La població de Sant Antoni de Vilamajor només s'incrementa de 35 persones l'any 2009

Avui s'han publicat els padrons oficials de població a 1-1-2010, dels què resulta una població empadronada a Sant Antoni de Vilamajor de 5.479 persones i de 4.147 a Sant Pere de Vilamajor.

Evolució de la població a Sant Pere de Vilamajor

Evolució de la població a Sant Antoni de Vilamajor

Nota: les dades es refereixen a finals de cada any. Per a 2010 és una estimació al mes d'octubre.

L'ìncrement de població al llarg de 2009 ha estat a Sant Pere de Vilamajor de 126 persones, mentre que a Sant Antoni només ha crescut de 35 persones.

De fet, l'increment de població a Sant Antoni es va estancar a partir de 2007, mentre que a Sant Pere de Vilamajor ha continuat en línia semblant al llarg de toda la present década, si bé amb cert retrocés a partir de l'inici de la crisi.

Les estimacions realitzades amb referència a octubre de 2010 posen però de manifest que enguany la població de Sant Antoni recupera la seva senda de creixement, i en aquests primers 10 mesos d'enguany pot haver crescut de més de 100 persones, mentre que Sant Pere es desinfla amb poc més de 50 persones més en relació al 2009. Diversos són els factors que expliquen aquestes diferències en el creixement de la població dels dos municipis, però en parlarem d'aixó un altre dia.

El creixement natural de la població a Sant Antoni ha estat de només 8 persones, ens cal remuntar fins 1998 per trobar una dada tant minsa.

En canvi a Sant Pere de Vilamajor, el creixement natural de la població ha estat al 2009 de 35 persones, la dada més alta des de que es tenen séries estadístiques modernes.

La diferència de població empadronada entre els dos municipis ha reculat fins a nivells de mitjans de 2006, i es situa ara en 1.332 persones, de manera que Sant Antoni només supera d'un 32% en població a Sant Pere de Vilamajor. Sant Pere porta dos anys creixent més en població que Sant Antoni de Vilamajor.

Creixement interanual de la població dels municipis de Vilamajor. Dades absolutes

 Nota: les dades es refereixen a finals de cada any.

Sant Pere de Vilamajor tenia al 1994 la mateixa població que Sant Antoni de Vilamajor al 1980, i al 1999 ja tenia la mateixa població que Sant Antoni al 1994, cinc anys de diferència. Actualment Sant Pere té una població similar a la què tenia Sant Antoni a finals de 2002, 7 anys de diferència.

Diferències absolutes de població: Sant Antoni-Sant Pere de Vilamajor

Nota: les dades es refereixen a finals de cada any. Per a 2010 és una estimació al mes d'octubre.

D'altre banda, la població de Catalunya ha arribat a principis de 2010 a 7.512.381 persones, amb un increment anual de només 37.000 persones, la dada més baixa dels darrers 20 anys. Cal tenir en compte que el moviment natural de la població (naixements menys defuncions) va ser al 2009 de 25.205 persones.

Al conjunt d'Espanya, la població empadronada arriba a  1-1-2010 a 47.021.031 persones, amb un increment de 275.224 persones més respecte l'any 2008, creixement similar al què es va produïr al 1997-1998 i molt lluny del gairebé 1.000.000 de persones en què incrementà anualment la població de l'Estat en els anys 2004 i 2007, coincidint amb l'obertura de fet de les fronteres a l'immigració legal i il.legal.

Comença la legislatura de la Generalitat amb factures pendents de pagar per 2.500 milions d'Euros

El govern tripartit deixa com herència un deute acumulat de 33.304 milions d'Euros, com ja us vaig explicar en un recent article.

Avui, per primera vegada a la història, han començat a publicar-se les dades de l'execució pressupostària de les CCAA espanyoles, que a finals del tercer trimestre d'enguany presentaven un dèficit no financer de 13.061 milions d'euros, un 1,24% del PIB.

A Catalunya, el dèficit no financer ha estat de 3.341,5 milions d'Euros, equivalent al 1,71% del seu PIB. D'aquí que s'hagi d'hagut a endeutar-se.

Interessant però la lletra petita quan s'analitzen els drets i obligacions reconegudes en el pressupost i els cobraments i pagaments realitzats: queden a finals del tercer trimestre 2.502.335.000 Euros per pagar, i 342.900.000 Euros per cobrar.

Les principals partides que encara resten per pagar són:

- 1.102.349.000 d'adqusicions de béns i serveis corrents

- 735.620.000 de transferències corrents

- 396.081.000 d'operacions de capital (inversions reals i transferències de capital)

Si descomptem les despeses de personal, la Generalitat encara deu el 16,3% de les despeses que ha fet aquest any. A proveïdors corrents encara els deu el 22% de les compres que ha fet enguany (apart de les dels anys anteriors), i el 20% de les inversions reals que ha fet la Generalitat enguany. Aixó a banda de l'endeutament financer (que en els tres primers trimestres de l'any s'ha incrementat en 4.599 milions d'euros, havent-se pagat 620.000.000 Euros en interessos de tot el deute).

El nou govern, doncs, es trobarà un munt de factures per pagar i haurà de tornar a endeutar-se per fer-lis front.

Historial de la recaptació de "La Marató de TV3"

El tripartit ha estat la missèria per a Catalunya

La disbauxa del "progressime" la pagaran els nostres fills. Una vergonya.

Al tercer trimestre de 2010 el deute acumulat de la Generalitat de Catalunya va arribar al récord històric de 30.304 milions d'Euros (5,042 Bilions de Ptes.). A hores d'ara el deute ha incrementat en uns 3.000 milions Euros més (emissions de bons de la Generalitat al 7,75% d'interès anual) fins arribar a uns 33.500 milions. Es calcula que a més, la Generalitat deu uns 2.500 milions més (universitats, sanitat, ...).

El deute dels catalans representa el 28% del deute total de les CCAA espanyoles, i significa el 15,4% del seu PIB, en comparació amb la mitja nacional, que és del 10,2% sobre el PIB (un total de 107.624 milions d'Euros).

Deute de la Generalitat de Catalunya (milions d'Euros)

Deute per càpita (Euros)

Nota: les dades de 2010 corresponen al 3er. Trimestre. Font: Banc d'Espanya

A més el deute de les empreses públiques depenents de les CCAA ha arribat a Espanya a 16.593 milions d'euros més, dels quals 7.752 milions corresponen a les empreses públiques de la Generalitat, un 47% del total. Al 2002 el deute de les empreses públiques de la Generalitat era de 1.634 milions d'Euros, augmentant en els darrers 8 anys 4,7 vegades.

En total, cada català deu, a hores d'ara, uns 5.500 Euros que d'una manera o altra haurem de pagar en els propers anys. A casa som 5, doncs devem 27.500 Euros quan fa vuit anys només en devíem 7.600.

Cal tenir en compte que el pressupost de la Generalitat per al 2010 és de 33.066 milions d'Euros, i el deute actual d'uns 36.000 milions.

Al 2002 els pressupostos de la Generalitat van ser de 14.900 milions d'Euros i el deute era de 10.830 milions.

Els pressupostos s'han multiplicat per 2 en 8 anys i el deute per 3.

En Mas es trobarà la caixa buida, incomparablement més buida que com la va deixar en Pujol.

Visca el tripartit !!!

1 de cada 3 Euros del sector de la construcció en economia submergida

Diferents estudis sitúen l'economia submergida a Espanya entre un 16% i un 23% del PIB, és a dir, entre 165.000 i 240.000 milions d'Euros anuals.

Avui s'ha publicat un detallat estudi on es quantifica l'economia submergida a Espanya en el 19,8% del PIB, és a dir 203.500 milions d'Euros, a l'any 2009.

Aquest volum de producció ("facturació") aportaria a les arques de l'Estat, Comunitats Autònomes i Ajuntaments més de 45.000 milions d'Euros anuals si es declarés.

Per sectors, l'estudi conclou que el sector amb major índex d'economia submergida és le construcció, amb un 32% d'economia "opaca", seguit de l'hostaleria, amb un 21%.

Això significa que 1 de cada 3 Euros que arriba al sector de la construcció o 1 de cada 5 a l'hostaleria, no es declaren a Hisenda.

Aquí us deixo una de les taules que s'ha publicat amb l'estudi (font: Universitat de Litz), amb les dades del PIB de 2008:

Nota: GDP és el PIB.

El "pelotazo" de la construcció ha estat doncs doble: ens ha portat a la missèria i ha enriquit fraudulentament mil.lers de persones.

Es calcula que Espanya més d'1.000.000 de persones treballen de manera irregular (en "negre").

Interessant també que els serveis sexuals i els treballadors domèstics signifiquen més de 48.000 milions d'Euros de l'ecomonia submergida, que s'escapen de la medició del PIB.

Ni a mi ni a ningú ens agrada pagar impostos, però molt menys pagar-los per compte de qui no els paga. Que no em parli de drets qui estafa Hisenda!

L'atur baixa a nivells d'un any enrera a Sant Pere de Vilamajor: feia més de 2 anys i mig que no passava

El mes de novembre ens ha donat una dada molt important en el llarg episodi de crisi que estem vivint: l'atur a Sant Pere de Vilamajor remet a nivells d'un any enrera.

Aixó vol dir que, en termes interanuals, l'atur no ha crescut a Sant Pere, és més, s'ha reduit de 18 persones, assolint la taxa interanual, per primer cop des de març de 2008, valors negatius.

A Sant Antoni, en sintonia amb la tònica general de Catalunya, l'atur també està baixant en termes interanuals, però encara es troba un 5% per sobre de fa un any (26 persones aturades per sobre): la desacceleració és menys intensa i el nombre de persones aturades encara es troba al voltant de 400, els màxims històrics.

Taxes interanuals de variació de l'atur. Comparació amb Catalunya

La progressiva desacceleració del creixement de l'atur situa el creixement als nivells de 2007 tant a Sant Pere com a Sant Antoni de Vilamajor.

 Evolució interanual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor. Variació relativa

  Evolució interanual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor. Variació relativa

L'escenari a mig termini és però d'estancament de l'atur dins dels màxims històrics, en consonància amb l'estancament de l'activitat econòmica general.

Aquesta predicció es veu argumentada per l'evolució que presenta la gràfica següent, on es pot veure que en just tot un any, l'atur evoluciona en la franja de +-25 aturats (llevat del repunt estacional de la Setmana Santa): encefalograma pla=estancament de l'atur a nivells molt alts:

Evolució de l'atur als municipis de Vilamajor. Dades absolutes

Evolució mensual comparada de l'atur a Sant Pere de Vilamajor

Evolució mensual comparada de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

En termes de mitjana anual mòbil (mitjana de l'atur en els darrers dotze mesos) Sant Pere de Vilamajor ha arribat però al seu cènit en aquesta tardor, de manera que, molt lentament, pot experimentar una lenta reducció de l'atur en termes comparatius al llarg del proper semestre.

Evolució de l'atur a Sant Pere de Vilamajor. Dades absolutes i mitjana anual mòbil

A Sant Antoni, en canvi, encara no s'ha arribat al màxim en la sèrie desestacionalitzada (mitjana anual mòbil), de manera que porta un retard de tres o quatre mesos respecte Sant Pere de Vilamajor, i ahaurem d'esperar fins el segon trimestre de l'any vinent per a què l'atur mig anual comenci a reduïr-se.

Evolució de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor. Dades absolutes i mitjana anual mòbil

Molt interessant és per últim observar l'evolució de l'atur des de começament de cada any:

Evolució mensual comparada de l'atur a Sant Pere de Vilamajor. Base desembre de l'any anterior

A Sant Pere de Vilamajor, el creixement en el què es porta d'any assoleix evolucions que no es veien des de les èpoques de creixement econòmic (2006-2007), gràcies al trencament de l'estacionalitat de l'agost d'enguany. En tot el què portem d'any l'atur no ha crescut a Sant Pere de Vilamajor.

La situació, per bé que a nivells menys satisfactoris, també es dóna a Sant Antoni de Vilamajor:

Evolució mensual comparada de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor. Base desembre de l'any anterior

Tot i la importància d'aquestes dades, fins com menys principis de 2012, l'atur a Sant Pere s'estancarà a nivells del doble d'aturats dels que existíen abans de la crisi, i a Sant Antoni de Vilamajor, a més del doble.

Probablement fins el 2013-2014 no es comencin a enregistrar valors absoluts de l'atur a nivells d'abans de la crisi, que haurà durat per tant més de 5 anys.

Entre Sant Pere i Sant Antoni hi ha poc més de 2.500 llocs de treball legals (1.050 d'autònoms), situant-se l'ocupació generada als nivells de 2007. Si comparem aquesta dada amb la xifra d'aturats totals actuals (677) persones, es pot veure la dimensió social de la crisi als nostres municipis, i la dificultat per absorbir a mig termini la bossa d'aturats que hem acumulat. 

En aquest sentit Sant Antoni és molt més deficitària en la seva aportació de llocs de treball, doncs hi ha 21 llocs de treball per cada 100 habitants mentre que a Sant Pere n'hi ha 33 per cada 100 habitants. (A Catalunya la proporció és de 42 llocs de treball legals per cada 100 habitants): Vilamajor té un saldo negatiu de quasi 1.500 llocs de treball per assimilar-se al promig català (380 llocs de treball de dèficit a Sant Pere i 1.160 -tants com hi ha ara- a Sant Antoni de Vilamajor).

A Espanya hi ha 23 persones en atur per cada 100 que tenen un lloc de treball legal, mentre que a Catalunya la proporció és de 18 a 100. Cal crear a Catalunya un 10% més de llocs de treball per recuperar la bossa d'atur a nivells estructurals normals.

Mentrestant, Urbanisme posarà traves a l'ampliació del polígon de La Plana i els tal.libans amenacen judicialment la continuitat de la fàbrica de pinsos, i a Sant Antoni es perjudica l'activitat econòmica al sector de llevant...

Vilamajor: 9.600 habitants i 7.400 vehicles, 77 vehicles per cada 100 habitants

La població total dels municipis de Vilamajor era a finals de 2009 de 9.655 persones.

El nombre de vehicles matriculats a aquella data era de 7.416 vehicles, dels quals 4.782 turismes, 1.349 camions i furgonetes i 983 motocicletes.

Parc de vehicles per habitant als municipis de Vilamajor . 2001-2009

La ràtio de vehicles per habitant és doncs a Vilamajor, de 0,768 vehicles per habitant, sent a Sant Pere de 0,799 (és a dir 80 vehicles per cada 100 habitants) i a Sant Antoni de 0,745  vehicles per habitant (75 vehicles per cada 100 habitants). En 10 anys la ratio s'ha incrementat de l'ordre de 8 vehicles més per cada 100 habitants.

Si ens fixem només en la població empadronada major de 18 anys i la relacionem amb el nombre de turismes (que no es poden conduir fins els 18 anys), hi ha a Vilamajor, a finals de 2009 7.070 persones majors de 18 anys (3.998 a Sant Antoni i 3.072 a Sant Pere), mentre que el nombre de turismes era de 4.782, que corresponien 2.670 a Sant Antoni i 2.112 a Sant Pere.

La ratio de turismes per cada major de 18 anys era doncs a Vilamajor de 0,676, és a dir més de 2 turismes per cada 3 conductors potencials, que eren 0,688 a Sant Pere i 0,668 a Sant Antoni:

Parc de Turismes per cada habitant major de 18 anys als municipis de Vilamajor. 2001-2009

 

En els darrers 10 anys s'ha incrementat la ratio de gairebé 8 turismes per cada 100 conductors potencials, sent més intens el creixement acumulat a Sant Antoni de Vilamajor.

Veieu també: Més de 8.000 vehicles per la cruïlla de Sant Antoni dins de l'apartat de "Mobilitat" d'aquest bloc.

Despres de 21 mesos, Sant Antoni de Vilamajor torna a atrapar Sant Pere en creixement de la població

Al desembre de 2008, el creixement mig anual de la població de Sant Antoni, després d'un any de baixades ininterrompudes, s'igualava al de Sant Pere de Vilamajor, en 167 persones d'increment mig anual. La série històrica contemporania no tenia precedents en aquest sentit.

Evolució de la mitjana anual de creixement anual de població als municipis de Vilamajor. 2004-2010

A Sant Pere, l'evolució és també a la baixa però s'estabilitza a l'octubre de l'any passat a l'entorn de les 100 persones d'increment anual mig. L'increment de la població de Sant Antoni va continuar però disminuint al llarg de tot el 2009, fins situar-se a un rècord de mínims en 60 persones de creixement anual mig.

Evolució de la mitjana anual de creixement anual de població als municipis de Vilamajor. 2007-2010 

Les diferències en l'increment anual mig de població entre ambdós municipis s'havien accentuat a partir de maig de 2005 a favor de Sant Antoni, i fins a finals de 2007 (el començament de la crisi econòmica) augmentant la diferència entre la població mitja total dels dos municipis en gairebé 200 habitants.

L'impacte menor de la crisi sobre la població de Sant Pere va fer que la diferència disminuís des de les 1.439 persones de mitjana anual entre ambdós municipis -rècord històric- que es va mantenir inalterada al llarg de tot 2008, fins les 1.391 de principis de 2010 (la mateixa diferència que hi havia al setembre de 2007, quan va començar la crisi econòmica).

Enguany Sant Antoni s'ha anat recuperant amb energia i a setembre la diferència de població  anual mitja ja es situa en 1.412 habitants respecte Sant Pere, la mateixa que existia un any enrera.

Diferència de creixement de la població anual mitja entre Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. 2003-2010

La tendència a curt termini és que la població mitja anual de Sant Pere continui estabilitzada poc per sobre de les 100 persones anuals, mentre que Sant Antoni recuperi el transvals de la primera etapa de la crisi econòmica i agafi una diferència anual mitja de 150 habitants.

Evolució interanual de la població als municipis de Vilamajor. 2003-2010

Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya ....

Quan jo estudiava, a Europa sempre hi havia quatre països a la cua: Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya, per aquest ordre.

Era un fet redundant que Espanya acompanyés sempre a aquesta altres països en la cua de gairebé totes les magnituds de desenvolupament i industrialització.

Ha passat molt de temps, i sense dubte aquests països han avançat molt, sobretot Espanya.

Però la crisi ha tornat a posar les coses al seu lloc i Espanya torna a posar-se al lloc on sembla ser que, malgrat les diferències, ara resulta que mai ha deixat d'estar.

Grècia ha hagut de ser rescatada per la Unió Europea i el FMI, avui li ha tocat el torn a Irlanda. Espanya i Portugal han tingut -i tindran- que fer dràstics plans d'ajustament per no caure al precipici.

Font del gràfic: Diari Expansión

Els quatre cuers cabalguen junts de nou!

Per cert, quan hom coneix que el Bons de la Generalitat ens costen en realitat un 7,75% doncs els bancs que s'encarreguen de comercialitzar-los reben ni més ni menys que un 3% de comissió, i que el Fons de Rescat engegat per la Unió Europea no és més que un prèstec avalat pels estats de la Unió, i que cotitza a un tipus d'interès superior al 7%, deute que estan adquirint sobre tot entitats financeres, observem un curiós cercle viciós: 

Els bancs han generat el gruix de la crisi -> els estats han d'endeutar-se per evitar la fallida de la banca -> els fons de rescat i el propi deute sobirà dels països en dificultats puja el seu interès a taxes molt elevades, i ara garantides -> els bancs més poderosos en comptes de prestar diners per a consum i inversió, adquireixen aquest deute d'alta remuneració i garantit.

La pujada dels tipus d'interès dels préstecs a famílies i empreses està servida i ja supera el 7%, i els bancs tenen poques ganes en prestar-ne, doncs disposen, ara, d'una inversió garantida a una remuneració que no veien des de fa deu anys.

Voilà! els bancs forts surten guanyant i el poder del capital financer es concentra cada cop en menys mans: la gran banca ha fet neteja amb la crisi... pagant-ho nosaltres.

I com que tota la creació d'ocupació feta a Espanya en els darrers anys no ha estat fruit de l'economia real, sinò de les ingents quantitats de diners que han entrat en el sistema procedents dels crèdits a famílies i empreses, no és d'estranyar que la nostra economia hagi hagut "d'amortitzar" 2 milions de llocs de treball que vivien del crèdit que ja no raja, ni rajarà en molt, molt de temps (a Irlanda, Grècia i Portugal les taxes d'atur oscil.len entre el 10 i el 14%, mentre que a Espanya s'han posat en el 20%).

Però no us emmoïneu, Espanya és massa gran per caure, i massa gran per ser rescatada si cau. La solució adoptada en el nostre cas és ben clara: quarentena per uns quants anys, que vol dir creixement lent, molt lent, i grans reformes estructurals. Dit amb altres paraules: se acabó lo que se daba.

Sant Pere de Vilamajor sisé municipi de Catalunya en proporció d'habitatges aïllats respecte el total

Sant Pere de Vilamajor és el sisé municipi de Catalunya amb més de 4.000 habitants en proporció d'habitatges unifamiliars construïts en els darrers 10 anys. Aquests municipis són 269 i Sant Antoni ocupa la posició 55.

Primers municipis de Catalunya en proporció d'habitatges unifamiliars aïllats construïts en els darrers 10 anys

El rànquing és el següent:

- La Torre de Claramunt: 79%
- Vacarisses: 76%
- Olivella 71%
- Lliçà d'Amunt: 70%
- Canyelles 69%
- Sant Pere de Vilamajor: 69%

A Sant Antoni de Vilamajor s'han fet en la present dècada el 68% de tots els habitatges de Vilamajor, però en canvi a Sant Pere s'han fet el 60% de tots els habitatges unifamiliars de Vilamajor.

 

En aquests darrers 10 anys, el 69% dels habitatges que s'han fet a Sant Pere de Vilamajor han estat unifamiliars, per un 21% a Sant Antoni.

Construcció d'habitatges per tipologies a Vilamajor: 2000-2009

A Matadepera, el municipi més ric de Catalunya, s'han fet en els darrers 10 anys 792 habiatges (513 a Sant Pere i 1.081 a sant Antoni), dels quals 490 unifamiliars (352 a Sant Pere i 231 a Sant Antoni). Aixó significa que el 62% dels habitatges que s'han fet en aquell municipi han estat unifamiliars (69% a Sant Pere i 21% a Sant Antoni).

A Sant Antoni s'han hagut de fer uns 8.052 metres de nova vorera, mentre a Sant Pere se n'han fet 7.845, donant una ràtio per habitatge a Sant Pere del doble de metres de vorera que a Sant Antoni.

Conclusió: el manteniment de la via pública (aigua, enllumenat, neteja, asfaltat, ...) costa el doble per habitant a Sant Pere que a Sant Antoni.

No és d'extranyar així que al Pais Basc s'hagi suspés de nova planificació urbanística l'edificació en habitatges aïllats.