Creuant les dades de:
a) El creixement de població ha estat més que proporcional a la dotació de nous habitatges, degut a la conversió de segones en primeres residències. En concret, en els darrers 10 anys, 152 habitatges de segona residència s'han ocupat com primer habitatge, resultant que per cada 100 habitatges nous s'han ocupat com primera residència 32 segones residències).
No obstant, aquest model de creixement, per bé que no ha fet desenvolupar la construcció de nous habitatges, ha facilitat també una ràpida ocupació, en primera instància dels propis residents de lleure convertits en veïns residents. Aquesta fluïdesa, però, s'ha anat esgotant amb el pas del temps, (de 1988 fins 1998 s'ocupaven com primera residència 60 habitatges secundaris per cada 100 habitatges nous) i amb això frenant la vinguda de residents externs. La tendència residual seguint d'aquest model d'ocupació presenta ja marcadament una horitzontalitat asintòtica en les seves tangents gràfiques, és a dir, una disponibilitat neta propera a l'estoc estructural de segones residències, i per tant pràcticament nul.la.
b) La construcció de nous habitatges s'ha dut a terme, en els 10 darrers anys, en més d'un 80% en habitatges unifamiliars, sent molt puntual la construcció d'habitatges plurifamiliars en vertical o en filera. A més en la major part de l'habitatge unifamiliar de nova construcció, el promotor ha estat el propi futur resident.
c) Al ritme mig dels darrers anys, el sòl d'habitatge unifamiliar disponible per a la construcció quedaria esgotat en uns 27 anys.
d) L'anàlisi de regressió posa de manifest que, en les condicions dels darrers 10 anys, de posar-se en el mercat habitatge plurifamiliar, el sòl disponible per a aquest tipus d'habitatge s'esgotaria en el termini de 22 anys, per bé que en aquest cas el sòl potencial d'habitatge unifamiliar no arribaria a esgotarse fins d'aquí a 38-42 anys.
Les anàlisis de correlació amb les preferències d'elecció en condicions microeconòmiques de selecció d'alternatives en un mercat de competència perfecte, permeten concloure que la població hagués incrementat entre 1,7 i 1,9 vegades sobre l'increment real que hi ha hagut en els darrers 10 anys, en el cas de què s'hagués posat al mercat habitatge plurifamiliar.
Dit d'altre manera, s'ha restat creixement poblacional respecte el què hagués pogut assolir en els darrers anys, si s'hagués posat en el mercat un estoc suficient, en condicions de competitivitat de preus i qualitat, d'habitatge en edificacions plurifamiliars, fet del qual se n'ha beneficiat en termes comparatius, Sant Antoni de Vilamajor.
Les previsions per al futur a mig termini venen marcades per la incertesa general en el fenòmen immigratori i de l'accés a l'habitatge. Les variables fan pensar però que a partir del termini de tres anys, es podrien donar les condicions per a un mercat estimat de entre 60 i 80 habitatges nous en edificacions plurifamiliars, de promig anual, i en aquest cas una demanda residual d'habitatge unifamiliar de primera residència, de entre 15 i 25 habitatges anuals més.
- Ocupació del sól amb construccions
- Habitatges acabats
- Transformació de segones residències
- Evolució de la població per trams d'edat
- Dades comparatives respecte Sant Antoni de Vilamajor
a) El creixement de població ha estat més que proporcional a la dotació de nous habitatges, degut a la conversió de segones en primeres residències. En concret, en els darrers 10 anys, 152 habitatges de segona residència s'han ocupat com primer habitatge, resultant que per cada 100 habitatges nous s'han ocupat com primera residència 32 segones residències).
No obstant, aquest model de creixement, per bé que no ha fet desenvolupar la construcció de nous habitatges, ha facilitat també una ràpida ocupació, en primera instància dels propis residents de lleure convertits en veïns residents. Aquesta fluïdesa, però, s'ha anat esgotant amb el pas del temps, (de 1988 fins 1998 s'ocupaven com primera residència 60 habitatges secundaris per cada 100 habitatges nous) i amb això frenant la vinguda de residents externs. La tendència residual seguint d'aquest model d'ocupació presenta ja marcadament una horitzontalitat asintòtica en les seves tangents gràfiques, és a dir, una disponibilitat neta propera a l'estoc estructural de segones residències, i per tant pràcticament nul.la.
b) La construcció de nous habitatges s'ha dut a terme, en els 10 darrers anys, en més d'un 80% en habitatges unifamiliars, sent molt puntual la construcció d'habitatges plurifamiliars en vertical o en filera. A més en la major part de l'habitatge unifamiliar de nova construcció, el promotor ha estat el propi futur resident.
c) Al ritme mig dels darrers anys, el sòl d'habitatge unifamiliar disponible per a la construcció quedaria esgotat en uns 27 anys.
d) L'anàlisi de regressió posa de manifest que, en les condicions dels darrers 10 anys, de posar-se en el mercat habitatge plurifamiliar, el sòl disponible per a aquest tipus d'habitatge s'esgotaria en el termini de 22 anys, per bé que en aquest cas el sòl potencial d'habitatge unifamiliar no arribaria a esgotarse fins d'aquí a 38-42 anys.
Les anàlisis de correlació amb les preferències d'elecció en condicions microeconòmiques de selecció d'alternatives en un mercat de competència perfecte, permeten concloure que la població hagués incrementat entre 1,7 i 1,9 vegades sobre l'increment real que hi ha hagut en els darrers 10 anys, en el cas de què s'hagués posat al mercat habitatge plurifamiliar.
Dit d'altre manera, s'ha restat creixement poblacional respecte el què hagués pogut assolir en els darrers anys, si s'hagués posat en el mercat un estoc suficient, en condicions de competitivitat de preus i qualitat, d'habitatge en edificacions plurifamiliars, fet del qual se n'ha beneficiat en termes comparatius, Sant Antoni de Vilamajor.
Les previsions per al futur a mig termini venen marcades per la incertesa general en el fenòmen immigratori i de l'accés a l'habitatge. Les variables fan pensar però que a partir del termini de tres anys, es podrien donar les condicions per a un mercat estimat de entre 60 i 80 habitatges nous en edificacions plurifamiliars, de promig anual, i en aquest cas una demanda residual d'habitatge unifamiliar de primera residència, de entre 15 i 25 habitatges anuals més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada