixen a altes i baixes en el Padrò d'habitants).
Els components de les projeccions de l'IDESCAT 2009-2018
Els components de les projeccions de l'INE 2009-2018
Els components de les projeccions de l'INE 2009-2018
Els components de les projeccions de l'IDESCAT 2009-2040
De la gràfica de l'INE resalta la pràctica conjunció entre el saldo vegetatiu i el migratori al final de l'horitzó de les projeccions.
De la seva banda, de l'IDESCAT és de resaltar l'ondulació en el creixement vegetatiu, qua arriba a ser nul al voltant del 2025 i es recupera fins el 2037.
Molt més sorprèn la estabilització dels saldos migratoris (en la pràctica totalitat de l'exterior) a partir de 2013: semblen els comptes del Gran Capitàn.
Cal reconèixer també que resulta molt agosserat fer previsions a 35 anys, com fa l'IDESCAT.
Én fonamental tenir en compte que les projeccions de població es basen en el cens i no en el padró.
El cens de població, les estimacions de població i les projeccions de població són fonts de caràcter estadístic que tenen per finalitat establir la sèrie de població resident en cada moment a Catalunya.
El padró d'habitants és una font amb finalitat administrativa i les seves xifres són declarades oficials pel Govern de l'Estat.
Les xifres que s'obtenen del padró són sistemàticament superiors a les que produeixen les estimacions de població, en part perquè el Padró no recull prou exhaustivament les sortides cap a l'estranger. Les xifres de població projectada per als anys futurs s'hauran de comparar amb les altres fonts estadístiques: el cens de població i les estimacions de població.
Una eventual comparació de les projeccions de població amb el padró d'habitants haurà de tenir present que en l'any de partida, el 2008, la població padronal de Catalunya comptabilitza 7.364.000 persones.
L'IDESCAT ajusta la dada de partida al padró, i situa la població a 1 de gener de 2009 en unes 7.366.000. L'INE, en canvi parteix a la mateixa data d'unes de 7.290.000 persones de població total, mantenint les seves pròpies estimacions censals.
Que cadascú tregui amb aquesta anàlisi les seves pròpies conclusions.
De la meva part, després de revisar "les tripes" de les variables de les dues estimacions, em decanto per acceptar millor les de l'INE, per bé que no seria tant optimista en el saldo migratori amb l'estranger.
Entre les 7.915.000 persones previstes per l'IDESCAT i les 7.275.000 de l'INE per al 2019, jo en posaria com més 7.500.000 persones de població a Catalunya d'aquí a 10 anys.
Més enllà, impossible fer estimacions plausibles.
Una reflexió final: en l'escenari dels propers anys, amb una economia incapaç de recuperar l'ocupació perduda (que ja és de 325.000 llocs de treball), fins a finals de 2013, i amb un atur que afecta actualment prop de 620.000 persones, un escenari de creixement de la població activa procedent de l'exterior de més de 30.000 persones anuals com planteja l'IDESCAT, posaria en molt pitjor situació la crítica en què actualment es troba el nostre mercat de treball, i d'aquest, el nostre desenvolupament social, doncs, fins el 2015 el nostre sistema serà incapaç d'absorbir cap increment de població externa, que arribarà al nostre país sense recursos, ni possibilitats reals de trobar un lloc de treball a mig termini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada