L'any passat es va tancar l'any amb 1.114 persones ocupades (*) a Sant Pere de Vilamajor, i 1.215 pel que fa a Sant Antoni de Vilamajor.
A Sant Antoni la dada és la millor en un mes de desembre des del 2009, i a Sant Pere, més modesta, aconsegueix però superar la xifra d'ocupats que hi havia al desembre de 2012, situant-se no obstant a nivells del desembre de 2005.
Evolució de l'ocupació als municipis de Vilamajor. 2003-2013, mes de desembre
Aquesta dada puntual ja anticipa que la destrucció d'ocupació sembla estar tocant fons a Vilamajor, però cal observar-ho amb perspectiva:
Evolució mensual de l'ocupació als municipis de Vilamajor. 2003-2013
A la série mensual d'ocupació de la gràfica anterior ja s'observa que a Sant Antoni l'ocupació s'ha mantingut dins dels límits de l'estabilitat (forquilla de +-50 treballadors) en els darrers quatre anys, però l'estacionalitat de l'ocupació, sobre tot a Sant Pere de Vilamajor, aconsella fer l'anàlisi de tendències desestacionalitzant les séries mensuals, passant-les a mitjes anuals, obtenint-se així una imatge més clara de cóm està evolucionant l'ocupació:
Evolució mensual de l'ocupació als municipis de Vilamajor. Série desestacionalitzada 2005-2013
Amb aquest tractament estadístic, que representa la mitjana de treballadors ocupats en els darrers dotze messos, es confirma que, a Sant Antoni de Vilamajor, l'ocupació mitjana anual està separant-se dels mínimis del setembre de 2013 i ja iguala a la mitjana anual de l'abril del mateix any.
A Sant Pere de Vilamajor, l'intensa davallada iniciada al 2010, que ha deixat de banda uns 200 llocs de treball, va iniciar la seva recuperació després de tocar fons també al setembre de 2013, i, des de llavors, comença a remuntar molt tímidament.
En conjunt, doncs, ara per ara, es pot afirmar que la destrucció d'ocupació va tocar fons a Vilamajor al setembre de 2013, tot i que encara és massa feble com per afirmar que no hi haurà noves davallades.
Cal observar que l'ocupació mitjana al desembre de 2013 equival, a Sant Antoni, a la què existia al maig de 2006, i pel que fa a Sant Pere de Vilamajor, a la existent a l'octubre d'aquell mateix any.
Al conjunt de Catalunya la dada encara és més abismal: hi ha la mateixa ocupació que la que hi havia al 2002, 11 anys enrera, aquesta és la seqüela de la crisi (la mateixa ocupació que hi havia al 1999 si considerem només els treballadors de nacionalitat espanyola).
Tornant a Vilamajor, l'evolució de l'ocupació ha estat distinta entre els treballadosr autònoms i els assalariats, com palessen les gràfiques següents:
Evolució mensual de l'ocupació de treballadors autònoms als municipis de Vilamajor. Série desestacionalitzada 2005-2013
Evolució mensual de l'ocupació de treballadors assalariats als municipis de Vilamajor. Série desestacionalitzada 2005-2013
El creixement de l'ocupació en els anys de l'expansió va ser també en treballadors autònoms als dos municipis, especialment a Sant Antoni. En aquest darrer municipi, l'ocupació autònoma ha vingut resistint força la crisi, mantenint-se a nivells de 2007 i de 2010, amb una tendència al desgast, però indicativa d'estabilització en els tres darrers anys. A Sant Pere l'evolució dels treballadors autònoms ha compensat en bona part la davallada d'assalariats, de manera que continua a nivells aproximats de màxims històrics (dades similars a les de 2009), tot i malgrat la crisi.
Pel que fa als assalariats, l'aterratge de la crisi ha estat prou suau a Sant Antoni i des de la primavera del 2012 pràcticament s'ha mantingut estable l'ocupació assalariada del municipi, en termes desestacionalitzats, amb un petit repunt en el darrer trimestre de 2013. Malgrat aixó hi ha els mateixos assalariats que hi havia al municipi a mitjans de 2005.
A Sant Pere, tot i retardada fins al final de 2010, la destrucció d'ocupació assalariada ha estat molt intensa, per be que, com ja ho vèrem comentar en el seu dia, al mes de setembre de 2013 també es produeix una inflexió a la caiguda en barrena de l'ocupació assalariada, i al desembre es comptabilitza ja un trimestre d'aturada d'aquesta destrucció, tot i què encara sigui prematur per veure-la consolidada.
Sia com sia, amb les dades més recents, del desembre de 2013, es pot anticipar que la destrucció d'ocupació sembla haver tocat fons als municipis de Vilamajor, deixant però els nivells a vuit anys enrera.
De confirmar-se en els propers messos aquesta encoratjadora tendència, 375 llocs de treballs hauran quedat pel camí de la crisi, (200 a sant Pere i 175 a Sant Antoni) amb tot el què la xifra significa en el context social i familiar. Aquests llocs de treball, però no sembla que es puguin recuperar a mig termini, doncs la creació d'ocupació serà molt feble en els propers anys.
(*) Les dades base es refereixen als treballadors en alta laboral als diferents régims de la Seguretat Social el darrer dia de cada mes. Font: Tressoreria General de la Seguretat Social.
1 comentari:
I tenim en compta que els autónomos son l´ultim nivell de resistencia abans d´anar cap la total desocupació. N´hi ha molts parats q´han agafat el tema emprenedor com un últim recurs.
Publica un comentari a l'entrada