La gràfica següent correspon a l'evolució dels llocs de treball promig anual localitzats als municipis de Vilamajor en la última dècada:
Evolució dels llocs de treball dels municipis de Vilamajor: 2000-2009
Les sèries representen el promig anual de l'ocupació en cada trimestre (sèries desestacionalitzades).Interessant d'assenyalar que al primer trimestre de 2005, Sant Antoni atrapa Sant Pere en llocs de treball, distanciant-se paultainament, situació que es mantindrà més de tres anys, fins el segon trimestre de 2008, justament quan la crisi es fa evident.
A partir d'aquest moment, però, l'evolució dels llocs de treball d'ambdós municipis és força diferent, com s'aprecia millor al gràfic següent, que és un "zoom" de l'anterior:
A partir d'aquest moment, però, l'evolució dels llocs de treball d'ambdós municipis és força diferent, com s'aprecia millor al gràfic següent, que és un "zoom" de l'anterior:
Evolució dels llocs de treball dels municipis de Vilamajor: 2005-2009
Les sèries representen el promig anual de l'ocupació en cada trimestre (sèries desestacionalitzades).A finals de primer trimestre de 2008, Sant Antoni arriba al seu màxim històric en el promig anual de llocs de treball, amb 1.325. Fins a finals del tercer trimestre de 2009 perd 100 dels 330 llocs de treball creats amb l'expansió.
És d'apreciar que a Sant Antoni el creixement fort s'inicia més aviat, ja a finals de 2004, allargant-se fins finals de 2006, agafant a partir de llavors -amb menor força però- el recanvi de l'onada de creixement general d'abans de l'episodi de crisi.
A Sant Pere, en canvi, el creixement de l'ocupació és com un motor diesel, arrencant decidit ja a mitjans de 2003, amb taxes menors que a Sant Antoni, però més constants. Aquest creixement anticipat propicia que l'onada de l'expansió no sigui tant antensa com a Sant Antoni, fet que permet consolidar llocs de treball, i s'incorpora a aquesta onada més tard, a mitjans de 2007, quan pràcticament estava exhaurida, allargant-la un trimestre més que Sant Antoni, fins el tercer de 2008, justament en uns moments molt interessants, doncs estava a punt d'atrapar Sant Antoni en llocs de treball, fet que es dóna precisament en aquell moment.
Amb oscil.lacions, en el darrer any, el de la crisi, dubitatiu, Sant Pere es desinfla, però aconsegueix (de moment) mantenir l'ocupació estabilitzada, superant de 110 llocs de treball els existents a Sant Antoni de Vilamajor.
L'explicació d'aquestes interessants diferències és prou complexa, però en general s'aprecia la convivència en cada municipi de cicles diferents, amb una ocupació madura -i lligada en major proporció a l'expansió del consum residencial- a Sant Antoni, i en canvi un cicle de jove creixement molt important a Sant Pere uqe aquesta crisi, de moment, només ha aconseguit ralentitzar.
Podríem dir que el creixement de l'ocupació a Sant Antoni ha estat més "especulatiu", mentre que el de Sant Pere de Vilamajor s'ha fet sobre bases més sòlides, provinent en major proporció de noves activitats empresarials i autònoms implantades al municipi, mentre que a Sant Antoni s'ha degut més a la pròpia bonança de l'entorn. Dit d'altre manera, Sant Pere de Vilamajor acumula encara un potencial de creixement per sobre de la mitjana, fet que no passa ara per ara a Sant Antoni, més enquilosat en aquest sentit.
Es difícil trobar a Catalunya gaires pobles com Sant Pere de Vilamajor que estiguin aconseguint no destruir ocupació degut a aquesta ditxosa crisi. És d'extraordinària importància doncs, que Sant Pere dugui a terme una decidida política de reforçar, ja, aquest actiu tant important per tal de què l'ocupació al municipi pugui sortir reforçada de la crisi. Opció que, ara per ara, no sembla tenir Sant Antoni de Vilamajor.
Cal afegir, però, que les sèries de dades corrents posen de manifest importants oscil.lacions en l'ocupació a Sant Pere en els darrers trimestres, per la qual cosa la situació actual d'estabilització de l'ocupació al municipi haurà d'esperar la seva confirmació en els propers trimestres. No resulta exagerat pensar que potser, amb una lleu davallada entrats a 2010, Sant Pere de Vilamajor no perdi ocupació neta (però si que haurà abortat l'excel.lent creixement que duia abans de la crisi).
Pel que fa a Sant Antoni, les sèries corrents indiquen una tímida contenció a la baixa de la destrucció d'ocupació tot just en el darrer trimestre, la qual també haurà d'esperar per a verificar-se en els propers trimestres. De tota manera el comportament d'aquest municipi és similar al del conjunt dels municipis de Catalunya que han crescut en els darrers anys, fet que permet extrapolar una situació de creació d'ocupació avançada en el temps respecte el conjunt de Catalunya, però que haurà d'esperar al segon trimestre de 2010.
Les hipòtesis d'evolució futura són però molt immadures i cal agafar-les amb pinces.
És d'apreciar que a Sant Antoni el creixement fort s'inicia més aviat, ja a finals de 2004, allargant-se fins finals de 2006, agafant a partir de llavors -amb menor força però- el recanvi de l'onada de creixement general d'abans de l'episodi de crisi.
A Sant Pere, en canvi, el creixement de l'ocupació és com un motor diesel, arrencant decidit ja a mitjans de 2003, amb taxes menors que a Sant Antoni, però més constants. Aquest creixement anticipat propicia que l'onada de l'expansió no sigui tant antensa com a Sant Antoni, fet que permet consolidar llocs de treball, i s'incorpora a aquesta onada més tard, a mitjans de 2007, quan pràcticament estava exhaurida, allargant-la un trimestre més que Sant Antoni, fins el tercer de 2008, justament en uns moments molt interessants, doncs estava a punt d'atrapar Sant Antoni en llocs de treball, fet que es dóna precisament en aquell moment.
Amb oscil.lacions, en el darrer any, el de la crisi, dubitatiu, Sant Pere es desinfla, però aconsegueix (de moment) mantenir l'ocupació estabilitzada, superant de 110 llocs de treball els existents a Sant Antoni de Vilamajor.
L'explicació d'aquestes interessants diferències és prou complexa, però en general s'aprecia la convivència en cada municipi de cicles diferents, amb una ocupació madura -i lligada en major proporció a l'expansió del consum residencial- a Sant Antoni, i en canvi un cicle de jove creixement molt important a Sant Pere uqe aquesta crisi, de moment, només ha aconseguit ralentitzar.
Podríem dir que el creixement de l'ocupació a Sant Antoni ha estat més "especulatiu", mentre que el de Sant Pere de Vilamajor s'ha fet sobre bases més sòlides, provinent en major proporció de noves activitats empresarials i autònoms implantades al municipi, mentre que a Sant Antoni s'ha degut més a la pròpia bonança de l'entorn. Dit d'altre manera, Sant Pere de Vilamajor acumula encara un potencial de creixement per sobre de la mitjana, fet que no passa ara per ara a Sant Antoni, més enquilosat en aquest sentit.
Es difícil trobar a Catalunya gaires pobles com Sant Pere de Vilamajor que estiguin aconseguint no destruir ocupació degut a aquesta ditxosa crisi. És d'extraordinària importància doncs, que Sant Pere dugui a terme una decidida política de reforçar, ja, aquest actiu tant important per tal de què l'ocupació al municipi pugui sortir reforçada de la crisi. Opció que, ara per ara, no sembla tenir Sant Antoni de Vilamajor.
Cal afegir, però, que les sèries de dades corrents posen de manifest importants oscil.lacions en l'ocupació a Sant Pere en els darrers trimestres, per la qual cosa la situació actual d'estabilització de l'ocupació al municipi haurà d'esperar la seva confirmació en els propers trimestres. No resulta exagerat pensar que potser, amb una lleu davallada entrats a 2010, Sant Pere de Vilamajor no perdi ocupació neta (però si que haurà abortat l'excel.lent creixement que duia abans de la crisi).
Pel que fa a Sant Antoni, les sèries corrents indiquen una tímida contenció a la baixa de la destrucció d'ocupació tot just en el darrer trimestre, la qual també haurà d'esperar per a verificar-se en els propers trimestres. De tota manera el comportament d'aquest municipi és similar al del conjunt dels municipis de Catalunya que han crescut en els darrers anys, fet que permet extrapolar una situació de creació d'ocupació avançada en el temps respecte el conjunt de Catalunya, però que haurà d'esperar al segon trimestre de 2010.
Les hipòtesis d'evolució futura són però molt immadures i cal agafar-les amb pinces.
3 comentaris:
Hola Ricard,
A les Espanyes, molts discuteixen la legitimitat de l'Estatut pervertint els números. Malgrat que va votar obtenint un suport de més del 50%, si es calcula sobre el total de la població de Catalunya i tenint en compte la baixa participació... diuen que només té el suport del 36% dels catalans.
I a partir de diumenge 13D, molts criticaran les consultes independentites pel mateix motiu...
Tu que ets un expert amb la demografia. Una qüestió. La gairebé "sagrada" COnstitució espanyola del 1978 va ser aprovada en referèndum. Jo no la vaig votar entre d'altres coses pq no havia nascut. I, molts que havien nascut aleshores tampoc ho van fer pq encara no eren majors d'edat. És a dir, que el més jove que hagi votat la Constitució deu tenir avui 49 o 50 anys.
La qüestió és: Es pot saber + o - quin % de població actualment viva del total d'Espanya va votar "Sí" a la carta magna?
He fet uns càlculs prou aproximats, i jo diria que:
Només entre un 41% i un 45% de les persones que actualment tenen dret a votar el tenien al 1978.
Només entre un 36% i un 39% de les persones que actualment tenen dret a votar, varen votar afirmativament al referèndum de la Constitució Espanyola del 1978.
A sant pere de Vilamajor varen votar 274 persones, i 204 es van abstenir. 239 van votar-hi afirmativament.
Moltes gràcies Ricard! ;-)
Publica un comentari a l'entrada