Últims articles:

23/3/10

La bombolla de l'endeutament del sector públic


En els darrers 3 anys, l'endeutament del sector públic ha augmentat de 171.143 milions d'Euros, arribant a la fi de 2009 a la xifra històrica de 559.649 milions d'Euros, que equival al 53,2% del PIB.

Evolució del deute de les Administracions Públiques. Base 2006=1
Només el servei del deute significa uns 20.000 milions d'Euros anuals (un 10% de les despeses totals) a les Administracions Públiques.

Dit en altres termes, les Administracions deuen, per cada família espanyola, més de 7 milions de Ptes.

Aquest endeutament és el resultat directe del dèficit públic, que al 2009 ha arribat al 11,2% del PIB (117.765 milions d'Euros) per a l'Estat i les CCAA i nacions.


Per reduïr l'endeutament, que haurem de pagar en comptes de dedicar aquests diners a l'economia productiva, no queda doncs més remei que rebaixar el dèficit públic.

Ahir, el Govern de l'Estat va acordar (ordenar) a les CCAA i nacions que al 2013 aquest dèficit només ha d'arribar al 3% del PIB a finals d'aquell any, a repartir un 1,9% per a l'Estat i el 1,1% per a les CCAA i nacions. A finals de 2009 el dèficit ha estat del 9,5% sobre PIB per a l'Estat i del 1,7% del PIB per a les CCAA i nacions.

Del deute total, el 79% correspon a l'Estat, el 15% a les CCAA i nacions i el 6% a les Corporacions Locals.

Distribució del deute de les Administracions Públiques a finals de 2009
Com passarà l'Estat en 4 anys de un dèficit del 9,5% a només el 1,7% del PIB, és un altre dels funambulismes de l'equip econòmic d'en Sapastrero, però no hi ha dubte de què caldrà:

- Incrementar els ingressos, és a dir els impostos.
- Reduïr les despeses.

Tot plegat es tracta de passar en 4 anys de tenir un dèficit de l'Estat de 99.890 milions d'Euros (2009) a uns 21.000 milions (2013). En aquest interval, el PIB haurà crescut, segons les previsions, només un 3,5%, recuperant passats cinc anys els nivells de finals de 2008.

En suma, més o menys, l'escenari és reduïr les despeses de l'Estat, respecte 2009, de 40.000 milions, i incrementar els ingressos d'uns altres 40.000 milions, en l'horitzó de 2013. De la seva banda, les CCAA i nacions hauran de reduïr el seu dèficit en 10.000 milions.

Com s'ho faran?

Si la bombolla financera, sumada a la bombolla immobiliària ens ha deixat un rastre que trigarem cinc anys a païr, condemnant el sistema financer a tancar l'aixeta dels prèstecs, un dels motors de l'economia, (doncs apart dels 445.000 milions d'Euros amb què estan atrapats amb les promotores immobiliàries -fixeu-vos més que tot el deute de l'Estat-, entre aquest any i el que vé, hauran de retornar més de 400.000 milions d'Euros que al seu torn van demanar prestats per finançar la bombolla immobiliària), i trigarem com menys cinc anys en recuperar l'ocupació que existia abans de la crisi, ara li toca el torn a la bombolla de l'endeutament públic, que retraurà la despesa pública (inevitablement la social, que representa el 51% del pressupost de l'Estat) i incrementarà la presió fiscal a les famílies.

En suma: bancs i caixes, pelotaris immobiliaris i un desnortat equip econòmic del Govern han aconseguit tots plegats que la nostra renda familiar disponible estigui al 2013 als nivells del 2006, però amb 3.000.000 d'aturats, 9.200.000 de pensionistes i 600.000.000.000 d'Euros de deute, a mantenir.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Llegeixo al diari, que d´ara en endavant la Comunitat Europea tindrá q´aprovar els Presupostos dels Estats membres. Tenim en compta qui mana a la Comunitat Europea, tranqui, la nostra economía no dependerá d´un tal Zapatero o Rajoy, si arribesi a governar. Els senyor de l´Europa més conservadora s´encarreguerén de les nostres economíes familiars, i de qué manera!.Ja ho fan, peró fins ara no ho havien dit més clar.