Últims articles:

30/1/10

Més de la meitat de la població mayor de 16 anys no treballa


Tothom més o menys deu conèixer ja les dades de l'Enquesta de Població Activa del darrer trimestre de 2009. Eren de preveure, com ho és el fet de què a mitjans d'aquest any els aturats superaran els 4.600.000.


No analitzaré ara aquestes dades, sinò una altre que m'ha interessat, utilitzant les dades de l'enquesta.

Doncs resulta que des de començaments de l'any passat, a Espanya només la meitat de les persones de més de 16 anys (és a dir, en edat de treballar), efectivament treballa.

Dit d'altre manera, llevat de les tasques de la llar i altres similars, ja hi ha menys gent que treballa que persones que no treballen.

Propoció de la població ocupada respecte del total de la població major de 16 anys. 2005-2009
Font: Explotació de les dades de la EPA.

O sia, que d'una manera o altre, cada persona que treballa ha de mantenir, fet i fotut, una altra que no treballa, infants i adolescents apart.

Hem retrocedit als nivells de mitjans de 2004.

Propoció de la població ocupada respecte del total de la població major de 16 anys. 1996-2009
Font: Explotació de les dades de la EPA.

Si mirem les dades per Comunitats Autònomes, són encara més pertorbadores: només en set, entre les quals Catalunya, es supera la proporció 1 que treballa per 1 que no treballa.

Propoció de la població ocupada respecte del total de la població major de 16 anys per Comunitats Autònomes. Desembre de 2009
Font: Explotació de les dades de la EPA.

El rànquing l'encapçala Madrid, que en aixó també gaudeix dels privilegis de ser una Comunitat de funcionaris pagats per tots:
  • Aragó: 51,0%
  • Illes Balears: 51,9%
  • Catalunya: 51,7%
  • Madrid: 55,2%
  • Navarra: 53,4%
  • País Basc: 50,7%
  • La Rioja: 51,7%
Poseu les Comunitats del rànquing en un mapa; Madrid apart, què hi veieu?

Però molt probablement, en el primer semestre de 2010 un parell d'aquestes Comunitats cauràn de l'equilibri.

A Andalucia o Extremadura, només treballen 4 de cada 10 persones majors de 16 anys, i quasi una quarta part dels que treballen són empleats del sistema públic.

Cal tenir en compte que un 4,5% dels que treballen (843.000 persones a Espanya), no cotitzen a la Seguretat Social.
Les possibilitats reals d'aconseguir un estat del benestar, varen consolidar-se a mitjans de 2004, i s'han truncat a principis de 2009.

El miratge ha durat 4 anys i si no en som més per treballar, com menys haurem de treballar més anys per mantenir els que no treballen. De l'Estat no es podem fiar, doncs ja deu quasi 4 vegades el què ingressa en un any, i l'any passat va tenir que demanar prestat el 45% del que va gastar, doncs les arques estan buides.

Els nivells històrics de mitjans de 2007 trigarem com menys fins 2017 en recuperar-los: una dècada perduda que ens ha fet adelantar més de 10 anys el crack del sistema de pensions, que i res no canviés, arribarà al 2022.
I no us fieu del Fons de Reserva de la Seguretat Social, doncs només cobreix a data d'avui 8 mesos de pagament de pensions.

Qui ha governat de 2004 a 2009? Cal donar-li les gràcies!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Una tercera part restant, de segur que está a l´economía sumergida.