Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), en el primer trimestre d'enguany s'han destruit a Espanya 766.000 llocs de treball, pujant l'atur de 803.000 persones.
En els darrers 12 mesos s'han destruit 1.311.000 llocs de treball (el 6,5% dels que hi havia) i els aturats han pujat de 1.836.000 persones (un extraordinari 84,5% d'increment).
Ara són, segons la EPA, 19.091.000 les persones ocupades, i 4.010.000 les persones sense feina, un 17,4% de taxa d'atur.
A Catalunya, segons la EPA, s'han destruit en el darrer trimestre 169.000 llocs de treball, i els aturats han pujat de 167.000 persones.
En els darrers 12 mesos la destrucció de llocs de treball ha estat de 304.000 (8,6%) i l'atur ha crescut de 332.000 persones, ni més ni menys que un 114% en un sol any.
Ara hi ha, segons la EPA 3.230.000 persones ocupades i 623.000 persones aturades, que dóna una taxa d'atur del 16,6%.
Una dada interessant de la EPA es refereix a la població de nacionalitat estrangera.
Els estrangers signifiquen el 14% dels ocupats totals, però el 26,4% dels aturats totals. La xifra d'aturats estrangers ha arribat en aquest trimestre a 1.058.000 perones, creixent més del doble -553.000- en els darrers 12 mesos.
Per cada 100 nacionals que treballen hi ha 16 immigrants que també ho fan, i entre els aturats la proporció creix fins 100 a 36.
Per cada 10 immigrants que treballa, 4 estan a l'atur, mentre que per cada nacional que treballa només 2 estan a l'atur.
Així, la taxa d'atur entre els nacionals és del 15,2%, però entre els immigrants, del 28,4%: la taxa d'atur entre els immigrants gairebé duplica la dels espanyols.
En els darrers 12 mesos s'han incorporat al mercat de treball 280.000 immigrants, que s'han sumat als 274.000 nous aturats que hi ha hagut. En canvi, s'han incorporat en el mateix interval 246.000 espanyols al mercat de treball que s'han afegit a 1.037.000 que s'han quedat sense feina.
S'està produint, però un fenòmen molt peculiar (entre d'altres) que consisteix amb una major propensió a la incorporació al mercat de treball per part de persones que es declaraven anteriorment inactives (que no estaven en disposició de treballar).
Així, a Espanya, en els darrers 12 mesos, la població en edat de treballar ha augmentat de 366.000 persones, i en canvi els que s'han incorporat com població activa han estat de 525.000. D'aquesta manera, en tant sols 1 any la taxa d'activitat ha passat a Espanya del 59,40% al 60,15%. Òbviament, gran part d'aquestes persones que s'han incorporat de nou al mercat de treball no han trobat feina, fet que explica una part de l'increment de la taxa d'atur.
Que hagués passat si la taxa d'activitat (persones que es declaren disposades a treballar respecte les que tenen edat de treballar) s'hagués mantingut en el nivell de fa tant sols 1 any?
Els resultats són força sorprenents:
- Hi hauria només 3.748.600 persones aturades, una taxa del 16,41%, 1 punt per sota.
- Entre els nacionals, l'atur seria del 14,38% (respecte el 15,24%), significant 2.757.400 aturats (195.800 menys que els que ara ho estan).
- Entre els estrangers, la taxa d'atur seria del 27,09%, i no pas el 28,39% actual, equivalent a 991.100 aturats, 66.500 menys que els que ara diuen estar-ho.
En resum, i simplificant, 262.200 persones que ara estan aturades ho estan pel simple fet d'haver passat d'inactius a actius, i no per haver perdut realment la feina.
A Catalunya, la comparació de l'atur per nacionalitats té encara un signe més marcat, doncs la taxa d'atur entre els espanyols és del 12,7% mentre que ja puja al 30,5% entre els immigrants.
Els estrangers representen a casa nostra el 16,3% dels ocupats (1 de cada 6) i en canvi són el 37,5% dels aturats (més d'1 de cada 3).
Els aturats de nacionalitat espanyola són 392.000 i els parats estrangers a Catalunya sumen ja 231.000 persones. Per cada 10 parats espanyols ja hi ha 6 parats estrangers a Catalunya.
Interessant també assenyalar que en els darrers 12 mesos gairebé no s'ha incrementat la població activa catalana de nacionalitat espanyola, doncs ho ha fet només de 4.400 persones, mentre que la població de nacionalitat estrangera ha sumat 23.000 nous actius al mercat laboral. En el darrer any hi ha hagut, però, 15.800 nous aturats (2.100 nacionals i 13.700 estrangers) que de fet han passat d'inactius a aturats, sense perdre una feina, doncs no treballaven.
La crisi ha fet que es perdessin a Catalunya 387.000 llocs de treball de nacionalitat espanyola i 207.000 entre els estrangers, una proporció molt més alta que al conjunt d'Espanya.
La clau de la immigració és bàsica per entendre la cruesa de l'atur a casa nostra, fins el punt que només en el darrer trimestre, segons la EPA, dels 167.000 nous aturats, 87.000 han estat de nacionalitat espanyola i gairebé els mateixos, 80.000, de nacionalitat estrangera, malgrat representen només el 20% de la força de treball.
Hi ha un canvi de tendència, doncs en els darrers 12 mesos 204.000 persones de nacionalitat espanyola han incrementat l'atur a casa nostra, i ho feien 128.000 de nacionalitat estrangera. Si comparem dos anys abans (primer trimestre de 2007 respecte primer trimestre de 2006), l'atur entre els catalans nacionals creixia de 8.000 persones, mentre l'atur entre els immigrants residents a Catalunya baixava de 13.000 persones.
En el 2007 (primer trimestre) l'atur disminueix entre els nacionals i augmenta entre els estrangers, situació que s'inverteix l'any següent. A partir de 2008 l'atur augmenta en els dos colectius, creixent la proporció d'estrangers aturats amb el pas del temps.
Variació interanual de l'atur i de l'ocupació en el primer trimestre: 2006-2009. Nacionalitat estrangera
Nota les columnes representen l'acumulat interanual en el primer trimestre de cada any.
De les gràfiques anteriors es pot observar que entre els nacionals la creació d'ocupació manté una tendència inversa que la variació de l'atur. En canvi entre els estrangers la creació d'ocupació és intensa fins el 2008, assolint una destrucció neta i increment de l'atur en el darrer any.
El màxim d'ocupació entre els nacionals va tenir lloc el 4rt. trimestre de 2007, amb 2.921.700 ocupats (ara en són 2.704.300), mentre que el màxim d'ocupació entre els estrangers es va produir el 2on. trimestre de 2008, amb 640.500 estrangers ocupats. (ara en són 525.900). El rècord d'ocupació a Catalunya es va assolir precisament el 2on. trimestre de 2008, amb un total de 3.549.700 ocupats (ara en són 3.230.200).
De la seva banda, el punt més baix de l'atur entre els nacionals va tenir lloc el 2on. trimestre de 2007, amb només 150.000 aturats (ara són 392.000). Entre els estrangers, l'atur més baix es va prodruir el 3er. trimestre de 2006, amb 55.500 aturats (ara en són 230.700). El punt més baix de la xifra d'atur es va produir el 2on. trimestre de 2007, amb 227.700 aturats (ara són 622.700 els aturats).
Les dades reflecteixen que els estrangers van entre 6 i 9 mesos per enrera dels nacionals quant a destrucció de l'ocupació i increment de l'atur, fet que fa pensar que la proporció d'aturats estrangers augmentarà encara més en els propers mesos.
En els darrers 12 mesos s'han destruit 1.311.000 llocs de treball (el 6,5% dels que hi havia) i els aturats han pujat de 1.836.000 persones (un extraordinari 84,5% d'increment).
Ara són, segons la EPA, 19.091.000 les persones ocupades, i 4.010.000 les persones sense feina, un 17,4% de taxa d'atur.
A Catalunya, segons la EPA, s'han destruit en el darrer trimestre 169.000 llocs de treball, i els aturats han pujat de 167.000 persones.
En els darrers 12 mesos la destrucció de llocs de treball ha estat de 304.000 (8,6%) i l'atur ha crescut de 332.000 persones, ni més ni menys que un 114% en un sol any.
Ara hi ha, segons la EPA 3.230.000 persones ocupades i 623.000 persones aturades, que dóna una taxa d'atur del 16,6%.
Una dada interessant de la EPA es refereix a la població de nacionalitat estrangera.
Els estrangers signifiquen el 14% dels ocupats totals, però el 26,4% dels aturats totals. La xifra d'aturats estrangers ha arribat en aquest trimestre a 1.058.000 perones, creixent més del doble -553.000- en els darrers 12 mesos.
Per cada 100 nacionals que treballen hi ha 16 immigrants que també ho fan, i entre els aturats la proporció creix fins 100 a 36.
Per cada 10 immigrants que treballa, 4 estan a l'atur, mentre que per cada nacional que treballa només 2 estan a l'atur.
Així, la taxa d'atur entre els nacionals és del 15,2%, però entre els immigrants, del 28,4%: la taxa d'atur entre els immigrants gairebé duplica la dels espanyols.
En els darrers 12 mesos s'han incorporat al mercat de treball 280.000 immigrants, que s'han sumat als 274.000 nous aturats que hi ha hagut. En canvi, s'han incorporat en el mateix interval 246.000 espanyols al mercat de treball que s'han afegit a 1.037.000 que s'han quedat sense feina.
S'està produint, però un fenòmen molt peculiar (entre d'altres) que consisteix amb una major propensió a la incorporació al mercat de treball per part de persones que es declaraven anteriorment inactives (que no estaven en disposició de treballar).
Així, a Espanya, en els darrers 12 mesos, la població en edat de treballar ha augmentat de 366.000 persones, i en canvi els que s'han incorporat com població activa han estat de 525.000. D'aquesta manera, en tant sols 1 any la taxa d'activitat ha passat a Espanya del 59,40% al 60,15%. Òbviament, gran part d'aquestes persones que s'han incorporat de nou al mercat de treball no han trobat feina, fet que explica una part de l'increment de la taxa d'atur.
Que hagués passat si la taxa d'activitat (persones que es declaren disposades a treballar respecte les que tenen edat de treballar) s'hagués mantingut en el nivell de fa tant sols 1 any?
Els resultats són força sorprenents:
- Hi hauria només 3.748.600 persones aturades, una taxa del 16,41%, 1 punt per sota.
- Entre els nacionals, l'atur seria del 14,38% (respecte el 15,24%), significant 2.757.400 aturats (195.800 menys que els que ara ho estan).
- Entre els estrangers, la taxa d'atur seria del 27,09%, i no pas el 28,39% actual, equivalent a 991.100 aturats, 66.500 menys que els que ara diuen estar-ho.
En resum, i simplificant, 262.200 persones que ara estan aturades ho estan pel simple fet d'haver passat d'inactius a actius, i no per haver perdut realment la feina.
A Catalunya, la comparació de l'atur per nacionalitats té encara un signe més marcat, doncs la taxa d'atur entre els espanyols és del 12,7% mentre que ja puja al 30,5% entre els immigrants.
Els estrangers representen a casa nostra el 16,3% dels ocupats (1 de cada 6) i en canvi són el 37,5% dels aturats (més d'1 de cada 3).
Els aturats de nacionalitat espanyola són 392.000 i els parats estrangers a Catalunya sumen ja 231.000 persones. Per cada 10 parats espanyols ja hi ha 6 parats estrangers a Catalunya.
Interessant també assenyalar que en els darrers 12 mesos gairebé no s'ha incrementat la població activa catalana de nacionalitat espanyola, doncs ho ha fet només de 4.400 persones, mentre que la població de nacionalitat estrangera ha sumat 23.000 nous actius al mercat laboral. En el darrer any hi ha hagut, però, 15.800 nous aturats (2.100 nacionals i 13.700 estrangers) que de fet han passat d'inactius a aturats, sense perdre una feina, doncs no treballaven.
La crisi ha fet que es perdessin a Catalunya 387.000 llocs de treball de nacionalitat espanyola i 207.000 entre els estrangers, una proporció molt més alta que al conjunt d'Espanya.
La clau de la immigració és bàsica per entendre la cruesa de l'atur a casa nostra, fins el punt que només en el darrer trimestre, segons la EPA, dels 167.000 nous aturats, 87.000 han estat de nacionalitat espanyola i gairebé els mateixos, 80.000, de nacionalitat estrangera, malgrat representen només el 20% de la força de treball.
Hi ha un canvi de tendència, doncs en els darrers 12 mesos 204.000 persones de nacionalitat espanyola han incrementat l'atur a casa nostra, i ho feien 128.000 de nacionalitat estrangera. Si comparem dos anys abans (primer trimestre de 2007 respecte primer trimestre de 2006), l'atur entre els catalans nacionals creixia de 8.000 persones, mentre l'atur entre els immigrants residents a Catalunya baixava de 13.000 persones.
Variació interanual de l'atur en el primer trimestre: 2006-2009
En el 2007 (primer trimestre) l'atur disminueix entre els nacionals i augmenta entre els estrangers, situació que s'inverteix l'any següent. A partir de 2008 l'atur augmenta en els dos colectius, creixent la proporció d'estrangers aturats amb el pas del temps.
Variació interanual de l'atur i de l'ocupació en el primer trimestre: 2006-2009. Nacionalitat espanyola
Variació interanual de l'atur i de l'ocupació en el primer trimestre: 2006-2009. Nacionalitat estrangera 
Nota les columnes representen l'acumulat interanual en el primer trimestre de cada any.De les gràfiques anteriors es pot observar que entre els nacionals la creació d'ocupació manté una tendència inversa que la variació de l'atur. En canvi entre els estrangers la creació d'ocupació és intensa fins el 2008, assolint una destrucció neta i increment de l'atur en el darrer any.
El màxim d'ocupació entre els nacionals va tenir lloc el 4rt. trimestre de 2007, amb 2.921.700 ocupats (ara en són 2.704.300), mentre que el màxim d'ocupació entre els estrangers es va produir el 2on. trimestre de 2008, amb 640.500 estrangers ocupats. (ara en són 525.900). El rècord d'ocupació a Catalunya es va assolir precisament el 2on. trimestre de 2008, amb un total de 3.549.700 ocupats (ara en són 3.230.200).
De la seva banda, el punt més baix de l'atur entre els nacionals va tenir lloc el 2on. trimestre de 2007, amb només 150.000 aturats (ara són 392.000). Entre els estrangers, l'atur més baix es va prodruir el 3er. trimestre de 2006, amb 55.500 aturats (ara en són 230.700). El punt més baix de la xifra d'atur es va produir el 2on. trimestre de 2007, amb 227.700 aturats (ara són 622.700 els aturats).
Les dades reflecteixen que els estrangers van entre 6 i 9 mesos per enrera dels nacionals quant a destrucció de l'ocupació i increment de l'atur, fet que fa pensar que la proporció d'aturats estrangers augmentarà encara més en els propers mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada