La teranyina de les caixes

La reforma del sistema financer espanyol, que bàsicament ha afectat a les caixes, i què consisteix, en paraules planeres, en juntar entitats perquè no entrin en fallida, ens ha liat en un maremàgnum de noms nous que ens despisten.

Molt semblant al que va passar amb els nous països que es van formar després de la caiguda de la URSS, que encara -com menys jo- no hem paït.

Aprofitant que el Banc d'Espanya ha publicat aquesta tarda les necessitats de capital del sistema bancari espanyol, que necessita ni menys ni més que 15.152 milions d'Euros per a reestablir l'equilibri patrimonial (un 1,5% del PIB) us faig a mans la "xuleta" del mapa de les noves caixes, amb indicació de la regió o país a què pertanyen i les dades publicades pel Banc d'Espanya relatives a les necessitats de capitalització.

Fixeu-vos que els grups de caixes catalanes (Unnim i CatalunyaCaixa) necessiten més d'un 50% del capital que ara tenen, i que tant Caixa Laietana com Caixa Penedés han hagut de desaparèixer per juntar-se en grups que també necessiten recapitalització. Quina diferència amb les caixes basques o aragoneses. Com a país no hem donat la talla... i hem quedat al nivell de la Comunidad de Madrid o la Comunitat Valenciana, a les què tant critiquem. Especialment preocupant el cas de les caixes gallegues, que han de duplicar el seus recursos propis si no volen ser nacionalitzades.

En total, el sistema bancari espanyol té un capital principal (equivalent als recursos propis) de 179.642 milions d'euros (un 17% del PIB), distribuïts entre 104.710 milions dels bancs, 65.564 milions de les Caixes i 9.367 de les Cooperatives de crèdit, resultant unes necessitats de recapitalització inferiors, en conjunt al 10%.

Val a dir que la reformada normativa europea de Basilea exigeix taxes de recursos propis molt inferiors, del 7% al 2019.

Són 12 les entitats que necessiten capitalitzar-se: 8 caixes amb 14.077 milions d'Euros de necessitst de capitalització, i 4 bancs, amb 1.075 milions d'euros de necessitats. Aquests diners els hauràn de buscar abans d'un any amb tres fonts bàsiques:

- Beneficis de desinversions dels seus actius,

- Transformació en bancs, fet que els permetrà captar capital entre inversors o a Borsa.

- Demanar diners al FROB, fons estatal per a evitar la caiguda del sistema, dels que ja s'han utilitzat en diversos "rescats", 11.560 milions.(*)

(*) El FROB (Fons de Reordenació Ordenada de la Banca) només disposa actualment de 6.445 milions d'Euros: 445 que van sobrar de la primera aplicació, 3.000 milions d'un crèdit pont suscrit amb diversos bancs el mes de juny de 2010 i 3.000 de deute emès per l'Estat al mes de gener. la dotació prevista als Pressupostos de l'Estat, d'enguany és de 21.000 milions, dels quals ja s'han finançat 3.000 amb el deute emès al gener.

En el millor dels escenaris, és a dir, si totes les caixes amb problemes es convertissin en bancs i els bancs amb insuficiència de capital es recapitalitzessin pel seu compte (via ampliacions de capital), les necessitats totals de capitalització dels sistema financer espanyol baixarien fins uns 5.000 milions d'Euros.

Ben aviat el Banc Central Europeu publicarà els "tests d'estress" de ls entitats financeres europees, fets amb una renovada metodolgia, dels quals es veurà les necessitats totals de recursos dels bancs i caixes espanyols, que alguns analistes xifren entre 90.000 i 120.000 milions d'Euros.

Amb aquestes exigències de capital, i amb l'endeuutament de moltes entitats, és de preveure que l'accés al crèdit s'endureixi encara més per a empreses i famílies, a l'hora que pugin els tipus d'interès, que en operacions per a PIME's ja estan entre el 8 i el 12%.

És criticable que l'incompetent govern de Zapatero, que sembla haver après economia en un curset del CEAC, hagi exigit taxes tant altes de capital principal a les entitats financeres espanyoles, doncs perjudica la concessió de prèstecs i tensa a l'alça els tipus d'interès. A Europa s'ha aprovat una pujada gradual en 8 anys, arribat, com he indicat, al 7% l'any 2019. Perquè ho ha fet així el desGovern espanyol? doncs per aparentar davant el món que tenim un sitema financer sòlid i regulat, i així poder colocar la enorme quantitat de deute públic que necessita en els propers anys, uns 120.000 milions.

Cal tenir en compte que els nivells d'exigència del capital principal a les entitats espanyoles oscil.len entre el 8% i el 10%, depenent de les característiques d'aquest capital, de manera que només cal multiplicar per 10 per tenir una idea del volum de deute del sistema financer espanyol.

Si la morositat augmenta per sobre de les provisions que ja han estat dotades amb càrrec al patrimoni de les entitats, o es correigeix a la baixa el preu dels pisos i solars que tenen les entitats en el seu actiu, aquest capital principal es reduirà, i ja veieu l'import total que té, que no arriba als 180.000 milions. 

Estem a la corda fluixa, i escorats cap el buit. Que la Providència ens acompanyi.