Bankia, comprendre l'epíleg d'un procés de "nacionalitzacions" bancàries

Qué és BANKIA?

BANKIA, és una entitat financera que aglutina mitja dotzena de caixes d'estalvis:

- Bancaixa (propietària al seu torn de Banco de Valencia)

- Caja Madrid

- Caixa Laietana

- Caja Canarias

- Caja Ávila

- Caja Segovia y Rioja

Com es pot comprovar, el gruix de BANKIA són els emblemes del "pelotazo"; les grans caixes de Madrid i del País Valencià enmerdades fins el coll amb el totxo i altres desmadres PPopulars.

BANKIA acumula una gran part dels "crèdits tòxics del totxo" del sistema bancari espanyol, per uns 38.500 milions d'Euros, dels quals 18.500 estan sense cobrir.

Què és BFA?

Les set entitats van crear un "holding", el Banco Financiero y de Ahorros (BFA) aportant-hi el seu capital abans de convertir-se en bancs (és a dir abans de convertir-se en societats de capital per accions), passant BANKIA a cotitzar a Borsa.
Apart, BFA es va quedar amb el sòl i els crèdits dubtosos de les caixes que engloben la marca BANKIA.

Caja Madrid poseeix (posseia) de BFA el 52,1% seguida per Bancaixa amb el 37,7%. Les altres cinc entitats, participacions menors entre l'1,3% i el 2,5% fins completar el 100%.

BFA va rebfre del FROB un ajut (crèdit) de 4.465 milons d'Euros quan va assumir les caixes que el formen.

De qui és actualment BANKIA?

El principal accionista de BANKIA és actualment BFA, qui té més del 45% del capital de BANKIA. La resta del capital de BANKIA està en mans d'inversors privats i particulars que van comprar accions quan BANKIA va passar a ser un banc, entre els què es destaquen:

- Fundación MAPFRE: 4,3%

- Banco de Santander Central Hispano: 2,2%

- Caixabank: 1,5%

- Mutua Madrileña: 1,5%

- Banc Sabadell: 0,7%

- Banc Popular: 0,6%

De la seva banda, BANKIA és accionista d'algunes empreses importants com ara:

- NH Hoteles: 10,09%

- IAG (Iberia-British Airways): 12,09%

- Metrovacesa: 19,07%

- Realia: 27,65%

- Mecalux: 20%
- MAPFRE: 14,99%
- IBERDROLA: 5,4%
- INDRA Sistemas: 20,12%

Què ha passat?

Simplement, en els comptes de 2011, BFA (accionista majoritari de Bankia) Rodrigo Rato va valorar la participació en Bankia en el balanç de BFA per 12.000 milions. Deloitte, l'auditor s'hi va negar, doncs el valor comptable de la participació només arribava a 8.500 milions, i el seu valor en Borsa d'uns 5.500 milions. L'auditor acceptava com més 8.500 milions pel valor de la participació de BFA en Bankia, és a dir, que BFA tenia que assumir un ajustament patrimonial de 3.500 milions, que la deixava en situació de fallida técnica a tenor dels requisits de capital mínim del Banc d'Espanya.

Rodrigo Rato, que portava les regnes de BFA ja va rebre el primer pal en veure rebaixat el seu sou de 2,4 milions d'Euros fins els 600.000, ara fa un parell de mesos, i va ser forçat dilluns passat a dimitir, i es va posar al front de l'entitat un expert banquer jubilat-milionari del BBVA, de cognom impossible, José Ignacio Goirigolzarri, encarregat de pilotar el procés de reestructuració. És un excel.lent professional i cal confiar-hi. (A més com que ja cobra els seus 5 milions anuals de jubilació del BBVA no ha de saquejar).

Davant d'aquesta situació, com era previsible, el Consell d'Administració de BFA, format en la pràctica totalitat per parents (també un parent de l'Aguirre) ex-dirigents i membres afins al PP de Madrid i València (fins i tot per l'ex-ministre Ángel Acebes, qui va dimitir fa dues setmanes), va acordar ahir accedir a la prerrogativa dels fons del FROB que consisteix en què si una entitat no pot tornar el prèstec, aquest es converteix en capital, en mans de l'Estat.

Això és el què s'ha fet: convertir el prèstec FROB en capital de BFA, amb la qual cosa, de facto, l'Estat passa a posseïr la pràctica totalitat del capital de BFA* (la xifra exacte encara està pendent de valoració), sent per tant qui hi mana. Com que BFA controla BANKIA, l'Estat passa per tant passa a controlar també BANKIA (amb un 45% del capital).
El Banc d'Espanya va acceptar ahir aquesta conversió.

* La participació final de les caixes al BFA, en qualsevol cas, dependrà de la valoració final que en faci de l'entitat  un auditor designat pel FROB i un altre de nomenat pel mateix BFA. Si la diferència entre les dues valoracions del que val BFA és inferior al 10%, s'agafarà com a bona la mitjana de totes dues, i si la discrepància és superior, es buscarà un tercer expert. Si el valor fos zéro, la conversió en capital del crédit del FROB (4.465 M€) faria que l'Estat contolés el 100%. Els recursos propis de BFA són actualment d'uns 1.000 M€, a l'espera de l'auditoria.

D'aquesta operació en parlen alguns diaris sensacionalistes com "nacionalitzar" BANKIA, quan realment, com es pot comprovar, no és própiament una "nacionalització", sinò la conversió d'un prèstec en capital d'una societat que té el seu capital pràcticament a zéro.
Observeu que qui realment han perdut són els accionistes de BFA, és a dir les set caixes que formen BANKIA.

Tornem a BANKIA

BANKIA de la seva part, com ja se sabia, necessita ajut urgent d'un mínim de 7.000-10.000 milions d'Euros (podria arribar a ser de 30.000 segons els més pessimistes) per fer front per si mateixa a les obligacions de provisonar els crèdits del "totxo" exigits pel Banc d'Espanya i el Banc Central Europeu. No els té i necessita l'ajut del FROB, que encara compta amb prou marge d'inversió (es va dotar amb un màxim de 90.000 milions i fins ara només se n'han aplicat uns 19.000) per bé que només té en el calaix ara mateix 14.200 milions per invertir.

El sanejament de BANKIA ve sent demanat urgentment per la comunitat internacional, doncs és l'escull més gran per a l'inici de la consolidació del sistema bancari espanyol ( i per la seva dimensió és un banc "sistèmic", es a dir, la seva fallida arrossegaria com un dominó tant el sistema bancari espanyol com bona part de l'europeu). Ningú pot entendre com es van ajuntar els dos bancs (Caja Madrid i la CAM) amb més risc immobiliari del sistema (o potser si que s'entén, donat que eren les estrelles dels feus del PP).

Ara, que l'Estat és l'accionista majoritari de BANKIA (a través de ser l'accionista majoritari de BFA), es farà càrrec directament de la reestructuració de BANKIA, que ara per ara té beneficis.

El cas del BFA no és excepcional

 

La "nacionalització" de BANKIA (pròpiament de BFA) ha estat l'octava des de l'inici de la crisi. Tampoc és el primer cop que el FROB posa diners a les entitats españoles. Repassem-ho:

• Març 2009: Caja Castilla-La Manxa. Injecció de 2.475 milions en capital i 596 milions més per absorció de pèrdues. Es va vendre posteriorment a Cajastur, amb una injecció de prèstecs de 3.000 milions més.
• Maig 2010: Cajasur. Injecció de 800 milions de capital. Venuda posteriorment al BBK amb una injecció de crèdits de 392 milions.
• Juliol 2011: Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM). Injecció de 2.800 milions de capital més 3.000 en préstecs. S'adjudica a Banc Sabadell amb una aportació suplementària de 529 milions més 1.200 garantitzats en el cas de pèrdues futures.
• Setembre 2011: UNNIM (Caixa Sabadell, Caixa de Terrassa i Caixa de Manlleu). Es ven per 1 Euro al BBVA, injectant-se 953 milions del FROB.
• Setembre 2011: Novacaixagalicia. S'injecten 2.465 milions del FROB. Actualment en procés de subhasta.
• Novembre 2011: Banco de Valencia. S'injecten 1.000 milions de capital més 200 de crèdits. S'adjudica a BANCAJA, precissament una de les entitats de BANKIA.

(Nota: les aportacions en capital les ha fet el Fons de Garantia de Dipósits, amb diners del propi sistema bancari -que serveixen com garantia dels dipósits de les entitats financeres-, mentre que les aportacions en forma de crèdits les fa el FROB, amb diners de l'Estat, que s'han de tornar amb interessos del 7-8% o bé convertir en capital a favor de l'Estat, com ha passat a BFA).

Cóm queda tot plegat?

BANKIA té greus problemes, però és una entitat sólida, comptant amb les ajudes previstes.
 
El control de l'Estat assegura el sosteniment de BANKIA; el sistema bancari espanyol s'ha enfortit i es resolen les reticències internacionals respecte l'entitat. Els dipositants no han de patir: ara menys que mai.


El problema és que BANKIA (a través de BFA) és la única entitat bancària de la què és accionista majoritari l'Estat (la resta d'entitats només van ser "intervingudes" per ser venudes després, excepció feta de Novacaixagalicia, que està en procés de venda). Aquesta és una situació anòmala que no dona bona imatge, crea alarma i que podria ser censurada per les autoritats supervisores de la Lliure Competència.


Quan s'acabi de sanejar BANKIA, l'Estat es vendrà la seva participació en l'entitat, ni que sigui a troços. A hores d'ara el capital de Bankia (en bona part en mans dels propis clients de la CAM i Caja Madrid) ha perdut la meitat del seu valor.

Del paper de Miguel Ángel Fernández Ordóñez, director del Banc d'España, millor ni parlar. Sort que al juliol plega.

Es dona la circumstància que Caixabank (La Caixa) estava disposada a quedar-se amb Bankia fa unes setmanes, a la qual cosa tant el Govern de Rajoy com el propi Rodrigo Rato s'hi van oposar, només pel fet de què amb aquesta operació La Caixa es convertia en el primer banc de l'Estat, i no podien admetre que "els catalans" passessin a controlar l'emblema de l'Aguirre (Caja Madrid) i de Camps (Caja de Ahorros del Mediterráneo).