Anàlisi de l'ocupació localitzada a Vilamajor: les diferències

Els llocs de treball localitzats (*) a Vilamajor eren, a finals de 2008, de 2.502 (1.261 a Sant Pere i 1.241 a Sant Antoni). En comparació amb els llocs existents a finals de l'any 2007, s'han destruït 88 llocs de treball (21 a Sant Pere de Vilamajor i 67 a Sant Antoni).

Malgrat la retracció, no és mala dada si tenim en compte que la destrucció en termes relatius no arriba al 3,5% en un any, quan la mitjana de Catalunya ha estat del 4,2% de reducció. Ara bé, una anàlisi detallada del comportament de l'estructura de la ocupació ens permet analitzar tant la situació actual com les possibles tendències a futur.

En primer lloc, l'evolució històrica posa de manifest un diferent comportament entre Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor:

Evolució de l'ocupació total localitzada als municipis de Vilamajor: 2004-2008

Descomptant els efectes estacionals, l'ocupació a Sant Pere de Vilamajor ha vingut experimentant importants creixements sostinguts fins el 2on trimestre de 2008, mentre que a Sant Antoni, l'ocupació comença a experimentar debilitat, amb destrucció de llocs de treball, just un any abans, a partir del segon trimestre de 2007, més en sintonia amb el comportament general en el conjunt del país.

La retracció de l'ocupació és a partir dels respectius màxims històrics, molt diferent en ambdós municipis: a Sant Pere, desde el 2on trimestre de 2008 fins a finals del mateix any, es destrueixen acceleradament molts llocs de treball, en concret 126 llocs (un 9,1% dels existents), mentre que a Sant Antoni, en el mateix periode se'n destrueixen només 61 (un 4,7% dels que existien llavors).
Respecte el seu màxim històric, al 2on trimestre de 2007, Sant Antoni ha perdut, a finals de 2008 només 87 llocs de treball (un 7,7% dels existents un any i mig abans).

L'evolució de l'ocupació total en termes de variació intertrimestral, dóna una perspectiva desestacionalitzada que permet observar millor les diferències:

Variació intertrimestral dels llocs de treball localitzats als municipis de Vilamajor

Ja des del tercer trimestre de 2006, a Sant Antoni s'inicia una progressiva reducció del creixement en els llocs de treball localitzats al municipi, que a partir del segon trimestre de 2008 esdevé en destrucció neta de llocs de treball.
En canvi, el comportament a Sant Pere és força diferent, doncs, després d'una lleugera inflexió, a partir del tercer trimestre del 2006, precissament en el mateix periode que Sant Antoni inicia la retracció, comença a Sant Pere una progressió a l'alça, que en el tercer trimestre de 2007 es manté en el seu punt àlgid, sostenint-se el creixement positiu fins el segon trimestre de 2008, en què comença a caure en picat, sense saber quan s'aturarà, mentre que a Sant Antoni, tot i tenint quotes més altes de destrucció de llocs de treball, momentàniament sembla haver-se estabilitzat el decreixement.

En termes relatius, a Sant Antoni sembla que l'enlentiment en la creació de llocs de treball hagi començat prematurament, i a l'hora com si, de moment, s'hagués estabilitzat tanmateix prematurament. En canvi, Sant Pere de Vilamajor ha retardat molt més l'impacte de la recessió (semblava no afectar-li), i, de cop, en el segon semestre de 2008, s'ensorra la creació d'ocupació, en forma molt més exagerada.

Precissament, la important expansió de l'ocupació que va esdevenir a Sant Pere, va ocasionar que, al primer trimestre de 2008 s'aconseguís de forma decidida una fita històrica que s'havia fregat just quatre anys abans: Sant Pere de Vilamajor superava Sant Antoni en llocs de treball localitzats en els respectius municipis. Aquest avantatge, però, s'ha reduït accelaradament al llarg del mateix any, sent molt probable que Sant Antoni atrapi a Sant Pere en el primer tram de 2009.

Aquesta forta intensitat de la destrucció de llocs de treball a Sant Pere, en relació a Sant Antoni, té un marcat component sectorial en els serveis:

Evolució de l'ocupació total localitzada per sectors. Sant Pere de Vilamajor

Evolució de l'ocupació total localitzada per sectors. Sant Antoni de Vilamajor

Com es pot observar de les gràfiques anteriors, l'explicació del deteriorament de l'ocupació localitzada a Sant Pere de Vilamajor és fortament deguda al sector serveis, que ocasiona 5/6 parts de la destrucció de llocs de treball a partir del 2on semestre de 2008.

Una profundització dels llocs de treball en aquest sector de Sant Pere de Vilamajor, ens dóna noves pistes del comportament conjuntural de l'ocupació localitzada al municipi:

Evolució de l'estructura dels llocs de treball localitzats del sector serveis als municipis de Vilamajor

Evolució de l'estructura dels llocs de treball localitzats del sector serveis. Sant Pere de Vilamajor

Evolució de l'estructura dels llocs de treball localitzats del sector serveis. Sant Antoni de Vilamajor

L'existència d'una massa molt més gran d'autònoms del sector serveis a Sant Antoni (quatre vegades més que a Sant Pere) i el seu comportament més resistent a la desocupació, expliquen una part important de les diferències, que es combina amb l'important deteriorament de l'ocupació assalariada en els serveis que hi ha hagut a Sant Pere.

Sens dubte, Sant Antoni de Vilamajor aconsegueix mantenir la seva ocupació autòctona en el sector serveis, en un 40% de l'ocupació localitzada, gràcies a l'activitat que proporcionen els veïns de Sant Pere de Vilamajor, doncs la pràcticament inexistent infrastructura de serveis de Sant Pere és aprofitada per Sant Antoni, que manté, gràcies al poble veí, uns 200 llocs de treball diferencials en el sector serveis.
De fet, quasi el 40% dels llocs de treball de Sant Antoni corresponen a Comerç i reparacions (22% del total), Hosteleria (7%) i Serveis empresarials (10%), que en el seu paper de proximitat, prosperen -també- pels dèficits de Sant Pere de Vilamajor.

Aquest component competitiu en el sectors serveis de Sant Antoni en detriment de Sant Pere, ajuda a explicar l'extraordinària desproporció entre els treballadors assalariats i treballadors per compte propi, que hi ha a Sant Antoni de Vilamajor. Així, quan la mitjana del Vallès Oriental és del 22,3% d'autònoms respecte el total de l'ocupació (a Catalunya del 18,2%), a Sant Antoni és del 47%; més del doble del promig.

Estructura dels llocs de treball per tipus d'ocupació. Sant Antoni de Vilamajor, desembre 2008

Estructura dels llocs de treball per tipus d'ocupació. Sant Pere de Vilamajor, desembre 2008

Evolució per tipologies dels llocs de treball a Sant Pere de Vilamajor

Evolució per tipologies dels llocs de treball a Sant Antoni de Vilamajor

Nota: les anteriors gràfiques no estan sobrepossades; les séries parteixen del mateix eix d'abscises.

La situació dels serveis s'inverteix quan es considera el sector industrial, en el què Sant Pere de Vilamajor té una important i coneguda fortalesa en ocupació, de manera que els llocs de treball d'escreix que té Sant Antoni en el sector serveis, els compensa Sant Pere amb la fortalesa del seu sector industrial, eminentment constituit per assalariats:

Distribució sectorial dels llocs de treball localitzats als municipis de Vilamajor. Desembre 2008

Estructura dels llocs de treball de Sant Pere de Vilamajor. Desembre 2008

Estructura dels llocs de treball de Sant Antoni de Vilamajor. Desembre 2008

Estructura sectorial dels llocs de treball localitzats a Sant Pere de Vilamajor. Desembre de 2008

Estructura sectorial dels llocs de treball localitzats a Sant Antoni de Vilamajor. Desembre de 2008

Es tracta, a Sant Pere, de poques unitats empresarials, però amb plantilles superiors a 50 treballadors. A Sant Antoni no hi ha ni una empresa major de 50 treballadors, i a Sant Pere aquestes empreses ocupen gairebé el 40% dels assalariats del municipi i el 25% dels llocs de treball totals:

Distribució per segments empresarials dels llocs de treball de Sant Pere de Vilamajor. Desembre 2008

L'aportació de les empreses grans, fonamentalment pertanyents al sector industrial, a l'ocupació total de Sant Pere de Vilamajor, està però, llevat de moviments estacionals, en conjunt estabilitzada des de fa alguns anys, perdent per tant pes relatiu respecte el total. Així, per exemple, les empreses de més de 50 treballadors representaven fa tot just quatre anys, una tercera part dels llocs de treball totals del municipi, quan actualment només aporten una quarta part del total.

A Sant Antoni de Vilamajor, aquesta estructura per segments empresarials és força diferent:

Distribució per segments empresarials dels llocs de treball de Sant Antoni de Vilamajor. Desembre 2008

Per últim, és interessant reflectir l'evolució dels ocupats en el sector de la construcció:

Evolució dels llocs de treball de la construcció localitzats als municipis de Vilamajor

La degradació és força important, coincidint amb l'esgotament de l'orgia immobiliària, a partir del segon semestre de 2007. Des de llavors s'han perdut 78 llocs de treball totals (un 17% dels que hi havia) en la construcció.
L'escàs pes relatiu del sector (actualment amb un 15% del total dels ocupats), ha fet que la incidència, tot i notable, no hagi estat més significativa.

A curt termini, tot fa pensar, però, que prosseguirà la destrucció de llocs de treball en el sector.

Conclusions:

• L'estructura de l'ocupació té un pes específic fonamental en la indústria, a Sant Pere de Vilamajor, i en els serveis a Sant Antoni de Vilamajor.
• El desenvolupament i sosteniment del bona part de l'ocupació a Sant Antoni és degut a l'aportació dels serveis de proximitat, que s'alimenten en bona part gràcies a la clientela de Sant Pere, en ser aquest municipi extraordinariament deficitari en infrastructures per a serveis de proximitat.
• El pes dels treballadors per compte propi a Sant Antoni posa de manifest una important deblitat de la seva estructura econòmica, però, a l'hora, en moments de crisi com els actuals, expliquen en bona part la resistència a la destrucció de llocs de treball, enormement més forta en aquest col.lectiu d'autònoms.
• La degradació de l'ocupació total en el sector serveis que està havent a Sant Pere de Vilamajor en el darrer mig any és força acusada. L'estimació de les dades a gener de 2009 preveu una continuitat d'aquesta degradació, a la que s'hi d'afegir, tot i que en meno grau, el deteriorament de l'ocupació en el sector industrial.
• En canvi, l'estructura econòmica de Sant Antoni no ha de presentar una reducció tant important de llocs de treball a curt termini.
• Les tendències són de marcada reducció dels llocs de treball de Sant Pere de Vilamajor, i en una reducció més suau, sostinguda, a Sant Antoni de Vilamajor.
  
• Val a dir que l'escassa dependència del sector de la construcció quant a llocs de treball localitzats, ha fet que en la pràctica l'aportació d'quest sector a la destrucció de llocs de treball hagi estat relativament minça. No obstant, prosseguirà intensament a curt termini, fins una davallada estimada d'uns 75 llocs de treball al llarg del present any.
• L'impacte en termes d'ocupació localitzada en els municipis de Vilamajor al llarg del 2009 degut a les inversions financades amb el Fons d'Inversió Local, s'estima en un màxim de 50 llocs de treball autòctons.
  

(*) Totes les dades corresponen als treballadors afiliats als diferents règims de la Seguretat Social, i per tant no es contempla el treball irregular.