Últims articles:

30/11/09

Un novembre calorós

Fins fa pocs dies tothom hem tingut la sensació de què aquest mes de novembre ha fet més calor que l'any passat. Els telenotícies també ho han estat dient.

Per tal de verificar-ho amb dades precises, a les nostres contrades disposavem de l'estació meteorológica d'en Xavier Cruzado, des de l'estiu malauradament closa.

Per aixó hem hagut d'anar fins a Llinars, on funciona l'estació de Meteollinars de l'Albert Agulló, sobre la benzinera, aprop de la BP-5107.

Fotografia d'Albert Agulló. Vista des de l'estació de Meteollinars.

Segons les complertes dades d'aquesta estació, les dades comparatives de les temperatures d'enguany respecte les de l'any passat es poden representar en el gràfic següent:

Evolució de les temperatures màximes, mínimes i mitjanes a la BP-5107 Llinars del Vallès. 2008-2009

Es veu desseguida al gràfic que al mes de novembre les temperatures han estat lleugerament superiors a les de l'any passat. Ampliem el punt de mira:

Comparació de les temperatures mensuals mitjanes. 2008-2009
Comparació de les temperatures mensuals mínimes. 2008-2009Comparació de les temperatures mensuals màximes. 2008-2009
Efectivament, tant les temperatures màximes com les mínimes han estat un parell de graus per sobre aquest any al novembre.

Analitzatnt les diferències entre les temperatures mitjanes mensuals 2009-2008, els resultats es veuen més clarament:
Diferència de les temperatures mitjanes mensuals 2009-2008
Es pot veure clarament que fins el mes d'abril d'enguany, les temperatures mitjanes'han mantingut lleugerament per sota de les de l'any passat, però a partir de l'abril aquest comportament ha variat i fins l'octubre les temperatures mitjanes de 2009 han estat de l'ordre d'1 grau per sobre.

Al novembre, en canvi, aquesta diferencia ha augmentat, superant en 2,8ºC la mitjana de l'any passat, sent la diferència entre les màximes de 3,3ºC i d'1,8ºC per a les mínimes.

El dia 16 de novembre d'enguyan la temperatura màxima va ser de 24,9ºC i la mínima de 15,7ºC, temperatures més pròpies del juny o del setembre.

Pel que fa a la pluja, i continuant amb les dades de Meteollinars, les generoses pluges dels mesos de maig i juny de 2008 no s'han repetit enguany, com tampoc, fins el moment, les que van haver en els tres darrers mesos de l'any passat:
Pluja per mesos 2008-2009 a la BP-5107 Llinars del Vallès
Això ha afectat negativament a la pluja acumulada en termes comparatius, amb pràcticament 200 litres menys respecte l'any passat (un 35% menys):

Pluja acumulada 2008-2009 a la BP-5107 Llinars del Vallès
Val a dir que a Sant Pere de Vilamajor (La Força) la pluja acumulada l'any passat va ser uns 24 litres més que a Llinars (benzinera), portant acumulats fins a finals de novembre de 2008, 12 litres més. A finals d'agost d'aquest any 2009 (darrera dada disponible de Meteovilamagore) la diferència d'aquesta estació amb la de Llinars era de +29 litres (+16 litres a agost de 2008).

Vegeu també l'anàlisi corresponent al mes d'agost, amb les últimes disponibles de Meteovilamagore.

25/11/09

Previsions macroeconòmiques: balls de saló

La meva professió d'economista és especialment apassionant -i angoixant- en els difícils temps que ens ha tocat viure.

En les darreres setmanes, la premsa general, i l'especialitzada, ens han inundat amb balls i més balls de xifres sobre l'evolució de la nostra malbaratada economia.
He llegit les previsions del Govern, del FMI, de l'OCDE, dels serveis d'Estudis de cinc entitats financeres i les opinions d'una dotzena d'eminents experts. Més o menys hi ha una certa forquilla de coincidència:
  • 2009- El PIB interanual arribarà a baixar un 3,5%-3,7% respecte finals de 2008.
  • 2010- El decreixement del PIB tocarà fons a finals de l'any, amb taxes de creixement interanuals lleugerament negatives, entre un -0,3 i un -0,6%.
  • 2011- S'espera una lleugera recuperació, que podria ser d'entre 1,4% i un 1,8% interanual.
  • 2012- Les taxes de creixement es situaràn probablement entre el 2% i el 2,5% interanual.
Nombres i més nombres ballant al saló. No ens enganyem:

Evolució del PIB. Dades absolutes 2006-2009
Dades en milions d'Euros. Dades trimestrals a preus constants. Font: Comptabilitat Nacional d'Espanya, INE.

Que una variable deixi de decrèixer no vol dir que creixi, de manera que en 2 anys i mig (mitjans 2008 a finals de 2010) l'economia espanyola haurà retrocedit més d'un 5% en termes acumulats respecte mitjans de 2008.

Fins la primera meitat de 2013 no es podran recuperar els nivells d'abans de la crisi.

Conclusió: A mitjans de 2013, el PIB arribarà a recuperar les dades de la meitat del 2008. Ens queden encara 3 anys per arribar on estavem a l'inici de la crisi (que en total haurà durat 5 anys).

Quant a l'ocupació, els experts no s'atreveixen a fer càbales, però tot apunta a què durant 2010 encara es destruirà ocupació (uns 200.000 ó 300.000 llocs de treball en termes interanuals promig). L'estímul del Fons Local per a l'Ocupació -mesura de xoc per evitar l'ensorrament- no aconseguirà fixar llocs de treball artificialment creats.

Evolució de la població ocupada 2006-2009
Dades en milers de persones. Mitjana anual móbil. Font: EPA

La creació d'ocupació dependrà molt del comportament d'altres variables macroeconòmiques (consum, inversió, sectors, etc.), però la història ens ha ensenyat que la creació d'ocupació en moments de creixement del PIB de més del 4% anual, no ha arribat als 600.000 llocs de treball interanuals (i en bona part gàcies a l'estirada de la maleïda construcció).


La crisi ens haurà fet perdre entre 1.500.000 i 1.700.000 llocs de treball.

Comptant que la recuperació de l'activitat econòmica a partir de 2011 serà paulatina, necessitarem, sent optimistes, entre 3 anys i mig i 4 anys per recuperar l'ocupació perduda (personalmnet penso que seran més de quatre anys). En resum:

  • 2009- La pèrdua interanual de llocs de treball arribarà al 6,5%-7%, i la taxa d'atur al 18%.
  • 2010- La destrucció d'ocupació tocarà fons. No obstant encara es perderà un 2% de llocs de treball respecte 2009. La taxa d'atur pot arribar al 19,6%-20% a finals d'any.
  • 2011- S'iniciarà la creació neta d'ocupació.
  • 2014- El nivell d'ocupació podria arribar al llarg de l'any a l'existent a mitjans de 2008.
Conclusió: Al llarg de 2014 l'ocupació pot arribar a recuperar les xifres de la meitat del 2008. Ens queden encara uns 4 anys per arribar on estavem a l'inici de la crisi (que en total haurà durat 6 anys). Mentrestant haurem de destinar un 3% del PIB cada any per mantenir el contingent d'aturats.

Brots verds, sí, però neixen després de l'incendi: perquè el bosc estigui com estava abans, ha de passar temps, i pluja.

El punt d'inflexió es produirà per al PIB el segon trimestre de 2010, i per a l'ocupació com abans al final de 2010. En aquests periodes, les taxes intertrimestrals de variació de les respectives magnituds poden assolir previsiblement taxes positives.

La recuperació -restauració- dels nivells existents a l'inici de la crisi es demoraran, per al PIB, fins el segon trimestre de 2013, i per a l'ocupació, sent optimistes, a mitjans de 2014.

Ens queden encara doncs 4 anys ben bons per a restaurar el bosc de la nostra desolada economia.

I tot això comptant amb que pel camí no passi cap ensurt, doncs els altíssims nivells d'endeutament (que suposaran detreure un 4% del PIB anual per pagar interessos) i la política de rendes socials muntada per temps de vaques grasses (que s'endurà un altra 15% del PIB), afegit a les necessitats de reestructuració de les entitats financeres (un 6% del PIB).
El cost creixent dels recursos energètics, la congelació dels crèdits als sectors empresarials, i la pujada dels tipus d'interès a partir de 2010, ens passaran factura pel camí.


Queda clar també que sense comptar amb el totxo, com menys fins 2012, l'únic motor de creació d'ocupació serà els serveis, intensius en mà d'obra, i dins d'aquests, els llocs de treball amb menor valor afegit, major precarietat i salaris més baixos; és a dir, amb un empobriment de la qualitat de l'ocupació. El balanç final d'aquesta crisi, doncs: un pas enrera.

Tot el què estem fent és esperar que ens arrossegui el rellançament de les economies occidentals, i mentestrant compensar amb més endeutament (en total uns 400.000 milions d'Euros des de 2008 fins a finals de 2011) allò que la pròpia economia no pot generar. (El deute de les AAPP, que era del 38% del PIB a l 'inici de la crisi, arribarà al 55% al 2009. En el 2010 pujarà un 10% més, i a finals de 2011 serà ja del 74% del PIB: més de 800.000 milions d'Euros).

Reduïr el deute serà una prioritat tant bon punt ens comencem a recuperar de la crisi, i per tant ens haurem d'estrènyer el cinturò durant uns quants anys més.

Cal agraïr-ho al Govern i a les entitats financeres. El primer per inconscient, i les segones per avarícia.

(Al tancament d'aquest article, la prestigiosa revista "The Economist" publica un article en el què arremet durament contra la política econòmica de Sapastrero, qualificant l'Estat com "el nou germà pobre d'Europa").

24/11/09

La construcció continua sota mínims a Vilamajor

En els 9 primers mesos de 2009, a Sant Pere de Vilamajor s'han començat només 6 habitatges, i 8 a Sant Antoni de Vilamajor.

Evolució trimestral dels habitatges iniciats 2006-2009
Habitatges iniciats comparatiu 1992-2009
Pel que fa a habitatges acabats, a Sant Antoni de Vilamajor han finalitzat algunes promocions pendents, fet que ha suposat que en els 9 primers mesos de l'any s'acabessin 75 habitatges. En canvi a Sant Pere només s'han acabat en el mateix periode 16 habitatges nous.

Evolució trimestral dels habitatges acabats 2006-2009

Habitatges acabats comparatiu 1992-2009
En el mateix periode de l'any passat es van iniciar 11 habitatges a Sant Pere i també 8 a Sant Antoni, mentre que se'n van acabar 27 a Sant Pere i 88 a Sant Antoni de Vilamajor.

Habitatges iniciats Sant Pere de Vilamajor 2006-2009. Acumulats trimestrals
Habitatges iniciats Sant Antoni de Vilamajor 2006-2009. Acumulats trimestrals
És de destacar la lentitud en acabar els habitatges en els dos darrers anys, així com promocions que encara no han começat.

Tot i que les dades d'enguany són similars en atonia a les de 2008, ambdues contrasten significativament amb les de 2006, quan es van acabar a Sant Pere 80 habitatges i 142 a Sant Antoni de Vilamajor, i amb les 2007 (62 i 113 habitatges acabats respectivament).

Habitatges acabats Sant Pere de Vilamajor 2006-2009. Acumulats trimestrals
Habitatges acabats Sant Antoni de Vilamajor 2006-2009. Acumulats trimestralsNota: Els habitatges iniciats corresponen als Visats presentats de projectes de nous habitatges, mentre que els habitatges acabats corresponen als Certificats de Final dObra. Font: Col.legi d'Aparelladors.

20/11/09

Disparitats en les projeccions de la població catalana

L'INE (Instituto Nacional de Estadística) acaba de publicar les projeccions de població 2009-2019 per a la població espanyola, amb estimacions de gran detall fins a nivell provincial.

Segons aquestes projeccions, la població a Catalunya serà al 2019 d'unes 7.275.000 persones, si fa o no fa com l'actual.

Resulta però que fa deu dies, l'IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya) publicava les seves projeccions per a la població catalana, xifrant en unes 7.915.000 persones la població total al 2019, un 7,5% per sobre de la població actual.

La diferència entre ambdues projeccions, és molt gran, d'unes 640.000 persones:

Comparació entre les projeccions de l'INE i l'IDESCAT de la població de Catalunya. 2009-2019
Ambdues projeccions estàn fetes sobre estimacions del 2008, i les exposades corresponen als escenaris d'evolució demogràfica mitjana.

Les projeccions de l'INE no van més enllà del 2019, en canvi les de l'IDESCAT s'enfilen fins el 2041.
Vistes en forma gràfica, i sense dubtar de què estan fetes seguint metodologies acceptables estadísticament, s'aprecien les diferències:


Projeccions de població IDESCAT. 2009-2041

La comparació a mitjà termini (20 anys) entre ambdues estimacions, (per bé que l'INE no va més enllà de l'horitzó de 10 anys) dóna una perspectiva més acurada de les diferències:

Comparació entre les projeccions de l'INE i l'IDESCAT de la població de Catalunya: 2009-2029

On està l'origen d'aquesta diferència tant gran?

Quant al saldo vegetatiu (naixements menys defuncions), ambdues projeccions són molt similars, sobre tot pel que fa a les defuncions, però l'IDESCAT projecta una taxa de naixements lleugerament superior -conseqüents amb la major població total estimada-, fet que fa que en l'acumulat 2009-2018, la diferència en el saldo vegetatiu total sigui d'11.000 persones.

Comparació entre els saldos vegetatius de l'INE i l'IDESCAT. 2009-2018
Les principal diferències es donen en els saldos migratoris.

Pel que fa a les migracions interiors
(entrades menys sortides de dins del país), l'IDESCAT planteja un escenari de migracions interiors pràcticament nul.les, i constants al llarg del temps amb uns saldos -negatius- que oscil.len entre 100 i 300 persones any.

En canvi, l'INE projecta una disminució del contingent de migracions internes més elevat, que parteix de les 10.000 persones al 2009 per estabilitzar-se al voltant de les 3.300 persones (ambdues dades de saldo negatiu) al 2018.

Cal tenir en compte que des de 2004 el saldo migratori interior està sent negatiu a Catalunya, arribant al màxim de 12.000 persones de saldo negatiu al 2006, suavitzant-se al 2008 en -4.082 persones.

D'aquí ja sorgeixen unes diferències d'unes 53.000 persones en l'horitzó de l'any 2019 entre ambdues projeccions.

Pel que fa a les migracions exteriors (entrades menys sortides d'estranger), l'IDESCAT planteja unes projeccions excessivament simplistes, doncs fins al 2011 redueix el saldo exterior, positiu, fins exactament 30.000 persones, per incrementar-lo a partir d'allí d'unes 41.000 persones/any (a partir del 2020 "clava" la xifra en exactament 41.274 persones d'increment fins el 2041).

L'INE, amb uns càlculs molt més acurats quant a metodologia (emplea la variable de "taxes migratòries"), fa les seves projeccions partint d'un descens del saldo migratori amb l'estranger d'unes 30.000 persones, que es va reduïnt paultinament fins arribar a ser lleugerament positiu al 2016, creixent al 2017 d'unes 5.000 persones i de 10.000 al 2018.

L'IDESCAT, per l'horitzó 2009-2018 preveu en total un augment de la migració neta de l'estranger de 383.000 persones, mentre que l'INE projecta aquest horitzó amb una disminució neta de 117.000 persones.

Comparació entre els saldos migratoris totals de l'INE i l'IDESCAT. 2009-2018
Aquesta és la gran diferència entre ambdues projeccions, ni més ni menys que 500.000 persones més procedents de l'extranger en les dades de l'IDESCAT fins el 2018.

Cal tenir present que al 2008 el saldo migratori exterior ha estat a Catalunya positiu d'unes 95.000 persones, mantenint-se per sobre de les 130.000 entre el 2004 i el 2007 (amb un màxim de 136.306 persones al 2005). (Tenint en compte que aquesta dades es refereixen a altes i baixes en el Padrò d'habitants).

Els components de les projeccions de l'IDESCAT 2009-2018
Els components de les projeccions de l'INE 2009-2018
Els components de les projeccions de l'IDESCAT 2009-2040

De la gràfica de l'INE resalta la pràctica conjunció entre el saldo vegetatiu i el migratori al final de l'horitzó de les projeccions.

De la seva banda, de l'IDESCAT és de resaltar l'ondulació en el creixement vegetatiu, qua arriba a ser nul al voltant del 2025 i es recupera fins el 2037.
Molt més sorprèn la estabilització dels saldos migratoris (en la pràctica totalitat de l'exterior) a partir de 2013: semblen els comptes del Gran Capitàn.

Cal reconèixer també que resulta molt agosserat fer previsions a 35 anys, com fa l'IDESCAT.

Én fonamental tenir en compte que les projeccions de població es basen en el cens i no en el padró.

El cens de població, les estimacions de població i les projeccions de població són fonts de caràcter estadístic que tenen per finalitat establir la sèrie de població resident en cada moment a Catalunya.

El padró d'habitants és una font amb finalitat administrativa i les seves xifres són declarades oficials pel Govern de l'Estat.

Les xifres que s'obtenen del padró són sistemàticament superiors a les que produeixen les estimacions de població, en part perquè el Padró no recull prou exhaustivament les sortides cap a l'estranger. Les xifres de població projectada per als anys futurs s'hauran de comparar amb les altres fonts estadístiques: el cens de població i les estimacions de població.

Una eventual comparació de les projeccions de població amb el padró d'habitants haurà de tenir present que en l'any de partida, el 2008, la població padronal de Catalunya comptabilitza 7.364.000 persones.
L'IDESCAT ajusta la dada de partida al padró, i situa la població a 1 de gener de 2009 en unes 7.366.000. L'INE, en canvi parteix a la mateixa data d'unes de 7.290.000 persones de població total, mantenint les seves pròpies estimacions censals.

Que cadascú tregui amb aquesta anàlisi les seves pròpies conclusions.

De la meva part, després de revisar "les tripes" de les variables de les dues estimacions, em decanto per acceptar millor les de l'INE, per bé que no seria tant optimista en el saldo migratori amb l'estranger.
Entre les 7.915.000 persones previstes per l'IDESCAT i les 7.275.000 de l'INE per al 2019, jo en posaria com més 7.500.000 persones de població a Catalunya d'aquí a 10 anys.

Més enllà, impossible fer estimacions plausibles.

Una reflexió final: en l'escenari dels propers anys, amb una economia incapaç de recuperar l'ocupació perduda (que ja és de 325.000 llocs de treball), fins a finals de 2013, i amb un atur que afecta actualment prop de 620.000 persones, un escenari de creixement de la població activa procedent de l'exterior de més de 30.000 persones anuals com planteja l'IDESCAT, posaria en molt pitjor situació la crítica en què actualment es troba el nostre mercat de treball, i d'aquest, el nostre desenvolupament social, doncs, fins el 2015 el nostre sistema serà incapaç d'absorbir cap increment de població externa, que arribarà al nostre país sense recursos, ni possibilitats reals de trobar un lloc de treball a mig termini.

18/11/09

Estadístiques del consum d'aigua a Vilamajor

El consum d'aigua al municipis de Vilamajor ha disminuit de forma constant en els darrers anys:

Consum total d'aigua als municipis de Vilamajor. Evolució 2006-2008

Al 2008, els consums dels dos municipis gairebé s'igualen, fet que indica un consum per càpita un 30% superior a Sant Pere de Vilamajor.

Ara bé, si separem els dos components de consum controlat, el consum domèstic i l'industrial (no hi ha dades sobre el consum agropequari, doncs es nodreix directament del subsòl) observem grans diferències entre Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor:

Consum domèstic d'aigua als municipis de Vilamajor. Evolució 2006-2008

Veiem que el consum a Sant Pere es manté estabilitzat en els darrers tres anys, mentre que a Sant Antoni s'aprecia una decidida reducció.

El consum domèstic per càpita és però un 25% superior a Sant Pere de Vilamajor.

El consum industrial canvia notablement la perspectiva, doncs a Sant Pere aquesta utilització duplica la de Sant Antoni de Vilamajor:

Consum industrial d'aigua als municipis de Vilamajor. Evolució 2006-2008

És notable la reducció en el consum industrial als municipis de Vilamajor, sobre tot a Sant Pere de Vilamajor (quelcom hi ha tingut a veure sens dubte la crisi). De tota manera una tercera part de l'aigua consumida a Sant Pere al 2008, es va destinar a l'ús industrial.

GRÀFIQUES DEL CONSUM D'AIGUA A SANT PERE DE VILAMAJOR

Consum per tipus de subministrament. 2008
Evolució del consum de tipus de subministrament. 2006-2008
Consum per usos. 2008

Evolució del consmu per usos. 2006-2008


GRÀFIQUES DEL CONSUM D'AIGUA A SANT ANTONI DE VILAMAJOR

Consum per tipus de subministrament. 2008
Evolució del consum de tipus de subministrament. 2006-2008
Consum per usos. 2008
Evolució del consmu per usos. 2006-2008
Nota: totes les dades s'expressen en metres cúbics. Font ACA.

12/11/09

Curiositats del creixement del PIB i de l'ocupació

El Producte Interior Brut (PIB) medeix, per simplificar, el valor monetari de la producció d'un territori, medint-se des de les dues vessants: l'oferta, és a dir la producció en sentit estricte (agricultura, indústria, ...), i la demanda, és a dir l'aplicació d'aquesta producció (consum, inversió, ...).

Les dades adelantades del PIB del tercer trimestre de 2009, publicades avui per l'INE indiquen un decreixement respecte el trimestre anterior del 0,3%, i del -4,0% en termes interanuals. Dit d'una altra manera, s'ha produït un 4% menys a l'Estat espanyol en els darrers 12 mesos.

Com resulta evident, la força de treball està darrera de la producció, en proporció diferent en cada sector productiu, ja que per cada Euro de producció, en uns sectors es necessita emplear més mà d'obra (serveis, construcció, ...) que en altres (farmacèutic, enregia, indústria, ...).

Per això, d'una manera o altra, quan creix el PIB significa que hi ha més treball, i a l'invers, quan el PIB disminueix, l'ocupació se'n ressenteix.

Interessant doncs comparar les dues macromagnituds: PIB i ocupació.

A la gràfica següent es presenta l'evolució de les taxes interanuals (creixement) del PIB i de l'ocupació (EPA) des de l'any 2000:

Evolució interanual del PIB i de l'ocupació a Espanya: 2000-2009

Es pot apreciar el paralel.lisme, molt interessant, entre l'evolució d'ambues magnituds.

Amb un creixement de l'ocupació per sobre del propi creixement del PIB, al tercer trimestre de 2006 es trenca aquest comportament, i l'ocupació creix ja menys que el PIB: començava l'esgotament de la capacitat del sistema econòmic per a generar més ocupació. El PIB es situava en el 4% interanual. La desviació positiva de l'ocupació al llarg de 2005 es deu sobretot a l'entrada massiva de població estrangera degut als processos de regularització d'immigrants, i per tant és un fenòmen molt puntual.

Un any més tard, al tercer trimestre de 2008 comença la degradació: tant el PIB com l'ocupació deixen de crèixer (l'economia i l'ocupació s'estanquen) i succeeix un creixement negatiu d'ambdues magnituds.

Progressivament, l'evolució de l'ocupació va esdevenint més negativa que la pròpia del PIB, degut bàsicament a què el creixement del PIB i de l'ocupació s'havia sustentat en sectors de molt poc valor afegit, en sectors superflus de l'economia real i amb altes taxes d'eventualitat; és a dir, una ocupació de molt baixa qualitat.

Així doncs la destrucció d'ocupació a Espanya ha estat extraordinària, molt per sobre d'allò que altres economies més sòlides han assolit, i molt pitjor que els altres països tradicionalment cuers com Irlanda, Grècia i Portugal que en els temps d'estudiants confortaven la mala posició d'Espanya.

Així, i en la gràfica següent, que és un "zoom" de l'anterior, s'aprecia clarament aquest fenòmen, de manera que aquest tercer trimestre la distància que separa ambdues gràfiques és de 3 punts: l'ocupació disminuex tres punts per sobre de l'evolució del PIB:

Evolució interanual del PIB i de l'ocupació a Espanya: 2006-2009

Les previsions més realistes situen l'evolució del PIB espanyol en -3,7% el 2009, -1,2 al 2010 i potser creixement positius de l'1% al 2011, començant ja la sortida a finals de 2010.
No és d'estranyar doncs que la destrucció d'ocupació continuï a un ritme similar.

Només Letonia, Lituania i Bulgària trigaran tant com Espanya en recuperar taxes positives: estem a la cua d'Europa en qualitat del nostre sistema econòmic i d'ocupació.

A Catalunya la situació no és gaire millor, doncs en els últims anys ha estat creixent menys que el conjunt d'Espanya i al tercer trimetre de 2009 la taxa negativa del creixement del PIB ha estat del -4,7% en comparacio amb el 4,0% del conjunt de l'Estat (com sia que l'economia catalana representa poc menys del 20% del total de l'Estat, el diferencial amb la resta d'Espanya ha estat encara més gran, de més de 8 dècimes).

Evolució interanual del PIB i de l'ocupació a Catalunya: 2006-2009

Evolució interanual del PIB 2006-2009. Espanya-Catalunya

També l'ocupació s'ha degradat més intensament a Catalunya que a Espanya, per bé que al tercer trimestre el creixement interaual no ha estat tant negatiu:

Evolució interanual de l'ocupació 2006-2009. Espanya-Catalunya

El sistema productiu català ha abusat en els anys de creixement del sectors intensius en mà d'obra de baixa qualificació (hosteleria i construcció) propiciats per la mà d'obra barata que en quantitats ingents, molt superior a l'espanyola, ha arribat procedint de l'immigració estrangera. Es calcula que a Catalunya hi ha un escreix de mà d'obra estrangera de l'ordre de 200.000 persones, més de la meitat de la qual està actualment a l'atur.

Així, l'economia catalana evolucionarà en els propers anys a la cua d'Europa, pitjor que la resta d'Espanya i comparativament similar a la de Lituània o Bulgària que seran els cuers.

10/11/09

El finançament a les empreses es redueix en 30.000 milions

El saldo viu dels prèstecs de les entitats financeres a les empreses pujava a setembre de 2009 a poc més de 925.000 milions d'Euros.

A principis d'any era de 955.000 milions d'Euros.


Això significa que en el què portem d'any, els bancs i caixes han disminuït els seus crèdits a les empreses de 30.000 milions d'Euros.

Evolució del saldo viu de prèstecs del sistema financer a les empreses espanyoles
Dades en milions d'Euros. Font: Banc d'Espanya.

Quan més es necessita, menys ens donen.

Només que els bancs i caixes haguessin mantingut el seu finançamnet a les empreses, molt probablement s'haurien mantingut uns 500.000 llocs de treball dels 1,5 milions que s'han destruït.

De la seva banda, el Instituto de Crèdito Oficial només ha prestat fins setembre 3.171 milions d'Euros a les empreses per a mantenir la seva liquidesa.

Compareu aquestes dades amb els 13.000 milions dels dos Fons Estatals per a la Inversió Local, que segons diuen generaràn l'equivalent a 300.000 llocs de treball/any.


Compareu aquests dades amb els 33.000 milions d'Euros que costaran les prestacions per desocupació l'any vinent.


I mentrestant els dipòsits dels bancs continuen augmentant...

Tot plegat una vergonya!


Sabeu perquè, doncs perquè els bancs i caixes han d'acumular fons per fer front al 40% dels
324.000 milions d'Euros de crèdits que impagaran les promotores immobiliaries, tot i que el Banc d'Espanya disposa de 99.000 milions d'Euros per al fons de reestructuració bancària. 7 bancs espanyols tenen més del 30% dels seus crèdits concedits a promotores immobiliàries, dels quals 2 en més del 45%.

I mentrestant l'Estat acumula un dèficit de 65.000 milions d'Euros només en aquest any (setembre).

No és d'estranyar doncs que aquest agost la creació d'empreses baixés al menor nivell que hi ha hagut des del 1997.

En Zapatero i els bancs ens portaran a la ruina.

9/11/09

Sant Antoni de Vilamajor supera els 4.000 vehicles


A finals de 2008 hi havia a Vilamajor un total de 7.213 vehicles matriculats, amb un increment del 3,4% respecte l'any precedent. S'ha superat a Sant Antoni de Vilamajor la xifra de 4.000 vehicles, mentre que a Sant Pere s'han superat els 3.200.


Evolució del parc de vehicles als municipis de Vilamajor

La distribució dels vehicles per tipus és la següent:

Distribució del parc de vehicles per tipus. Sant Pere de Vilamajor 2008

Nota: el total de vehicles del parc és de 3.229 unitats.

Distribució del parc de vehicles per tipus. Sant Antoni de Vilamajor 2008

Nota: el total de vehicles del parc és de 3.984 unitats.

L'increment del parc de vehicles ha seguit la tónica d'anys anteriors, creixent una mica més que proporcionalment a la població existent.
Sant Pere de Vilamajor ha superat enguany la xifra de 90 vehicles per cada 100 habitants, mentre que Sant Antoni ha arribat a 81 vehicles per cent habitants:

Evolució del parc de vehicles per cada 100 habitants als municipis de Vilamajor

És d'assenyalar, com es veu en el gràfic anterior, l'important creixement de la ràtio a partir de 2005.

Si considerem només els
turismes, a Vilamajor hi ha 1 cotxe per cada 2 persones: a Sant Pere de Vilamajor hi ha 51,1 per cada 100 habitants, i a Sant Antoni 47,2 per cent habitants. En total 4.646 turismes.

Quant a motocicletes, hi ha de l'ordre de 1 cada 10 habitants: 11,1 per cada 100 habitants a Sant Pere i 9,1 per cent habitants a Sant Antoni de Vilamajor. En total 948 moticicletes.

5/11/09

La destrucció de llocs de treball va començar a Sant Antoni de Vilamajor a mitjans de 2007

A finals del mes de juny de 2007, Sant Antoni de Vilamajor aconseguia el màxim històric d'ocupació regular localitzada en el municipi, amb 1.344 treballadors, dels quals 758 (un 56,4%) eren assalariats i la resta autònoms.

Des de llavors, la tendència a la pèrdua de llocs de treball ha estat constant, i a finals de setembre de 2009, la xifra total d'ocupació regular localitzada es situa en 1.221 persones, perdent pel camí 100 assalariats i 23 autònoms, en total un 9% de la seva ocupació regular.

Evolució de l'ocupació regular (*) a Sant Antoni de Vilamajor. Dades absolutes
(*) Per ocupació regular s'entèn els treballadors afiliats als diferents règims de la Seguretat Social.

No obstant, des de finals de 2005, les dades apuntaven a un enlentiment en la creació d'ocupació a Sant Antoni de Vilamajor, fet que es va consolidar amb una destrucció neta interanual a partir del primer trimestre de 2008, anticipant-se uns mesos a la crisi que més tard ens assolaria.

Variació interanual d'ocupació regular a Sant Antoni de Vilamajor
A finals de setembre d'enguany, no obstant, l'ocupació regular s'ha recuperat, indici d'esperança que apunta a què a finals de 2009 probablement s'hagi frenat la destrucció d'ocupació en termes interanuals.


Evolució del promig anual móbil (*) d'ocupació regular a Sant Antoni de Vilamajor
(*) Promig dels 12 mesos anteriors al de referència.


També s'observa la degradació de l'activitat empresarial si es mira l'evolució de les empreses i dels autònoms existents:

Evolució en el nombre d'autònoms de Sant Antoni de Vilamajor

Evolució en les empreses resistrades a la Seguretat Social a Sant Antoni de Vilamajor

En aquest cas (empreses i autònoms) els nivells absoluts ens situen els existents a l'actualitat a nivells de finals de 2006 (autònoms) i fins i tot a nivells de finals de 2005 (nombre d'empreses).

Aquesta situació contrasta amb la de Sant Pere de Vilamajor, que analitzarem un altre dia.