A finals del primer trimestre de 2010, a Sant Antoni de Vilamajor hi havia un total de 1.175 llocs de treball en alta a la Seguretat Social, 622 assalariats i 553 autònoms.
Aquesta dada significa un retrocés de 51 llocs de treball en els darrers 12 mesos, que en termes relatius és d'un 4,2%, superior al 3,3% del retrocés interanual sofert a Catalunya.
A finals de juny de 2007, a l'inici de la crisi, Sant Antoni de Vilamajor va arribar al seu màxim històric de treballadors legals, amb 1.344, perdent en el què portem de crisi doncs, un 12,6% dels seus llocs de treball, 169 persones, 136 assalariats i 23 autònoms.
Aquesta dada significa un retrocés de 51 llocs de treball en els darrers 12 mesos, que en termes relatius és d'un 4,2%, superior al 3,3% del retrocés interanual sofert a Catalunya.
A finals de juny de 2007, a l'inici de la crisi, Sant Antoni de Vilamajor va arribar al seu màxim històric de treballadors legals, amb 1.344, perdent en el què portem de crisi doncs, un 12,6% dels seus llocs de treball, 169 persones, 136 assalariats i 23 autònoms.
Evolució dels llocs de treball de Sant Antoni de Vilamajor
Nota: Les dades es refereixen a treballadors en alta laboral a la Seguretat Social localitzats al municipi.Si suprimim el component estacional, la mitjana móbil anual arriba a març de 2010 a uns 1.200 llocs de treball, xifra equivalent a la existent a mitjans de 2006. Al primer trimestre de 2008, ara fa just 2 anys, la mitjana anual va arribar al seu màxim històric, amb 1.325 llocs de treball.
Mitjana anual móbil dels llocs de treball de Sant Antoni de Vilamajor
Aquesta evolució, tot i ser lleugerament més negativa, entra en consonància amb l'evolució general soferta a Catalunya.En canvi, Sant Pere de Vilamajor ha estabilitzat els seus llocs de treball des de l'inici de la crisi, i en termes desestacionalitzats l'ocupació legal al municipi no ha baixat dels seus màxims històrics del tercer trimestre de 2008, és a dir, sense destruir ocupació.
Mitjana anual móbil dels llocs de treball dels municipis de Vilamajor
La interpretació de les dades és complexa, però clarament es dedueix que a Sant Pere de Vilamajor l'inici de la crisi la va agafar en una etapa de fort dinamisme en la implantació de noves activitats empresarials, i gràcies a aquesta "immigració" d'activitat, la crisi no es va començar a sentir en l'ocupació localitzada al municipi fins un any més tard, a mitjans de 2008. Certament, des de llavors, l'ocupació al municipi ha sofert fortes oscil.lacions, fet que no permet aventurar hipòtesis futures d'evolució, però en termes generals, la inèrcia ha provocat que sigui un dels pocs municipis de Catalunya on pràcticament no s'han perdut llocs de treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada