La profunditat de la crisi des d'una altra perspectiva

Intensitat mitjana diària de trànsit de vehicles pesants a la AP-7
Desembre 1996-Octubre 2011

Font: Ministerio de Fomento. Sèries desestacionalitzades (mitjana anual mòbil).

Intensitat mitjana diària de trànsit de vehicles pesants a la A-7 Montmeló-Papiol. Desembre 1996-Octubre 2011

Font: Ministerio de Fomento. Sèrie desestacionalitzada (mitjana anual mòbil).

Vilamajor, zona ramadera

Explotacions i caps de ramaderia als municipis de Vilamajor. 2009

Font: Cens agrari 2009. IDESCAT

Balances fiscals = expol.li

Balança fiscal de Catalunya amb Espanya 1986-2009. Mètode del flux monetari

Font: Departament d'Economia i Coneixement. Dades en milions d'Euro

Una altra visió de la redistribució de rendes entre les CCAA

Apart de la participació en els impostos estatals, que en l'actual sistema arriba a quotes molt altes, una bona part dels ingressos de les CCAA espanyoles provenen de les transferències de l'Estat, i en menor mesura de les aportacions dels Fons Europeus.

En conjunt, l'Estat, a través dels diferents fons de redistribució (garantia, suficiència, compensació interterritorial, etc.) i sumant-li els poc més de 3.000 milions dels Fons Europeus destinats a les CCAA (dels quals Andalucia i Extremadura s'enduen el 60%), han aportat a les CCAA durant el 2011 un total de 25.793,9 milions d'Euros, que signifiquen poc més del 20% dels ingressos no financers totals del conjunt de les CCAA.

Però el repartiment d'aquestes transferències és molt desigual, doncs intenten corrgir "desequilibris". Així, Andalusia s'endú el 29,2% d'aquestes transferències, quan només representa el 17,9% de la població total, i Extremadura el 7% de les transferències, quan tot just arriba al 2,4% de la població espanyola.

Però és Canàries, seguida molt d'aprop per Extremadura, la Comunitat que més transferències rep de l'Estat i dels Fons Europeus en termes per càpita.

L'espanya més "rica" veu molt minvades les aportacions de l'Estat, en un grup format per Catalunya, Païs Valencià, Illes Balears i la Comunidad de Madrid, i òbviament el País Basc i Navarra que ja tenen els seus ingressos del Concert. La gràfica següent és molt reveladora:

Transferències de l'Estat i de la UE. Euros per càpita. CCAA 2011

Nota: les dades de Illes Balears i Madrid resulten negatives en tractar-se de CCAA amb renda més elevada i que reben per impostos estatals una proporció més elevada del què correspon a la seva riquesa interior (a Catalunya i altres comunitats els passa el mateix en alguns dels fons de redistribució).

Font: Elaboració pròpia amb le sdades de l'execució pressupostària de les CCAA de l'any 2011 (Ministerio de Hacienda y AAPP) i els padrons municipals a 1-1-2011 (INE).

En termes relatius respecte els seus ingressos, les transferències signifiquen el 58% dels ingressos no financers totals de Canàries, i el 50% en el cas d'Extremadura. catalunya només ingressa un 9,2% del seu pressupost amb transferències de l'Estat i de la UE.

Aragó, en tots els casos, és la CCAA més equilibrada.

Proporció dels ingressos no financers de les CCAA que provenen de transferències de l'Estat i de la UE. 2011

Nota: les dades de Illes Balears i Madrid resulten negatives en tractar-se de CCAA amb renda més elevada i que reben per impostos estatals una proporció més elevada del què correspon a la seva riquesa interior..

Font: Elaboració pròpia amb le sdades de l'execució pressupostària de les CCAA de l'any 2011 (Ministerio de Hacienda y AAPP).

Aquesta gràfica equival al nivell de "subsidi" de cada CCAA,en el què Catalunya ha deixat d'ingressar més de 2.200 milions respecte el promig, a favor d'altres CCAA més "pobres".

En aquesta anàlisi, per les dades utilitzades, no s'inclouen les inversions i serveis que, amb els Pressupostos Generals de l'Estat, es fan a cada CCAA (per exemple, fins a juny de 2011 Andalusia i Galícia, per meitats, van acaparar el 18,5% de les inversions de l'Estat, i Catalunya el 6,6%).

Cal tenir en compte també que entre les trasnferències que rep Catalunya estan incloses les aportacions a serveis transferits que no tenen altres CCAA, com ara Institucions Penitenciàries o la Policia Autonòmica.

Qui es menja el crèdit?

Variació anual del crèdit total als sectors residents. Espanya

Dades en mil.lers d'Euro. Evolució des de desembre de l'any anterior. Font: Banc d'Espanya

Evolució dels saldos totals del crèdit als sectors residents. Espanya

 Dades en mil.lers d'Euro. Font: Banc d'Espanya

Atur al febrer: 815 persones

 

El deteriorament de l'ocupació i l'increment de l'atur estan arribant a casa nostra a fites insospitades. 

Evolució de l'atur a Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni)

Aquest mes de febrer hem superat àmpliament la xifra de 800 aturats, exactament 815 persones estan apuntades a les llistes del SOC. Impensable arribar a aquesta tant alta quota, més d'un centenar d'aturats en relació amb el febrer de l'any passat.

Des del mes de juliol  de l'any passat l'atur ha repuntat amb maleïda força, i ja portem doncs set mesos enfilats cap amunt.

Evolució comparativa de l'atur als municipis de Vilamajor

 Sant Pere de Vilamajor: evolució de l'atur

 Sant Antoni de Vilamajor: evolució de l'atur

 Sant Pere de Vilamajor: evolució mensual comparada de l'atur

  Sant Antoni de Vilamajor: evolució mensual comparada de l'atur

Fer previsions en aquestes circumstàncies és una quimera, i segons sembla pel panorama general estarem encara un any ben bó veient com s'enfila l'atur. En tot cas les dades reflecteixen una major contenció de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor que a Sant Pere en els darrers mesos.

Taxes interanuals de creixement de l'atur. Comparació amb el conjunt de Catalunya

 

En termes d'impacte de la població, tot i què l'atur a Sant Pere és d'unes 100 persones menys que a Sant Antoni, també la població és menor. La gràfica següent presenta les "pseudotaxes" d'atur corresponents al mes de desembre de cada any als respectius municipis:

"Pseudotaxa" (*) d'atur als municipis de Vilamajor. Dada a desembre de cada any

(*)  Proporció de l'atur registrat respecte la població d'entre 18 i 64 anys. És diferent a la taxa d'atur per quant no té en compte la població que no està en disposició d'activitat laboral (la població activa en el conjunt de Catalunya supera el 75% en aquest tram d'edat).

A excepció de la treva del 2010, tradicionalment la "pseudotaxa" d'atur de Sant Pere ha estat lleugerament superior a la de Sant Antoni. Al mes de febrer es supera el 13%, que ve a equivaldre, aproximadament, a una taxa d'atur convencional del 17%.

Consums d'aigua a Vilamajor

Al llarg de 2010 s'han consumit als municipis de Vilamajor 795.000 metres cúbics d'aigua potable de la xarxa (2,18 milions de litres d'aigua diaris).

A Sant Antoni de Vilamajor el consum ha estat de 352.000 metres cúbics (reducció del 7,3% respecte el 2009) mentre que a Sant Pere de Vilamajor ha arribat als 443.000 m3 (amb un espectacular augment respecte l'any 2009 del 11,8%).

Consum d'aigua als municipis de Vilamajor (metres cúbics per any)

No obstant, en termes per càpita, a Sant Antoni de Vilamajor el consum s'ha mantingut a nivells similars al 2006, amb 63,8 metres cúbics per habitant empadronat, mentre que a Sant Pere l'augment del consum per habitant (empadronat) és imparable, arribant als 105,4 metres cúbics anuals per habitant empadronat.

Consum d'aigua per càpita (metres cúbics per habitant i any)*

* La població correspon al promig dels habitants empadronats al llarg de cada any.

La diferència entre els consums per habitant de Sant Pere (un 60% més de consum per càpita anual que Sant Antoni de Vilamajor) s'explica per tres factors diferencials de Sant Pere de Vilamajor:

a) El model residencial de vivendes unifamiliars aïllades (dels més alts de Catalunya, amb més del 85% del total) catastròfic per a la sostenibilitat mediambiental,
b) La població estacional de segona residència (de l'ordre del 30% per sobre de l'empadronada) que principalment es concentra en els mesos estivals, de màxim consum d'aigua.
c) També és de destacar el major consum d'aigua de la xarxa per part del sector industrial, més desenvolupat a Sant Pere de Vilamajor.

Evolució relativa del consum d'aigua per càpita als municipis de Vilamajor. Base 2005=1

Malgrat l'imparable creixement del consum per càpita a Sant Pere de Vilamajor, després del greu episodi de sequera del 2008 l'increment a Sant Antoni ha estat equiparable (d'un 7,0% anual) en comparació amb l'augment anual del 6,2% a Sant Pere de Vilamajor.

Font de les dades: ATLL i padrons municipals d'habitants.

Evolució de la població en edat escolar a Vilamajor

Actualment (desembre de 2011) la població en edat escolar, és a dir, de 0 a 18 anys és en el conjunt dels municipis de Vilamajor de 2.314 nois i noies.

Evolució de la població en edat escolar a Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni): 2006-2011

La població en edat escolar als municipis de Vilamajor. Situació a finals de 2011

En els darrers 5 anys la població en edat escolar ha augmentat d'un 15%, mentre que la població total dels dos municipis ha incrementat d'un 13% en el darrer lustre.

L'increment sofert en els darrers cinc anys (de 301 nois i noies fins als 18 anys) contrasta però amb el sofert en els cincs anys anteriors a aquests (de 2001 a 2006) en què l'augment va ser molt superior, de 578 alumnes potencials.
En efecte, el ritme de creixement de la població en edat escolar s'ha estabilitzat en els darrers anys (pel fré de les immigracions) i tot fa pensar que continuarà així en el mig termini.

Destacar que en els darrers 5 anys no ha augmentat gens la població conjunta entre els 0 i 4 anys, en comparació amb els 171 nois i noies d'aquest tram d'edat del quinquenni precedent. Tampoc han augmentat en el seu conjunt els joves en edat de Batxillerat-Cicles de 2on. grau.

En canvi han experimentat un major increment els joves de 13 a 17 anys (ESO).

Increment de la població en edat escolar a Vilamajor (Sant Pere i Sant Antoni) en els dos darrers quinquennis

L'evolució demogràfica previsible en els propers anys és fonamental per tal de programar els recursos educatius. En aquest sentit hom pot esperar que en el mig termini la població en edat escolar de Vilamajor s'estabilitzi en una demanda potencial de fins a 6 línies de 25 alumnes en el conjunt dels nivells educatius.

Actualitzada la nova base de càlcul per al IPC a partir de gener

Atenent a l'Enquesta de Pressupostos Familiars i a altres canvis en les pautes de consum, l'Institut Nacional d'Estadística ha actualizat la cistella d'articles que s'inclouen per al càlcul de l'IPC.

Per exemple, apart de modificacions en la valoració d'aliments frescs, s'han eliminat els discos CD gravables o el lloguer de películes, i s'han inclós els "tablets" i els discs durs portàtils, o nous serveis com la fotodepilació o els logopedes.

A la taula següent podeu observar cón han quedat les ponderacions dels diferents grups d'articles en el IPC, comparant-les amb les vigents fins al 2011.

Aquesta revisió ja s'aplicarà en la dada de l'IPC del gener.

Font: INE

Doneu-vos compte que a Espanya la despesa en Educació que paguen les famílies no arriba al 1,4% de les despeses de consum familiar, mentre que a la Sanitat s'hi dedica el 3,21% d'aquest consum. En conjunt la població espanyola dedica aquestes dues partides, de la nostra butxaca en promig de l'Estat, gairebé tant com en Comunicacions. 

Davant de les retallades a l'Estat del Benestar de Franc que ens pensavem tenir, convé reflexionar aquestes dades.

La mostra d'articles de l'IPC es recull en 29.000 establiments de 177 municipis (totes les capitals de província i 125 altres municipis). En 97 municipis es recull tota la mostra d'articles que pondera per al IPC, en 44 municips es recull tota la mostra d'alimentació i part de la resta de la cistella, i en 36 aproximadament la meitat dels articles de la mostra. 

En total es recullen els 220.000 preus de 489 tipus d'articles amb què s'elabora mensualment l'IPC.

Seria interessant que cadascú fes un estudi per comparar la pròpia despesa familiar amb les ponderacions de l'IPC (recordeu que no s'inclouen en l'index l'adqusició d'habitatge ni la de vehicles, tot i que si el lloguer i el consum de benzina i reparacions).

Grècia: entendre una mica més les claus del problema

Quina és la situació actual a Grècia?

Població: 11.400.000 habitants
PIB: 221.000 Milions d’Euros (similar al de Catalunya).
Deute 2011: 350.000 milions d’Euros (160% PIB). Al 2005 el deute ja arribava al 100% del PIB.
Deute 2012: 381.000 milions d'Euros (173% PIB).
Tipus d’IVA: 23%
Funcionaris: 700.000
Salari Mínim Interprofessional: 750 € (Espanya 748 €).
Economia submergida: 35-40% (Espanya 23%)
Taxa d’atur: 16%
PIB 2011: -5,5%. 2012: -2,8%
Dèficit Públic: -9% PIB (2012 5,4%).

El deute públic ronda el 160% del PIB, una xifra insostenible (el deute és qualificat al mateix nivell que Zàmbia o Libèria, per posar dos exemples). Els tipus de finançament fan inviable l'accés de Grècia al mercat (per a les lletres a tres mesos, es demana un 14% i per al deute a un any, fins a un 540% -no sobra cap zéro-). 

Grécia només es financia dels préstecs del rescat de la UE (que no computen com deute públic), i per aixó se li exigeix que faci més reformes per estalviar despeses.

Al maig de 2010 ja se li va concedir, per a què no entrés en fallida, un préstec de 110.000 milions, que s’ha anat alliberant de mica en mica (coincidint amb les reformes estructurals). El darrer pagament a compte se li ha fet a principis de gener, per 8.000 milions.

El 20 de març li venç un pagament de 14.500 milions de deute públic i no té diners per pagar. De fet no genera prou ingressos ni per pagar les nòmines. Se li donaran més diners, però ha de fer noves reformes. El darrer tram dels préstecs de la UE, de 18.000 milions s’haurien de pagar al juny, però encara li manquen més diners perquè el déficit continuarà en els propers anys i ha d'anar tornant el deute.  (S'estima que el límit per estar de nouen els mercats és un deute del 120% sobre el PIB, i al 2012 el deute grec podria arribar al 170% del PIB).

La Troika (que agrupa la UE, el BCE i l'FMI) li va prometre a l'octubre passat un nou paquet de 130.000 milions a partir de juny, però a canvi li exigeix reduïr el déficit (estimat del 5% del PIB per al 2012), en uns 3.300 milions d’Euros més per al 2012.

Si no rep diners abans del 20 de març, Grècia entrarà en fallida.

(Dit al marge: us imagineu el què significa per als pressupostos de l'Estat Grec haver de pagar interessos de deute per un import superior al 7% del PIB cada any?).

Què és el que impedeix arribar a un acord?

Les dificultats rauen en el calat de les reformes que vol imposar la Troika, que exigeix una retallada pressupostària complementària de 3.300 milions en els pressupostos de 2012 (que ja han reduït la despesa en 5.000 milions i incrementat els ingressos en un 7% amb més impostos), entre les què s’inclouen una retallada del 20% en les pensions de més de 1.000 € i acomiadament d'almenys 15.000 funcionaris (150.000 funcionaris fins el 2015).

Completen els 3.300 milions la reducció de 400 milions d’inversió pública i 300 milions del pressupost de Defensa.

Apart, se li exigeixen reformes estructurals com una reducció del 22% en el salari mínim (per a les noves contractacions, deixant-lo en 585 €), liberalització de sectors tancats, l’abolició de convenis col.lectius o la congelació dels sous fins que l'atur no arribi al 10%. Apart de tot el què ja ha fet Grècia per posar-se al dia.

Avui mateix els partits polítics a l'oposició de Grècia accepten totes les condicions, menys la retallada d’un 20% de les pensions superiors a 1.000 € mensuals (el sistema de pensions ja ha sofert una retallada). És aquest el principal escull, amb grans onades de protestes de la població grega. L’estalvi d’aquesta mesura seria de 300 milions d’Euros.

Coma a mesura transitòria, s’ha proposat la creació d’un compte bloquejat per anar pagant els interessos del deute, i evitar “in extremis” la fallida, si no s’arriba a un acord.

A més com a condició necessària per al nou prèstec, s’està ultimant amb els creditors privats de deute grec (que tenen uns 200.000 milions de deute), una quita (pérdua) dekl 50% d’quest deute (els tornaran només la meitat del què varen invertir), fet que aliviaria el deute en 100.000 milions, reestructurant el deute restant amb terminis més llargs i menors insteressos (del 3,6%). EL BCE, qui també té deute grec, podria completar una quita d’una altres 11.000 milions.

Aquest acord amb els creditors privats hauria d'estar llest per al dilluns que ve com a molt tard si es vol que doni temps a que tots els creditors participin en l'acord abans del 20 de març. Realment, sí que s'està acabant el temps.

Sortida de l’Euro?

La única solució alternativa, que té avantatges i molts inconvenients, és que Grècia surti de l’Euro i torni al Dracma (fet que immediatament produiria una devaluació d’un 50% de la moneda interior i què implicaria una nova renegociació del deute (ara de tots els deutes públics i privats que actualment es nominen en Euros). Es canviarien els Euros pel nou Dracma devaluat. Grècia no té tampoc reserves de divises ni, tampoc, d'Euros.

L’escenari seria a més d’una hiperinflació i per tant un empobriment immediat dels grecs. A canvi, Grècia quedaria lliure per dur a terme les polítiques econòmiques i monetàries que considerés oportunes; sense crèdit exterior, per molts anys, clar està. És a dir, els grecs serien artífexs del seu futur.La situació sembla que seria similar a la del "corralito" argentí de fa uns anys. Argentina se n'ha sortit, però cal tenir en compte que llavors l'economia mundial anava vent en popa.

No es descarta però davant aquesta possibilitat que Europa continués ajudant Grècia. No en va és el principal tenedor de deute grec (en especial francesos i alemanys).

Es calcula que uns 200.000 milions d'Euros han sortit de Grècia cap a altres països descomptant la sortida de l'Euro.

Cal tenir en compte que l'ajustament -com en el cas d'Espanya- no pot ser monentani, sinò que haurà de continuar per uns quants anys més, fet que subleva la població grega, que ha vist com tot el seu progrés socioeconòmic (finançat amb prèstecs, com a Espanya) retrocedirà als nivells de principis de segle XXI.

Mentrestant... Els taurons ja tornen a apuntar cap a Portugal.

(Espero que aquesta breu síntesi us ajudi a entendre millor les claus del què passa amb Grècia).