Últims articles:

23/5/12

Catalunya, pidolaire atrapat pel Govern Central i aquest pels especuladors


Al llarg d'aquest any, el Govern de la Generalitat ha de retornar crèdits per import de prop de 13.500 milions €, més d'un 58% dels seus ingressos anuals.

Gràfic estret de "El País".

Òbviament, no hi ha ni un Euro al calaix i encara falten 250 milions cada mes pel dèficit que la Generalitat genera i que ha de trobar, doncs enguany es gastaràn 2.967 milions més del què s'ingressarà. (Quasi 1.000 Euros anuals per català que treballa).

 Gràfic estret de "Expansión".

Aquest segon trimestre, per a què ens fem una idea, Catalunya hauria de pagar amortitzacions de deute per un import equivalent a tots els seus ingressos pressupostats en el trimestre.

No hi ha més remei doncs, que algú refinanciï aquest deute i el suplement de dèficit pressupostari que cada dia s'està generant, o la Generalitat farà fallida en poques setmanes.
Per això ha d'anar a pidolar a Madrid, i per això ens tenen agafats per allà on no sóna, per molt de temps... 

I des de Madrid estan demanant als mercats, de la seva banda, 376 milions cada dia, un 90% dels ingressos anuals, i encara s'haurà d'endeutar de 37.000 milions més per pagar les despeses d'aquest any amb uns ingressos insuficients. (Més de 2.000 Euros anuals per espanyol que treballa).


Ingressos de l'Estat 2012 i deute públic a març 2012


Venciments del deute de l'Estat per trimestres 2012-2013. Dades a 22 de maig 2012

Us doneu compte de la magnitud de les xifres?
  • L'Estat deu uns 33.000 Euros per cada espanyol que té feina.
  • La Generalitat deu 4.500 Euros per cada català que treballa
  • L'Estat tindrà enguany un dèficit de 2.150 Euros per cada espanyol que té feina.
  • La Generalitat tindrà enguany un dèficit de 990 Euros per cada català que treballa.
Total, cada català que té feina deu 37.500 Euros per compte de l'Estat i la Generalitat, i enguany aquestes administracions gastaràn 3.140 Euros més per treballador del què ingressaran. Qui no entengui que s'ha de retallar, s'ha begut l'enteniment.

Vivim del crèdit i per tant sóm ja una economia intervinguda, a mercè de les conveniències de qui ens deixa els diners.

Qui ha de parar la mà no pot ser sobirà del seu present, ni del seu futur. Per molt greu que ens sàpiga.