Les pensions dels funcionaris costen 530 euros a cada família

A Espanya paguem entre tots les pensions dels funcionari de l'Estat i de les Forces Armades, quan es jubilen als ... 60 anys.

Veiem el perquè:

1. La immensa majoria dels treballadors pertanyen al Règim General. Les aportacions que fan durant la seva vida laboral es fan servir per pagar als que es van retirant. D'aquí la creació del Fons de Reserva de la Seguretat Social amb els excedents que -ara per ara- hem anat generant des del Pacte de Toledo.

2. El personal de l'Estat ara per ara pot abandonar als 60 anys el món laboral sense veure perjudicada la seva pensió, sempre que acumulin 35 anys de servei.

3. Els funcionaris de l'Estat, però, estan en un règim especial ("classes passives"). És a dir tenen la seva pròpia 'caixa' de pensions que només es fa servir per sufragar les seves jubilacions, no les de la resta.

4. Són classes passives a més dels funcionaris de l'Estat i Forces Armades, antic personal del Ministeri d'Educació (matèria després transferida a les autonomies).

5. Com que les quotes del personal públic no són suficients per costejar a tots els que es jubilen, l'Estat es recolza en la resta de contribuents per a cobrir les despeses, via impostos.

6. Els funcionaris autonòmics o locals si estan en el Règim General. Això significa que els seus quotes s'utilitzen indiferentment per pagar a empleats públics o no.

El president del Govern insisteix que cal treballar més anys en pro de garantir la viabilitat del sistema públic de pensions, encara que aquest reclam no és igual d'exigent per a tots.

Això és així perquè el mig milió d'efectius de l'Estat té un conveni especial dins de la Seguretat Social.
El seu funcionament és simple: el personal públic aporta anualment quotes socials, però no són suficients per garantir les seves pagues de retir, de manera que es complementen via impostos.

Dit d'altra manera: el personal estatal no col.labora a pagar les jubilacions de la resta d'empleats, pel fet que la seva caixa de pensions està separada.
En canvi a la resta de treballadors subvencionem amb els nostres impostos les pensions dels funcionaris de l'Estat.

Així, els pressupostos de 2010 preveuen que les quotes dels funcionaris sumaran 1.110 milions d'euros (1.088, en l'avanç de la liquidació), mentre que la despesa total necessaria és de 9.804 milions. En altres paraules, les quotes aportades només cobreixen el 11% de les despeses. La resta, 8.694 milions, es costeja amb impostos. Els ciutadans aportem el 89% de la partida que costeja la jubilació del personal de l'Estat.

Les pensions abonades a classes passives de l'Estat al gener de 2010, per CCAA

Dades en milions d'Euros. Reproduït del diari Expansion.

(Fixeu-vos en el gràfic les disparitats regionals d'on viuen els funcionaris de l'Estat jubilats).

Aquest any cada família aportarà 530 euros de mitjana a aquest fi.

Apart d'aixó, 990.000 funcionaris tenen un pla complementari de jubiliacions, que rep anualment aportacions de les Administracions Públiques. A Catalunya els partíceps d'aquests fons complementaris són 227.000 funcionaris.

Des de 2003, els Pressupostos Generals de l'Estat preveuen una partida per fer aquestes aportacions complementàries, gestionades per fons de pensions privats, del 0,5% de la massa salarial. Les aportacions públiques a aquests fons representen uns 150 milions d'Euros l'any.

Una informació poc coneguda és que per enguany, la Mesa de la Funció Pública ha acordat una rebaixa d'questes aportacions per al 2010, que serà només del 0,3% de la massa salarial d'aquest milió de funcionaris que tenen plans de pensions ciomplementaris.

Ara bé, també s'ha pactat que al 2013 es recuperi l'aportació del 0,5%, doncs al 2011 tornarà a pujar al 0,5%, i al 0,7% al 2012 per compensar la baixada d'enguany.

Mentrestant, el Funcionaris es queixen...