Com s'aconsegueixen regidors en les eleccions municipals: 130 vots

Víctor d'Hont, jurista i matemàtic belga, va idear el 1878 un mètode per repartir escons en les eleccions: el conegut Sistema d'Hont, que s'aplica a les eleccions espanyoles.

Veiem cóm funciona el sistema, amb un exemple comentat: el de les eleccions municipals a Sant Pere de Vilamajor del 2007. A la taula següent es fan els càlculs, atenent als vots aconseguits per cada formació:

Les dues primeres fileres corresponen als resultats aconseguits per les formacions que es varen presentar. A la columna de l'esquerra es posa el nombre de regidors a repartir.
Es van fent iteraccions, és a dir fases per a l'assignació d'escons, tantes com escons s'han de cobrir. A cada pas s'escull el regidor de la formació que tingui un quocient més alt en el nombre de vots: 1er. escó dividint per 1, 2on. escó dividint per 2. 3er. escó dividint per 3, i així successivament, el quocient es va reduïnt a mida que s'assignen escons. Veiem com va anar a Sant Pere de Vilamajor al 2007:

1ª iteracció (1ª filera): es divideixen els vots de cada formació per 1. S'escull el quocient més alt, en aquest cas de CiU, amb 363. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2.

2ª iteracció (2ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (CiU ha dividit per 2 doncs ja ha obtingut un escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a Esquerra. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2.

3ª iteracció (3ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (ERC ha dividit per 2 doncs ha obtingut un escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a GISP. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2.

4ª iteracció (4ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (GISP ha dividit per 2 doncs ha obtingut un escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a PSC. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2.

5ª iteracció (5ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (PSC ha dividit per 2 doncs ja porta un escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a CiU. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 3, doncs ja porta 2 regidors.

6ª iteracció (6ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (CiU ha dividit per 3 doncs ja ha obtingut un segon escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a ISP. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2.

7ª iteracció (7ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (ISP ha dividit per 2 doncs ha obtingut un primer escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a Esquerra. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 3, doncs ja porta dos regidors.

8ª iteracció (8ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (ERC ha dividit per 3 doncs ja ha obtingut dos escons). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a GISP. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 3, doncs ja porta dos regidors.

9ª iteracció (9ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (GISP ha dividit per 3 doncs ha obtingut ja dos escons). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a CiU. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 4, doncs ja porta tres regidors.

10ª iteracció (10ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (CiU ha dividit per 4 doncs ha obtingut ja tres escons). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent al PP. Es divideixen els vots d'aquesta formació per 2, doncs és el primer regidor que obté.

11ª iteracció (11ª filera): les formacions que en la iteracció anterior no s'han adjudicat escons continuen amb el mateix divisor (PP ha dividit per 2 doncs ha obtingut el primer escó). S'escull novament el quocient més alt, en aquest cas corresponent a C's. 

Com que són 11 els regidors a repartir, ja no es fan més iteraccions.

Fixeu-vos que amb uns quants vots més (dels que no van anar a votar), la resta de partits s'haguessin pogut quedar el regidor de C's, que va ser el darrer adjudicat, amb 109 vots:

- CiU amb 440 (77 més que els obtinguts).

- ERC amb 330 (33 més).

- GISP amb 330 (51 més).

- PSC amb 220 (28 més).

- ISP amb 220 (51 més).

- ICV amb 110 (27 vots més).

Un regidor costava al 2007 110 vots. Probablement en les presents eleccions cada regidor "costi" 130 vots (amb un 40% d'abstenció). Compte, que la concentració a 6 formacions en comptes de les 8 que hi havia al 2007 i l'increment probable de votants, farà pujar en nombre de vots per obtenir un regidor. Així, qui no aconsegueixi uns 130 vots més que el seu rival més proper segurament no s'endurà cap regidor més que aquella altra formació.

Interessant per als candidats tenir en compte els vots aproximats per barris i veïnats de Sant Pere de Vilamajor a les eleccions municipals de 2011: