Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya ....

Quan jo estudiava, a Europa sempre hi havia quatre països a la cua: Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya, per aquest ordre.

Era un fet redundant que Espanya acompanyés sempre a aquesta altres països en la cua de gairebé totes les magnituds de desenvolupament i industrialització.

Ha passat molt de temps, i sense dubte aquests països han avançat molt, sobretot Espanya.

Però la crisi ha tornat a posar les coses al seu lloc i Espanya torna a posar-se al lloc on sembla ser que, malgrat les diferències, ara resulta que mai ha deixat d'estar.

Grècia ha hagut de ser rescatada per la Unió Europea i el FMI, avui li ha tocat el torn a Irlanda. Espanya i Portugal han tingut -i tindran- que fer dràstics plans d'ajustament per no caure al precipici.

Font del gràfic: Diari Expansión

Els quatre cuers cabalguen junts de nou!

Per cert, quan hom coneix que el Bons de la Generalitat ens costen en realitat un 7,75% doncs els bancs que s'encarreguen de comercialitzar-los reben ni més ni menys que un 3% de comissió, i que el Fons de Rescat engegat per la Unió Europea no és més que un prèstec avalat pels estats de la Unió, i que cotitza a un tipus d'interès superior al 7%, deute que estan adquirint sobre tot entitats financeres, observem un curiós cercle viciós: 

Els bancs han generat el gruix de la crisi -> els estats han d'endeutar-se per evitar la fallida de la banca -> els fons de rescat i el propi deute sobirà dels països en dificultats puja el seu interès a taxes molt elevades, i ara garantides -> els bancs més poderosos en comptes de prestar diners per a consum i inversió, adquireixen aquest deute d'alta remuneració i garantit.

La pujada dels tipus d'interès dels préstecs a famílies i empreses està servida i ja supera el 7%, i els bancs tenen poques ganes en prestar-ne, doncs disposen, ara, d'una inversió garantida a una remuneració que no veien des de fa deu anys.

Voilà! els bancs forts surten guanyant i el poder del capital financer es concentra cada cop en menys mans: la gran banca ha fet neteja amb la crisi... pagant-ho nosaltres.

I com que tota la creació d'ocupació feta a Espanya en els darrers anys no ha estat fruit de l'economia real, sinò de les ingents quantitats de diners que han entrat en el sistema procedents dels crèdits a famílies i empreses, no és d'estranyar que la nostra economia hagi hagut "d'amortitzar" 2 milions de llocs de treball que vivien del crèdit que ja no raja, ni rajarà en molt, molt de temps (a Irlanda, Grècia i Portugal les taxes d'atur oscil.len entre el 10 i el 14%, mentre que a Espanya s'han posat en el 20%).

Però no us emmoïneu, Espanya és massa gran per caure, i massa gran per ser rescatada si cau. La solució adoptada en el nostre cas és ben clara: quarentena per uns quants anys, que vol dir creixement lent, molt lent, i grans reformes estructurals. Dit amb altres paraules: se acabó lo que se daba.