La pèrdua de llocs de treball és la part més deplorable de la crisi. Fins l'abril de 2012, a Sant Antoni de Vilamajor s'han perdut 158 llocs de treball, i a Sant Pere 184 (un 10% dels llocs de treball). En el conjunt de Catalunya la pèrdua de llocs de treball legals ha estat similar, de l'11%.
No obstant aquesta davallada, el col.lectiu de treballadors autònoms ha estat més estable, i ha aguantat (quin remei) com ha pogut l'ocupació dels nostres municipis.
Així, a Sant Antoni de Vilamajor que al juny de 2008 marcava el rècord històric de 597 autònoms legalitzats al municipi, a l'abril de 2012 se'n computen 566 (594 a l'abril de 2008). A Sant Pere, amb una menor proporció d'ocupació autònoma, el comportament ha estat fins i tot millor, doncs a l'abril de 2008 es comptaven 460 autònoms i quatre anys més tard 463, marcant el rècord fa sis mesos, al setembre-octubre de 2011, amb 494 afiliats a la Seguretat Social en aquest règim.
Per la banda dels assalariats legals, en canvi, el comportament ha estat pitjor, doncs a Sant Antoni de Vilamajor s'han perdut el 20% dels llocs de treball que hi havia a l'abril de 2008, situant-se la xifra a l'abril de 2012 en 584 assalariats, i a Sant Pere, més irregular, també s'han perdut més del 20% dels llocs de treball assalariats, de 917 a 726 en els quatre darrers anys al mes d'abril.
Les dades d'ocupació venen marcades per l'estacionalitat, molt acusada a Sant Pere de Vilamajor, per la qual cosa és convenient analitzar-les de forma desestacionalitzada (mitjana móbil anual), que fa uniformes les comparacions entre periodes.
Observem les gràfiques desestacionalitzades dels llocs de treball legals dels dos municipis:
Evolució dels treballadors afiliats a la Seguretat Social a Sant Pere de Vilamajor (*)
Evolució dels treballadors afiliats a la Seguretat Social a Sant Antoni de Vilamajor (*)
(*) Mitjana anual mòbil de dades trimestrals.
Les diferències entre els dos municipis són molt significatives.
En primer lloc, la pèrdua d'ocupació mitjana a Sant pere de Vilamajor ha estat més tardia doncs pràcticament s'acusa a finals de 2010, mentre que a Sant Antoni la pèrdua de llocs de treball comença ja a principis de 2008.
En segon lloc (hem utilitzat dades des de 2005 per a una millor perspectiva) tota l'ocupació creada a Sant Pere de Vilamajor en l'etapa d'expansió s'ha fet únicament en les empreses de més petita dimensió i els autònoms, doncs les grans empreses del municipi (més de 50 treballadors) si bé han aportat certa estabilitat a l'ocupació total, perden gran part del seu pes específic (just al tercer trimestre de 2003 l'ocupació radicada al municipi es distribuïa per terços entre els treballadors en empreses de menys de 50 empleats, els autònoms i els treballadors en empreses de més de 50 empletas). A principis del segle XX el 40% de l'ocupació del municipi estava radicada en les grans empreses, i actualment tant sols superen de ben poc el 20%.
A Sant Antoni els autònoms han estat una força de treball extraordinària, doncs superaven el 50% dels llocs de treball totals radicats al municipi, més per la debilitat del teixit empresarial que per altra cosa. Aquest col.lectiu d'autònoms va repuntar fins a finals de 2008, però a un ritme menor que els assalariats, per bé que la pèrdua de llocs de treball, com ja hem comentat, també és més acusada entre els empleats, fent que actualment els autònoms tornin a representar prop del 50% dels treballadors legals totals d'aquest municipi.
Sia com sia, la importància dels treballadors autònoms radicats als municipis de Vilamajor està sent decisiva en aquesta etapa de crisi que vivim, doncs s'han estabilitzat en el conjunt dels dos municipis per sobre del miler, en les xifres històricament més altes, mentre que els treballadors assalariats es troben en xifres prévies a la crisi. En conjunt, l'ocupació a Vilamajor està aguantant força bé la crisi, doncs en el conjunt de Catalunya l'ocupació es troba a nivells de l'any 2003 i en el conjunt de Vilamajor a nivells del 2007.
Evolució de l'ocupació total de Vilamajor: assalariats i autònoms (*)
(*) Mitjana anual mòbil de dades trimestrals.
Com a dada interessant, val a dir que Sant Pere de Vilamajor té radicat el 52% dels llocs de treball actuals del conjunt dels dos municipis, però només el 45% dels autònoms, mentre que, a l'inrevés, Sant Antoni té ubicats només el 43% dels assalariats totals de Vilamajor.
A Sant Antoni de Vilamajor viu el 57,6% del total de població major d'edat dels dos municipis.
Sant Pere de Vilamajor té un major pes específic de llocs de treball legals radicats al municipi: 295 llocs de treball per cada 1.000 habitants. La dada a Sant Antoni és de 206 llocs de treball per 1.000 habitants. En els dos casos s'aprecia el caràcter eminentment residencial del territori, doncs la mitjana de Catalunya és actualment de 406 llocs de treball per cada 1.000 habitants.
Atenent a aquest promig, Sant Antoni tindria un dèficit de 1.140 llocs de treball i Sant Pere de 478.
A Sant Antoni de Vilamajor viu el 57,6% del total de població major d'edat dels dos municipis.
Sant Pere de Vilamajor té un major pes específic de llocs de treball legals radicats al municipi: 295 llocs de treball per cada 1.000 habitants. La dada a Sant Antoni és de 206 llocs de treball per 1.000 habitants. En els dos casos s'aprecia el caràcter eminentment residencial del territori, doncs la mitjana de Catalunya és actualment de 406 llocs de treball per cada 1.000 habitants.
Atenent a aquest promig, Sant Antoni tindria un dèficit de 1.140 llocs de treball i Sant Pere de 478.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada