Arribant al límit

Les últimes dades del sistema de protecció social apunten l'inici de la fase d'alerta.

A l'abril d'enguany poc més de 18.000.000 de persones cotitzaven a la Seguretat Social a Espanya en tots els sues règims, uns 500 Euros de promig cada mes per persona.

En el mateix mes, quasi 10.400.000 persones cobraven pensions (7.700.000) o prestacions per desocupació (2.600.000), amb un promig d'uns 800 Euros mensuals per beneficiari.

Evolució dels beneficiaris de pensions i prestacions per desocupació. Espanya.

Com és sabut, les pensions es paguen amb impostos, i les prestacions per desocupació es mantenen amb les cotitzacions a la Seguretat Social.

Evolució dels cotitzants a la Seguretat Social i el total beneficiaris de percepcions

Però en conjunt aquest mes d'abril els pagaments de les prestacions del sistema, és a dir els "sous" que paguem entre tots als pensionistes i desocupats, han arribat ja a 8.500.000.000 d'Euros (és a dir 1,4 bilions de Pessetes mensuals).

Amb una bossa d'atur creixent, que pot arribar als 4,5 milions de persones i una davallada del PIB que fregarà el 4% enguany, el sistema de prestacions públiques consumeix ja el 9% del PIB.

El Fons de Reserva de la Seguretat Social compta amb un saldo a maig d'uns 58.000.000.000 d'Euros (un 5,3% del PIB). Tot just arriba a 8 mesos de pagament de prestacions.
Aquesta xifra és igual als diners que representen els bitllets de 500 Euros que estan fora dels circuts legals a Espanya.

• Fa tant sols 1 any, aproximadament cada 2 treballadors manteníen 1 perceptor de prestacions.
• Aquest mes d'abril s'ha arribat a 1,7 treballadors per mantenir 1 perceptor.
• El sistema és insostenible en arribar a la proporció 1,6:1.

Proporció de treballadors afiliats a la Seguretat Social per cada perceptor de prestacions

A tot aixó hem de sumar un munt de prestacions i despeses afegides, de caràcter social, que estan posant en marxa les Administracions Públiques per mitigar els greus problemes econòmics familiars derivats de la crisis, i per fer front als nouvinguts que, a Catalunya, a diferència d'Espanya, no paren d'arribar (l'any passat una quarta part del total de l'Estat, a Catalunya).

Algú en el seu seny pot pensar que és sostenible situacions com Ourense, on cotitzen 0,9 persones per beneficiari de prestacions, o Lleó i Zamora, en què tot just arriben a 1:1?

Estem arribant al límit del sistema, amb un dèficit de les AAPP que arribarà prop del 10% del PIB al 2009.
Faran falta 3 anys per recuperar el dèficit a nivell tolerables, del 3% al 2012. I aconseguir aquest objectiu només seria possible amb una pujada «enorme» de la pressió fiscal, segons els analistes.
Prop de 2 anys per aturar el decreixement del PIB en xifres negatives. El 2009 -3,6%. Al 2012 (d'aqui a 4 anys) tornarem al creixement positiu., de l'ordre de 2,5% de creixement, llavors crearem ocupació neta.
Haurem d'esperar no menys de 4 anys per absorbir els 2,5 milions d'aturats (més del doble dels existents abans) que s'acumularàn fins arribar al 20% de taxa d'atur, en el seu punt més àlgid, a mitjans de 2010. Mentestrant, algú haurà de sostenir les famílies que es quedin sense ingressos.

Un panorama, sense parlar de dades més properes, realment dantesc. I més encara amb un Govern que no vol (no sap) agafar el toro per les banyes, esperant que l'economia espanyola s'enganxi al carro de l'encert de les mesures que, des de fora, si que s'estan fent per a una recuperació més sòlida del sistema.