Segons les darreres dades de l'Instituto Nacional de Estadística, l'esperança de vida dels espanyols és al nèixer, de 78,6 anys per als homes i de 84,6 anys per a les dones.
Però l'esperança de vida en cumplir els 65 anys és de 18,2 anys per als homes i de 22,1 anys per a les dones.
Però l'esperança de vida en cumplir els 65 anys és de 18,2 anys per als homes i de 22,1 anys per a les dones.
És a dir, els jubilats tenen una esperança de vida mitja d'uns 20 anys.
És a dir, cobraran la pensió durant 20 anys de mitjana.
No conec ningú que no em digui que porta tota la vida cotitzant, i què amb el què ha cotitzat es pagarà de sobres la seva pensió. Però això no és veritat.
Vegem-ho.
Al 2010, la mitjana anual de treballadors en alta a la Seguretat Social ha estat de 17.667.468 persones. Aquestes persones han aportat en total en cotitzacions a la Seguretat Social (ells i les seves empreses si són treballadors per compte d'altri) 105.682,72 milions d'Euros, en els que s'inclouen els 10.860,0 milions que ha aportat l'Estat per a les cotitzacions de les persones que cobren l'atur, que no les incloc en la xifra de treballadors en alta a la Seguretat Social.
Els pressupostos de l'Estat (que van a banda dels de la Seguretat Social) són en total d'uns 185.000 milions d'Euros, imagineu la dimensió del què ens gastem en pensions, un 8% del PIB.
Dividim... Surt a 5.367 € anuals per cada treballador en alta a la Seguretat Social (i no he descomptat els ingressos dels aturats a qui l'Estat els paga les cotitzacions).
Al llarg de 2010, els beneficiaris de pensions contributives van ser, en promig, 8.721.020 (hem acabat 2010 amb 8.739.730 pensionistes i al gener ja són més de 8.749.000). Aquestes persones han percebut, en total, 105.444,70 milers d'Euros en pensions (deixo a banda els 3.655 milions més de pensions no contributives i els seus perceptors, que també es paguen amb les cotitzacions socials).
Dividim... Surt a 12.161 € per persona i any de promig.
Comparem.... Cada cotitzant aporta en promig 5.367 € anuals de cotitzacions a la Seguretat Social destinades a cobrir pensions, i cada pensionista cobra 12.161 € anuals de pensió en promig.
Conclusió1: es cobra de pensió més del doble del què es cotitza.
Conclusió 2: afortunadament hi ha el doble de treballadors que cotitzen que de pensionistes.
Conclusió 2: afortunadament hi ha el doble de treballadors que cotitzen que de pensionistes.
Conclusió 3: es necessita treballar el doble d'anys que els anys en què es cobrarà la pensió, per equilibrar el sistema.
Conclusió 4: si l'esperança de vida als 65 anys és de 20 anys, s'ha de cotitzar com a mínim 40 anys amb els paràmetres actuals per tal de què el sistema estigui equilibrat.
No hi ha volta de full, a no ser que es cotitzi més o es cobri menys pensió.
Qualsevol altre cosa és pura demagògia: que ningú s'enganyi, que ningú ens enganyi. I la situació empitjorarà a mig termini doncs els jubilats no paren de crèixer i fins el 2017 anant bé, no hi haurà els mateixos treballadors cotitzants que hi havia abans de la crisi, i els jubilats augmenten de l'ordre de 140.000 cada any. Com que enguany potser s'arribi a crear 70.000 o 80.000 nous llocs de treball, la proporció entre ingressos per cotitzacions i despeses per pensions empitjoraràn en termes relatius, malgrat la congelació de les pensions.
P.S.: Si us fixeu, l'any passat es va ingressar tant en cotitzacions (inclosos els 10.860 milions que va cotitzar l'Estat per als aturats) com es va gastar en pensions contributives (i deixo a banda els 3.655 milions que es van gastar en pensions no contributives). El sistema va entrar en fallida al mes d'agost de 2010, i només s'ha salvat per les transferències de l'Estat i els interessos del Fons de Reserva, un Fons de Reserva que tot just arriba a pagar 6 mesos de pensions.
Properament analitzaré els números d'això que dic, que per avui ja en hi ha prou.
Per cert: perquè no es publiquen les balances de la contribució i percepció de pensions a la Seguretat social per Comunitats Autònomes? Els resultats serien sorprenents, amb un nou dèficit fiscal de Catalunya doncs mantenim probablement uns 200.000 pensionistes d'arreu d'Espanya, apart dels de casa nostra.
7 comentaris:
Ja et vaig una vegada el mateix comentari però el tornaré a repetir.
Les dades són demolidores i no hi ha cap mena de dubte que el sistema de pensions entra en fallida, però no per això cal que els treballador ho paguin amb una disminució dels anys per gaudir la jubilació.
Si féssim una enquesta, la majoria de la població estaria disposada a perdre alguns els seus drets a canvi de poder gaudir d'un major temps de jubilació.
Hi ha alternatives com augmentar els impostos, una major fiscalització de les despeses, un control de les despeses secundàries, finalització dels privilegis dels polítics.....
La mesura que ara s'aprovat hauria de ser l'última i sempre, atès que afecta un gran nombre de treballadors, sota el màxim consens (referèndum).
No pot ser que els que aproven la norma no siguin els perjudicats (polítics). Així jo també aprovaria les lleis, total no m'afectarien!!!!
Amic, i jo també et tornaré a repetir el mateix, ara amb noves dades.
A finals de l'any 2019, segons les estadístiques més fiables hi haurà a Espanya 1.320.000 persones més de 65 anys o més, coherent amb l'augemnt actual de 140.000 pensionistes més en els darrers anys. Queda clar que cada pensionista és mantingut per 2 treballadors, així que en els propers 9 anys s'han de crear 2.650.000 llocs de treball per tal de què el sistema estigui exactament equilibrat, amb els paràmetres actuals. Crear tants llocs de treball sembla a hores d'ara impossible.
La pensió ha de tenir-la qui ha treballat (doncs és una renda del treball diferida, que es paga amb la retenció de part dels sous per a cotitzar) o de la persona que, treballant ha quedat incapacitat. També s'estén a els vidu/es dels pensionistes.
No és un sistema universal doncs només hauria de tenir-ne dret qui ha treballat i per tant acumulat cotitzacions (si no fos així, qui cotitzés faria el primo).
Per tant, la única posició que es pot considerar és la d'apujar la cotització (cobrar ara menys sou) o baixar la pensió, o... com és de rebut, acumular més anys de cotització. No seria just pagar-ho amb impostos, doncs el sistema quedaria molt perillosament pervertit.
No em cansaré mai de repetir que la jubilació als 65 anys es va fixar als anys 50's quan no es sobrevivia de jubilat més de 15 anys. Avui en dia una persona de 65 anys és perfectament competent per a la immensa majoria dels llocs de treball.
Ara s'ha fixat l'edat de jubilació (al 2027) en 67 anys i amb un mínim de 37 anys de cotització per a la pensió complerta. la sostenibilitat al 2025 és de 40-41 anys de cotització i per tant hem fet un sistema que d'aquí a 10 anys caldrà revisar novament.
Hem viscut durant anys per sobre de les nostres possibilitats, i pagarem molt car aquest excés. La clau no és gastar menys, que ja s'està fent i caldrà fer-ho més, doncs la despesa pública, vagi on vagi, dinamitza l'economia. No, el problema és produïr més i crear més llocs de treball que puguin cotitzar i què els sous puguin anar millorant. Però les AAPP, particulars i empreses hens hem polit, ens hem antincipat, en els darrers anys, per la via de l'endeutament, el creixement econòmic dels propers 6 anys, tornant a nivells de 2007 al 2016.
Qualsevol pujada d'impostos reduiex el consum, i per tant el creixement.
La clau és simple: com mantenir 9.250.000 jubilats al 2020 i qui els mantindrà. D'on sortiran els diners si no creem riquesa en la mateixa proporció, doncs sanitat i pensions s'enduran ben aviat 1/6 part del PIB.
En transferències corrents (diners en efectiu) a famílies es gastaran aquest any 154.000 milions, més de la meitat del pressupost consolidat de l'Estat.
És una qüestió de proporcions, doncs cada any la nòmina de les pensions puja, vegetativament 1.500 milions més, apart de què cada punt d'increment de les pensions puja uns 1.000 milions més la nòmina total. Es tracta, simplement no de pagar més (impostos o cotitzacions) sinò d'aconseguir que cada any l'economia creixi com menys per a pagar les pensions.
A partir del 2025 la situació és gairebé dantesca. No rajarà prou per a què n'hi hagi.
M'aturo per no avorrir, si vols una anàlisi més complerta ja la faré un altre dia, però queda't amb la idea de què el volum de pensions és tant gran i no prarà de crèixer, de manera que el marge que hi ha en l'eficiència del sector públic que tu reclames, no soluciona per si sol res a mig i menys a llarg termini.
A l'any 2025 la demografia haurà canviat. No cal ser tant alarmista.
Ara etsem pagant el baby boom de la dècada del 60-70. Es tracta d'un problema passatger que es pot solucionar amb altres mesures
Por otro lado, el envejecimiento de la pirámide poblacional provocaría una reducción de personas en edad de trabajar (de 16 a 64 años) de casi medio millón de efectivos (un 1,6%) en 10 años. Paralelamente, el grupo de edad de mayores de 64 años sería el que mostraría un incremento más notable, con 1,3 millones de personas más en 2020 (un 17,1 %), alcanzando el 19,2% de la población total.
(INE; proyecciones de la población a corto plazo)
Efectivament, FS del Prestige "salen hilitos de petróleo", efectivament FS "no podemos decir que estamos en crisis", efectivament FS, deus ser dels que confien en la Providència...
Si no assumim la realitat present dibuixarem un futur de ficció que ens portarà a la missèria més absoluta. I la culpa no és dels polítics, no, és de tots plegats que no volem creure el què és evident.
A les piràmides de població que has penjat es veu clarament com hi ha una reducció percentual de 8 punts entre els que tenen 35-45 anys i els que tenen 20-30 anys.
Quan aquest últims es jubilessin la situació es normalitzaria, fins i tot tindríem un superàvit atès que hi ha un augment considerable de població entre 0-10 anys.
La demografia és com el clima: cíclica
L'any 2020 hi haurà un 17% més de majors de 65 anys i un 2% menys de persones entre 18 i 65 anys.
Fins l'any 2050 -i això són faves comptades doncs encara que els avis emigrin d'Espanya continuarien cobrant les seves pensions, i no s'espera una massacre de jubilats-, els majors de 67 anys es duplicaran i una mica més, arribant probablement a 13,5 milions.
A l'hora, la població entre 18 i 66 anys, la potencialment activa, tendirà lentament a disminuïr, fins uns 26 milions.
Així, la proporció entre els potencialment actius i els jubilats, passarà de 4,8 a 1 al 2010 fins 1,95 a 1 al 2050.
Podem tenir en compte que la taxa d'ocupació (ocupats respecte potencialment actius) creixi paulatinament al llarg d'aquests anys (actualment estaríem al 56%), però no compensa ni de lluny l'augment relatiu de pensionistes. Al respecte tant me fan els augments demogràfics doncs l'important és l'augment de contribuients.
I a més, cal tenir en compte que bona part de les pensions es continúen cobrant per persones que no han cotitzat (les vídues) que a més viuen més que els homes. Actualment hi ha 1 pensió de viudetat respecte cada 2 de jubilació (1.425.000 respecte 2.979.000 al desembre de 2010) apart de les 591.000 pensions per incapacitat permanent i unes 190.000 d'orfandat, sense comptar amb les pensions no contributives, que abasten a 450.000 persones més.
Per cert, sabíes que 590.000 pensionistes resideixen a l'estranger? (amb la qual cosa són diners que marxen cada mes i que no tornen).
Hauríem de saber que ens gastem cada any en pensions molt més dels impostos (tots els impostos, directes i indirectes) que es paguen, d'aquí que el pressupost de la SS sigui autònom i ben aviat arribarà a un import semblant al dels ingressos de l'Estat.
Tot és cíclic, certament, però el cicle que ens ha tocat viure és sense cap mena de dubte el pitjor per al tema que ens afecta, que en definitiva es tracta dels propers 40 anys.
Per als nostres fills no tinc escenaris, ja s'ho faran.
Ah! i em descuidava, fixa't, per exemple a la piràmide de Sant Antoni (homologable amb la del conjunt de Catalunya) el "tsunami" dels que ara tenen entre entre 30 i 54 anys que en els propers decennis es jubilaran, amb una esperança de vida superior als 80 anys.
A sant Pere encara serà més bestia, degut a la punta de entre 35 i 44 anys fora de mida.
I aixó que som municipis relativament joves d'edat mitjana.
Certament, els joves centrats en els 15 anys, amb menor pes, aliviaran a llarg termini el sistema, però a l'hora seran menys per a mantenir els jubilats que hi haurà.
No oblidis que el sistema de pensions no és de capitalització (com hi ha que no ho saben), doncs el que es recapta avui serveix només per a pagar les pensions d'avui, i en els 10 anys que funciona, el Fons de Reserva només ha acumulat uns 60.000 milions, sis mesos de pensions.
En els propers 10 anys haurem de tornar a canviar el sistema de pensions, doncs la reforma que s'ha fet és com les típiques d'aquest país: qui dia passa, any empeny... i així ens lluiex la calva.
No es pot parlar de conceptes si no es mesuren en diners i em fa l'efecte que no tenim gaire idea de les magnituds quantitatives de tot plegat (per exemple, cada jubilat costa de promig uns 3.500 Euros anuals al sistema de Sanitat, acumulant el 39% del cost de medicaments -d'una banda no paguen res i de l'altre en consumeixen cinc vegades més-. La despesa sanitària costa en el conjunt d'Espanya just la meitat que el pressupost de la Seguretat Social. Un altre tema aquest de la Sanitat...)
Publica un comentari a l'entrada