Últims articles:

3/12/09

L'atur continua enfilant-se a Vilamajor

Aquest novembre l'atur als municipis de Vilamajor ha augmentat de 38 persones, 18 a Sant Pere i 20 a Sant Antoni de Vilamajor. Són ja 672 les persones aturades a Vilamajor.

Evolució de l'atur a Vilamajor. Nov-2007/nov-2009

Amb aquestes pèssimes dades, Sant Pere arriba, amb 299 persones, a un nou trist rècord, mentre que Sant Antoni s'enfila fins els 373 aturats.

Evolució de l'atur als mucipis de Vilamajor. Nov-2007/nov-2009

La intensitat del creixement de l'atur ha estat aquest mes molt superior a les dades del conjunt del Vallès Oriental, doncs a la comarca l'atur ha crescut un 0,6%, mentre que a Vilamajor ho ha fet en el mes de novembre del 6,0%. A Catalunya l'increment també ha estat inferior, del 2,2% mensual.

Respecte el mateix mes de l'any passat, l'increment a Vilamajor ha estat del 48,3% (219 aturats més), repartit a raó d'un 42% d'increment a Sant Pere (88 aturats més) i un 54% més d'increment (131 persones més) a Sant Antoni de Vilamajor.


Evolució interanual de l'atur a Vilamajor. Nov-2007/nov-2009

Evolució interanual de l'atur als municipis de Vilamajor. Nov-2007/nov-2009 Dades en percentatges de variació respecte el mateix mes de l'any anterior.

Al conjunt de Catalunya l'increment interanual ha estat al novembre proper al 39%.

S'aprecien, no obstant tres factors d'evolució força interessants:

D'una banda l'estabilització al sosteniment de les taxes de creixement de l'atur, que a Sant Pere està oscil.lant des del mes de juliol entre el 40% i el 50% interanual, mentre que a Sant Antoni ho està fent per sobre, però des de juny entre el 50% i el 60%. Són dades però molt elevades, fet que fa pensar que l'atur no disminuirà respecte les dades actuals com menys fins bben entrat l'any vinent.

D'altra banda, es reflecteix que les mesures adoptades a principis d'any (Plan-E) han permès una treva entre els mesos de març a setembre, especialment fins a juny, però a finals d'estiu aquest impuls s'ha exhaurit completament, amb un creixement a partir de setembre més intens que el què hi havia a principis d'any.

Aquest fenomen s'aprecia clarament al gràfic següent:


Per últim, s'aprecia clarament en els gràfics següents que en les etapes de creixement (2006-2007) es produia tradicionalment a Vilamajor un component estacional que feia crèixer l'atur els mesos d'estiu, però a partir de setembre s'estabilitzava.
Començada la crisi a la segona meitat de 2008, aquest component estacional encara existeix, amb menor intensitat, però a finals d'estiu l'atur de fons continua surant de forma desbocada, producte d'una evident destrucció d'ocupació:

Evolució estacional de l'atur a Sant Pere de Vilamajor. 2006-2009
Evolució estacional de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor. 2006-2009

(Pot apreciar-se als gràfics també la contenció de l'atur en la primera meitat de 2009, pel factor indicat a l'apartat precedent).

Això corrobora la conclusió de què els problemes estructurals que ocasionen l'atur són ben patents, i que, passat el miratge de mesures artificials, que alivien, però no guareixen, l'atur continuarà malauradament creixent com menys tot l'any vinent.