Sobre la sostenibilitat de l'estat del benestar

Ara que es torna a posar en capçalera la sostenibilitat del sistema de pensions, m'he posat a recabar dades.

Són sorprenents.

Per començar, només cotitzem a la Seguretat Social un 42% de la població espanyola.
A Madrid, que és la Comunitat Autònoma on hi ha major proporció, s'arriba al 49%. A Extremadura a només el 36,5%. A Catalunya és d'un 46%, ocupant la segona posició.
Àlaba és la província espanyola amb més proporció de cotitzants, amb un 51% (Barcelona, la tercera, amb un 47%). A Ourense, Càdis i Zamora no s'arriba a 1 cotitzant per cada 3 habitants.

Conclusió: pocs que paguen el que gasten entre tots.

El pressupost dels ingressos de la Seguretat Social pel que fa a cotitzacions de tots els régims, és de pràcticament 100.000 milions d'euros per al 2009 (i ja veurem). Aquesta xifra és justament el 10% del PIB espanyol.

Però, què es gasta amb aquestes cotitzacions?

Com sabeu -hi ha que no se n'adona- és amb els diners recollits de la Seguretat Social que es paguen les pensions i altres prestacions del sistema (no pas la despesa santitària), i, si sobra quelcom, es va creant un fons de reserva, que ara mateix és de 57.000 milions d'Euros. L'any passat, per exemple, s'hi van dotar 11.000 milions d'Euros.

El mes de febrer es van gastar amb pensions contributives (jubilació, viudetat, incapacitat laboral permanent) 6.208 milions d'euros (apart, 473 milions més en pensions no contributives). Doneu-vos compte de què tot el "fons de reserva" no arriba ni a 10 mesos de pensions.

El mes de febrer es van gastar 2.503 milions d'euros en prestacions per desocupació.

Sumeu i multipliqueu per 12 mesos. Esgarrifeu-vos. (Ara entendreu les declaracions del President del Banc d'Espanya).

Penseu que 100 mil milions d'Euros són ni més ni menys que 16.638.600.000.000 (16,6 bilions) de les antigues pessetes. Els Euros amaguen les veritables xifres.

Quants paguen? Els afiliats a tots els sistemes de la Seguretat Social eren el mes passat 18.076.000 persones. (El mes de març han baixat a 17.967.000)

Quants cobren pensió? Els beneficiaris de pensions contributives (pensionistes) eren 8.468.000 persones (alguns d'ells els nostres pares i avis).

Quants cobren prestacions per desocupació? Els beneficiaris de prestacions per desocupació eren el mes passat (gener) 2.409.000 persones.

Sumeu: 18 milions paguen per 10,9 que cobren. Sí, llegiu bé.

També, si feu els números, la cotització mitja a la Seguretat Social (uns 500 Euros al mes) és inferior a la pensió mitja (uns 750 Euros) o la prestació per desocupació mitja (una mica superior), és a dir, per cada cotitzant, la Seguretat Social cobra menys que el que ha de pagar per cada un que cobra prestacions.

Els meus càlculs són que el sistema ja està al seu límit d'equilibri: 10 cotitzants per 6 perceptors. Dit d'altra manera, uns 62 cotitzants per cada 38 perceptors. A molt estirar, es podria sostenir emb un 60-40. Més enllà, o es pujen les cotitzacions o es baixen les pensions.

On està la paradoxa? Sempre s'ha parlat de que 2,5 treballadors manteníen 1 pensionista. Amb aixó, no es consideraven les prestacions per desocupació, que arribaben "només" a 1.000.000 de persones. Ara, aquests nous "jubilats temporals" es fan més visibles, doncs ara són 2,4 milions de persones, que es multiplica amb la pèrdua d'un altre milió més de cotitzants, apart dels propis jubilats i pre-jubilats que cada dia entren al sistema (més dels que en surten).

Des de principis del 2008:

- 1.200.000 persones han passat de treballar i cotitzar a cobrar prestacions per desocupació,
- 133.000 persones més han passat de treballar a cobrar una pensió, i
- 1.035.000 persones han deixat de cotitzar.

La balança es desequilibra perillosament.

Només en 7 Comunitats Autònomes espanyoles es manté una taxa que pot fer viable el sistema (un total de 8,6 milions de cotitzants per 4,5 perceptors). En altres 3 el sistema està justet, i en les 9 restants el sistema ja fa temps que és deficitari (8,4 milions de cotitzants per 5,7 milions de perceptors). Curiosament, Ceuta i Melilla formen part del G-7, per un curiós motiu que ara no m'entretindré en comentar, com tampoc el cas de Madrid. Catalunya no va especialment sobrada.

D'aquesta "balança fiscal" poc se'n parla.

Nombre de cotitzants a la Seguretat Social per cada perceptor de prestacions contributives

Astúries, s'endú la palma: té 1.100.000 habitants, dels quals 385.000 que cotitzen a la Seguretat Social, 50.000 dels seus aturats cobren prestacions per desocupació i 293.000 persones cobren pensions contributives. Gairebé per terços la seva població ha arribat a l'estat del benestar: 1/3 no treballen; 1/3 cobren un sou sense treballar i 1/3 treballen i mantenen els altres.

Ourense, Lugo, Zamora o Lleó són interessants també doncs en aquestes províncies, hi ha 1 cotitzant per cada 1 pensionista o perceptor de prestacions. Tot un rècord de sostenibilitat, sens dubte.

Qui paga aquesta disbauxa? Doncs el sobrant de les cotitzacions de les 7 CCAA que tenen "excedent". A grans trets, aquestes "mantenen" apart dels seus, a 685.000 perceptors dels 5.720.000 que tenen les 9 CCAA deficitaries.

Distribució dels cotitzants i perceptors per classes de CCAA

Però dels greuges en parlarem un altre dia.

Es parla ja obertament de què enguany el "fons de reserva", per a què ens entenguem, els estalvis de les nostres jubilacions, potser no augmentarà (l'any passat ho va fer d'11.000 milions d'Euros, i arriba ja, com deiem a 57.000 milions) sinò que fins i tot començarà a buidar-se (cal insistir que així i tot només dóna per 10 mesos de pagament de pensions).

Es parla ja obertament de què el sistema de pensions només és sostenible fins l'any 2025. I més enllà no hi ha solució, que un 13% del PIB no es treu cada any de la màniga així com així.

Es parla -per fi- obertament, de que al 2050 el nombre de persones majors de 65 anys es duplicarà a tota Espanya (bona part d'aquests, immigrants que ni tant sols viuran al país) i que caldrà retrassar l'edat de jubilació com menys 5 anys (actualment l'edat mitjana de jubilació és als 63 anys, i l'esperança de vida en promig de 83 anys). Els experts opinen que cada any a partir d'ara mateix i fins el 2040 s'hauria de retrassar 2 mesos l'edat de jubilació.

Però no es parla a l'hora de què no és sostenible que amb les cotitzacions de quasi 500 Euros al mes de 18 milions de persones es pretengui mantenir gaire més gent dels 11 milions actuals que cobren una prestació mitjana superior als 800 Euros al mes. O puja una banda de la balança, o baixa l'altra.
I diners d'un altre lloc no n'hi han, ni n'hi hauran; a no ser que es pugin els impostos.

El tema és seriós, poca broma, que ja estem veient que en aquest Segle XXI, quan plou, plou de debó.

A tota la resta d'Europa ja estan mans a la feina. Aqui no podem, i d'aqui a què poguem, ja veurem...