En 10 anys només un 8%

Des de 1999, els pressupostos d'ingressos corrents (*) de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor han passat de 1,305 milions d'euros fins els 3,289 euros del 2009.
L'increment ha estat molt important, doncs en 10 anys s'han multiplicat per 2,5.

Variació dels ingressos corrents (*). Base 1999. Preus corrents

Ara bé, aquestes dades amaguen la realitat, i cal analitzar-les:

a) En termes per càpita aquests ingressos han passat de 561 a 817 euros per habitant, és a dir el creixement per càpita ha estat només del 46% en 10 anys, molt menor que en termes absoluts, però raonablement bé.

Evolució dels ingressos corrents (*) per càpita, 1999-2009. Preus corrents

b) Però si a la dada anterior li afegim la devaluació monetària (IPC), és a dir en termes monetaris constants, de conservació del poder adquisitiu, el resultat és força sorprenent, doncs de 561 euros per habitant al 1999 es passa a 606 euros per habitant al 2009, en euros constants del 1999.
L'increment real per càpita ha estat només del 8% en 10 anys.

Variació dels ingressos corrents (*) per càpita. Base 1999. Preus corrents i preus constants

En resum, en termes de manteniment de poder adquisitiu, els ingressos corrents de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor només han crescut, entre 1999 i 2009 d'un 8% en termes reals per càpita.

Per capítols, els creixements entre 1999 i 2009 dels ingressos corrents (*) han estat marcats positivament per les transferències corrents, (que han incrementat respecte 1999 d'un 54% en termes constants) i negativament per la menor recaptació d'impostos (un 2% menys que fa 10 anys en impostos directes i un 17% menys en impostos indirectes). Els impostos directes s'enduen enguany el 45% dels ingressos corrents, els indirectes un 6% i les transferències corrents el 26%.

Ara bé, en el mateix interval, les despeses corrents (tots els capítols d'aquestes despeses) han passat de 0,918 a 3,663 milions d'euros, que signifiquen 395 i 910 euros per càpita, respectivament, un 230% d'increment.

Però en termes constants de 1999, les despeses corrents de 2009 pujen a 675 euros per càpita, contra uns ingressos corrents de 606 euros per càpita.

Existeix doncs dèficit pressupostari corrent. Analitzem l'evolució del saldo:

Evolució dels ingressos (*) i despeses corrents per càpita, 1999-2009. Preus constants

En els darrers dos exercicis, els pressupostos s'han formulat amb dèficit.

Variació dels ingressos (*) i despeses corrents per càpita. Base 1999. Preus constants

La degradació ha estat continuada:

1999:
Ingressos corrents per càpita: 561 euros.
Despeses corrents per càpita: 395 euros.
Saldo: 166 euros per habitant.

2009 (en termes de paritat constant amb 1999):
Ingressos corrents per càpita: 606 euros.
Ingressos corrents per càpita: 675 euros.
Saldo: -69 euros per habitant.

En termes de paritat de poder adquisitiu:
- Les despeses corrents per càpita han incrementat en aquests 10 anys d'un 71%.
- Els ingressos corrents per càpita han incrementat només el 8%.

La Hisenda de Sant Pere de Vilamajor no només està actualment al límit d'endeutament sinò que té un dèficit corrent crònic absolutament insostenible.

El saldo entre ingressos i despeses corrents no ha parat de disminuïr en termes per càpita des de 1999. La crisi, juntament amb la demanda de serveis, fa minvar el saldo per càpita, que al 2008 i 2009 esdevé ja negatiu.

Evolució del saldo ingressos (*) menys despeses corrents per càpita, 1999-2009. Preus constants base 1999

Queda clar després de l'anàlisi, que la delicada situació actual és conseqüència de la degradació que ja fa un decenni que arrosega la Hisenda municipal.

La interpretació és clara: que augmenti la població no vol dir que augmentin els ingressos, i en canvi s'han de fer front a més despeses per a mantenir el nivell de serveis que demanda aquesta població.

Un dels dubtes que queda per resoldre és si aquesta situació tant delicada és fruit d'un augment exagerat de la despesa, mesurada com no tenim altres indicadors, per imports quantitatius.

L'anàlisi dels resultats es poden resumir en els gràfics següents:

Variació de les despeses corrents per biennis respecte el bienni anterior. Preus constants base 1999

En el bienni 2004-2005, l'increment de ls despeses corrents respecte l'anterior periode arriba al seu màxim, amb prop d'un 29% d'augment. En els biennnis següents, la despesa corrent inicia una important disminució en termes percentuals, passant a ser només del 19% en el darrer bienni.

Despeses corrents per habitant gastades per biennis, i increment respecte el bienni anterior. Preus constants base 1999

La gràfica anterior mostra la despesa corrent gastada per habitant en els cinc darrers biennis, en termes constants.

En tots els intervals s'aprecía un increment positiu, (per sobre de l'increment de preus, doncs és a preus constants), de les despeses corrents per habitant:

- Del 3,6% en el bienni 2002-2003,
- Del 14,1% en 2004-2005,
- Del 16,1% en 2006-2007, i
- Del 9,8% en el darrer bienni.

La demanda de serveis, i per tant la despesa corrent per habitant s'incrementa molt ja l'any 2004, i en promig augmenta d'un 23% en relació amb el promig lde a legislatura precedent.

Mantenint el ritme actual de creixement de la despesa, a no ser que s'opti per reduïr els serveis, fet que no semblaria acceptable, en un termini de 2 anys els ingressos corrents (bàsicament impostos i taxes) han de pujar com mínim un 35% respecte els imports actuals, per tal d'equilibrar el pressupost corrent, doncs de seguir la tendència actual, el dèficit corrent anual sobrepassarà els 600.000 euros anuals (un 13% de dèficit sobre el total d'ingressos corrents).

Esperem amb ansia el "Pla de Sanejament" que està fent la Diputació, però a la vista de la situació, el POUM és l'unic mecanisme a l'abast, i ha de ser urgent, per posar a zero el comptador del dèficit acumulat dels pressupostos municipals, que tot i així, sinò es soluciona la part corrent dels ingressos i despeses, en poc temps es tornarà a degradar.

Veure també: Sant Pere de Vilamajor, un municipi de rics o un municipi pobre.

(*) Als efectes d'aquesta anàlisi no s'ha considerat la partida d'Alienacions patrimonials (vendes de béns públics) doncs és molt fluctuant en el temps i correspon a una partida de caràcter eventual que desvirtúa les dades corrents. Tanmateix, es dóna un fluctuació, a l'alça, en la partida d'Altres ingressos dels anys 2004 i 2006, de caràcter extraordinari, que, per 323 mil i 515 mil euros, respectivament, també ha estat eliminada la partida d'ingressos corrents, i per tant amb major utilitat per a observar l'evolució d'aquests ingressos. Amb aquestes eliminacions es reflecteix amb major fidelitat l'evolució corrent dels ingressos fiscals.

Pel que fa a les despeses corrents, es contemplen totes, és a dir, Despeses de personal, Adquisició de bens i serveis, Despeses financeres i Transferències corrents. Les dues primeres partides representen més del 90% del total de les despeses corrents. No s'han apreciat variacions fora d'alló que es consideri normal.

Font de les dades:
Pressupostos municipals, Diputació de Barcelona (no hi ha dades de l'any 2000). Les dades corresponen als pressupostos aprovats en cada any.
Padró municipal d'habitants, Instituto Nacional de Estadística.
Índex de Preus al Consum, Instituto Nacional de Estadística.