Què n'hem de fer del jovent?

De la mateixa forma que un gran pi mogut pel vent, la piràmide d'edats del nostre municipi evoluciona amb grans oscil·lacions en els darrers anys. A diferència del què pugui semblar a primera vista, el gruix del creixement demogràfic no vegetatiu s'ha centrat en adults de mitjana edat (25 a 40 anys), vinguts de fora, amb infants preexistents o de propera arribada.

Això, més llarg d'explicar, justifica la paradoxa de què realment, el jovent del poble es manté en una molt tímida evolució a l'alça. És interessant d'analitzar-ho.

Al 1996 residien a Sant Pere de Vilamajor prop de 300 joves d'entre 16 i 25 anys. Cinc anys després, al 2001, el nombre estava estancat, en 301.
Al 2005 es recupera la xifra fins els 313 joves d'aquest interval d'edat. Pràcticament la xifra ha estat estancada en els darrers 10 anys!

Tot això tenint en compte que en els darrers 5 anys han vingut a viure a Sant Pere 60 joves de 16 a 25 anys, per bé que han estat 98 els vinguts amb edats entre 26 i 30 anys.

En els darrers 10 anys el nombre de joves d'edats compreses entre 15 i 29 anys ha augmentat d'un 11%, mentre que la població empadronada ha crescut en el mateix interval d'un 64%.

Un altre dia explicaré més abastament aquesta desigualtat.

Per nombre absolut, l'evidència és concloent: el jovent de Sant Pere no representa una capa demogràfica abundant, és més, ha anat perdent pes específic en els darrers anys, en passar de representar (edats entre 15 i 29 anys) el 24% de la població total al 1996, al 15% en 2006. En una primera estimació considerant la hipòtesi d'una distribució equivalent de les piràmides d'edat de la població dels diferents nuclis, poc més de 400 joves es dispersarien en els veïnats, i no arribarien al centenar els residents al nucli i disseminats.
La visualització del jovent, considerant tant el nombre absolut com la dispersió geogràfica, no és important. D’aquí neix el primer problema; tenim uns 550 joves en el nostre poble i escassament tenen presència.

És interessant la comparació amb el nostre poble veí: Com pot ser que a Sant Antoni de Vilamajor, el jovent de 15 a 29 anys no pari de créixer? (Increment del 43% en els darrers 10 anys, i del 17% en els darrers 5 anys).

Que està passant a Sant Pere quan en els darrers 5 anys el nombre de joves entre 15 i 29 anys ha baixat un 3%, tot i créixer un 22% la població total, mentre a Sant Antoni aquest jovent ha crescut en el mateix interval un 17%, amb un creixement de la població total similar (23%)?

Evolució de la població jove a St. Pere: 2001-2006. Dades absolutes

El jovent no és cap “problema” a Sant Pere de Vilamajor; és el municipi que té un greu problema, a curt i llarg termini, del que ningú sembla tenir prou consciència.

L'estancament en nombre del jovent té en qualsevol cas les seves arrels en la irregular piràmide d'edat de Sant Pere de Vilamajor, i en la rotació de la seva població. En els darrers 6 anys han vingut a viure a Sant Pere un promig de 35 persones entre 15 i 29 anys (a excepció del 2002, en què només en varen venir 11). El nombre total no augmenta perquè hi ha un buit en la piràmide d'edats inferiors, que encara trigarà uns 5-6 anys a resoldre's. De continuar les tendències actuals, ben probablement al 2018 assolim la xifra de 1.000 joves entre 15 i 29 anys.

Sia com sia, ens trobem que actualment estan empadronats a Sant Pere de Vilamajor uns 550 joves d'entre 15 i 29 anys, més o menys els mateixos que hi havia fa 5 anys.

Actualment estancat en nombre i amb una presència dispersa, el nostre jovent sembla no existir, i d'existir, sembla molestar.

A més, tots aquest joves desapareixen del poble cada matí, per anar a l'Institut (ara ja no, per sort), a la Universitat o la feina, engruixint la població de dormitori típica del poble.

A llarg termini, aquest buit en la piràmide de població ocasionarà importants desjustos ("el forat demogràfic").

En aquestes condicions, seria una tasca molt meritòria que els joves es constituïssin en agents actius de la vida social, participativa o civil del nostre poble.

Tot plegat, sigui causa o efecte, el poble no ofereix acceptables condicions per al nostre jovent, destacant tres greus déficits:

- La manca d'uns espais propis i adequats per tal de formar part visible del teixit social de Sant Pere.
- La manca de llocs de treball per al jovent en el nostre municipi.
- Si el POUM no hi posa decidit remei, l'emigració del jovent per impossibilitat d'accedir a un habitatge.

Tres grans problemes sumats al desencaixat cicle demogràfic, als què, entre tots, per responsabilitat, hem de buscar resposta, i urgent, doncs si les coses continuen evolucionant al ritme actual, dels 650 joves d'entre 15 i 29 anys que hi podria haver a Sant Pere d'aqui a 5 anys, o els 1.000 d'aquí a 12 anys: ja veurem quants n'arribem a conservar.

Ens deixarem perdre dues generacions més de jovent sense ocupar-nos'en?

El tema no acaba aquí. Només són uns primers apunts per a la reflexió.