Últims articles:

4/10/11

Les Administracions Públiques: la sangonera de la economia


Les necessitats de finançament de les Administracions Públiques, derivades del fet de què són incapaces de quadrar els seus comptes i financien bona part de les despeses amb crèdits que cada cop són més cars i aviat inviables, s'estan menjant els recursos financers destinats al consum de les famílies i a l'activitat productiva de les empreses.

Mentre les Administracions Públiques encara troben finançament, gràcies a la garantia del sistema bancari europeu en el cas de l'Estat, a la bona voluntat dels ciutadans (bons patriòtics en el cas de les CCAA) i a l'escàs crèdit bancari (cas de les administracions Locals), la societat civil -empreses i famílies-, tenen totalment escanyat el crèdit.

Uns gasten, despilfarren i projecten la càrrega del deute a generacions futures, suprimint la despesa en inversió productiva. Els altres, la societat civil, tanca empreses i va a l'atur.

Mentrestant, el sistema bancari espanyol ja veieu cóm va, no troba un cèntim enlloc i ha de recòrrer al Banc Central Europeu perquè li deixi diners, o a dipòsits i pagarés de particulars a tipus superiors al 4%. El mercat interbancari està tancat des del mes de maig per als bancs espanyols, que l'any que ve tindran que tornar prèstecs per valor superior a 200.000 milions.

El poc diner que arriba per famílies i empreses es cotitza ja amb TAE's ratllant el 10%.La Generalitat pagarà un 6,75% pels seus bons a 2 anys.

Aquí teniu de forma gràfica una radiografia de la situació: 

Evolució del crédit total als sectors residents
Dades en milers d'Euro. Font: Banc d'Espanya

Evolució del crèdit per sectors residents. Base gener 2008
Dades en milions d'Euro. Font: Banc d'Espanya


Evolució del crèdit per sectors residents. Base desembre 2010
Dades en milions d'Euro. Font: Banc d'Espanya


La pregunta queda en l'aire: si aquest 30% del PIB en crèdits que s'han "menjat" les Administracions Públiques des de l'inici de la crisi, hagués arribat al sistema productiu, quants llocs de treball i empreses no s'haguessin perdut?

El finançament és benzina per a l'economia. Si no arriba a l'economia productiva i al consum de les famílies en una mínima quantitat, el sistema, la producció, s'estanca.

Els intents que va fer el Govern espanyol de revitalitzar l'economia injectant mil.lers de milions que va haver de demanar prestats, s'han esvaït per l'absència de les necessàries reformes estructurals.

Ara, com es pot, tots els recursos disponibles (magres) s'apliquen a salvar l'ecomonia financera (el sistema bancari) compromés per la manca de cobertura de la morositat derivada de la disbauxa hipotecària i per acabar-ho d'adobar, per l'exposició a un deute sobirà quina solvència va baixant, ara aquí, ara allà, quasi cada dia. En el cas de les Caixes, que ja han passat a la història, la mala gestió i els "pelotazos" dels seus gestors polítics territorials les ha dut a no valer res.
Si no peta abans, el sistema financer no estarà refet fins el 2014: llavors s'anirà tornant poc a poc a la "normalitat" i tornarà a haver diners per finançar l'economia productiva.

Que tothom ho tingui molt present: les "retallades" són hereves de la disbauxa i indispensables, doncs ja no hi ha cap aixeta d'on raji prou per finançar el dèficit de les Administracions Públiques.

Mentrestant, les Administracions Públiques dediquen tots el temps i esforços a temps buscar crèdit sota les pedres i mirant de retallar on i com es pugui, sense poder-se dedicar a ajudar a l'economia productiva, que està abandonada a la seva sort amb unes ridícules "reformes estructurals" que només fan pesigolles a la crisi.

Mentrestant, inevitable l'augment de l'IVA al 20%, i amb això nova empenta a l'economia submergida.